Buidatge bibliogràfic i documental del arxius andorrans en relació amb l'evolució històrica de les valls del Madriu, Perafita i Claror (Escaldes-Engordany, Andorra)

Proyecto de investigación realizado a partir de una estancia en Andorra entre mayo y agosto del 2007. Se ha consultado y vaciado varios tipos de documentación para complementar los trabajos históricos, arqueológicos y paleoambientales desarrollados en los valles de Madriu, Perafita i Claror (Andorra ). El vaciado ha aportado documentos que hacen referencia directa a los usos del suelo y el carácter administrativo del área de estudio.

Xifratge d'arxius

L'objectiu d'aquest projecte tracta sobre el disseny i la implementació d'una aplicació informàtica que permet xifrar i desxifrar fitxers amb claus basades en contrasenya introduïdes per l'usuari.

Xifratge d'arxius

Aquest memoria descriu els fonaments teòrics i la funcionalitat d'una aplicació per a cifrar arxius i directoris utilitzant la norma PKCS#5 dels laboratoris RSA, a més d'una modificació de la norma (algorisme TripelDES) per a aconseguir cifres més fortes.

Xifratge d'arxius

L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i implementar una utilitat que permeti xifrar (i posteriorment desxifrar) carpetes i fitxers fent servir claus basades en contrasenyes, la qual haurà de ser informada per l'usuari. Aquesta relació entre clau i contrasenya haurà de garantir que el sistema sigui prou segur davant d'atacs criptogràfics.

Xifratge d'arxius

L'objectiu d'aquest treball és la implementació d'una utilitat per xifrar fitxers amb claus basades en contrasenyes. En concret, l'usuari introduirà una contrasenya que li permetrà xifrar i, posteriorment desxifrar, un determinat arxiu o carpeta. La clau per xifrar i desxifrar es basa en la contrasenya introduïda de forma que el sistema sigui prou segur.

Xifratge d'arxius

Actualment l'ús de la criptografia ha arribat a ser del tot generalitzat, tant en els processos de transmissió i intercanvi segur d'informació, com en l'emmagatzematge secret de dades. Es tracta d'una disciplina els fonaments teòrics de la qual són en l'Àlgebra i en el Càlcul de Probabilitats. La programació d'interfícies gràfiques s'ha realitzat en Java i amb la manipulació, tot i que molt elemental, de documents XML.

Normalització d'un volum d'arxius en format MP3

Aquest projecte es pot dividir en tres parts: una primera part d'extracció dels components freqüencials de les trames d'arxius MP3, una segona part d'anàlisi i càlcul d'un factor de normalització a partir de les dades dels components freqüencials de diversos arxius MP3, i una última part amb la modificació correcta dels guanys de les trames dels arxius MP3 a partir del factor de normalització generat en la part anterior. En aquest treball de final de carrera s'implementen la primera i la tercera de les parts descrites anteriorment.

Xifratge d'arxius

Aquest treball de final de carrera inclou el desenvolupament d'un programari que permet xifrar arxius utilitzant un algorisme de flux. El desenvolupament del programari ha estat dividit en tres parts, el generador de números aleatoris, l'aplicació de l'algorisme de xifrat on s'han aplicat les tècniques adients de criptografia i la interfície gràfica per l'usuari.

Normalització del volum d'arxius de so en format MP3

L'estàndard MPEG-1 Layer III va ser creat fa poc més de 10 anys i en aquest curt espai de temps ha revolucionat el fins aleshores estable món de la música. El fet de poder comprimir tota una cançó en uns pocs 'megues' (3 o 4) sense una pèrdua apreciable de qualitat i la proliferació d'ordinadors connectats a Internet va fer que el tràfic de fitxers en aquest format col·lapsés més d'un servidor. Per això, no és estrany que apareguessin autèntiques col·leccions de fitxers musicals en format MP3 procedents de les fonts més variades. Aquest fet (la diversitat de les fonts) i la variabilitat entre els diferents codificadors fa que el volum del so d'aquests fitxers disti molt de ser semblant. I això és precisament el que procura aconseguir aquest projecte: fer que tota col·lecció de fitxers MP3 soni igual de fort.

Gestió dels arxius duplicats distribuïts

El treball diari en diferents entorns, tant pel que fa a sistemes operatius, com maquinariscom llocs físics diferents fa que la informació hagi d'estar a tot arreu. Aquesta informacióha d'estar actualitzada. A més a més, hi ha la possibilitat de l'ús de les diferentspossibilitats d'emmagatzematge (local, disc extern, núvol...).Tot i que les eines de treball al núvol (per exemple, Google Docs, EyeOS...) són moltcompletes, el fet d'utilitzar els programaris instal·lats als ordinadors encara segueix sentnecessari, per les seves capacitats i rapidesa. Més quan, estem treballant amb gransvolums d'informació (com grans documents, imatges, audio...).

La Declaració quebequesa sobre els arxius en català: unir-se per reaccionar i actuar

Entre 2003 i 2005, els 1.000 arxivers quebequesos que treballaven en els 300 serveis d'arxius i que estaven agrupats en 9 associacions, es van unir per reaccionar davant de certes situacions o per actuar sobre el seu entorn. Aquestes accions els fan prendre conciència de la seva força col·lectiva i els inciten a treballar en la redacció d'una Declaració quebequesa sobre els arxius per traduir la seva implicació professional i les seves ganes de treballar per a la constitució, la conservació i la valorització dels arxius de la seva societat.

Una lectura de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents

S'analitza el procés d'elaboració de la nova Llei d'arxius destacant les principals modificacions que recull el text definitiu en relació al projecte. Es comenten també els punts més destacats de la Llei al voltant de tres eixos principals: la definició del Sistema d'Arxius de Catalunya, el sistema de gestió documental i l'accés als documents del patrimoni documental català.

Informe de les Primeres Jornades Ensenyament-Arxius "Didàctica amb fonts d'arxiu" (Barcelona, 5-7 de setembre de 2002)

El passat mes de setembre se celebraren a Barcelona les Primeres Jornades Ensenyament-Arxius que, amb el títol "Didàctica amb fonts d'arxiu", naixien de l'interès d'un grup de professionals del món dels arxius i de l'educació per fomentar la comunicació i la reflexió entre arxivers i docents, conscients de les potencialitats didàctiques de l'arxiu i els seus fons.

Informe sobre la Jornada de presentació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (Escola d'Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 17 de gener de 2002)

El 17 de gener de 2002, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Servei d'Arxius de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) van organitzar una jornada de divulgació, reflexió i debat sobre la Llei 10/2002, de 13 de juliol, d'arxius i documents. L'objectiu de la Jornada era donar a conèixer als professionals dels arxius aquesta llei i es va centrar a analitzar-ne l'abast, la incidència i les implicacions més rellevants. Emmarcada en la línia de la formació interdepartamental de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Jornada tenia com a destinataris els arxivers de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de l'Administració local i d'altres institucions públiques.

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

Anàlisi sobre l'estat de la qüestió a Catalunya de les cartes de serveis, accessibles mitjançant la web, del centres d'informació de titularitat pública (biblioteques de recerca ¿universitàries, parlamentàries i nacionals-, biblioteques públiques i arxius històrics i administratius). L'estudi s'ha fet tenint en compte els requeriments sobre la qualitat elaborats per l'Administració General de l'Estat. Les dades recollides mostren una realitat diversa per a cada tipologia de centres malgrat l'existència d'una legislació estatal que avala la promoció, creació i manteniment de les cartes de serveis. El grau d'implantació depèn de la visió que tenen les organitzacions o dels requeriments del seu entorn. Les biblioteques de recerca compten majoritàriament amb cartes de serveis mentre que els arxius històrics i municipals no disposen de cap carta de serveis en línia a més de tenir escassa visibilitat a la xarxa; per contra, les biblioteques públiques municipals evidencien el fet que l¿existència o no d'una carta de serveis està directament relacionada amb el compromís dels professionals que estan al càrrec de la biblioteca.