Evolución de la mortalidad por cáncer de mama y diseminación de la mamografía de cribado en Cataluña: un análisis por regiones sanitarias

Fundamento: El descenso de las tasas de mortalidad por cáncer de mama (CM) se ha atribuido a la implantación de programas de cribado y a avances terapéuticos. El objetivo de este trabajo es comparar la evolución de su mortalidad en las regiones sanitarias de Cataluña en el periodo 1993-2007. Paralelamente, se ha analizado la diseminación de la mamografía periódica en las regiones sanitarias. Métodos: Se analizaron los datos del registro de mortalidad y encuestas de salud. Se utilizaron regresiones de Poisson y «joinpoint» para comparar las tasas de mortalidad por CM y analizar su evolución temporal. Se utilizaron modelos de efectos mixtos para comparar el nivel y la evolución de la mortalidad por regiones. Resultados. La tasa de mortalidad por CM descendió un 3% anual en Cataluña. Entre 1993 y 2007, la tasa estandarizada varió de 34,8 a 23,3 por 100.000 mujeres. Barcelona ciutat presentó unas tasas de mortalidad más elevadas que las regiones Centre (ratio de tasas (RT)=0,87), Costa de Ponent (RT=0,89), Tarragona (RT=0,9) y Lleida (RT=0,915), pero estas diferencias tendieron a desaparecer. No se observaron cambios de tendencia en la evolución de la mortalidad de las regiones, excepto en la región Centre. Durante los años 1990 Barcelona ciutat presentó unos porcentajes de utilización de mamografía periódica del 36,1% de las mujeres de 40-74 años, en la encuesta de 1994, la región Centre (23,7%) y Costa de Ponent (25,2%). Conclusiones: La progresiva utilización de mamografía periódica y la disminución de la mortalidad por CM fueron similares en las regiones sanitarias de Cataluña.

Desigualdades geográficas en mortalidad e incidencia por cáncer de laringe en varones: factores socioeconómicos y ambientales

Diversos estudios sugieren la relación entre menor nivel socioeconómico y factores ambientales con mayor riesgo de cáncer. El objetivo del trabajo es identificar desigualdades geográficas en mortalidad e incidencia por cáncer de laringe (CL) en varones y su asociación con factores de privación y ambientales en el marco del proyecto MEDEA. Métodos: Estudio ecológico cuya población de referencia fueron loshombres residentes en el municipio de Zaragoza. El periodo de estudio fue1996-2003. Las defunciones fueron obtenidas del Registro de Mortalidad de Aragón, los casos incidentes del Registro Poblacional de Cáncer de Zaragoza y los datos socioeconómicos del Censo de 2001. Se utilizó la base de datos del Registro Europeo de Emisiones Contaminantes en lalocalización de posibles industrias contaminantes. Para cada sección censal(SC) se obtuvo un índice de privación mediante análisis de componentesprincipales. Se obtuvieron las Razones de Mortalidad e Incidencia Estandarizadas suavizadas aplicando metodología bayesiana.Resultados: Se analizaron 211 defunciones y 569 casos incidentes, con SC conocida, que correspondieron al 95% del total de casos registrados de mortalidad y el 97,8% de incidencia. Las SC que se encontraban enel cuartil superior, mayor índice de privación, tuvieron significativamentemayor riesgo, tanto de mortalidad (2,74 veces) como de incidencia (1,66 veces). Sin embargo no se encontró asociación estadísticamente significativa con los indicadores ambientales utilizados. Conclusiones: Las SC con menor nivel económico presentan mayor riesgo de mortalidad e incidencia por CL. La posible exposición a focos industriales contaminantes no explica la variabilidad geográfica observada

Desigualdades geográficas en mortalidad e incidencia por cáncer de laringe en varones: factores socioeconómicos y ambientales

Diversos estudios sugieren la relación entre menor nivel socioeconómico y factores ambientales con mayor riesgo de cáncer. El objetivo del trabajo es identificar desigualdades geográficas en mortalidad e incidencia por cáncer de laringe (CL) en varones y su asociación con factores de privación y ambientales en el marco del proyecto MEDEA. Métodos: Estudio ecológico cuya población de referencia fueron los hombres residentes en el municipio de Zaragoza. El periodo de estudio fue 1996-2003. Las defunciones fueron obtenidas del Registro de Mortalidad de Aragón, los casos incidentes del Registro Poblacional de Cáncer de Zaragoza y los datos socioeconómicos del Censo de 2001. Se utilizó la base de datos del Registro Europeo de Emisiones Contaminantes en la localización de posibles industrias contaminantes. Para cada sección censal (SC) se obtuvo un índice de privación mediante análisis de componentes principales. Se obtuvieron las Razones de Mortalidad e Incidencia Estandarizadas suavizadas aplicando metodología bayesiana. Resultados: Se analizaron 211 defunciones y 569 casos incidentes, con SC conocida, que correspondieron al 95% del total de casos registrados de mortalidad y el 97,8% de incidencia. Las SC que se encontraban en el cuartil superior, mayor índice de privación, tuvieron significativamente mayor riesgo, tanto de mortalidad (2,74 veces) como de incidencia (1,66 veces). Sin embargo no se encontró asociación estadísticamente significativa con los indicadores ambientales utilizados. Conclusiones: Las SC con menor nivel económico presentan mayor riesgo de mortalidad e incidencia por CL. La posible exposición a focos industriales contaminantes no explica la variabilidad geográfica observada

Competing risks to breast cancer mortality in Catalonia

Background: Breast cancer mortality has experienced important changes over the last century. Breast cancer occurs in the presence of other competing risks which can influence breast cancer incidence and mortality trends. The aim of the present work is: 1) to assess the impact of breast cancer deaths among mortality from all causes in Catalonia (Spain), by age and birth cohort and 2) to estimate the risk of death from other causes than breast cancer, one of the inputs needed to model breast cancer mortality reduction due to screening or therapeutic interventions. Methods: The multi-decrement life table methodology was used. First, all-cause mortality probabilities were obtained by age and cohort. Then mortality probability for breast cancer was subtracted from the all-cause mortality probabilities to obtain cohort life tables for causes other than breast cancer. These life tables, on one hand, provide an estimate of the risk of dying from competing risks, and on the other hand, permit to assess the impact of breast cancer deaths on all-cause mortality using the ratio of the probability of death for causes other than breast cancer by the all-cause probability of death. Results: There was an increasing impact of breast cancer on mortality in the first part of the 20th century, with a peak for cohorts born in 1945–54 in the 40–49 age groups (for which approximately 24% of mortality was due to breast cancer). Even though for cohorts born after 1955 there was only information for women under 50, it is also important to note that the impact of breast cancer on all-cause mortality decreased for those cohorts. Conclusion: We have quantified the effect of removing breast cancer mortality in different age groups and birth cohorts. Our results are consistent with US findings. We also have obtained an estimate of the risk of dying from competing-causes mortality, which will be used in the assessment of the effect of mammography screening on breast cancer mortality in Catalonia.

Effectiveness of early detection on breast cancer mortality reduction in Catalonia (Spain)

Background: At present, it is complicated to use screening trials to determine the optimal age intervals and periodicities of breast cancer early detection. Mathematical models are an alternative that has been widely used. The aim of this study was to estimate the effect of different breast cancer early detection strategies in Catalonia (Spain), in terms of breast cancer mortality reduction (MR) and years of life gained (YLG), using the stochastic models developed by Lee and Zelen (LZ). Methods: We used the LZ model to estimate the cumulative probability of death for a cohort exposed to different screening strategies after T years of follow-up. We also obtained the cumulative probability of death for a cohort with no screening. These probabilities were used to estimate the possible breast cancer MR and YLG by age, period and cohort of birth. The inputs of the model were: incidence of, mortality from and survival after breast cancer, mortality from other causes, distribution of breast cancer stages at diagnosis and sensitivity of mammography. The outputs were relative breast cancer MR and YLG. Results: Relative breast cancer MR varied from 20% for biennial exams in the 50 to 69 age interval to 30% for annual exams in the 40 to 74 age interval. When strategies differ in periodicity but not in the age interval of exams, biennial screening achieved almost 80% of the annual screening MR. In contrast to MR, the effect on YLG of extending screening from 69 to 74 years of age was smaller than the effect of extending the screening from 50 to 45 or 40 years. Conclusion: In this study we have obtained a measure of the effect of breast cancer screening in terms of mortality and years of life gained. The Lee and Zelen mathematical models have been very useful for assessing the impact of different modalities of early detection on MR and YLG in Catalonia (Spain).

Cost-effectiveness of early detection of breast cancer in Catalonia (Spain)

Background: Breast cancer (BC) causes more deaths than any other cancer among women in Catalonia. Early detection has contributed to the observed decline in BC mortality. However, there is debate on the optimal screening strategy. We performed an economic evaluation of 20 screening strategies taking into account the cost over time of screening and subsequent medical costs, including diagnostic confirmation, initial treatment, follow-up and advanced care. Methods: We used a probabilistic model to estimate the effect and costs over time of each scenario. The effect was measured as years of life (YL), quality-adjusted life years (QALY), and lives extended (LE). Costs of screening and treatment were obtained from the Early Detection Program and hospital databases of the IMAS-Hospital del Mar in Barcelona. The incremental cost-effectiveness ratio (ICER) was used to compare the relative costs and outcomes of different scenarios. Results: Strategies that start at ages 40 or 45 and end at 69 predominate when the effect is measured as YL or QALYs. Biennial strategies 50-69, 45-69 or annual 45-69, 40-69 and 40-74 were selected as cost-effective for both effect measures (YL or QALYs). The ICER increases considerably when moving from biennial to annual scenarios. Moving from no screening to biennial 50-69 years represented an ICER of 4,469€ per QALY. Conclusions: A reduced number of screening strategies have been selected for consideration by researchers, decision makers and policy planners. Mathematical models are useful to assess the impact and costs of BC screening in a specific geographical area.

Contribution of early detection and adjuvant treatments to breast cancer mortality reduction in Catalonia, Spain

Background: Reductions in breast cancer (BC) mortality in Western countries have been attributed to the use of screening mammography and adjuvant treatments. The goal of this work was to analyze the contributions of both interventions to the decrease in BC mortality between 1975 and 2008 in Catalonia. Methodology/Principal Findings: A stochastic model was used to quantify the contribution of each intervention. Age standardized BC mortality rates for calendar years 1975-2008 were estimated in four hypothetical scenarios: 1) Only screening, 2) Only adjuvant treatment, 3) Both interventions, and 4) No intervention. For the 30-69 age group, observed Catalan BC mortality rates per 100,000 women-year rose from 29.4 in 1975 to 38.3 in 1993, and afterwards continuously decreased to 23.2 in 2008. If neither of the two interventions had been used, in 2008 the estimated BC mortality would have been 43.5, which, compared to the observed BC mortality rate, indicates a 46.7% reduction. In 2008 the reduction attributable to screening was 20.4%, to adjuvant treatments was 15.8% and to both interventions 34.1%. Conclusions/Significance: Screening and adjuvant treatments similarly contributed to reducing BC mortality in Catalonia. Mathematical models have been useful to assess the impact of interventions addressed to reduce BC mortality that occurred over nearly the same periods.

Cancer mortality inequalities in urban areas: a Bayesian small area analysis in Spanish cities [correcció]

After publication of this work in 'International Journal of Health Geographics' on 13 january 2011 was wrong. The map of Barcelona in Figure two (figure 1 here) was reversed. The final correct Figure is presented here

Cancer mortality inequalities in urban areas: a Bayesian small area analysis in Spanish cities

Intra-urban inequalities in mortality have been infrequently analysed in European contexts. The aim of the present study was to analyse patterns of cancer mortality and their relationship with socioeconomic deprivation in small areas in 11 Spanish cities

Cancer mortality inequalities in urban areas: a Bayesian small area analysis in Spanish cities

Intra-urban inequalities in mortality have been infrequently analysed in European contexts. The aim of the present study was to analyse patterns of cancer mortality and their relationship with socioeconomic deprivation in small areas in 11 Spanish cities

Cancer mortality inequalities in urban areas: a Bayesian small area analysis in Spanish cities [correcció]

After publication of this work in 'International Journal of Health Geographics' on 13 january 2011 was wrong. The map of Barcelona in Figure two (figure 1 here) was reversed. The final correct Figure is presented here

Tendències temporals de la mortalitat per càncer de fetge a Catalunya: periode 1983-2002 i projeccions pel 2005

Estudi elaborat a partir d’una estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant l’increment dels tumors hepàtics en països industrialitzats, s’avaluen les tendències temporals de la malaltia hepàtica a Catalunya durant el període 1983-2002 i s’estima la tendència futura a partir de l’any 2005. L’estudi s’ha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La malaltia hepàtica inclou diverses tipologies de tumors hepàtics i la cirrosi hepàtica. Els models edad-període-cohort s’han emprat per estimar els efectes període de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminuït en ambdós sexes, exceptuant els homes d’entre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingué estable. S’han observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocel•lular i en els tumors de vies biliars intrahepàtiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendència d’aquestes malalties durant el període 2005-2009. Les tendències de la mortalitat per malaltia hepàtica constatades poden ser degudes a la implementació de teràpies noves, nous mètodes de diagnòstic, infecció pel virus de l’hepatitis C d’altres factors desconeguts.

Incidència, mortalitat i supervivència per càncer a Catalunya 2007

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Bonn, Alemanya, entre agost i desembre del 2008. Recentement, arran de la creació del Registre de Càncer de Catalunya, s'ha el.laborat un nou "estat de la qüestió" del càncer a Catalunya, que ha permès obtenir una imatge complerta de la incidència, mortalitat i supervivència del càncer a Catalunya, a partir de les dades obtingudes pels registres poblacionals del càncer de Girona i Tarragona pel que fa a la incidència del càncer, i pel registre de Mortalitat de Catalunya, pel que fa a la mortalitat per càncer. El projecte realitzat ha tingut dos objectius principals. En primer lloc, desenvolupar un conjunt integrat de funcions per al càlcul automatitzat de la incidència, mortalitat i supervivència, així com l'ajust dels models estadístics que permeten avaluar les tendències i obtenir les projeccions del càncer pels anys futurs. En segon lloc, s'han aplicat les funcions a les dades disponibles i s'han obtingut els resultats a Catalunya, que inclou les projeccions de la incìdència i mortalitat per càncer a Catalunya fins a l'any 2020. Tos dos objectius han estat substancialment assolits. Pel que fa al primer, s'ha desenvolupat un fitxer font en R que conté les macros i funcions utilitzades. Pel que fa al segon, les anàlisis realitzades han estat emprades per a la realització d'una monografia sobre el càncer a Catalunya, que actualment està acceptada per la seva publicació. Els resultats mostren que la incidència per càncer ha augmentat i està previst que així continuï, tot i que es preveu un esmoertiment de l'augment pels homes. Pel que fa a la mortalitat s'observa un recent decrement que es preveu que es mantingui en el futur, essent aquest major pels homes respecte les dones.

Implantación de la cirugía laparoscópica en el cáncer de recto

Objectius: establir la viabilitat de la laparoscòpia en càncer rectal, morbi-mortalitat, resultats postoperatoris i seguretat oncològica respecte a la cirurgia oberta. Material i mètodes: recollim consecutivament, pacients intervinguts per càncer de recte i valorem; dades demogràfiques, condicions prèvies, resultats intra, postoperatoris i anatomopatològics. Resultats: sols trobarem diferències importants en el temps quirúrgic i ili paralític, que no foren estadísticament significatives. Si ho foren en estància hospitalària, a favor de la laparoscòpia. Es reconvertiren 3 pacients. Discussió: la laparoscòpia en càncer rectal ofereix resultats similars a la cirurgia oberta, amb algunes avantatges. Son necessaris més estudis per valorar la seguretat a llarg termini.

La força de prensió manual com a factor pronòstic de mortalitat en pacients oncològics terminals a una unitat de cures pal•liatives.

L’objectiu de l’estudi va ser determinar si la força de prensió manual (FPM) era factor pronòstic de mortalitat en malalts amb càncer avançant ingressats a una Unitat de cures pal•liatives (UCP). Es va determinar la força de prensió a l’ingrés i l’evolució de la FPM els primers 12 dies mitjançant un dinamòmetre. Ni la FPM inicial ni a l’evolució va demostrar diferències significatives entre els malalts donats d’alta vius i els que van morir a la UCP. Conclusions: la determinació de FPM no va ser factor pronòstic de supervivència en malalts ingressats per càncer en una UCP.