1000 resultados para Brugada Terradellas, Josep
Resumo:
Monográfico con el título: 'La Docencia en Ciencias de la Salud'. Resumen tomado de la publicación
Resumo:
Objective To determine the clinical and electrophysiological characteristics of patients with paroxysmal palpitations and neck pounding during sinus rhythm. Methods Clinical, electrocardiographic, and electrophysiological characteristics of six patients with paroxysmal palpitations and neck pounding during sinus rhythm were studied in basal conditions and when symptomatic. Response to treatment was observed. Results Baseline ECGs were normal (four patients) or had first degree atrioventricular block with intermittent PR shortening. During symptoms, narrow QRS rhythms were seen without visible P waves (three patients) or with P waves partially hidden in the QRS complex (three patients). Dual atrioventricular nodal pathways were found in all five patients who had electrophysiological studies. In these patients the slow pathway conduction time was long enough (mean (SD), 425 (121)¿ms) for ventricular activation after slow pathway conduction during sinus rhythm to coincide with the next atrial depolarisation, causing neck pounding during exercise (four patients) or at rest (two patients). Tachycardia was not induced in any patient. Medical treatment aggravated symptoms in three patients. A pacemaker was successfully used in two. Conclusions Neck pounding during sinus rhythm is a clinical manifestation of dual atrioventricular nodal pathways. Medical treatment may aggravate symptoms but a pacemaker may offer definitive relief.
Resumo:
Antecedentes: Las aplicaciones de radiofrecuencia durante la ablación de la fibrilación auricular (FA) producen dolor y ansiedad. El tratamiento habitual se basa en la administración de analgésicos y sedación. La sedación intensa puede producir inestabilidad hemodinámica y desaturaciones.Objetivos: Comparar la incidencia de desaturaciones en relación a la utilización de dos protocolos distintos de tratamiento del dolor durante la ablación de FA. Uno de los protocolos está basado en la sedación con propofol (protocolo 1) y el otro en la analgesia intensa (protocolo 2).Resultados: Hemos analizado los datos de recogidos durante el procedimiento en un grupo de 43 pacientes tratados según el protocolo 1 y otro grupo de 43 pacientes tratados según el protocolo 2. Las variables analizadas han sido: la desaturación máxima, la dosis media de propofol y la dosis media de fentanilo. Las dosis de propofol necesarias en los pacientes del protocolo 1 han sido mayores que con el protocolo 2 (2,4±1,4mg/kg vs 1,7±0,5 mg/kg; p=0,005). La dosis de fentanilo en los pacientes del protocolo 1 han sido menores que en los del protocolo 2 (35,4±17,3mg vs 51,1±18,6mg vs; p<0,001). El 83,65% de los pacientes del protocolo 2 se mantuvo por encima del 94% de saturación frente al 58,1% de pacientes del protocolo 1. Conclusiones: Con el tratamiento basado en la analgesia para los procedimientos de ablación de FA se consigue que una menor proporción de pacientes tengan desaturaciones.
Resumo:
Conferència inaugural del curs acadèmic 2001-2002 de la Universitat de Girona, on el Dr. Brugada obre la porta a la possibilitat de parlar per una banda de temes estricament mèdics, però, al mateix temps, d'abordar aquells aspectes polítics, socials i ètics relacionats amb la medicina... i encara no resolts
Resumo:
La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats
Resumo:
En el nuevo paradigma del concepto del aprendizaje se abandonan los viejos escenarios en los que el estudiante era un elemento pasivo, limitándose a "recibir" contenidos relacionados con la materia. El profesor era el constructor y transmisor de éstos, que generalmente respondían a un antiguo modelaje curricular. Actualmente asistimos a un cambio conceptual, el estudiante es el protagonista, en tanto el docente se centra en buscar caminos que despierten el desarrollo de cada potencial individual, generando aprendizaje y habilidades, no sólo a nivel cognitivo, si no que en los estudios en los que los valores inherentes a la profesión tienen su peso, también en actitudes
Resumo:
Early repolarization, which is characterized by an elevation of the J-point on 12-lead electrocardiography, is a common finding that has been considered as benign for decades. However, in the last years, it has been related with vulnerability to idiopathic ventricular fibrillation and with cardiac mortality in the general population. Recently, 4 potential ECG predictors that could differentiate the benign from the malignant form of early repolarization have been suggested. Any previous study about early repolarization has been done in Spain. Aim. To ascertain whether the presence of early repolarization pattern in a resting electrocardiogram is associated with a major risk of cardiac death in a Spanish general population and to determine whether the presence of potential predictors of malignancy in a resting electrocardiogram increases the risk of cardiac mortality in patients with early repolarization pattern. Methods. We will analyse the presence of early repolarization and the occurrence of cardiac mortality in a retrospective cohort study of 4,279 participants aged 25 to 74 years in the province of Girona. This cohort has been followed during a mean of 9.8 years. Early repolarization will be stratified according to the degree of J-point elevation (≥0.1 mV or ≥0.2 mV), the morphology of the J-wave (slurring, notching or any of these two), the ST-segment pattern (ascending or descending) and the localization (inferior leads, lateral leads, or both). Association of early repolarization with cardiac death will be assessed by adjusted Cox-proportional hazards models
Resumo:
La comarca del Priorat ha patit modificacions a escala paisatgística com a conseqüència de la reintroducció del conreu de la vinya a mitjans dels anys 90. La reintroducció d’aquest cultiu s’ha fet amb tècniques agrícoles diferents a les tradicionals, que comporten grans moviments de terres per aconseguir l’aterrassament de les parcel•les i facilitar-ne el treball mecanitzat. El municipi de Porrera és un exemple d’aquestes modificacions. Aquest treball, analitza els canvis en el paisatge produïts en aquest municipi mitjançant la informació proporcionada per ortofotos i imatges per satèl•lit entre els anys 1998 i 2006; i índexs del paisatge.
Resumo:
Els protagonistes d'aquest inici de curs 2008-2009 han estat segurament els estudiants del primer curs de Medicina a la Universitat de Girona, i no només perquè comença una nova titulació universitària adaptada a Bolonya, sinó també per les implicacions que representa el fet d'haver obtingut, de les institucions universitàries i sanitàries, el compromís a llarg termini per la formació mèdica d'estudiants a les nostres comarques. Aconseguir l'equilibri territorial a Catalunya en l'oferta pública d'aquests estudis superiors era la raó de més pes per reivindicar la Facultat a Girona. I aquest any s'ha fet realitat
Resumo:
Introduction : Le syndrome de Brugada, décrit en 1992 par Pedro et Josep Brugada, est un syndrome cardiaque caractérisé par un sus-décalage particulier du segment ST associé à un bloc de branche droit atypique au niveau des dérivations ECG V1 à V3. Les altérations ECG du syndrome de Brugada sont classifiées en 3 types dont seul le type 1 est diagnostique. Les mécanismes physiopathologiques exacts de ce syndrome sont pour le moment encore controversés. Plusieurs hypothèses sont proposées dans la littérature dont deux principales retiennent l'attention : 1) le modèle du trouble de repolarisation stipule des potentiels d'action réduits en durée et en amplitude liés à un changement de répartition de canaux potassiques 2) le modèle du trouble de dépolarisation spécifie un retard de conduction se traduisant par une dépolarisation retardée. Dans le STEMI, un sus-décalage ST ressemblant à celui du syndrome de Brugada est expliqué par deux théories : 1) le courant de lésion diastolique suggère une élévation du potentiel diastolique transformé artificiellement en sus-décalage ST par les filtres utilisés dans tous les appareils ECG.¦Objectif : Recréer les manifestations ECG du syndrome de Brugada en appliquant les modifications du potentiel d'action des cardiomyocytes rapportées dans la littérature.¦Méthode : Pour ce travail, nous avons utilisé "ECGsim", un simulateur informatique réaliste d'ECG disponible gratuitement sur www.ecgsim.org. Ce programme est basé sur une reconstruction de l'ECG de surface à l'aide de 1500 noeuds représentant chacun les potentiels d'action des ventricules droit et gauche, épicardiques et endocardiques. L'ECG simulé peut être donc vu comme l'intégration de l'ensemble de ces potentiels d'action en tenant compte des propriétés de conductivité des tissus s'interposant entre les électrodes de surface et le coeur. Dans ce programme, nous avons définit trois zones, de taille différente, comprenant la chambre de chasse du ventricule droit. Pour chaque zone, nous avons reproduit les modifications des potentiels d'action citées dans les modèles du trouble de repolarisation et de dépolarisation et des théories de courant de lésion systolique et diastolique. Nous avons utilisé, en plus des douze dérivations habituelles, une électrode positionnée en V2IC3 (i.e. 3ème espace intercostal) sur le thorax virtuel du programme ECGsim.¦Résultats : Pour des raisons techniques, le modèle du trouble de repolarisation n'a pas pu être entièrement réalisée dans ce travail. Le modèle du trouble de dépolarisation ne reproduit pas d'altération de type Brugada mais un bloc de branche droit plus ou moins complet. Le courant de lésion diastolique permet d'obtenir un sus-décalage ST en augmentant le potentiel diastolique épicardique des cardiomyocytes de la chambre de chasse du ventricule droit. Une inversion de l'onde T apparaît lorsque la durée du potentiel d'action est prolongée. L'amplitude du sus-décalage ST dépend de la valeur du potentiel diastolique, de la taille de la lésion et de sa localisation épicardique ou transmurale. Le courant de lésion systolique n'entraîne pas de sus-décalage ST mais accentue l'amplitude de l'onde T.¦Discussion et conclusion : Dans ce travail, l'élévation du potentiel diastolique avec un prolongement de la durée du potentiel d'action est la combinaison qui reproduit le mieux les altérations ECG du Brugada. Une persistance de cellules de type nodal au niveau de la chambre de chasse du ventricule droit pourrait être une explication à ces modifications particulières du potentiel d'action. Le risque d'arythmie dans la Brugada pourrait également être expliqué par une automaticité anormale des cellules de type nodal. Ainsi, des altérations des mécanismes cellulaires impliqués dans le maintien du potentiel diastolique pourraient être présentes dans le syndrome de Brugada, ce qui, à notre connaissance, n'a jamais été rapporté dans la littérature.
Resumo:
Objective: To determine the degree of knowledge that cardiologists from Sao Paulo, Brazil, have regarding a low-prevalent entity associated with a high rate of sudden death-Brugada syndrome. Methods: Two hundred forty-four cardiologists were interviewed by an instrument divided in two parts: in the first, we recorded gender, age, and data related to academic profile. The second-answered only by the professionals that manifested having some degree of knowledge on the syndrome-had 28 questions that evaluated their knowledge. The answers were spontaneous and they did not have a chance to consult. We used uni- and multivariate analysis on the average percentage of right and wrong answers, and the influence of the academic profile. Results: The predominant gender was the male gender (61.1%), the average age was 44.32 +/- 10.83 years, 40% with more than 20 years after obtaining their degree, 44% were educated in public institutions, 69% had a residency in cardiology, 20% had overseas practice, 12% had postdegree, 41% were linked to an educational institution, 24% with publication(s) in an indexed journal, 17.2% were authors of chapters in books, 2.5% had edited books, and 10% were linked to the Brazilian Society of Cardiac Arrhythmias. The average percentage of right answers was 45.7%. Conclusion: The sample studied revealed a little knowledge on the entity. A residency in cardiology was the factor of greater significance in the percentage of right answers. Other significant factors were the link of the interviewed person to an educational institution, or the Brazilian Society of Cardiac Arrhythmias, and having a specialist degree.
Resumo:
A síndrome de Brugada é uma síndrome rara, com uma prevalência aproximada na Europa de 1-5/10 000 habitantes, mas cuja apresentação clínica inicial pode ser morte súbita. Embora com um padrão eletrocardiográfico típico, este é por vezes intermitente. Os autores apresentam o caso clínico de um doente de sexo masculino, de 32 anos, sem fatores de risco pessoais conhecidos e história familiar de morte súbita, que recorre ao Serviço de Urgência por síncope sem pródromos. O primeiro eletrocardiograma (ECG) em ritmo sinusal documenta a presença de uma elevação isolada e inespecífica do segmento ST em V2. Da restante investigação diagnóstica realizada, salienta-se a repetição do ECG, que revelou a presença de padrão de Brugada tipo 1. Este mesmo padrão é exacerbado posteriormente numa situação de infeção respiratória. O doente foi submetido a estudo eletrofisiológico, seguido de implantação de cardiodesfibrilhador (CDI), tendo tido um episódio de fibrilhação ventricular convertido com choque via CDI 2 meses após a implantação.
Resumo:
The Brugada syndrome is a rare condition, and due to its mutating manner of presentation it may be difficult to diagnose. We report one case and discuss the diagnostic aspects and the clinical outcome of one patient with characteristic findings of this syndrome. These findings are especially defined by J-ST elevation in the right leads of serial electrocardiographic records, wide oscillations of J points and ST segments during 24-hour Holter monitoring, and nocturnal sudden death. We stress the importance of the Holter monitor findings for diagnostic complementation. Through this method it is possible to establish a correlation between vigil activities and sleep and the variability of the degree of impairment in ventricular repolarization.