Estudi i revalorització dels paisatges culturals de l'alta muntanya pirinenca: la vall del Madriu (Andorra), patrimoni de la humanitat de la UNESCO

Estudi arqueològic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinació de l’ICAC. L’estudi s’insereix en la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de l’Arqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenció a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueològiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metal•lúrgiques i de carboneig. La recerca paleoecològica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueològics. L’any 2006, s’han analitzat a alta resolució temporal dues seqüencies palinològiques: l’estany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotació i antropització d’aquest espai altimontà, així com l’evolució del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en l’obtenció de mostres de pluja pol•línica referencial a la vall i en el sondatge de l’estany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realització de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueològiques i s’han realitzat estudis antracològics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronològica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupació ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metal·lúrgic d’època romana.

Aplicació web per a la gestió de nòmines a Andorra

Durant aquesta memòria s'explica d'una forma resumida el treball realitzat per dur a terme una aplicació web comercial per a la realització del càlcul de nòmines al Principat d’Andorra. A l'inici de la memòria es pot llegir una breu introducció sobre el projecte i de mica en mica s'endinsa en l'estudi, anàlisi i disseny del projecte per arribar als objectius establerts. Considero que tant l'anàlisi com el disseny són les parts més importants del projecte perquè un bon treball en aquestes fases pot evitar molts errors a les fases posteriors. Per últim s’explica la situació actual del projecte i es pot llegir una breu conclusió i opinió personal sobre el projecte realitzat.

Buidatge bibliogràfic i documental del arxius andorrans en relació amb l'evolució històrica de les valls del Madriu, Perafita i Claror (Escaldes-Engordany, Andorra)

Proyecto de investigación realizado a partir de una estancia en Andorra entre mayo y agosto del 2007. Se ha consultado y vaciado varios tipos de documentación para complementar los trabajos históricos, arqueológicos y paleoambientales desarrollados en los valles de Madriu, Perafita i Claror (Andorra ). El vaciado ha aportado documentos que hacen referencia directa a los usos del suelo y el carácter administrativo del área de estudio.

Proposta d’una xarxa d’espais naturals protegits a Andorra

Andorra és un microestat situat al bell mig Pirineus, històricament la dinàmica de la població i els seus costums han estat lligats a l’entorn i als recursos que aquest els ofereix. A partir dels anys 50 però, Andorra pateix un increment demogràfic i un canvi en les activitats que s’hi desenvolupen, amb un descens del pes del sector primari i un increment de les activitats del terciari. Aquest fet porta a l'expansió dels nuclis de població i un augment de l’oferta de serveis per a potenciar el turisme i el comerç , augmentant així la pressió sobre el medi, que es veu incrementada per la manca de control i de regulació en l’àmbit de l’ordenament territorial. En els últims anys però, s’han realitzat diferents actuacions que han intentat esmenar aquestes mancances, creant, per exemple, legislació d’ordenació del territori i urbanisme (2001), i els Parcs Naturals de la Vall de Sorteny (1999) i del Comapedrosa (2006). Tot i això, és evident que en l’actualitat existeixen encara moltes mancances que cal resoldre urgentment. Per aquest motiu es fa la la proposta d’una xarxa d’espais naturals protegits a Andorra i la creació d’unes directrius que en facilitin la seva gestió. Situant Andorra a l’alçada d’altres països europeus en matèria de protecció del medi natural, i proporcionant unes bases que permetin la gestió unificada d’aquesta xarxa.

Les captacions d'aigua destinada al consum humà al Principat d'Andorra: Anàlisi del marc jurídic actual, definició del procediment d'autorització i sistema d'informació geogràfic sobre les captacions i els perímetres de protecció associats

RESUM L’aigua és un recurs limitat necessari per a l’establiment de qualsevol forma de vida sobre la Terra. Aquest recurs, es veu regit pel cicle hidrològic i durant les diferents fases del seu cicle, l’aigua pot ser captada per ser aprofitada per l’ésser humà. En els darrers anys, la necessitat d’aigua per a la població ha estat incrementada provocant un impacte negatiu sobre aquest recurs. Per aquest motiu sorgeix la necessitat de crear polítiques globals per protegir l’aigua que vagin encaminades a minimitzar l’efecte negatiu provocat per l’home. Tota captació d’aigua destinada al consum humà ha de garantir uns paràmetres de qualitat i per tal de poder aconseguir aquest objectiu amb eficàcia és imprescindible l’aplicació d’una eina legal molt important: els perímetres de protecció. A l’article 6 de la Llei de policia i protecció de les aigües del 31 de juliol del 1985, s’estableix que tota captació d’aigua potable haurà de quedar aïllada mitjançant un perímetre de protecció, a l’interior del qual no podrà dur-se a terme cap activitat sense prèvia autorització de Govern. Els objectius principals d’aquest estudi son recopilar la informació existent en referència a les captacions d’aigua i els seus respectius perímetres de protecció, elaborar una base de dades que pugui contenir tota la informació existent i elaborar cartografia especifica amb la finalitat de realitzar una diagnosi de la situació actual de les captacions i perímetres associats i identificar els principals riscos potencials existents en aquestes àrees. Entre les conclusions mes rellevants obtingudes amb aquest treball, cal destacar que s’ha constatat que algunes activitats antròpiques potencialment contaminants es troben situades en zones properes a les captacions destinades a consum humà, inclòs dins dels seus perímetres de protecció, amb el conseqüent risc que aquesta situació comporta.

La terminación sur-occidental del batolito de Andorra-Mont Lluís: caracteríticas petrológicas y geoquímicas

El batolito de Andorra-Mont Lluís es un tipico representante de los granitos de emplazamiento epizonal de 10s Pirineos. En su parte sur-occidental està constituido principalmente por granodioritas biotíticas, granodioritas biotítico-hornbléndicas y granitos biotíticos. Desde un punto de vista geoquímico puede considerarse como una asociación plutónica alumino-cafémica, ligeramente férrica y calcoalcalina con una ligera tendencia subalcalina.

El entorno virtual de la Universitat d'Andorra: la visión del profesorado

En los últimos años las Universidades tradicionalmente presenciales han apostado por la incorporación de la tecnología en los procesos académicos, muestra de ello es la proliferación de campus virtuales que acogen entornos virtuales de aprendizaje. La Universitat d"Andorra utiliza un entorno virtual de aprendizaje desde hace 8 años. El presente trabajo analiza los usos del entorno por parte del profesorado con el objetivo de proponer mejoras que reviertan en la mejora del aprendizaje por parte de los estudiantes. Se ha seguido una metodología descriptiva que combina técnicas cuantitativas y técnicas cualitativas, se ha distribuido un cuestionario dirigido al profesorado y se han realizado dos grupos de discusión dirigidos a profesores y estudiantes respectivamente. Los resultados de este estudio han permitido identificar las necesidades de formación del profesorado de la Universitat d"Andorra y realizar un plan de acciones para la mejora del uso del entorno virtual que en el momento de hacer el estudio prácticamente se reducía a una herramienta de compartición de documentación.

Rockfall travel distance analysis by using empirical models (Solà d'Andorra la Vella, Central Pyrenees)

The prediction of rockfall travel distance below a rock cliff is an indispensable activity in rockfall susceptibility, hazard and risk assessment. Although the size of the detached rock mass may differ considerably at each specific rock cliff, small rockfall (<100 m3) is the most frequent process. Empirical models may provide us with suitable information for predicting the travel distance of small rockfalls over an extensive area at a medium scale (1:100 000¿1:25 000). "Solà d'Andorra la Vella" is a rocky slope located close to the town of Andorra la Vella, where the government has been documenting rockfalls since 1999. This documentation consists in mapping the release point and the individual fallen blocks immediately after the event. The documentation of historical rockfalls by morphological analysis, eye-witness accounts and historical images serve to increase available information. In total, data from twenty small rockfalls have been gathered which reveal an amount of a hundred individual fallen rock blocks. The data acquired has been used to check the reliability of the main empirical models widely adopted (reach and shadow angle models) and to analyse the influence of parameters which affecting the travel distance (rockfall size, height of fall along the rock cliff and volume of the individual fallen rock block). For predicting travel distances in maps with medium scales, a method has been proposed based on the "reach probability" concept. The accuracy of results has been tested from the line entailing the farthest fallen boulders which represents the maximum travel distance of past rockfalls. The paper concludes with a discussion of the application of both empirical models to other study areas.

Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities.

The first part of a general survey of the vegetation of Catalonia andAndorra, this paper reports all the phytocoenological associations and subassociations recorded in this area. For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered appropriately in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 101 associations, which correspond to the classes Lemnetea, Zosteretea, Potametea, Littorelletea, Montio-Cardaminetea, Phragmiti-Magnocaricetea, Scheuchzerio-Caricetea, Isoeto-Nanojuncetea and Molinio-Arrhenatheretea.

La diversitat liquènica de Catalunya i Andorra. Estat dels nostres coneixements i propostes per millorar-los

The diversity of lichens of Catalonia and Andorra. The state of the question and proposals to complete our knowledge. After a selection of bibliographical sources, the authors analyse the current level of the knowledge of the lichenic flora of Catalonia and Andorra. Having in mind this situation, they propose some objectives aimed to an optimum field research, as a first step towards a balanced and reasonably complete knowledge of the lichenic biodiversity of the area

Is leishmaniosis spreading to northern areas of the Iberian Peninsula? The examples of Lleida (NE Spain) and Andorra

The entomological and canine leishmaniosis surveyscarried out in the northwest of Catalonia and in Andorra in thecontext of the European project Emerging Diseases in a changing European eNvironment (EDEN) are summarized. The aim of the study was to obtain data on the presence of leishmaniosis in these areas and the spatial distribution of their vectors.

Alteraciones biológicas de la madera: el estudio de los materiales constructivos del yacimiento de Pleta de l'Estall Serrer (Valle del Madriu, Andorra)

El análisis antracológico, dendrológico y tafonómico de tres estructuras pastoriles de época moderna del yacimiento de Pleta de l’Estall Serrer (valle delMadriu, Andorra) situado a 1.980mde altitud, nosmuestra una presencia casi absoluta del pino tipo negro y la presencia puntual de taxones arbustivos como las ericáceas. Se trata de especies típicas en un bosque subalpino de pino negro. La presencia casi absoluta del pino, nos ha permitido observar diferentes alteraciones de la madera que nos han proporcionado una gran información sobre el uso de la madera, sobre todo las alteraciones por microorganismos. Hemos podido distinguir varios tipos de alteraciones causadas tanto por insectos xilófagos e hifas de hongos. Además, hemos identificado algunos individuos de termitas subterráneas tanto vivas como carbonizadas. Las primeras son termitas que atacan la madera arqueológica durante los procesos postdeposicionales y las termitas carbonizadas seguramente fueron la causa del deterioro de las estructuras y su posterior destrucción a través de su incendio.