39 resultados para CAVIAE
Resumo:
SUMMARY In the present study enterotoxic and cytotoxic activities of twenty Aeromonas caviaestrains were examined. They originated from fecal specimens of patients with acute diarrhea during an outbreak in Brazil in 2004. Culture supernatants of fourteen strains (70%) caused fluid accumulation in rabbit ileal intestinal loops and in suckling mice assays, and also showed a cytotoxic activity in Vero and Caco-2 cells. The enterotoxic and cytotoxic factors were heat-stable after culture supernatants treatment at 100 ºC. The results revealed that A. caviaestrains produce a putative diarrheagenic virulence factor, a heat-stable cytotoxic enterotoxin that could be linked to the diarrhea outbreak that took place in Brazil.
Resumo:
Descreve-se uma nova espécie de trematóide paranfistomídeo, encontrado no intestino grosso de preá, Cavia aperea aperea Erxleben, 1777, roedor silvestre muito freqüente no Estado de São Paulo de outras regiões do país. Para o trematóide em apreço é proposto o nome de Taxorchis caviae sp. n. São discutidas as diferenças entre T. caviae e as espécies próximas,dos gêneros Chiorchis, Taxorchis e Stichorchis. São propostas alterações na diagnose clássica do gênero Taxorchis, de modo a nele ser incluído T. caviae.
Resumo:
Aeromonads are inhabitants of aquatic ecosystems and are described as being involved in intestinal disturbances and other infections. A total of 200 drinking water samples from domestic and public reservoirs and drinking fountains located in São Paulo (Brazil), were analyzed for the presence of Aeromonas. Samples were concentrated by membrane filtration and enriched in APW. ADA medium was used for Aeromonas isolation and colonies were confirmed by biochemical characterization. Strains isolated were tested for hemolysin and toxin production. Aeromonas was detected in 12 samples (6.0%). Aeromonas strains (96) were isolated and identified as: A. caviae (41.7%), A. hydrophila (15.7%), A.allosacharophila (10.4%), A. schubertii (1.0%) and Aeromonas spp. (31.2%).The results revealed that 70% of A. caviae, 66.7% of A. hydrophila, 80% of A. allosacharophila and 46.6% of Aeromonas spp. were hemolytic. The assay for checking production of toxins showed that 17.5% of A. caviae, 73.3% of A. hydrophila, 60% of A. allosacharophila, 100% of A. schubertii, and 33.3% of Aeromonas spp. were able to produce toxins. The results demonstrated the pathogenic potential of Aeromonas, indicating that the presence of this emerging pathogen in water systems is a public health concern
Resumo:
In recent years there has been a dramatic increase in reports of glycosylation of proteins in various Gram-negative systems including Neisseria meningitidis, Neisseria gonorrhoeae, Campylobacter jejuni, Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Caulobacter crescentus, Aeromonas caviae and Helicobacter pylori. Although this growing list contains many important pathogens (reviewed by Benz and Schmidt [Mol. Microbiol. 45 (2002) 267-276]) and the glycosylations are found on proteins important in pathogenesis such as pili, adhesins and flagella the precise role(s) of the glycosylation of these proteins remains to be determined. Furthermore, the details of the glycosylation biosynthetic process have not been determined in any of these systems. The definition of the precise role of glycosylation and the mechanism of biosynthesis will be facilitated by a detailed understanding of the genes involved. (C) 2002 Federation of European Microbiological Societies. Published by Elsevier Science B.V. All rights reserved.
Resumo:
A ten year (1976-1986) review study of cases of Actinomycetoma in Venezuela was made through personal interview and clinical examinations, analysis of medical records of patients with actinomycetoma, histological studies of biopsy samples, as well as microbiological studies of isolates strain, also through out personal interviews with researchers and dermatologists who were sources of information on mycetoma cases. A total of 47 cases were recorded. As etiologic agent Actinomadura madurae was found in 20 cases - (42.5%), Nocardia brasiliensis in 13 cases (27.6%), Nocardia spp 7 cases (14.8%), Streptomyces somaliensis in 4 cases (8.5%), N. asteroides in 2 cases (4.2%) and N. otitidis caviarum, (N. caviae) in 1 case (2.1%). Most of the reported cases involved individuals living and working in rural areas, mostly males who outnumber females 4:1. The patients were 18 to 80 years old. A. madurae was reported as the most frequent etiologic agent. Most of the clinical cases were seen when the disease was well established. Twenty four of the forty seven cases reported were observed in Lara State, which represents a 51.0% of all the cases studied.
Resumo:
Between April and October 2002, thirty fortnightly collections of oysters (Crassostrea rhizophorea) from a natural oyster bed at the Cocó River estuary in the Sabiaguaba region (Fortaleza, Ceará, Brazil) were carried out, aiming to isolate Aeromonas spp. strains. Oyster samples were submitted to the direct plating (DP) and the presence/absence (P/A) methods. Aeromonas were identified in 15 (50%) samples analyzed by the DP method and in 13 (43%) analyzed by the P/A method. A. caviae, A. eucrenophila, A. media, A. sobria, A. trota, A. veronii bv. sobria, A. veronii bv. veronii and Aeromonas sp. were isolated. The predominant species was A. veronii (both biovars), which was identified in 13 (43%) samples, followed by A. media in 11 (37%) and A. caviae in seven (23%). From the 59 strains identified, 28 (48%) presented resistance to at least one of the eight antibiotics tested.
Resumo:
This work aimed to assess pathogenic potential and clonal relatedness of Aeromonas sp. and Vibrio cholerae isolates recovered during a diarrhea outbreak in Brazil. Clinical and environmental isolates were investigated for the presence of known pathogenic genes and clonal relatedness was assessed by intergenic spacer region (ISR) 16S-23S amplification. Four Aeromonas genes (lip, exu, gcat, flaA/B) were found at high overall frequency in both clinical and environmental isolates although the lip gene was specifically absent from selected species. A fifth gene, aerA, was rarely found in A. caviae, the most abundant species. The ISR profile revealed high heterogeneity among the Aeromonas isolates and no correlation with species identification. In contrast, in all the V. cholerae isolates the four genes investigated (ctxA, tcpA, zot and ace) were amplified and revealed homogeneous ISR and RAPD profiles. Although Aeromonas isolates were the major enteric pathogen recovered, their ISR profiles are not compatible with a unique cause for the diarrhea events, while the clonal relationship clearly implicates V. cholerae in those cases from which it was isolated. These results reinforce the need for a better definition of the role of aeromonads in diarrhea and whether they benefit from co-infection with V. cholerae.
Resumo:
Foram analisadas 163 amostras de fezes de crianças com idade abaixo de 5 anos no período de 1995 a 1996, sendo 91 de fezes diarréicas e 72 de fezes não diarréicas. O material foi coletado em meio para transporte e submetido ao processo de enriquecimento a 4oC por 7 dias. Para o isolamento primário foi utilizado ágar amido ampicilina e incubado a 35oC por 18 a 24 horas. Foram isoladas 20 (21,9%) das seguintes espécies: Aeromonas A. caviae (7,7%), A. salmonicida salmonicida (6,6%), A. sobria (4,3%), A. hydrophila (2,2%) e Salmonicida achromogenes (1,1%). Nenhuma Aeromonas spp foi isolada dos 72 pacientes-controles. A susceptibilidade das amostras de Aeromonas spp aos antimicrobianos foi maior com a ciprofloxacina, diminuindo gradativamente com cloranfenicol, gentamicina, ampicilina e eritromicina.
Resumo:
No primeiro semestre de 2004, ocorreu um surto de diarréia em São Bento do Una, Pernambuco, registrando-se 2.170 casos. Nas 582 coproculturas realizadas, 145 (25%) revelaram um enteropatógeno bacteriano, destacando 114 casos (19,5%) com a participação de Aeromonas, representadas por Aeromonas caviae (57/9,8%), Aeromonas veronii biovar sobria (23/3,9%), Aeromonas veronii biovar veronii (15/2,6%) e outras espécies (19/3,2%). Nos 31 episódios restantes (5,3%), foram detectados: V. cholerae O1 Ogawa toxigênico (18/3,1%), Salmonella spp (8/1,4%), Shigella spp (3/0,5%) e Vibrio cholerae não O1/não O139 (2/0,3%).
Resumo:
Aeromonas spp é reconhecida como patogênica para o homem após o consumo de água e alimentos contaminados. Na presente investigação, foram avaliadas 2.323 amostras de swabs retais de neonatos hospitalizados no Rio de Janeiro objetivando o isolamento de Aeromonas. As amostras foram coletadas e enviadas ao Laboratório de Referência Nacional de Cólera e outras enteroinfecções bacterianas, Instituto Oswaldo Cruz, Fundação Oswaldo Cruz. Os swabs foram submetidos ao enriquecimento em água peptonada alcalina adicionada de 1% de cloreto de sódio (NaCl) e água peptonada alcalina adicionada de 3% de NaCl (37ºC/18-24h) e semeadas em agar seletivo para Pseudomonas aeromonas (Agar GSP). Foram isoladas 56 cepas de Aeromonas assim distribuídas: Aeromonas caviae (42,8%), Aeromonas media (25%), Aeromonas veronii biogrupo sobria (10,7%), Aeromonas hydrophila (9%), Aeromonas veronii biogrupo veronii (5,3%), Aeromonas sobria (1,8%), Aeromonas jandaei (1,8%), Aeromonas schubertii (1,8%) e Aeromonas sp (1,8%). Foi observada resistência a uma ou mais drogas antimicrobianas em 26,8% das cepas. Considerando a relevância de Aeromonas torna-se urgente alertar sobre sua importância para o controle de infecções hospitalares.
Resumo:
Las Clamidias son bacterias patógenas de los animales de producción, de vida silvestre y de compañía. Además de las pérdidas económicas que producen las infecciones en los planteles de producción bovina, ovina, caprina, porcina y aves de corral, la mayoría de las especies tienen importancia zoonótica, pudiendo dar origen a infecciones graves, potencialmente letales en el ser humano. El orden Chlamydiales está integrado por bacterias que actúan como parásitos intracelulares obligados que desarrollan su ciclo de vida únicamente dentro de inclusiones citoplasmáticas. En este orden se encuentra la familia Chlamydiaceae que comprende dos géneros, Chlamydia y Chlamydophila; y las especies, Chlamydia trachomatis, C. suis, C. muridarum, Chlamydophila psittaci, C. abortus, C. felis, C. caviae, C. pecorum, y C. pneumoniae. C. psittaci causa psitacosis o clamidiosis aviar. En Argentina, los primeros casos clínicos de psitacosis fueron reportados en 1929. Los criadores de aves y quienes las poseen como mascotas, representan el grupo de mayor riesgo; pero también las personas que trabajan en pajarerías y aquellas que por su empleo se ven expuestas a contraer la enfermedad (empleados en peladeros donde se carnean y procesan pollos y otras aves para consumo, veterinarios, empleados de zoológicos, etc.). La infección en humanos se presenta como una neumonía severa; con fiebre alta, escalofríos, dolor de cabeza, mialgia y dificultad respiratoria. Ocasionalmente puede presentarse vómitos, dolor abdominal, diarrea y complicaciones como miocarditis, endocarditis, encefalitis, ictericia y fallas multiorgánicas, que pueden ser fatales sino se le administra el tratamiento adecuado. La infección en las mujeres embarazadas puede producir neumonía, hepatitis, insuficiencia renal, sepsis, parto prematuro y muerte fetal. Existen más de 465 especies de aves en las que se registró C. psittaci, incluyendo ornamentales, de corral, silvestres, acuáticas y palomas. Las patologías que pueden producir en estos animales son neumonitis, conjuntivitis, encefalomielitis, placentopatías, fetopatías, anorexia, diarrea e infecciones persistentes asintomáticas u oligosintomáticas. En bovinos, C. pecorum, C. abortus y C. psittaci producen infecciones respiratorias y genitales; que se presentan como cuadros de enteritis, artritis, encefalomielitis, endometritis e hipofertilidad. En Argentina, la infección clamidial en el ganado caprino fue asociada a daños en el tejido uterino, abortos, partos prematuros y crías débiles. En equinos, C. psittaci y C. pneumoniae producen abortos y desórdenes respiratorios, con un gran impacto en ganadería que redunda en pérdidas económicas. Considerando que existen escasos estudios eco-epidemiológicos y clínicos que reporten el estado de situación de estas infecciones en nuestro medio, es que el presente trabajo propone actualizar y profundizar el conocimiento de las especies de Clamidias de importancia médico-veterinaria presentes en la provincia de Córdoba, Argentina. El desarrollo de este proyecto aportará la implementación de técnicas que mejorarán el diagnóstico microbiológico, confirmarán los cuadros clínicos; y por lo tanto contribuirá al conocimiento de estos agentes infecciosos en nuestra región. Esta información es indispensable para los organismos responsables de la Salud Pública (Ministerios de Salud y Educación, Municipios, etc.) para que puedan obrar en consecuencia y generar sistemas de alerta temprana, tomar medidas de prevención y medidas de control frente a la presencia de un brote epidémico por alguna cepa clamidial. "Eco epidemiology of Chlamydophila psittaci, C. pecorum and C. pneumoniae: Impact on public health "The Chlamydiae are bacterial pathogens of farm animals, wildlife and pets. Besides the economic losses that occur on campuses infections of cattle, sheep, goats, swine and poultry, most species are zoonotic, infections potentially fatal can cause in humans. The order Chlamydiales is composed of the family Chlamydiaceae comprising two genera, Chlamydia and Chlamydophila, and nine species, Chlamydia trachomatis, C. suis, C. muridarum, Chlamydophila psittaci, C. abortus, C. felis, C. caviae, C. pecorum, and C. pneumoniae. The clinical manifestations in humans are associated with severe pneumonia. Also, nonspecific gastrointestinal symptoms, and complications such as myocarditis, endocarditis, encephalitis, jaundice and multiple organ failure. There are over 465 species of birds where recorded C. psittaci, including ornamental plants, poultry, wild waterfowl and pigeons. Sick birds eliminate chlamydia in all secretions, asymptomatic birds can develop the disease through contact with other infected birds. The human infection occurs by inhalation of aerosolized secretions of infected birds. The prevalence of C. psittaci records in humans, birds, horses, goats and cattle are scarce in Latin America. In Argentina it has been detected chlamydial antibody prevalence in cattle in Buenos Aires and La Pampa (5) and Rockhopper Penguins (Eudyptes chrysocome) in the town of Santa Cruz (11). Detect this pathogen in these birds and learn about potential sources of infection would be of great public health significance. To develop an efficient system of medical and veterinary surveillance is essential to have reliable diagnostic techniques for detection and identification of Chlamydia in birds, animals and humans.
Resumo:
Aeromonas hydrophila és un bacil gram-negatiu, patogen oportunista d’animal i humans. La patogènesi d’A. Hydrophila és multifactorial. A fi d'identificar gens implicats en la virulència de la soca PPD134/91 d’A. hydrophila, vam realitzar experiments de substracció gènica, que van dur a la detecció de 22 fragments d’ADN que codificaven 19 potencials factors de virulencia, incloent un gen que codificava una proteïna de sistema de secreció de tipus III (T3SS). La importància creixent del T3SS en la patogènesi de diversos bacteris, ens va dur a identificar i analitzar l'agrupació gènica del T3SS de les soques AH-1 i AH-3 d’A. hydrophila. La inactivació dels gens de T3SS aopB i aopD d’A. hydrophila AH-1, i ascV d’A. hydrophila AH-3, comporta una disminució de la citotoxicitat, un increment de la fagocitosi, i una reducció de la virulència en diferents models animals. Aquests resultats demostren que el T3SS és necessari per a la patogenicitat. També vam clonar i seqüenciar una ADP-ribosiltransferasa (AexT) a la soca AH-3 d’A. hydrophila, i vam demostrar que aquesta toxina és translocada via el T3SS, sistema que al seu torn sembla ser induïble in vitro en condicions de depleció de calci. El mutant en el gen aexT de la soca AH-3 d’A. hydrophila va mostrar una lleugera reducció de la virulència, assajada amb diferents mètodes. Mitjançant l'ús de diferents sondes d’ADN, vam determinar la presència del T3SS en soques tant clíniques com ambientals de diferents espècies del gènere Aeromonas: A. hydrophila, A. veronii, i A. caviae, i la codistribució d'aquesta agrupació gènica i el gen aexT. Finalment, amb la finalitat d'estudiar la regulació transcripcional de l'agrupació gènica de T3SS i de l’efector AexT A. hydrophila AH-3, vam aïllar els promotors predits per l’operó aopN-aopD i el gen aexT, i els vam fusionar amb el gen reporter gfp (Green Fluorescence Protein). A més, vam demostrar que l'expressió d'ambdós promotors depèn de diferents components bacterians, com per exemple el sistema de dos components PhoP/PhoQ, el sistema de quorum sensing AhyI/AhyR, o el complex piruvat deshidrogenasa.
Resumo:
The use of untreated water for drinking and other activities have been associated with intestinal and extraintestinal infections in humans due to Aeromonas species. In the present study aeromonads were isolated from 48.7% of 1,000 water samples obtained from wells and other miscellaneous sources. Aeromonas species were detected in 45% of samples tested in spring, 34.5% in summer, 48% in autumn and 60% of samples tested in winter. Speciation of 382 strains resulted in 225 (59%) being A. hydrophila, 103 (27%) A. caviae, 42 (11%) A. sobria and 11 (3%) atypical aeromonads. Of 171 Aeromonas strains tested for their haemolytic activity, 53%, 49%, 40% and 37% were positive in this assay using human, horse, sheep and camel erythrocytes respectively. The results obtained indicate that potentially enteropathogenic Aeromonas species are commonly present in untreated drinking water obtained from wells in Libya (this may also apply to other neighbouring countries) which may pose a health problem to users of such water supplies. In addition, ceftriaxone and ciprofloxacin are suitable drugs that can be used in the treatment of Aeromonas-associated infections, particularly in the immunocompromised, resulting from contact with untreated sources of water.
Resumo:
Coprolite samples of human and animal origin from the excavations performed at the archaeological site of Furna do Estrago, at Brejo da Madre de Deus in the state of Pernambuco, Brazil and sent to the Paleoparasitology Laboratory at Escola Nacional de Saúde Pública-Fiocruz, Rio de Janeiro, were analyzed for mites. After rehydratation and sedimentation of the coprolites, the alimentary contents and the sediments were examined and the mites collected and prepared in definitive whole mounts, using Hoyer's medium. Mites of the following suborders and orders were recovered: suborder Acaridia; order Gamasida; order Ixodida with the familiy Ixodidae (Ixodes sp. and Amblyomma sp. larvae, scutum, idiosoma, gnathosoma); order Oribatida (Aphelacarus sp., Apolohmannia sp., Eophypochthonius sp., Cosmochthonius sp., Pterobates sp., Poronoticae with pteromorphae not auriculate); order Astigmata with the families Atopomelidae (Chirodiscoides caviae), Anoetidae hypopus, Acaridae (Suidasia pontifica), Glycyphagidae (Blomia tropicalis), Pyroglyphidae (Hirstia passericola); order Actinedida with the family Tarsonemidae (Iponemus radiatae). The present work discusses the possibility of the preservation of the mite groups found up to the present day. We also discuss their relationship with the environment and their importance to present populations.
Resumo:
A total of 221 strains of Aeromonas species isolated in Mexico from clinical (161), environmental (40), and food (20) samples were identified using the automated system bioMérieux-Vitek®. Antisera for serogroups O1 to 044 were tested using the Shimada and Sakazaki scheme. The K1 antigen was examined using as antiserum the O7:K1C of Escherichia coli. Besides, we studied the antimicrobial patterns according to Vitek AutoMicrobic system. Among the 161 clinical strains 60% were identified as A. hydrophila, 20.4% as A. caviae, and 19.25% as A. veronii biovar sobria. Only A. hydrophila and A. veronii biovar sobria were found in food (55 and 90% respectively) and environmental sources (45 and 10% respectively). Using "O" antisera, only 42.5% (94/221) of the strains were serologically identified, 55% (121/221) were non-typable, and 2.5% (6/221) were rough strains. Twenty-two different serogroups were found, O14, O16, O19, O22, and O34 represented 60% of the serotyped strains. More than 50% of Aeromonas strain examined (112/221) expressed K1 encapsulating antigen; this characteristic was predominant among Aeromonas strains of clinical origin. Resistance to ampicillin/sulbactam and cephazolin was detected in 100 and 67% of Aeromonas strain tested for their susceptibility to antibiotics. In conclusion, antibiotic-resistant Aeromonas species that possess the K1 encapsulating antigen and represent serogroups associated with clinical syndrome in man are not uncommon among Aeromonas strains isolated from clinical, food and environmental sources in Mexico.