Dolor de actriz: Anna Magnani en la invención del cine moderno

El siguiente ensayo es el fruto de una investigación personal sobre la contemporaneidad de la carrera cinematográfica de Anna Magnani (1908-1973), actriz italiana de la segunda mitad del siglo XX particular por el realismo, la inmediatez y la profundidad dramática de su estilo interpretativo. A través de su caso, hoy injustamente olvidado y relegado a símbolo de une época, éste estudio pretende volver sobre la figura del actor y sobre la ausencia categórica a la que la historia del cine ha relegado ésta figura. El estudio incluye la pieza audiovisual “Attrice”, documental sobre éste proceso de investigación.

Bill Murray: el sentido y la estilización de la figura del cómico a través de su descontextualización

Este trabajo de investigación trata de comprender los procesos que han hecho posible el salto del actor estadounidense Bill Murray de la comedia gamberra de género a los discursos de autor -un movimiento cada vez más habitual en el cine contemporáneo. Con dicho fin, se someten las diferentes fases de su filmografía a un análisis que permite cristalizar los puntos en que éstas se comunican. Al vehicularlo con los estudios que autores como Gilles Deleuze, Maurice Blanchot o Giorgio Agamben han dedicado a algunas figuras de la literatura del siglo XX es posible situar la naturaleza de este proceso y dilucidar la finalidad que ha dado lugar a él.

Incorporant els actors i el conflicte violent a la literatura sobre la migració forçosa: un model de la decisió de retornar

El desplaçament de poblacions a causa de conflictes violents s’ha convertit en una de les principals preocupacions humanitàries de les últimes dècades. També s’ha convertit en un assumpte polític de gran rellevància, que és percebut com un llast (en termes econòmics i de seguretat), però també com a peça important en la transició cap a un intervencionisme més gran en el sistema internacional, tant des d’una base humanitària com de seguretat. La importància d’aquests aspectes ha desviat l’atenció de l’anàlisi de les interaccions entre els processos de desplaçament i els conflictes violents que els provoquen. La literatura sobre els conflictes violents ha obviat aquestes interaccions, degut principalment a que els processos de desplaçament són considerats com meres reaccions definides per condicions estructurals. Aquest article parteix de la premissa que l’individu reté la seva capacitat decisiva en aquests processos i que es tracta d’una capacitat que té conseqüències. Per tant, és necessari introduir en l’anàlisi una perspectiva a nivell micro. Partint d’aquesta premissa, el text presenta un model de la decisió de retorn a nivell individual i també a nivell agregat. A més, permet identificar interconnexions fonamentals d’aquestes dinàmiques amb els conflictes violents. Finalment, l’article ofereix algunes conclusions rellevants per al cas de Bòsnia-Herzegovina i sobre les implicacions de la politització del retorn.

La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur

Irrigation has traditionally constituted one of the most characteristic and emblematic agricultural mosaics of the Mediterranean as a key factor of socio-economic dynamism of the territorial matrix. In recent years there has been an important scientific, intellectual and social environment mobilization around water uses and, in particular, around the main socio-economic use of resource: irrigation, which is undergoing an intense and accelerated transformation process. Thus, in parallel with the decline of traditional irrigation systems, located in areas with natural availability of water, fertile soil and appropriate topographic conditions, the socio-economic changes in the last decade have stimulated the appearance of new irrigated areas with environmental, social and economic disparate characteristics. As a result, the irrigation management model has been conditioned to respond to the new parameters of water scarcity and resource efficiency. In addition, policies and actors have evolved over time as a consequence of disparate priorities –and often conflicting– in terms of irrigation, making necessary the gear of different discourses. In this context, the Model of social commitment of irrigation proposed by the Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) can become a starting example

Hacia un entrenamiento del actor

Esta investigación está basada en la intención de crear una guía de entrenamiento para el actor, que busca asumir un compromiso con su cuerpo, como instrumento para la creación escénica. El trabajo del actor-actriz está irremediablemente vinculado a su cuerpo, todo lo humano se enmarca en un cuerpo vivido, en el espacio y en el tiempo, no es algo neutral. Sabemos que cada actor-actriz, tiene una noción de su esquema corporal, entendiendo por esquema corporal la representación en imágenes de los diferentes segmentos corporales que conforman nuestro cuerpo y la percepción de éste esquema corporal, estará en función de su capacidad de auto-percepción

Les grans infrastructures de transport i el desenvolupament de la ciutat mitjana. El Tren d'Alta Velocitat a les ciutats de Lleida, Avinyó i Novara

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions. En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.

Philippe Garrel: Gramàtica de la llum i de l’ombra

En el següent estudi s’analitza en profunditat el cinema de Philippe Garrel a través dels paràmetres fotogràfics de la seva obra. Centrat fonamentalment en les primeres pel∙lícules de la seva trajectòria underground –de Le Révélateur (1968) a L’Enfant secret (1979)‐ aquesta recerca s’articula al voltant de la repercussió simbòlica, plàstica i narrativa dels usos lumínics, definits com la gramàtica de la llum i de l’ombra. La memòria presenta, en primer lloc, la llum com a essència reveladora, abordant el paradigma solar, les fonts de llum artificials –els canelobres i les làmpades‐ i la plasticitat blanca derivada d’una sobreexposició lluminosa. En segon lloc, s’introdueix el rol de la ombra com a contrapunt fotogràfic de natura englotidora per, finalment, exposar la dualitat visual interactiva del blanc i negre així com la dimensió física de la matèria pel∙licular.

Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Incidencia de los actores armados ilegales en la tributación minera de los municipios auríferos de Antioquia 2007 - I. 2012

Inmersos en un conflicto armado y guiados por un modelo político que busca aprovechar el boom minero en pro del desarrollo de Colombia, se han potencializado dinámicas ilegales donde los Actores Armados Ilegales (A.A.I), como ‘bandidos estacionarios’, se han ido adaptando a las nuevas dinámicas del mercado donde el lucro, la rentabilidad y la financiación son su objetivo central. En el departamento de Antioquia, esa situación data desde la formación de sus regiones, como son el caso del Bajo Cauca y Nordeste Antioqueño. Empero, lo novedoso en el conflicto armado, y que tiene relación directa con la minería aurífera es, la alta posibilidad que los A.A.I. estén viendo en esta actividad su principal fuente de financiación como consecuencia de dos hechos importantes: 1). El éxito que ha tenido la lucha contra el narcotráfico y por ende, contra los cultivos ilícitos. Y, 2) El elevado precio del oro en el mercado internacional puesto que, se estima que en los próximos años alcance entre $2.000 y $2.107 dólares la onza. En este orden de ideas, el lector encontrará como los actores armados ilegales actúan como bandidos estacionarios que ejerciendo la “minería criminal”, inciden en la política fiscal municipal a partir de la para-tributación o ‘impuesto de protección’, captación de regalías y el lavado de activos; donde el fin es financiar sus actividades criminales, afectando negativamente la política tributaria de los gobiernos municipales que se caracteriza por su baja capacidad de gestión.

Biographia dramatica : or, A companion to the playhouse containing historical and critical memoirs, and original anecdotes of British and Irish dramatic writers from the commencement of our theatrical exhibitions ; among whom are some of the most celebrated actors: also an alphabetical account, and chronological lists, of their works, the dates when printed and observations on their merits: together with an introductory view of the rise and progress of the British stage, originally compiled to the year 1764 /

First edition published anonymously, 1764, under the title "The companion to the playhouse"; 2d ed., by I. Reed, 1782, under present title.

Dissidents with an innovation cause? Non-institutionalized actors’ online social knowledge sharing, solution-finding tensions and technology management innovation

Purpose – Traditionally, most studies focus on institutionalized management-driven actors to understand technology management innovation. The purpose of this paper is to argue that there is a need for research to study the nature and role of dissident non-institutionalized actors’ (i.e. outsourced web designers and rapid application software developers). The authors propose that through online social knowledge sharing, non-institutionalized actors’ solution-finding tensions enable technology management innovation. Design/methodology/approach – A synthesis of the literature and an analysis of the data (21 interviews) provided insights in three areas of solution-finding tensions enabling management innovation. The authors frame the analysis on the peripherally deviant work and the nature of the ways that dissident non-institutionalized actors deviate from their clients (understood as the firm) original contracted objectives. Findings – The findings provide insights into the productive role of solution-finding tensions in enabling opportunities for management service innovation. Furthermore, deviant practices that leverage non-institutionalized actors’ online social knowledge to fulfill customers’ requirements are not interpreted negatively, but as a positive willingness to proactively explore alternative paths. Research limitations/implications – The findings demonstrate the importance of dissident non-institutionalized actors in technology management innovation. However, this work is based on a single country (USA) and additional research is needed to validate and generalize the findings in other cultural and institutional settings. Originality/value – This paper provides new insights into the perceptions of dissident non-institutionalized actors in the practice of IT managerial decision making. The work departs from, but also extends, the previous literature, demonstrating that peripherally deviant work in solution-finding practice creates tensions, enabling management innovation between IT providers and users.

Adapting remote labs to learning scenarios: case studies using VISIR and RemotElectLab

Remote laboratories are an emergent technological and pedagogical tool at all education levels, and their widespread use is an important part of their own improvement and evolution. This paper describes several issues encountered on laboratorial classes, on higher education courses, when using remote laboratories based on PXI systems, either using the VISIR system or an alternate in-house solution. Three main issues are presented and explained, all reported by teachers, that gave support to students' use of remote laboratories. The first issue deals with the need to allow students to select the actual place where an ammeter is to be inserted on electric circuits, even incorrectly, therefore emulating real-world difficulties. The second one deals with problems with timing when several measurements are required at short intervals, as in the discharge cycle of a capacitor. In addition, the last issue deals with the use of a multimeter in dc mode when reading ac values, a use that collides with the lab settings. All scenarios are presented and discussed, including the solution found for each case. The conclusion derived from the described work is that the remote laboratories area is an expanding field, where practical use leads to improvement and evolution of the available solutions, requiring a strict cooperation and information-sharing between all actors, i.e., developers, teachers, and students.

Using remote labs to serve different teacher's needs a case study with VISIR and RemotElectLab

Remote Laboratories are an emergent technological and pedagogical tool at all education levels, and their widespread use is an important part of their own improvement and evolution. This paper describes several issues encountered on laboratorial classes, on higher education courses, when using remote laboratories based on PXI systems, either using the VISIR system or an alternate in-house solution. Three main issues are presented and explained, all reported by teachers that gave support to students use of remote laboratories. The first issue deals with the need to allow students to select the actual place where an ammeter is to be inserted on electric circuits, even incorrectly, therefore emulating real world difficulties. The second one deals with problems with timing when several measurements are required at short intervals, as in the discharge cycle of a capacitor. And the last issue deals with the use of a multimeter in DC mode when reading AC values, a use that collides with the lab settings. All scenarios are presented and discussed including the solution found for each case. The conclusion derived from the described work is that the remote laboratories area is an expanding field, where practical use leads to improvement and evolution of the available solutions, requiring a strict cooperation and information sharing between all actors, i.e. developers, teachers and students.

The European Union in North Korea: Current Realities and Paths for Future Engagement – A Qualitative and Quantitative Study

Malgrat la rellevància estratègica i el paper desestabilitzador de Corea del Nord a la regió econòmicament més dinàmica del món, la UE no compta amb cap estratègia clara per involucrar-se amb aquest país. Combinant tècniques d’anàlisi qualitatives i quantitatives, aquest treball pretén descobrir possibles contradiccions internes que impedeixin la definició d'una política exterior europea coherent i efectiva amb respecte a Corea del Nord, així com discrepàncies entre les percepcions d’actors interns de la UE i les d’actors externs. S'han detectat importants diferències d’expectatives i mancances en termes de coherència, tant entre les visions expressades pels actors interns com entre les opinions d’aquests actors i les dels futurs líders sudcoreans enquestats – diferències que fins i tot afecten la promoció dels drets humans

La UE actúa en Johannesburgo

Este working paper pretende aproximarse al papel desempeñado por la Unión Europea en la Cumbre Mundial para el Desarrollo Sostenible, celebrada en Johannesburgo entre el 26 de agosto y el 4 de setiembre de 2002 y que, como su antecesora (Río, 1992), puede convertirse en un punto de referencia y en una fuente de impulso para las políticas medioambientales internacionales y domésticas. A este efecto, en un primer apartado de este texto se presenta con brevedad la Cumbre (antecedentes, actores y principales debates) (82). En segundo lugar, se examinan las distintas posiciones negociadoras de la UE a lo largo del extenso y variado listado de materias que fueron objeto de discusión en Johannesburgo (111). Y, ya para terminar, se sugiere una determinada lectura teórica al respecto de la actuación de la Unión (126).