Les biblioteques universitàries i el suport a la recerca

The European Higher Education Area and the European Research Area are currently two key objectives for university learning, teaching and research in all European universities. University libraries must meet the challenges by offering the best library services to the academic community. In drafting the second strategic plan, Rebiun (Network of University Libraries) gathered comments and suggestions from professionals in Spanish university libraries. This article presents the reflections and suggestions contributed by the author regarding the support services that university libraries could offer for university research.

Els serveis als usuaris en les biblioteques universitàries

Aquest article vol ser una reflexió sobre com els darrers canvis que han afectat la societat i la universitat (el canvi de paradigma educatiu, el canvi en el model de comunicació científica, les expectatives dels usuaris i el nou model de servei anomenat Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) es reflecteixen en els serveis que s'ofereixen als usuaris a les biblioteques universitàries.Sintetitza els serveis que s'ofereixen a les biblioteques universitàries agrupant-los segons tipologies i necessitats dels usuaris i determina els elements clau per estructurar els serveis i les seves característiques. Es conclou que estem davant d'un model de biblioteca híbrida que ha d'enfocar els serveis als usuaris tenint present la diversificació en la tipologia d'usuaris, els canvis en les tecnologies, la cultura de qualitat i la cooperació com a estratègia de servei. En forma d'annex, s'explica el model dels serveis als usuaris del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona.

Anàlisi de viabilitat d'un entorn informàtic comú per al nou sistema de gestió de les biblioteques universitàries

Totes les universitats públiques catalanes, entre d'altres institucions, fan servir el programari VTLS per a la gestió de les seves biblioteques. Per a aquesta funció, cada universitat disposa d'un sistema propi en què esta instal·lada localment la base de dades del seu catàleg. El CBUC posseeix el catàleg col·lectiu, resultat de la fusió de tots els fons. En base a aquest últim es realitza la catalogació per còpia i la consulta global de tots els fons simultàniament. Aquest sistema de col·laboració ha estat pioner des de fa molts anys a Espanya, seguint les principals tendències internacionals. Però, en aquests moments, raons tecnològiques i de funcionalitat fan inevitable un canvi de sistema, davant el qual els membres del CBUC estan oberts a noves solucions tècniques i organitzatives que els proporcionin nous avantatges funcionals i econòmics. Per això, el CBUC ha analitzat l'oportunitat d'obrir un nou marc de col·laboració que es fonamentaria en l'establiment d'una instal·lació única i comuna per allotjar el nou sistema informàtic. Un cop analitzats els diferents escenaris possibles, l'opció que es proposa és tenir una aplicació individual per a cada institució compartint un únic sistema informàtic. L'èxit d'experiències internacionals similars avalen una col·laboració com aquesta. És especialment representativa la finlandesa: totes les biblioteques universitàries feien servir des de fa anys el programari VTLS per gestionar-se i van evolucionar conjuntament cap a un nou sistema comú, integrant els disset servidors locals de cada institució en un únic sistema global per a totes (Linnea2). Aquesta col·laboració suposaria l'adquisició d'un únic sistema informàtic que s'instal·laria al CESCA per allotjar les aplicacions de les diferents institucions. Aquestes hi accedirien a través de l'Anella Científica. L'administració de les aplicacions la faria el CBUC. Els principals avantatges que aportaria aquesta solució són: · Increment substancial de la disponibilitat del sistema. · Estalvis econòmics importants (entre 1.742.000 i 2.149.000 euros en cinc anys).

Informe sobre "El Càntic: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya"

Aquest informe ha estat elaborat per encàrrec de la Biblioteca de Catalunya (BC) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu és analitzar el document "El CÀNTIC: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (Barcelona, maig de 2007)", i fer recomanacions sobre la posada en marxa del projecte.

De CATMARC a MARC 21: actuacions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Aquesta comunicació descriu el procés de preparació dels registres bibliogràfics del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catàlegs locals que el conformen, per al canvi del format CATMARC al format MARC 21.

Treballar junts, aprendre junts: el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

La Cooperació entre biblioteques és un llenguatge universal que es parla amb diferents dialectes. Les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya van formar el 1996 un consorci per tal de vehicular la cooperació entre elles. L’organització, funcionament i finançament del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) són una mostra de l’adaptació d’aquest llenguatge universal a les característiques específiques del sistema bibliotecari i universitari de Catalunya. El CBUC manté un catàleg col·lectiu, un programa de préstec interbibliotecari i altres programes de cooperació; des de 1999 té en funcionament la Biblioteca Digital de Catalunya, un conjunt de recursos electrònics compartit entre totes les biblioteques del Consorci. Del seu funcionament, les biblioteques del CBUC han tret l’experiència que la cooperació és una tasca intensiva, però també una palanca per canviar i per atrapar el futur.

Impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca de les universitats

Aquesta revisió analitza les conclusions d'una desena de treballs realitzats a Estats Units i el Regne Unit que estudien la contribució de la biblioteca a la missió institucional de la universitat de la qual depenen. Més concretament, l'anàlisi se centra en investigacions que estudien l'impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca de les universitats, intentant determinar si existeix una relació causal entre el volum de recursos destinats a les col·leccions i serveis ibliotecaris i la quantitat i qualitat de la producció científica de la institució.

Gestión de objetos digitales con ContentDm: estudio de caso en el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya y el Institut Cartogràfic de Catalunya

La gestión de objetos digitales, ya sean imágenes u otros tipos de ficheros digitales, supone un reto para las organizaciones. Es un proceso estratégico en el que están implicadas varias tareas dentro de la propia institución, desde una posible digitalización del documento físico a una correcta gestión documental pasando por la óptima definición de los requisitos funcionales que debe tener la herramienta que publique y gestione los objetos digitales. Se presenta el caso de dos instituciones, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya e Institut Cartogràfic de Catalunya, que afrontaron este proceso estratégico y escogieron ContentDm para la publicación y gestión de sus imágenes digitales.

Del prestatge a la web: la transformació de la formació de les col·leccions a les biblioteques universitàries

L’existència d’una xarxa mundial de comunicacions ubiqua i barata que cada vegada més permet obtenir documents de manera fàcil i gratuïta requerirà una transformació de les pràctiques de la formació de col·leccions a les biblioteques universitàries. Això estarà impulsat per una sèrie d’avenços específics, que inclouen la digitalització de continguts; el desenvolupament de repositoris d’impresos; el desenvolupament de lectors de llibres electrònics i de l’edició mitjançant la impressió sota demanda; el creixement de l’accés obert; els reptes per establir estructures d’edició acadèmica; i el creixement de noves formes d’activitats acadèmiques basades en l’obertura i la productivitat social. Si les biblioteques universitàries volen tenir èxit, hauran de desmuntar les col·leccions impreses patrimonials; passar de la selecció de llibres ítem a ítem a la compra sota demanda i a les subscripcions; gestionar la transició cap a revistes d’accés obert; centrar-se en conservar ítems únics; i desenvolupar nous mecanismes per finançar una infraestructura nacional.

Les biblioteques universitàries catalanes a la web

Anàlisi global del contingut de les pàgines web de les biblioteques universitàries catalanes amb comentaris sobre l'ús que s'està fent de la web i el profit que se'n pot treure.

Les biblioteques universitàries i el suport a la recerca

Peer reviewed

Estudi de revistes de matemàtiques: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)

L’origen del present estudi s’emmarca dins l’àmbit d’actuació Col∙leccions bibliogràfiques, serveis bibliotecaris i instal∙lacions del Pla estratègic de les biblioteques de la UPC Digital per al període 2012‐2014 i dins dels objectius 2013 de la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME).

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries"

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries", organitzat pel CBUC, on l'objectiu principal es basava en ser capaços d’elaborar un pla de formació en habilitats informacionals pels usuaris de la biblioteca. A més d'introduir el concepte d’Alfin (Alfabetització Informacional), d'identificar els motius que fan necessari integrar l’AlFin a l’ensenyament superior, d'elaborar un pla de formació per a la biblioteca i de presentar diferents actuacions que des del Servei de Biblioteca es podrien portar a terme per integrar l’AlFin a la universitat