Die Herings-Polarstamm-Theorie 250 Jahre alt - und aktuelle Bezüge

250 years ago, in Hamburg a herring polar migration theory was published as part of the "Nachrichten von Island, Grönland und der Straße Davis" from the literary remains of the mayor Dr. Johann Anderson. Based on various sources and capable to answer to the herring questions of the time, this one-stock-migration theory became international hypothesis during the following tenth of years. It still is classified as remarkable because some actual ideas on herring migration were thought already 250 years ago. Abstract DE: In Hamburg wurde vor 250 Jahren eine Polarstamm-Theorie zur Heringswanderung als Teil der Nachrichten von Island, Grönland und der Strasse Davis aus dem Nachlass des Bürgermeisters Dr. Johann Anderson veröffentlicht. Aufbauend auf unterschiedliche Quellen und in der Lage, die damaligen Fragen um den Hering zu beantworten, wurde diese Ein-Stamm-Theorie zur heringswanderung über Jahrzehnte internationale Lehrmeinung. Sie wird auch heute noch als bemerkenswert eingestuft. Denn sie enthielt vor 250 Jahren schon Gedankengänge, die noch aktuell sind.

Phase transition behavior and molecular orientation of oligo(9,9 '-dioctylfluorene-alt-bithiophene)

A novel conjugated oligomer, oligo(9,9'-dioctylfluorene-alt-bithiophene) (OF8T2), was found to exhibit a unique phase transition between crystalline and liquid-crystalline states, and a liquid-crystalline glass was easily generated, offering better TFT device performance. In thin films, upon annealing the OF8T2 molecules oriented preferentially with their planes of conjugation being normal to the substrate, and both film thickness and annealing temperature were critical to the film morphology and the molecular orientation. When the OF8T2 film was deposited on a rubbed polyimide surface and annealed, the molecules aligned their long axes along the rubbing direction.

Poly(oligothiophene-alt-benzothiadiazole)s: Tuning the Structures of Oligothlophene Units toward High-Mobility "Black" Conjugated Polymers

A series of donor-acceptor low-bandgap conjugated polymers, i.e., PTnBT (n = 2-6), composed of alternating oligothiophene (OTh) and 2,1,3-benzothiadiazole (BT) units were synthesized by Stille cross-coupling polymerization. The number of thiophene rings in OTh units, that is n, was tuned from 2 to 6. All these polymers display two absorption bands in both solutions and films with absorption maxima depending on n. From solution to film, absorption spectra of the polymers exhibit a noticeable red shift. Both high- and low-energy absorption bands or P'F5BT and PT6BT films locate in the visible region, which are at 468 and 662 nm for PT5BT and 494 and 657 nm for PT6BT.

Rapid solution and solid phase synthesis of monodisperse oligo[(1,4-phenyleneethynylene)-alt-(2,5-thiopheneethynylene)]s

Monodisperse oligo[(1,4-phenyleneethynylene)-alt-(2,5-thiopheneethynylene)]s, new candidates for molecular wires, were rapidly synthesized via an iterative divergent/convergent doubling strategy in solution as well as on Merrifield's resin.

SYNTHESIS AND CHARACTERIZATION OF A NEW COMB-LIKE POLYMER-BASED ON POLY(VINYL METHYL ETHER-ALT-MALEIC ANHYDRIDE) BACKBONE

A new comblike polymer host for polymer electrolyte was synthesized by reacting monomethyl ether of poly(ethylene glycol) with poly(vinyl methyl ether-alt-maleic anhydride) and endcapping the residual carboxylic acid with methanol. Butanone was selected as a solvent for the esterification in order to obtain a completely soluble product. The synthesis process was traced through by LR. Compared with the model compounds, the presumed structure of this comblike polymer has been proved to be valid by C-13 NMR The comb polymer is a white rubbery solid. It can be dissolved in butanone and THF, and manifests good film forming ability.

Gestió d’ un espai natural d’ alt interès limnològic: la Font de Can Verdaguer (Sant Gregori)

Aquest projecte es centra en l’ espai natural que envolta la Font Picant o Font de Can Verdaguer, al municipi de Sant Gregori (Gironès). El projecte consisteix en una primera fase en l’estudi dels usos passats i actuals, l’aprofitament per part de la població de l’espai i l’entorn a través de la informació recopilada cartogràficament i a través de bibliografia i entrevistes. En una segona fase es realitza un acurat estudi limnològic de la riera utilitzada per canalitzar les aigües que surten de la font. I finalment, en funció dels resultats de l’estudi, es realitzen propostes per la recuperació i dinamització de l’espai i es recomana un correcte pla de seguiment per garantir el bon estat de l’ indret i assegurar la seva naturalitzaci

Projecte d’ una explotació cinegètica de perdiu roja, situada al terme municipal de Navata, comarca de l’ Alt Empordà

Aquest projecte tracta de la construcció d’una explotació cinegètica de perdiu roja (Alectoris rufa), a Navata, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. L’objectiu es produir aproximadament unes 15.000 perdius per any i cicle, aus de qualitat amb un valor cinegètic alt, amb destí a ser comercialitzades per repoblacions d’ecosistemes, increments de densitats de caça a vedats de cacera, venda vedats intensius, etc. L’objectiu d’aquest projecte és la construcció d’una explotació de cicle tancat, on les necessitats seran disposar de zona de reproducció, zona d’incubació i zona de cria. Després d’estudiar diferents alternatives, l’ explotació cinegètica estarà dividida en la nau de cria i parcs de vol annexes, nau de serveis, parc de reproductors i altres

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l’any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l’anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Closes de l'Alt Empordà

Al paratge dels Aiguamolls de l’Empordà, els visitants es concentren al voltant del centre d’interpretació del Parc i de la zona de reserva integral de les Llaunes. Aquesta zona és, però, només una part de les riqueses que amaga el Parc. També hi ha les closes, un paisatge característic, gairebé únic, que ha estat estudiat en una tesi doctoral de la Universitat de Girona

Estimaci?? de cabals ??ptims i m??nims per a l'??s del r??fting a l'Alt Tajo

Resumen tomado de la publicaci??n. Contiene gr??ficas y mapas de distribuci??n del Potencial de Rafting

Itineraris per la natura a l'Alt Empordà. 'Itinerarios por la naturaleza en el Alt Empordà'.

Resumen basado en el del autor