Biogeografia macaronésia: factores de diversidade e endemicidade na avifauna

Abordam-se os factores determinantes da diversidade de aves características das ilhas dos arquipélagos dos Açores, Madeira, Canárias e Cabo Verde, que se incluem na região biogeográfica designada por Macaronésia. Ensaiam-se e avaliam-se modelos biométricos relativos à explicação da diversidade e endemicidade insulares no Atlântico Norte. Dá-se particular relevo a inovações relativas à longitude, para explicação do número de aves nidificantes, e à latitude, para explicar a constituição de endeismos insulares. Recorre-se à utilização da simulação biométrica na procura de indicadores ambientais que possam apoiar a viabilização do desenvolvimento económico apoiado em recursos naturais renováveis.

New and significant bird records from Rio Grande do Sul, with comments on biogeography and conservation of the southern Brazilian avifauna

I report on the occurrence of 16 species of birds in Rio Grande do Sul, southern Brazil, of which seven are new for the state - Accipiter superciliosus (Linnaeus, 1766), Brotogeris tirica (Gmelin, 1788), Hemitriccus margaritaceiventer (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837), Phyllomyias griseocapilla Sclater, 1862, Saltator coerulescens Vieillot, 1817, Orthogonys chloricterus (Vieillot, 1819), and Sporophila lineola (Linnaeus, 1758) - and seven were previously known from unsubstantiated or poorly documented records - Ixobrychus exilis (Gmelin, 1789), Brotogeris chiriri (Vieillot, 1818), Coccyzus euleri Cabanis, 1873, Pulsatrix koeniswaldiana (Bertoni & Bertoni, 1901), Psilorhamphus guttatus (Ménétriès, 1835), Serpophaga griseicapilla Straneck, 2007, and Hemithraupis ruficapilla (Vieillot, 1818). Descriptive and natural history notes are presented for some of these species. The records of B. tirica, P. guttatus, P. griseocapilla, Myiozetetes similis (Spix, 1825), O. chloricterus, H. ruficapilla, and S. lineola represent significant southward range extensions of up to 300 km. Also, a new confirmed record of Myiarchus ferox (Statius Muller, 1776) is divulged. Finally, I argue that the Atlantic forests of north-eastern Rio Grande do Sul should be included in the Serra do Mar area of endemism (sensu SILVA et al., 2004) because of the presence of Orthogonys chloricterus, and comment on the possible range expansion of Myiozetetes similis, Sporophila lineola and other primarily tropical species in southern Brazil.

Diversidade e abundância sazonal da avifauna em duas planícies de maré no estuário da baía da Babitonga, norte de Santa Catarina

Informações sobre a ocorrência de aves nos ambientes estuarinos de Santa Catarina ainda são escassas. O objetivo deste trabalho foi registrar a diversidade, abundância e variação sazonal das aves em duas planícies de maré na baía da Babitonga. As amostragens foram realizadas durante um ano (maio de 2006 a abril 2007). No total foram identificadas 25 espécies, sendo 15 no Linguado (LG) e 24 na desembocadura do Monte de Trigo (MT). Apenas uma espécie foi exclusiva no LG Himantopus melanurus (Vieillot, 1817), enquanto dez espécies ocorreram apenas no MT. O número de espécies em MT foi superior ao encontrado em LG. A espécie mais abundante em MT foi Rynchops niger (Linnaeus, 1758) e em LG foi Egretta caerulea (Linnaeus, 1758). Durante alguns meses foram registradas espécies migratórias neárticas em ambas as áreas, o que representou um acréscimo na diversidade. A extensa planície de maré formada pelo fechamento do canal do Linguado tem sido muito ocupada por aves, possivelmente pela maior disponibilidade de alimento.

Composição e dinâmica da avifauna da usina eólica da praia da Pedra do Sal, Delta do Parnaíba, Piauí, Brasil

RESUMO O impacto dos parques eólicos sobre as aves é um dos temas menos estudados no Brasil, o que contrasta com a importância dessa nova fonte de energia renovável. O presente estudo buscou caracterizar a composição e dinâmica ecológica das espécies de aves residentes e migratórias presentes na área da Usina Eólica da Pedra do Sal, em Parnaíba, Estado do Piauí. O estudo foi desenvolvido por meio de trinta e três amostragens distribuídas em dois ciclos sazonais completos (setembro de 2011 a agosto de 2013), através do método do ponto de escuta, dispostos na base de cada um dos aerogeradores. Foram registrados 6.843 contatos de aves pertencentes a 67 espécies distribuídas em 22 famílias e 13 ordens, e a espécie com maior número de contatos foi a batuíra-de-coleira (Charadrius collaris). As categorias tróficas predominantes foram as das aves insetívoras, representadas por 18 espécies, seguidas pelas aves que se alimentam de invertebrados aquáticos (17 espécies). A maioria das aves registradas é de ambiente aquático. Durante o desenvolvimento desse estudo não foram registradas colisões entre as aves e os aerogeradores.

Caracterització de l'avifauna de la conca del riu Quiroz: identificació de les zones amb potencial aviturístic i d'interès per a la conservació

La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservació d’aus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.

Avifauna da ilha de Santiago

Visando fazer um estudo e uma análise pormenorizada da avifauna da ilha de Santiago, realizou-se o referido trabalho. O estudo foi realizado utilizando duas abordagens metodológicas: revisão de literatura e inventários de campo. As duas abordagens tiveram como objectivo caracterizar a constituição da avifauna da ilha, identificando os Taxa mais frequentes, as diferentes categorias de aves e a sua abundância, as principais zonas de distribuição das aves na ilha. Com base na revisão bibliográfica, foi possível estabelecer uma lista de 100 espécies, agrupadas em 3 categorias: 25 residentes, 11 endémicas e 64 migratórias. Foi realizado 15 inventários, em diferentes localidades tendo sido registado a presença de 40 espécies, agrupadas em 3 categorias: 9 endémicas, 11 migratórias e 20 residentes. Cerca 56,8% das nativas identificadas no campo apresentaram comportamentos de reprodução (corte ou ninho). De acordo com análise de frequência de vezes em que as espécies migratórias foram citadas na ilha, estabeleceu-se três grupos: acidentais 26; raras 20 e frequentes 18. Com base na presença de espécies endémicas e ameaçadas, foram seleccionadas 7 áreas com importância ornitológica, sendo três delas: de Porto Mosquito a Baía do Inferno, Banana de Montanha e Ganchemba propostas para serem incluídas na rede de áreas protegidas nacional.

Gestión del bosque mediterráneo y conservación de la avifauna: el caso de los alcornocales

Se presentan los resultados de los diversos estudios de poblaciones de aves realizados en los alcornocales catalanes, especialmente en cuanto a la riqueza específica de los mismos. Dado que los estudios publicados hasta el momento en esta materia eran referidos a la estación reproductora (primavera), se señalan los datos recogidos en los alcornocales de les Gavarres (NE peninsular), durante la estación invernal. Asimismo, se analizan las diversas tipologías de alcornocales que se encuentran en Catalunya, bosques en gestión activa, y por tanto sin sotobosque, y bosques abandonados en los que la biomasa del sotobosque es máxi-ma, y se exponen los resultados de la comparativa entre ambas tipologías de explotación cuando se aplica un índice de conservación de la avifauna, basado en la riqueza de cada una de las especies registradas, la presencia de especies amenazadas según los criterios de la UICN (SPEC) y su categoría de amenaza (non-SPEC, SPEC 4, SPEC 3, SPEC 2 y SPEC 1). Los resultados obtenidos muestran como las explotaciones abandonadas tienen un índice de conservación de avifauna más elevado que los bosques en explotación activa. Se discuten es-tos resultados en el contexto de la gestión forestal y las ayudas recibidas por parte de las ad-ministraciones para llevar a cabo estas prácticas de gestión

Avifauna dels alzinars del massís de Begur a la primavera

S'ha estudiat l'avifauna present a la primavera als alzinars del massís de Begur. Mitjançant la tècnica de les estacions d'escolta, s'ha determinat la composició de les poblacions d'ocells que es detecten als retalls de la comunitat de l'alzinar que actualment es localitzen a les fondalades i sectors més ombrívols del massís. L'anàlisi de la composició del poblament ha mostrat uns valors de riquesa total i de riquesa mitjana molt elevats. Els valors de preferències ecològiques i hàbits forestals presenten uns perfils de poblacions poc especialitzats forestalment en el conjunt de les espècies detectades; quan s 'analitzen les espècies que componen la fracció de les més freqüents (valor de freqüència relativa >50%), aleshores es mostra un perfil que s 'adiu més amb un caràcter forestal. L'origen de les espècies és marcadament paleàrtic

Anàlisi de l'avifauna de la Garriga del massís del Montgrí a la primavera

En aquest estudi es recullen les dades de les poblacions d'ocells que es detecten a la primavera a la comunitat arbustiva de la garriga del massís del Montgrí. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han determinat diverses variables de composició del poblament avi faunístic. Destaquen la baixa riquesa total i mitjana, i la baixa freqüència relativa de les espècies contactades, en comparació amb d'altres comunitats mediterrànies. Com s'esperava, hi ha un elevat nombre d'espècies el nínxol ecològic d'explotació de les quals és el sotabosc. També destaca la presència d'espècies d'origen Paleàrtic i mediterrani. Aquesta última és una resposta de la permanència dels matollars mediterranis durant el Plistocè que va permetre una especiació, que ha romàs fins a l 'actualitat

Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera

Es presenten els resultats de l 'estudi de les poblacions avi-faunístiques de les suredes baix empordaneses a la primavera. Fins ara les úniques dades de què es disposava eren dels anys vuitanta per a les suredes de les Gavarres i inexistents per a les de l'Ardenya. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han censat les poblacions d'aus d'aquests massissos, durant el cicle reproductor. S ’han analitzat els paràmetres de composició del poblament, s'han calculat les freqüències relatives de les espècies per a cada massís, així com les preferències ecològiques de les espècies presents. La valoració d'aquestes anàlisis confirmen que els poblaments avi-faunísitics de les suredes de les Gavarres i Cadiretes a la primavera són força similars; l'única diferència significativa la mostren les preferències ecològiques de les espècies

Avifauna da Zona da Mata de Minas Gerais: municípios de Goianá e Rio Novo, com alguns registros para Coronel Pacheco e Juiz de Fora

A partir da oportunidade criada pelos Estudos de Impacto Ambiental para implantação do Aeroporto Regional da Zona da Mata, fez-se a caracterização qualitativa preliminar da avifauna dos municípios de Goianá e Rio Novo, na Zona da Mata, sudeste de Minas Gerais. Alguns registros para áreas limítrofes dos municípios de Juiz de Fora e Coronel Pacheco são também fornecidos. A região, originalmente coberta por Mata Atlântica, é hoje composta por um mosaico de pastagens, fragmentos florestais, pomares domésticos e ambientes limícolas. Foram registradas 185 espécies de aves, sendo os ambientes de mata os mais ricos em espécies. Neste artigo serão dadas informações sobre o habitat, o método de registro das espécies e, para algumas delas, sobre a atividade reprodutiva. A presença da planície de inundação do rio Novo proporciona ambiente para espécies normalmente pouco abundantes no restante da Zona da Mata. Destacam-se a extinção local de pelo menos duas espécies registradas no século XIX, a presença de algumas aves ameaçadas de extinção e a importância de estudos de impacto ambiental como oportunidade, muitas vezes perdida, para obtenção de informações biológicas.

Distribución altitudinal de la avifauna del cerro el Potosí, Galeana, Nuevo León, México

Tesis (Maestría en Ciencias con Especialidad en Manejo de Vida Silvestre) UANL

Análisis de la vegetación y su avifauna como potenciales indicadores en el estudio de ordenamiento ecológico en el área sur de Monterrey, Nuevo León, México

Tesis (Maestria en Ciencias con Especialidad en Manejo de Vida Silvestre) UANL.

Efecto de la vegetación sobre la avifauna de una porción de matorral espinoso tamaulipeco, en el municipio de Linares, N.L..

Tesis (Maestría en Ciencias Forestales) UANL, 2013.