Congested hubs

Hub congestion is a major problem and a relevant policy issue because it causes delays and many organizational problems at airports that end up implying unpleasant consequences both for air travelers and airlines. In a competitive framework in which carriers choose aircraft size, this paper suggests that airlines schedule too many flights using overly small aircraft, which constitutes a major contributor to congestion. Two- part congestion tolls, accounting for the congestion imposed on other carriers and the congestion imposed on all passengers, are needed to recover e¢ ciency. Finally, we analyze the validity of the results by studying the effects of network size, airport capacity, competition in layover time, and the formation of airline alliances. Keywords: congestion; hub-and-spoke networks; overprovision of frequency; con- gestion internalization; congestion tolls JEL Classiffication Numbers: L13; L2; L93

Llibreria de components per a la modelització del procés de sortides de passatgers d'un aeroport

Nota: Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.

Agents mòbils i DTN: disseny i implementació d'un protocol d'encaminament en l'entorn PROSES

En aquest projecte s’ha treballat en l’entorn PROSES, on aeroports i avions de l’espai aeri són mules de transport sobre una xarxa DTN. L’objectiu principal és estudiar i simular dos escenaris concrets: l’enviament de notícies des de les torres de control als avions, i l’enviament de canvis de rutes de vol dels avions a un aeroport en qüestió. S’ha simulat el comportament de dos protocols d’encaminament diferents sobre els escenaris creats. Per a realitzar les proves s’ha utilitzat el simulador The ONE, s’ha implementat un nou protocol d’encaminament, s’ha creat un Generador de Mapes i Rutes, i s’han realitzat amb èxit les simulacions.

Aerotropolis: an aviation-linked space

This paper examines the conditions allowing the formation of aeropolitan areas as large industrial areas with a high concentration of commercial activities in the proximity of selected airports. We assume that firms deliver their production by plane and land competition takes place among service operators, firms and farmers. Service operators supply facilities that firms can absorb. Our framework identifies a unique land equilibrium characterized by the spatial sequence Airport - Industrial park - Rural area (A-I-R). Aerotropolis-type configurations are associated with the level of transport costs and the degree of intensity of facilities. Keywords: aerotropolis; facilities; bid-rent function. JEL Classification Numbers: L29; L90; R14.

Análisis de la demanda turística en vuelos de bajo coste: Turista de negocios vs turista de ocio

L’estudi pretén establir si el turista de negocis es pot considerar un segment de mercat diferenciat del turista d’oci, ara que els vols de baix cost augmenten. Per això s’analitza una mostra de turistes estrangers en vols de baix cost a l’aeroport de Girona al 2005. Els resultats apunten a unes característiques diferencials en la demanada del turista de negocis, com són la durada de l’estança,i el tipus d’allotjament, però no s’aprecien diferències en la valoració del preu i de l’hora del vol, ni en la tipologia del bitllet

Projecte de construcció d'una plataforma especial per al desgel i neteja d'aeronaus a l'aeroport de Girona-Costa Brava

L’objecte d’aquest projecte és definir totes les instal·lacions que caldria construir per tal de dotar l’Aeroport de Girona-Costa Brava d’una plataforma (àrea pavimentada) especial d’estacionament que servís per al desgel i la neteja d’aeronaus, minimitzant al màxim l’impacte sobre el medi ambient i garantint el manteniment de l’operativitat a l’aeroport. El disseny d’aquesta plataforma hauria de permetre recollir l’aigua amb etilenglicol procedent de les operacions de desgel i conduir-la a un dipòsit per al seu posterior tractament i reutilització, a fi de no contaminar el subsòl i les aigües subterrànies. En cas de no utilitzar-se, l’aigua recollida en aquesta plataforma es conduiria a la xarxa d’aigües pluvials

Optimització del temps total d'escala d'aeronaus comercials

L'objectiu d'aquest projecte és analitzar com optimitzar el temps total d'escala d'una aeronau comercial, per tal de reduir els costos que suposa que l'aeronau estigui en terra. L'anàlisi es realitza a partir de conèixer quines són les operacions mínimes necessàries que cal dur a terme durant el tumaround i en quin ordre convé realitzar- les perquè el temps total sigui mínim. També s'estudien quins són els mètodes científics ja proposats i quins són els usats en l'actualitat. Fruit de l'estudi es proposa un model que permeti reduir els costos derivats de retards, afegint un temps addicional a l'escala, a partir de dades recollides de l'activitat comercial diària a l’aeroport de Barcelona. Dels resultats obtinguts es conclou que interessa afegir un buffer que absorbeixi possibles incidents, però convé que sigui dividit segons la franja horària del dia, per tal que s'adapti al màxim a les necessitats de cada vol, enlloc d'afegir un mateix buffer a tots els vols de qualsevol hora.

Disruption management

The main objective of this project is to model the ARP (Aircraft Recovery Problem) from a constraint programming (CP) point of view. The information required for this project is extracted from previous papers that cope with the problem using heuristics, metaheuristics or using network-models. Also, two scenarios will be tested to verify that the implementation is correct.

Airline Consolidation and the Distribution of Traffic between Primary and Secondary Hubs

Several airline consolidation events have recently been completed both in Europe and in the United States. The model we develop considers two airlines operating hub-and-spoke networks, using different hubs to connect the same spoke airports. We assume the airlines to be vertically differentiated, which allows us to distinguish between primary and secondary hubs. We conclude that this differentiation in air services becomes more accentuated after consolidation, with an increased number of flights being channeled through the primary hub. However, congestion can act as a brake on the concentration of flight frequency in the primary hub following consolidation. Our empirical application involves an analysis of Delta s network following its merger with Northwest. We find evidence consistent with an increase in the importance of Delta s primary hubs at the expense of its secondary airports. We also find some evidence suggesting that the carrier chooses to divert traffic away from those hub airports that were more prone to delays prior to the merger, in particular New York s JFK airport. Keywords: primary hub; secondary hub; airport congestion; airline consolidation; airline networks JEL Classi fication Numbers: D43; L13; L40; L93; R4

Airport Congestion and Airline Network Structure

This paper provides a theoretical and empirical analysis of the relationship between airport congestion and airline network structure. We find that the development of hub-and-spoke (HS) networks may have detrimental effects on social welfare in presence of airport congestion. The theoretical analysis shows that, although airline pro ts are typically higher under HS networks, congestion could create incentives for airlines to adopt fully-connected (FC) networks. However, the welfare analysis leads to the conclusion that airlines may have an inefficient bias towards HS networks. In line with the theoretical analysis, our empirical results show that network airlines are weakly infl uenced by congestion in their choice of frequencies from/to their hub airports. Consistently with this result, we con firm that delays are higher in hub airports controlling for concentration and airport size. Keywords: airlines; airport congestion; fully-connected networks, hub-and-spoke net- works; network efficiency JEL Classifi cation Numbers: L13; L2; L93

L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur

Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.

Hay competencia en el mercado europeo de transporte aéreo?: el caso español

La liberalización del transporte aéreo que se llevó a término en la Unión Europea a principios de los años noventa ha tenido efectos positivos sobre el bienestar del viajero. No obstante, existe un consenso en la literatura académica que estos efectos dependen de la existencia de una competencia efectiva en el nivel de la ruta. En este sentido, se plantea el problema que puede llegar a suponer las ventajas de escalera de las compañías dominantes en cada mercado interior. Además, se pretende capturar la diferenciación de productos como característica esencial de la industria del transporte aéreo. El análisis de estas cuestiones se realiza de la forma siguiente. En primer lugar, se hace referencia a los principales aspectos económicos que condicionan la competencia en el transporte aéreo. Y en segundo lugar, se implementa un modelo empírico basado en un sistema de tres ecuaciones, que se estima mediante la técnica de las variables instrumentales. La muestra utilizada hace referencia al año 2001 para la mayoría de las rutas del mercado interior español de vuelos regulares en dónde hay competencia. Los resultados de la estimación muestran la existencia de unas condiciones de competencia diferentes según el segmento del mercado al cual se dirigen las compañías aéreas. Efectivamente, la competencia en precios (calidad) parece ser predominante en el segmento de viajeros por motivos personales (negocios). Adicionalmente, el dominio que la compañía dominante tiene sobre la mayoría de las rutas parece descansar en las ventajas competitivas, tanto en términos de costes como en términos de demanda, que le proporciona el control de la red aeroportuaria nacional. De todo esto se puede inferir que el mantenimiento y/o aumento de los beneficios de la liberalización de los servicios de transporte aéreo exige extender la liberalización al uso del aeropuertos así como descentralizar su gestión.

Hay competencia en el mercado europeo de transporte aéreo?: el caso español

La liberalización del transporte aéreo que se llevó a término en la Unión Europea a principios de los años noventa ha tenido efectos positivos sobre el bienestar del viajero. No obstante, existe un consenso en la literatura académica que estos efectos dependen de la existencia de una competencia efectiva en el nivel de la ruta. En este sentido, se plantea el problema que puede llegar a suponer las ventajas de escalera de las compañías dominantes en cada mercado interior. Además, se pretende capturar la diferenciación de productos como característica esencial de la industria del transporte aéreo. El análisis de estas cuestiones se realiza de la forma siguiente. En primer lugar, se hace referencia a los principales aspectos económicos que condicionan la competencia en el transporte aéreo. Y en segundo lugar, se implementa un modelo empírico basado en un sistema de tres ecuaciones, que se estima mediante la técnica de las variables instrumentales. La muestra utilizada hace referencia al año 2001 para la mayoría de las rutas del mercado interior español de vuelos regulares en dónde hay competencia. Los resultados de la estimación muestran la existencia de unas condiciones de competencia diferentes según el segmento del mercado al cual se dirigen las compañías aéreas. Efectivamente, la competencia en precios (calidad) parece ser predominante en el segmento de viajeros por motivos personales (negocios). Adicionalmente, el dominio que la compañía dominante tiene sobre la mayoría de las rutas parece descansar en las ventajas competitivas, tanto en términos de costes como en términos de demanda, que le proporciona el control de la red aeroportuaria nacional. De todo esto se puede inferir que el mantenimiento y/o aumento de los beneficios de la liberalización de los servicios de transporte aéreo exige extender la liberalización al uso del aeropuertos así como descentralizar su gestión.

Beyond pure public and pure private management models: Partial privatization in the European airport industry

The use of private funding and management is enjoying an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed public-private companies, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports, we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables, and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in partially privatized airports. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.

Beyond pure public and pure private management models: Mixed firms in the European Airport Industry

The use of private funding and management enjoys an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed firms or Institutional PPP, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in PPPs. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.