1000 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Es presenta un estudi a fons del bolet des de la seva vessant biolgica, de repartiment geogrfic a Catalunya, dus gastronmic i de la seva recollecci.
Resumo:
Este recurso se puede acompaar de un juego (El joc dels bolets - El juego de las setas), que se puede solicitar al Servei d'Educaci Ambiental en la direccin: sea.dma@gencat.net
Resumo:
El apoyo y el fomento a la creacin de nuevas empresas se ha convertido en las ltimas dcadas en objetivo principal de las administraciones pblicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generacin de puestos de trabajo como en el crecimiento econmico y en el potencial innovador. En esta investigacin se analiza el marco institucional formal de la creacin de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teora institucional como marco terico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del rea de creacin de empresas de las instituciones catalanas ms relevantes, completando dicha informacin con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadsticas, etc.). Para el anlisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefnicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creacin de empresas. Esta diversificacin, junto a la falta de coordinacin entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no econmicos que los econmicos, habiendo tenido tambin stos mayor importancia en el proceso de creacin de la empresa.
Resumo:
Un dels principals exponents del progrs en el nivell de vida s lexistncia dun accs generalitzat i regular de la poblaci a una ingesta daliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiolgic i que suposi la reducci al mnim de les malalties associades a lalimentaci. Durant una gran part de la histria, lalimentaci de les poblacions humanes, i en particular de les europees, sha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments ms importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higinic i de conservaci dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultniament al desenvolupament de la producci agrria i a la industrialitzaci, es va iniciar el que es considera com una transici nutricional o diettica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estar al marge daquestes transformacions, i experimentar des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribuci i el modern tractament dels aliment. Lobjectiu daquest treball s doncs, analitzar com es manifesta aquesta transici alimentria a la Catalunya contempornia, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l'Institut de Physique Nuclaire d'Orsay (Frana), entre els mesos de setembre a novembre del 2005, collaborant amb el Profesor Jrme Margueron. La motivaci d'aquest estudi sorgeix en el marc de les explosions de supernoves del tipus II. A l'interior d'aquestes supernoves s'hi formen protoestels de neutrons composats d'una matria densa d'hadrons en interacci amb una quantitat ingent de neutrins. El temps d'escapament d'aquests neutrins s important per evaluar llur influncia en l'ona de xoc que, a l'exterior del protoestel, intenta escapar del collapse gravitatori i fer esclatar la supernova. En aquest intent de modelitzar l'interior dels protoestels de neutrons, sha tractat una matria hadrnica composada per nucleons (neutrons i protons) i lambdes, deixant per a estudis futurs la influncia de la resta d'hiperons ja que la sola presncia de les lambdes altera significativament la resposta del medi en front de pertorbacions externes. Com a resultat de lestudi sha obtingut, doncs, el cam lliure mig dels neutrins en la matria hadrnica.
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
Sovint parlem de les comarques catalanes en termes de grups ms o menys homogenis. Per exemple, les segmenten en riques i pobres, en dinmiques i estancades, en interiors o costaneres, etc. Apart de l'inters com a instrument de sntesi, el grau de formaci de grups cohesionats i distants entre si pot ser un assumpte rellevant en termes de la cohesi territorial. En aquestes circumstncies, la disponibilitat d'una mesura especfica que permeti la quantificaci precisa d'aquest fenomen sembla particularment til. En aquest sentit, la literatura ens ha suggerit diverses mesures de polaritzaci, entre les que shaurien de destacar els ndexos de Polaritzaci Generalitzada (Esteban, Gradn i Ray (1999)). El principal objecte d'aquest treball consisteix a aplicar aquestes mesures a la distribuci comarcal de la renda a Catalunya al llarg del perode 1990-2002. El principal resultat obtingut apunta cap a una creixent polaritzaci econmica de les comarques que, conjuntament amb l'increment observat en les desigualtats, recolzaria una actitud molt ms decidida per part de l'administraci en el reequilibri del territori.
