Partitioning of reproduction among queens in the Argentine ant, Linepithema humile

We investigated how queens share parentage (skew) in the Argentine ant, Linepithema humile, a social insect with multiple queens (polygyny). Overall, maternity of 546 male and female sexuals that mated successfully was determined with microsatellites in 26 colonies consisting of two queens and workers. The first main finding was that queens all contributed to sexual production. However, there was a significant departure from equal contribution to male and female sexual production in a notable proportion of colonies. Overall, reproductive skew for sexual (male and female) production was relatively low but higher than reproductive skew for egg production. The second interesting result was that there was a trade-off in the relative contribution of queens to male and female production. The queens contributing more to male production contributed significantly less to female sexual production. Finally, there was no significant association between colony productivity and the degree of reproductive skew. The relatively low reproductive skew is in line with predictions of the so-called concession models of reproductive skew because, in the Argentine ant, relatedness between queens is low and ecological constraints on dispersal nonexistent or weak. © 2001 The Association for the Study of Animal Behaviour.

Kin structure and queen execution in the Argentine ant Linepithema humile

Every spring, workers of the Argentine Ant Linepithema humile kill a large proportion of queens within their nests, Although this behaviour inflicts a high energetic cost oil the colonies, its biological significance has remained elusive so far. An earlier study showed that the probability of a queen being executed is not related to her weight, fecundity, or age. Here we test the hypothesis that workers collectively eliminate queens to which they are less related, thereby increasing their inclusive fitness. We found no evidence for this hypothesis. Workers of a nest were on average not significantly less related to executed queens than to surviving ones. Moreover, a population genetic analysis revealed that workers were not genetically differentiated between nests. This means that workers of a given nest are equally related to any queen in the population and that there can be no increase in average worker-queen relatedness by selective elimination of queens. Finally, our genetic analyses also showed that, in contrast to workers, queens were significantly genetically differentiated between nests and that there was significant isolation by distance for queens.

Effect of Temperature on the Development and Survival of the Argentine Ant, Linepithema humile

The influence of temperature on the developmental times and survival of insects can largely determine their distribution. For invasive species, like the Argentine ant, Linepithema humile Mayr (Hymenoptera: Formicidae), these data are essential for predicting their potential range based on mechanistic models. In the case of this species, such data are too scarce and incomplete to make accurate predictions based on its physiological needs. This research provides comprehensive new data about brood survival and developmental times at a wide range of temperatures under laboratory conditions. Temperature affected both the complete brood development from egg to adult worker and each of the immature stages separately. The higher the temperature, the shorter the development times. Brood survival from egg to adult was low, with the maximum survival rate being only 16% at 26º C. Temperature also affected survival of each of the immature stages differently: eggs were negatively affected by high temperatures, while larvae were negatively affected by low temperatures, and the survival of pupae was apparently independent of environmental temperature. At 32º C no eggs survived, while at 18º C less than 2% of the eggs hatched into larva. The data from the present study are essential for developing prediction models about the distribution range of this tramp species based on its physiological needs in relation to temperature

Predicting Argentine ant invasion across spatial scales via ecological niche models

La formiga argentina (Linepithema humile) es troba entre les espècies més invasores: originària d'Amèrica del Sud, actualment ha envaït nombroses àrees arreu del món. Aquesta tesi doctoral intenta fer una primera anàlisi integrada i multiescalar de la distribució de la formiga argentina mitjançant l'ús de models de nínxol ecològic. D'acord amb els resultats obtinguts, es preveu que la formiga argentina assoleixi una distribució més àmplia que l'actual. Les prediccions obtingudes a partir dels models concorden amb la distribució actualment coneguda i, a més, indiquen àrees a prop de la costa i dels rius principals com a altament favorables per a l'espècie. Aquests resultats corroboren la idea que la formiga argentina no es troba actualment en equilibri amb el medi. D'altra banda, amb el canvi climàtic, s'espera que la distribució de la formiga argentina s'estengui cap a latituds més elevades en ambdós hemisferis, i sofreixi una retracció en els tròpics a escales globals.

Attractiveness of different sweet and fatty substances to three neotropical tramp ant species (Hymenoptera : Formicidae)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Morphological Organization of the Dorsal Protuberance of Linepithema humile (Mayr, 1868) Ant's Larvae (Hymenoptera, Formicidae)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

Efecte de la formiga argentina en la pol·linització de diverses espècies mediterrànies

Les inflorescències on és present la formiga argentina reben menys visitants, a les zones envaïdes, a més, desapareixen la majoria d'espècies de formigues autòctones, algunes de les quals podrien ser pol·linitzadores d'algunes espècies vegetals. Aquest efecte repel·lent i la desaparició de formigues autòctones es tradueix en una menor producció de fruits en plantes com Euphorbia characias o Euphorbia biumbellata

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.

Estudi d'aspectes biològics de la formiga argentina (Linepithema humile, Mayr) encarat al control de la plaga en ecosistemes naturals

La present tesi intenta obtenir noves dades referents a la biologia i ecologia de la formiga argentina que poden arribar a ser cabdals per al disseny o millora de noves metodologies de control de l'expansió de la plaga en ecosistemes naturals. Així doncs, l'estudi de l'activitat de cerca d'aliment i del seu espectre dietari en ecosistemes naturals, juntament amb el de les fluctuacions estacionals de la densitat de reines en nius naturals, obre les portes a la millora de mètodes de control de la plaga mitjançant esquers tòxics d'efecte retardat i a l'aplicació de noves metodologies de control sense l'ús d'agents químics basats en l'eliminació massiva de reines. La tesi també aporta noves dades sobre la fisiologia reproductiva de l'espècie en relació a la temperatura, la qual cosa permet la integració de l'aspecte fisiològic en models de predicció del rang potencial d'establiment de la plaga en ecosistemes naturals, aspecte fins ara pràcticament oblidat en aquest tipus de models predictius.

Occurrence of Three Haplotypes of Linepithema micans (Forel) (Hymenoptera: Formicidae) in Southern Brazil

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Description of the immatures of Linepithema humile Mayr (Hymenoptera: Formicidae)

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Selección del alimento en la hormiga argentina, Linepithema humile (Mayr, 1868) Hymenoptera, Formicidae)

Asignatura: Etología de los recursos pesqueros (Licenciatura Ciencias del Mar)

Recent benthic foraminifera of the Scotia Sea and Argentine Basin

We investigated 88 surface sediment samples taken with a multiple corer from the southwestern South Atlantic Ocean for their live (Rose Bengal stained) and dead benthic foraminiferal content. Using Q-Mode Principal Component Analysis six live and six dead associations are differentiated. Live and dead association distributions correspond fairly well; differences are mainly caused by downslope transport and selective test destruction. In addition, four potential fossil associations are calculated from the dead data set after removal of non-fossilizable species. These potential fossil associations are expected to be useful for paleoceanographic reconstructions. Environments are described in detail for the live and potential fossil associations and for selected species. Along the upper Argentine continental slope strong bottom currents control the occurrence of live, dead and potential fossil Angulogerina angulosa associations. Here, particles of a high organic carbon flux rate remain suspended. Below this high energy environment live, dead and potential fossil Uvigerina peregrina dominated associations correlate with enhanced sediment organic carbon content and still high organic carbon flux rates. The live A. angulosa and U. peregrina associations correlate with high standing crops. Furthermore, live and dead Epistominella exigua-Nuttallides umbonifer associations were separated. Dominance of a Nuttallides umbonifer potential fossil association relates to coverage by Antarctic Bottom Water (AABW) and Lower Circumpolar Deep Water (LCDW), above the Calcite Compensation Depth (CCD). Three associations of mainly agglutinated foraminifera occur in sediments bathed mainly by AABW or CDW. A Reophax difflugiformis association was found in mud-rich and diatomaceous sediments. Below the CCD, a Psammosphaera fusca association occurs in coarse sediments poor in organic carbon while a Cribrostomoides subglobosus-Ammobaculites agglutinans association covers a more variable environmental range with mud contents exceeding 30%. One single Eggerella bradyi-Martinottiella communis association poor in both species and individuals remains from the agglutinated associations below the CCD if only preservable species are considered for calculation.