Un programa psicosocial: programa psicoestimulatiu integral (P.P.I.) amb persones afectades de malaltia d' Alzheimer

L'any 2011 la malaltia d'Alzheimer es situava com la quarta causa de mort més freqüent amb un augment de fins a 11.907, més del doble de morts que l'any 2000 (INE). Aquestes dades demostren l'augment del número de persones que pateixen una demència a mesura que envelleixen i una de les explicacions és l'augment de l'esperança de vida. Per aquest motiu l'estudi de la qualitat de vida ha adquirit una gran importància des de la dècada dels 90. La qualitat de vida és un concepte especialment subjectiu pel fet que cada persona la viu segons la pròpia percepció de salut i benestar i el grau d'adaptació a l'entorn que l'envolta. Per aquest motiu es planteja un programa de psicoestimulació integral (PPI) centrat en les individualitats de cada persona: valors, interessos, història ocupacional..., des de la filosofia de la Teràpia Ocupacional. El projecte està elaborat mitjançant la metodologia qualitativa utilitzant l'enquesta en profunditat semi-estructurada per a realitzar les entrevistes i obtenir la informació principal a l'inici i al final del programa juntament amb tota la informació que s'obtingui de l'observació participant del dia a dia de cada un dels professionals per tal d'estudiar fins a quin punt aquesta atenció centrada en la persona contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones afectades de Malaltia d'Alzheimer que reben tractaments no farmacològics com el proposat en aquest projecte. Com a tot estudi es poden trobar alguns factors condicionants com pot ser l'evolució pròpia de la malaltia amb les conseqüències negatives que això comporta i/o el número de participants que formen la mostra.

Accions no canoniques dels Inhibidors d'Acetilcolinesterasa (IAChE ): estudis in vivo i in vitro de les huprines i heterodímers huprina X i tacrina

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Karolinska Institutet, Suècia, entre febrer i juliol del 2007. Els anticolinesteràsics són els fàrmacs aprovats actualment pel tractament pal•liatiu d’Alzheimer. En l’intent de trobar fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia s’han sintentitzat nous compostos que conserven l’activitat anticolinesteràsica però que a més, són capaços d’interaccionar amb la cascada de formació de la proteïna beta-amiloid i la proteïna tau, principals agents patogènics d’aquesta malaltia. L’objectiu fonamental del projecte era el d’analitzar el contingut de proteina beta-amiloid, de receptors nicotínics, de GPAF i sinaptofisina en mostres de cervell de ratolins triple transgènics tractats previament amb Huprina X i Huperzina A.

GSK-3 como posible diana terapéutica en la Enfermedad de Alzheimer: Un nuevo inhibidor de GSK-3 aumenta la densidad y rescata la pérdida de espinas dendríticas causada por Aβ en neuronas corticales primarias.

Un nou inhibidor del glicogen-sintetasa-cinasa-3 (GSK-3) tipus tiadiazolidona (TDZD) va demostrar recentment incrementar la supervivència neuronal i prevenir el dèficit de memòria en un ratolí doble-transgènic (APP-tau). Aquest benefici podria produirse per la prevenció de pèrdua d'espines dendrítiques associada a l'exposició a formes solubles oligomèrics del péptidoβ amiloide (Aβo). Estudiem l'efecte de Aβo i TDZD-8 en la densitat d'espines dendrítiques en neurones primàries corticals de ratolí. Trobem que TDZD-8 rescata la pèrdua d'espines dendrítiques mediada per l'exposició a Aβo. Aportem una evidència més de que GSK-3 podria ser una diana d'interès en el tractament de la EA.

Biomarcadors oculars en la malaltia d’Alzheimer precoç: Estudi de la capa de fibres nervioses i cèl•lules ganglionars de la retina i alteracions pupil•lars.

Actualment, no existeix un diagnòstic de certesa in vivo per la malaltia d’Alzheimer (MA), i l’ull podria aportar biomarcadors de la malaltia. 15 pacients amb MA i 15 controls es van sotmetre a un test d’hipersensibilitat a la pilocarpina i a OCT de capa de fibres nervioses (CFNR) i de cèl•lules ganglionars retinianes (CCG). Es trobà major hipersensibilitat a la pilocarpina i major gruix de la CCG en el grup de pacients. També una tendència a l’aprimament de la CFNR en estadis avançats de la MA. Aquestes proves representen un camí esperançador per trobar un test diagnòstic de la MA.

Stable complexes involving acetylcholinesterase and amyloid-ß-peptide change the biochemical properties of the enzyme and increase the neurotoxicity of Alzheimer's fibrils

Brain acetylcholinesterase (AChE) forms stable complexes with amyloid-beta peptide (Abeta) during its assembly into filaments, in agreement with its colocalization with the Abeta deposits of Alzheimer's brain. The association of the enzyme with nascent Abeta aggregates occurs as early as after 30 min of incubation. Analysis of the catalytic activity of the AChE incorporated into these complexes shows an anomalous behavior reminiscent of the AChE associated with senile plaques, which includes a resistance to low pH, high substrate concentrations, and lower sensitivity to AChE inhibitors. Furthermore, the toxicity of the AChE-amyloid complexes is higher than that of the Abeta aggregates alone. Thus, in addition to its possible role as a heterogeneous nucleator during amyloid formation, AChE, by forming such stable complexes, may increase the neurotoxicity of Abeta fibrils and thus may determine the selective neuronal loss observed in Alzheimer's brain.

Pacientes con Enfermedad de Alzheimer Presenil: Hallazgos con RM de alto campo (3T).

La enfermedad de Alzheimer (EA) Presenil se inicia antes de los 65 años, y ha sido relacionada con una diferente presentación clínica a la EA senil. En neuroimagen, se ha descrito un patrón de atrofia cerebral concordante con las diferencias clínicas. Se realizaron estudios de RM cerebral de alto campo (3T) a pacientes con EA presenil, EA senil y controles, que se procesaron para valorar diferencias en el grosor cortical. Se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas de grosor cortical en entre los tres grupos, observando patrones diferenciados que son congruentes con lo descrito en la literatura previa.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Anàlisi del coneixement, de l'actitud i de l'ús que fan els cuidadors informals dels malalts d' Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques

L’objectiu d’aquest estudi consisteix en saber quins coneixements posseeixen, quines actituds i quin ús fan els cuidadors informals de persones diagnosticades d’Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques. Aquest projecte es tracta d’un disseny exploratori, descriptiu i transversal. Per a realitzar-lo es prendrà com a mostra a cuidadors principals informals, que tinguin al seu càrrec persones diagnosticades d’Alzheimer que siguin usuàries de l’atenció primària dels serveis sanitaris públics, de la província de Barcelona. L’estudi integrarà dues fases: la primera consistirà en realitzar una prova pilot a un nombre reduït de persones que servirà per avaluar i perfeccionar l’eina de la recollida de dades (els instruments a emprar seran una enquesta d’elaboració pròpia i entrevistes) i la segona consistirà en efectuar la recollida de dades a partir de l’enquesta modificada i validada en la fase anterior. En la fase pilot es realitzarà l’anàlisi de les dades a través de la tècnica coneguda com <> i en la fase següent, s’utilitzarà el paquet estadístic SPSS versió 21.0.0.

On the Selection of Non-Invasive Methods Based on Speech Analysis Oriented to Automatic Alzheimer Disease Diagnosis

The work presented here is part of a larger study to identify novel technologies and biomarkers for early Alzheimer disease (AD) detection and it focuses on evaluating the suitability of a new approach for early AD diagnosis by non-invasive methods. The purpose is to examine in a pilot study the potential of applying intelligent algorithms to speech features obtained from suspected patients in order to contribute to the improvement of diagnosis of AD and its degree of severity. In this sense, Artificial Neural Networks (ANN) have been used for the automatic classification of the two classes (AD and control subjects). Two human issues have been analyzed for feature selection: Spontaneous Speech and Emotional Response. Not only linear features but also non-linear ones, such as Fractal Dimension, have been explored. The approach is non invasive, low cost and without any side effects. Obtained experimental results were very satisfactory and promising for early diagnosis and classification of AD patients.

On Automatic Diagnosis of Alzheimer's Disease based on Spontaneous Speech Analysis and Emotional Temperature

Alzheimer's disease is the most prevalent form of progressive degenerative dementia; it has a high socio-economic impact in Western countries. Therefore it is one of the most active research areas today. Alzheimer's is sometimes diagnosed by excluding other dementias, and definitive confirmation is only obtained through a post-mortem study of the brain tissue of the patient. The work presented here is part of a larger study that aims to identify novel technologies and biomarkers for early Alzheimer's disease detection, and it focuses on evaluating the suitability of a new approach for early diagnosis of Alzheimer’s disease by non-invasive methods. The purpose is to examine, in a pilot study, the potential of applying Machine Learning algorithms to speech features obtained from suspected Alzheimer sufferers in order help diagnose this disease and determine its degree of severity. Two human capabilities relevant in communication have been analyzed for feature selection: Spontaneous Speech and Emotional Response. The experimental results obtained were very satisfactory and promising for the early diagnosis and classification of Alzheimer’s disease patients.

Alzheimer disease diagnosis based on automatic spontaneous speech analysis

Alzheimer’s disease (AD) is the most prevalent form of progressive degenerative dementia and it has a high socio-economic impact in Western countries, therefore is one of the most active research areas today. Its diagnosis is sometimes made by excluding other dementias, and definitive confirmation must be done trough a post-mortem study of the brain tissue of the patient. The purpose of this paper is to contribute to im-provement of early diagnosis of AD and its degree of severity, from an automatic analysis performed by non-invasive intelligent methods. The methods selected in this case are Automatic Spontaneous Speech Analysis (ASSA) and Emotional Temperature (ET), that have the great advantage of being non invasive, low cost and without any side effects.

Enfermos de Alzheimer: La sobrecarga del cuidador

El presente trabajo se refiere al tema de la sobrecarga del cuidador de enfermos de Alzheimer. La sobrecarga es el resultado de la combinación de estrés psicológico, tensión física y la presión emocional en relación con la carga objetiva de la asistencia. La sobrecarga que supone cuidar puede provocar en el cuidador estados de ansiedad, estrés y depresión, además la existencia de un aumento en los gastos derivados de la enfermedad es un factor que se asocia a la sobrecarga personal y que influye en el papel del cuidador dificultando su actividad. Para analizar esta problemática es necesario mencionar las principales causas de la sobrecarga del cuidador. Estas son el impacto del cuidado del enfermo al cuidador, es decir, la falta de tiempo libre del cuidador, falta de intimidad, deterioro de la vida social, sensación de pérdida de control sobre la vida, deterioro de la salud…(prevalencia de 32,9%). La calidad de la relación interpersonal entre el enfermo y el cuidador ya que comporta situaciones de estrés (9,1%), de presión (5,9) y de dependencia del enfermo hacia el cuidador (5,3%).

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

ICA Cleaning procedure for EEG signals analysis: application to Alzheimer's disease detection

To develop systems in order to detect Alzheimer’s disease we want to use EEG signals. Available database is raw, so the first step must be to clean signals properly. We propose a new way of ICA cleaning on a database recorded from patients with Alzheimer's disease (mildAD, early stage). Two researchers visually inspected all the signals (EEG channels), and each recording's least corrupted (artefact-clean) continuous 20 sec interval were chosen for the analysis. Each trial was then decomposed using ICA. Sources were ordered using a kurtosis measure, and the researchers cleared up to seven sources per trial corresponding to artefacts (eye movements, EMG corruption, EKG, etc), using three criteria: (i) Isolated source on the scalp (only a few electrodes contribute to the source), (ii) Abnormal wave shape (drifts, eye blinks, sharp waves, etc.), (iii) Source of abnormally high amplitude ( �100 �V). We then evaluated the outcome of this cleaning by means of the classification of patients using multilayer perceptron neural networks. Results are very satisfactory and performance is increased from 50.9% to 73.1% correctly classified data using ICA cleaning procedure.

Alzheimer Disease Diagnosis based on Automatic Spontaneous Speech Analysis

Alzheimer’s disease (AD) is the most prevalent form of progressive degenerative dementia and it has a high socio-economic impact in Western countries, therefore is one of the most active research areas today. Its diagnosis is sometimes made by excluding other dementias, and definitive confirmation must be done trough a post-mortem study of the brain tissue of the patient. The purpose of this paper is to contribute to improvement of early diagnosis of AD and its degree of severity, from an automatic analysis performed by non-invasive intelligent methods. The methods selected in this case are Automatic Spontaneous Speech Analysis (ASSA) and Emotional Temperature (ET), that have the great advantage of being non invasive, low cost and without any side effects.

Spontaneous Speech and Emotional Response modeling based on One-class classifier oriented to Alzheimer Disease diagnosis

The purpose of our project is to contribute to earlier diagnosis of AD and better estimates of its severity by using automatic analysis performed through new biomarkers extracted from non-invasive intelligent methods. The methods selected in this case are speech biomarkers oriented to Sponta-neous Speech and Emotional Response Analysis. Thus the main goal of the present work is feature search in Spontaneous Speech oriented to pre-clinical evaluation for the definition of test for AD diagnosis by One-class classifier. One-class classifi-cation problem differs from multi-class classifier in one essen-tial aspect. In one-class classification it is assumed that only information of one of the classes, the target class, is available. In this work we explore the problem of imbalanced datasets that is particularly crucial in applications where the goal is to maximize recognition of the minority class as in medical diag-nosis. The use of information about outlier and Fractal Dimen-sion features improves the system performance.

Feature selection for automatic analysis of emotional response based on nonlinear speech modeling suitable for diagnosis of Alzheimer׳s disease

Alzheimer׳s disease (AD) is the most common type of dementia among the elderly. This work is part of a larger study that aims to identify novel technologies and biomarkers or features for the early detection of AD and its degree of severity. The diagnosis is made by analyzing several biomarkers and conducting a variety of tests (although only a post-mortem examination of the patients’ brain tissue is considered to provide definitive confirmation). Non-invasive intelligent diagnosis techniques would be a very valuable diagnostic aid. This paper concerns the Automatic Analysis of Emotional Response (AAER) in spontaneous speech based on classical and new emotional speech features: Emotional Temperature (ET) and fractal dimension (FD). This is a pre-clinical study aiming to validate tests and biomarkers for future diagnostic use. The method has the great advantage of being non-invasive, low cost, and without any side effects. The AAER shows very promising results for the definition of features useful in the early diagnosis of AD.

A hybrid feature selection approach for the early diagnosis of Alzheimer's disease

Objective. Recently, significant advances have been made in the early diagnosis of Alzheimer’s disease from EEG. However, choosing suitable measures is a challenging task. Among other measures, frequency Relative Power and loss of complexity have been used with promising results. In the present study we investigate the early diagnosis of AD using synchrony measures and frequency Relative Power on EEG signals, examining the changes found in different frequency ranges. Approach. We first explore the use of a single feature for computing the classification rate, looking for the best frequency range. Then, we present a multiple feature classification system that outperforms all previous results using a feature selection strategy. These two approaches are tested in two different databases, one containing MCI and healthy subjects (patients age: 71.9 ± 10.2, healthy subjects age: 71.7 ± 8.3), and the other containing Mild AD and healthy subjects (patients age: 77.6 ± 10.0; healthy subjects age: 69.4± 11.5). Main Results. Using a single feature to compute classification rates we achieve a performance of 78.33% for the MCI data set and of 97.56 % for Mild AD. Results are clearly improved using the multiple feature classification, where a classification rate of 95% is found for the MCI data set using 11 features, and 100% for the Mild AD data set using 4 features. Significance. The new features selection method described in this work may be a reliable tool that could help to design a realistic system that does not require prior knowledge of a patient's status. With that aim, we explore the standardization of features for MCI and Mild AD data sets with promising results.

Hipertensión arterial y enfermedad de Alzheimer

Hypertension (HT) is the most prevalent cardiovascular risk factor associated with dementia and Alzheimer disease (AD). The evidence about the association within hight blood pressure (BP) level in the middle age and dementia and Alzheimer’s disease incidence in the advanced age has increased. Longitudinal studies show that in the previous years of onset AD, BP is similar or lower in the patients who develop AD with regard to those who not develop. When patients has developed AD the case is the same that the previous one. Most studies show that BP reduction is beneficious to prevent cognitive impairment, dementia and AD. Is spite of some discordant studies, health authorities recommend to treat isolated systolic HT with an ‘A’ evidence degree, level 1, to prevent AD. Animal experimentation prove different ways to act of antihypertensive drugs in the AD prevention and has established the pathophysiological bases in this relation, until now only showed through various clinical studies

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.