418 resultados para Bilingüisme -- Aragó
Resumo:
Situados en el contexto sociocultural y lingüístico de la Franja oriental aragonesa, donde las lenguas en contacto (castellano y catalán) coexisten en condiciones de fuerte desequilibrio a favor de la primera de ellas, y pasados diez años de la regulación del programa de enseñanza de la lengua catalana mediante el Convenio de Cooperación suscrito en noviembre de 1.986 entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) y el Departamento de Cultura y Educación de la Diputación General de Aragón (DGA); en el artículo se analiza la respuesta del alumnado y se proponen futuras líneas de actuación.
Resumo:
Aquest treball pretén acostar-se a la situació lingüística real de la Catalunya d’avui. En la nostre anàlisi s’aborda el bilingüisme com a característica individual i col·lectiva i com a tret lingüístic que defineix Catalunya. A partir d’una contextualització històrica en el camp de la lingüística catalana, es presenta la problemàtica actual de convivència entre català i castellà per, més tard, utilitzar els mitjans de comunicació com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situació lingüística de Catalunya. L’objectiu de l’estudi és aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qüestió lingüística de Catalunya amb la finalitat de reforçar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’analitza quantitativament el percentatge de català i castellà dels quatre grans diaris gratuïts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Què i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingüisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius són un reflex de la situació lingüística que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris són força més alarmants que les conclusions a què arriben d’altres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilingües, l’ús del català entre la població de Catalunya ha disminuït en els darrers anys i, per tant, les polítiques de normalització lingüística han tingut uns efectes decebedors en l’autèntica essència d’una societat: la seva població. La necessitat de reconduir el procés de normalització lingüística i innovar en polítiques de preservació de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, l’aportació de dades exactes, fiables i independents d’interpretacions interessades és el primer pas cap a l’objectiu de preservació de qualsevol llengua minoritària. De la mateixa manera, els nous mètodes d’estudi i l’ús d’eines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicació, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreçat a totes les persones interessades en l’actual debat lingüístic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de l’actualitat dels diaris. Més enllà d’això, pot cridar l’atenció a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingüisme que es dóna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al català com al castellà. Fins i tot, pot aportar dades útils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicació i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea - CNR, Itàlia, entre 2006 i 2008. L’objectiu principal d’aquest projecte és profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona d’Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim. La recerca ha permès elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de l’esmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentació urbana dels territoris italians, escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau d’aquest estudi és l’anàlisi de la figura del síndic enviat a corts, essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe d’unió entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt de vista metodològic, s’ha prioritzat l’estudi documental i bibliogràfic sobre Sardenya, si bé també s'ha procedit a un estudi sobre les fonts del Regne de Sicília i de Nàpols. Els resultats d’aquest treball es concentren especialment en la posició econòmica, prosopografia i estratègies de poder de l’elit que controla el govern municipal de les ciutas reials, així mateix com en el tipus de relació que aquest grup social estableix amb la monarquia i l’administració reial. Les conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest període és major respecte a altres estats ibèrics de la Corona, en especial Catalunya. D’altra banda, l’elit que controla el govern urbà presenta un grau d’enobliment també superior, lligat al fet de la recent conquesta de l’illa. Els sistemes electius dins del municipi són pràcticament idèntics als catalans (...)
Resumo:
Recerca sobre usos i actituds lingüístiques a Catalunya en el marc del bilingüisme català-castellà. S'analitza la relació entre la consciència idiomàtica de la població i l'ús social de la llengua, per mitjà de 100 enquestes virtuals contestades per individus d'entre 25 i 55 anys amb estudis de nivell universitari.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants d’Aragó (Carles de Viana, Joan d’Aragó i Joana d’Aragó), és a dir, de les corts de Joan II i el Magnànim. Per fer-ho es basa en cinc documents inèdits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella
Resumo:
Es ressalta la importància del síndic municipal enviat a les Corts, com a representant del braç reial, una figura poc estudiada fins el moment, malgrat que ens aporta molta informació. A partir de l’estudi deis memorials que la ciutat—en aquest cas Lleida— facilita a aquests missatgers, a l’article s'estudien les relacions d'aquest nucli urbà i les Corts catalanes, fent especial insistència en els assumptes i les relacions que es esencadenen dins del braç reial, com també les negociacions que es mantenen amb la Corona.
Resumo:
En el número V de "Contribuciones a la Ictiologia" se dán normas para el estudio sistemático de los organos ciatiformes, que proporcionaron a los Gobiidae de Europa un medio seguro de ordenación genérica y distinción específica. Se añade el estudio de la colección del Laboratorio Aragó, de Banyuls-sur-mer, Francia. En el número VI de "Contribuciones a la Ictiología" se aloja el Gobiosoma parri Ginsburg en el nuevo gênero Austrogobius De Buen, y se dán las características que lo distinguen, especialmente la distribución de tubos mucosos y geniporos.
Resumo:
La vida de Narcís-Jordi Aragó és la del compromís cívic en la recerca i la difusió de la cultura gironina. Nosaltres el trobem a casa seva, llegint els textos presentats als Jocs Florals i Literaris Escolars de Girona, del jurat dels quals aquest any forma part. En reconeixement a la seva trajectòria, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona ha acordat concedir-li la Distinció al mèrit cultural
Resumo:
Repaso de la historia del Consejo Escolar de Arag??n desde su creaci??n en 1998 hasta el 2010. Se enfatiza la labor que ha tenido destacando su primordial objetivo: ser un punto de encuentro donde dialogar, confrontar ideas e intentar buscar la mejor educaci??n en Arag??n.
Resumo:
Listado de centros premiados de Arag??n por sus planes educativos en materia de convivencia. Se exponen los antecedentes y las bases del concurso, as?? como la relaci??n de premiados con una breve descripci??n del programa llevado a cabo por cada uno de ellos.
Resumo:
Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovaci??n e investigaci??n educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Arag??n 2009-10
Resumo:
Proyecto cuyo objetivo es el fomento de la lectura y las habilidades sociales entre el alumnado, el profesorado y las familias, as?? como la convivencia a todos los niveles. Para desarrollarlo, cada mes se realiza una actividad relacionada con la autoestima, el respeto, la convivencia, el consumo, la educaci??n intercultural, la seguridad vial, la comunidad de Arag??n o la asertividad. Adem??s se realizan convivencias entre centros que giran en torno a la competencia ling????stica y comunicativa. Las relaciones y las habilidades sociales se ven mejoradas por parte de toda la comunidad educativa de los centros participante.