Field evaluation of a plant activator, captan, chlorothalonil, copper hydroxide, iprodione, mancozeb and strobilurins for the control of citrus brown spot of mandarin

Brown spot (caused by Alternaria alternata) is a major disease of citrus in subtropical areas of Australia. A number of chemicals, the strobilurins azoxystrobin, trifloxystrobin, pyraclostrobin and methoxycrylate, a plant activator (acibenzolar), copper hydroxide, mancozeb, captan, iprodione and chlorothalonil/pyrimthanil were tested in the field for its control. Over three seasons, trees in a commercial orchard received 16, 14 and 7 fungicide sprays, respectively, commencing at flowering in the first season, and petal fall in the later seasons. In all experiments, the strobilurins used alone, or incorporated with copper and mancozeb, were as effective as, or better than the industry standard of copper and mancozeb alone. The only exception was trifloxystrobin, which when used alone was less effective than the industry standard. Acibenzolar used alone was ineffective. Applying a mixture of azoxystrobin and acibenzolar was found to reduce the incidence of brown spot compared with applying azoxystrobin alone but, in either case, disease levels were not found to be significantly different to the industry standard. Captan, iprodione and chlorothalonil/pyrimthanil were as effective as the industry standard. The incidence and severity of rind damage were significantly lowest in the azoxystrobin, methoxycrylate, iprodione and chlorothalonil/pyrimthanil treatments. Medium and high rates of trifloxystrobin (0.07 g/L, 0 .15 g/L) and pyraclostrobin (0.8 g/L, 1.2 g/L) applied alone were the only treatments found to be IPM-incompatible as shown by the elevated level of scale infection on fruit.

Field and laboratory evaluations of fungicides for the control of brown spot (Corynespora cassiicola) and black spot (Asperisporium caricae) of papaya in far north Queensland, Australia

Several chemicals including strobilurins (pyraclostrobin and azoxystrobin), triazoles (difenoconazole and tebuconazole), dithiocarbamates (propineb, metiram, ziram and mancozeb) and the phthalimide chlorothalonil were evaluated in three field experiments in north Queensland, Australia, for the control of brown spot (caused by Corynespora cassiicola) and black spot (caused by Asperisporium caricae) of papaya. Chlorothalonil and pyraclostrobin were shown to be more effective than the industry standard, mancozeb, for the control of brown spot. In the black spot experiments, difenoconazole, pyraclostrobin and chlorothalonil used alone or in spray programs were as effective as, or better than, the industry standards, mancozeb and tebuconazole. Plants treated with pyraclostrobin and difenoconazole had more fruit unaffected by black spot (97% and 99% respectively) than plants treated with tebuconazole (51%), mancozeb (20%) and the untreated controls (1%). Laboratory tests also showed that A. caricae was more sensitive to difenoconazole (EC50 of 2ppm) than tebuconazole (EC50 of 14ppm). In 2007, off-label permits were obtained for chlorothalonil for control of brown spot and difenoconazole and chlorothalonil for the control of black spot of papaya.

Commercial-scale Alternaria brown spot resistance screening as the first step in breeding new mandarins for Australia

Rapid screening tests and an appreciation of the simple genetic control of Alternaria brown spot (ABS) susceptibility have existed for many years, and yet the application of this knowledge to commercial-scale breeding programs has been limited. Detached leaf assays were first demonstrated more than 40 years ago and reliable data suggesting a single gene determining susceptibility has been emerging for at least 20 years. However it is only recently that the requirement for genetic resistance in new hybrids has become a priority, following increased disease prevalence in Australian mandarin production areas previously considered too dry for the pathogen. Almost all of the high-fruit-quality parents developed so far by the Queensland-based breeding program are susceptible to ABS necessitating the screening of their progeny to avoid commercialisation of susceptible hybrids. This is done effectively and efficiently by spraying 3-6 month old hybrid seedlings with a spore suspension derived from a toxin-producing field isolate of Alternaria alternate, then incubating these seedlings in a cool room at 25°C and high humidity for 5 days. Susceptible seedlings show clear disease symptoms and are discarded. Analysis of observed and expected segregation ratios loosely support the hypothesis for a single dominant gene for susceptibility, but do not rule out the possibility of alternative genetic models. After implementing the routine screening for ABS resistance for three seasons we now have more than 20,000 hybrids growing in field progeny blocks that have been screened for resistance to the ABS disease.

Susceptibility of citrus species to Alternaria alternata, the causal agent of the Alternaria brown spot

Alternaria alternata, the causal agent of Alternaria brown spot (ABS), causes necrosis on leaves, twigs, and fruit, reducing the productivity and quality of fruits. Tangerines and their hybrids are highly susceptible to the disease. Species, hybrids, and cultivars of Citrus from the germplasm bank of the Estacao Experimental de Citricultura de Bebedouro, São Paulo, Brazil, were evaluated in 2004 and 2005 with respect to their resistance to A. alternata, both through natural infection and by inoculation. Detached leaves were also used to demonstrate susceptibility or resistance to the disease. Ten cultivars of Satsumas (Citrus unshiu), and 14 cultivars of Clementine mandarin (C. clementina) did not show any symptoms of the disease in their leaves, either through natural infection or when inoculated in the field. The Burguess SRA-412, Wallent SRA-438, Carvalhais, Ampefy SRA-459, Ananas SRA, and Macaque SRA-426 mandarin hybrids (C. reticulata) did not show symptoms of the disease under natural or artificial infection in the field. Some cultivars of C. deliciosa, C. tangerina, C. erythrosa, and C. temple showed symptoms of the disease, even though no previous record of their susceptibility to Alternaria brown spot had been previously reported. The hybrids Fairchild, Nova, Page, Fortune, and Sunburst were susceptible to the disease. However, Fremont mandarin (a crossing between C. clementina and C. reticulata), Encore (C. nobilis x C. deliciosa), and Fallglo (C. reticulata x C. paradisi) did not show symptoms in field, and few symptoms were verified in detached leaves. These materials are promising for the cultivation of tangerines, and will enable genetic improvement for the development of cultivars resistant to Alternaria brown spot. (c) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Efficacy of pre- and postinoculation application of Fungicides to expanding young citrus leaves for control of melanose, scab, and alternarial brown spot

In greenhouse trials, copper hydroxide, pyraclostrobin, and famoxadone were applied to actively crowing young citrus seedlings to determine the duration of protection of young leaves provided by these fungicides against melanose, caused by Diaporthe citri, citrus scab, caused by Elsinoe fawcettii, and Alternaria brown spot, caused by Alternaria alternata. Fungicides were applied to different sets of potted plants of grapefruit for control of melanose, of rough lemon for control of scab, and of Dancy tangerine for control of Afternaria brown spot 1 to 6 days prior to inoculation. as well as on the day of inoculation. Leaf area of treated shoots was estimated on the day of fungicide application and the day of inoculation and disease severity evaluated subsequently. In most cases. copper hydroxide and famoxadone provided at least 50% control of all three diseases for only about 2 days after application. Generally, there was little or no disease control when the products were applied 4 or more days before inoculation. In contrast, pyraclostrobin usually provided a high level of control of all three diseases when applied up to 5 days prior to inoculation. The level of disease control decreased as the interval between a fungicide application and inoculation increased and the relationship between disease control and leaf expansion best fit a quadratic equation. Effective disease control was observed with copper hydroxide and famoxadone until leaf area had increased by 100 to 200%, whereas control with pyraclostrobin was observed up to 400 to 500% increase in leaf area. In postinoculation tests with scab and melanose, pyraclostrobin provided high levels of disease control (>75%) when applied up to 2 days after inoculation. whereas copper hydroxide and famoxadone had minimal postinoculation activity. Applications of pyraclostrobin to the spring flush growth of citrus trees are much more likely to provide control of melanose, scab, and Alternaria brown spot than those of famoxadone or copper hydroxide.

Effect of lesion age, humidity, and fungicide application on sporulation of Alternaria alternata, the cause of brown spot of tangerine

Alternaria brown spot, caused by Alternaria alternata, causes yield losses and fruit blemishes on many tangerines and their hybrids in most citrus areas of the world where susceptible cultivars are grown. Although the conditions affecting infection and disease severity are known, little information is available on inoculum production on infected tissue. We found that sporulation on leaves began about 10 days after symptoms developed, was abundant from 20 to 40 days, and declined thereafter. Conidial production was far greater on leaf than on fruit or twig lesions. Spore production per unit area of leaf lesion was greater on the more susceptible hybrids, Minneola and Orlando tangelos, than on the less susceptible Murcott tangor. At 74% relative humidity, conidial production on leaf lesions was low, but it was abundant at 85, 92.5, 96, and 100%. Application of Q(o)I or copper fungicides, but not ferbam, suppressed sporulation on leaf lesions for about 14 to 21 days after application. Additional applications did not appear to be more effective than a single spray in reducing inoculum production.

Pathological Investigations in penaeid Prawns

The thesis embodies the results of the studies carried out on certain diseases affecting the commercially important penaeid prawns in the capture and culture fisheries of the southwest and southeast coasts of india during october, 1981 to april 1985.initially a survey is conducted to obtain information and to understand the commom diseases and abnormalities occurring in the penaeid prawms in nature and those farmed. A result of the survey then cases of diseases and abnormalities are reported. These include tumour like growth soft prawm syndrome, tail necrosis brown spot disease, red rostrum, ciliate infestation ,helminth parasitisation,metacercarial infestation and bopyrid infestation in the penaeid prawns such as penaeus indicus p. monodon , p. semisulcatus ,Metapenaeus dobsoni and m.affinis.The symptoms ,occurrence and incidence of each of the above cases are provided along with the information on environmental factors such as salinity,dissolved oxygen,temperature and ph of the water from the collection sites. The nature of the disease,the tissuse of the host that are affected by the infection or infestation or by the pathogen ,and the actors influencing the infection in each of the ten cases are studied histopathologically and discussed. In the light of the available published information, the control measures for the different diseases of penaeid prawns are presented and discussed.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

Evaluation of tangerine hybrid resistance to Alternaria alternata

The Alternaria Brown Spot, caused by Alternaria alternata, is a major fungal disease in some kinds of tangerines, tangor, mandarins and pomelos. In Brazil as well as worldwide, A. alternata can cause necrosis in fruits, branches and leaves, causing substantial profit loss. In the present research, in laboratory conditions and in the field, we evaluated the resistance to the fungus, in leaves and fruits, for 22 varieties and hybrids of tangerines. To this end, we evaluated genotypes belonging to the Germplasm Bank of the Estacao Experimental de Citricultura de Bebedouro. The resistant genetic materials (found in leaves and fruits) represented four varieties of clementines (Citrus clementina); six varieties of mandarins (two belonging to C. reticulata, two to C. tangerina, one to C. deliciosa and one to C. nobilis); one tangelo (C. tangerina x C. paradisi); two mandarin hybrids (one resulting from crossing C nobilis x C. deliciosa and the other from crossing C. clementina x C. reticulata); one tangor hybrid (C. clementina) and two satsuma hybrids (C. unshiu x C. deliciosa). We also determined a relation between the inoculation of leaves and fruits. The resistance and susceptibility following inoculation in leaves and fruits supports a relationship between these organs and the physiological responses observed for the evaluated genotypes. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.