Barcelona: l'herència dels Jocs (1992-2002)

Publicació que reprèn l'anàlisi feta immediatament després dels Jocs Olímpics de 1992, ara amb la perspectiva que donen els deu anys transcorreguts. Tot partint del llibre dels mateixos editors "Les claus de l'èxit", publicat l'any 1995, que recollia estudis sobre els impactes socials, esportius, econòmics i culturals, queden palesos els efectes a mitjà i llarg termini d'aquell esdeveniment. També inclou la transcripció d'una conversa realitzada el juny del 2002 entre els tres màxims responsables dels Jocs: Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad.

Les Repercussions urbaní­stiques dels Jocs Olí­mpics de Barcelona

Classe impartida pel director de l'Institut d'Estudis Metropolitans en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992 sobre els impactes urbanístics dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

Impacte urbà dels Jocs Olímpics

Classe impartida pel director de la Divisió d'Infraestructures del COOB'92 en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992 sobre l'impacte urbanístic dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

La imatge de Catalunya: una aproximació al tractament de Catalunya a la premsa internacional a propòsit dels Jocs Olímpics

Informe que recull els resultats de la recerca portada a terme pels autors que analitzen la cobertura en premsa a nivell internacional dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i la imatge de Catalunya.

La vigència dels valors olímpics en el discurs periodístic: anàlisi del tractament informatiu dels Jocs Olímpics d’Atlanta a “El Periódico de Catalunya”

Document publicat com a part de la col·lecció Working Papers, que es va presentar a l’Assignatura Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “Esport, Olimpisme i Cultura Contemporània”, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca l’autor pretén descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Periódico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en què els mitjans de comunicació propicien o neguen els valors olímpics que indica el mateix Comitè Olímpic Internacional (COI) en la seva Carta Olímpica.

La promoció dels Jocs de Sidney i el turisme

Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000 que se centra, entre altres temes, en el llegat dels Jocs en termes de turisme, els beneficis i reptes dels Jocs i les necessitats estratègiques.

Jocs olímpics i educació: l'esport i l'escola de Barcelona'92

Aquest text és la transcripció de la intervenció de la Sra. M. Antònia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educació en els Jocs olímpics a l'escola.

Comunicació, identitats culturals i Jocs Olímpics: l’experiència de Barcelona ‘92

Document publicat pel CEO-UAB l'abril de 1992 com a part de la col·lecció &i&Working Papers&/i& incloent els resultats de la recerca duta a terme per l'autor al voltant de la planificació i cobertura mediàtica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i les seves implicacions culturals.

Els jocs de la il·Iusió: la integració del disminuït psíquic a través de l’esport i del moviment Special Olympics

Aquest treball es va realitzar per a l’assignatura Campus “Olimpisme, Esport i Societat” durant el curs 1996-97. En ell es proporcionen els principis de la institució Special Olympics, i es descriu l’organització de la cinquena edició dels Jocs Special Olympics de Catalunya que van tenir lloc a Reus, el 1996.

La dimensió educativa del teatre

Aquesta recerca aborda la dimensió educativa del teatre amb l’objectiu de dissenyar les bases d’un primer model d’anàlisi de l’esdeveniment teatral des de la perspectiva educativa. Per tal de dissenyar el model s’ha fet un estudi heurístic del que denominem teatre dramàtic, teatre postdramàtic i teatre educatiu. El teatre dramàtic fa referència a aquell teatre tradicional que té com fonament l’estructura dramàtica; el teatre postdramàtic engloba el teatre d’avantguarda que a partir de nous llenguatges i formats busca la superació de l’estructura dramàtica; el teatre educatiu engloba aquell conjunt de pràctiques que identifiquen en el teatre una eina educativa.

El Théâtre de La Mie de Pain, un exemple del teatre de l’actor-creador

L’autora del treball, Élisabeth Cauchetiez, va formar part del grup Théâtre de La Mie de Pain des del setembre 1979 al febrer 1989, La intenció de la recerca és de fer de l’experiència subjectiva un objecte d’observació. Desprès de definir què és el teatre de l’actor creador, en un moment de la història del teatre on la creació col•lectiva va assolir la dimensió de fascinació. fa esment als fonaments sociològics del Théâtre de La Mie de Pain i analitza les programacions dels festivals i gires, així com la recepció que la crítica teatral va fer dels seus espectacles. Explica el procés d’elaboració dels espectacles : “Blanche-Neige au royaume de Fantochie”, “Séance-Friction”, “Seul ... Les requins ! “, “Terminus Hôpital ” i “Starjob”.

Aproximació al teatre de l’oprimit a catalunya (2002-2009): el CTO Pa’tothom i anàlisi d’una peça de teatre fòrum

El Teatre de l’Oprimit (TO) d’Augusto Boal és una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que s’utilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la història del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a l’any 2009, moment àlgid del treball boalià català que coincideix amb la mort del seu creador i que s’ha entroncat amb la tradició catalana del teatre social. A continuació, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una peça de Teatre Fòrum, la tècnica boaliana més utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemàtica ja que és fidel als principis del TO i que s’ha dut a terme dins de l’entitat Pa’tothom, el primer centre de TO de tot l’Estat Espanyol reconegut mundialment.

El teatre a les societats particulars de Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II

Aquest treball és una primera aproximació al magmàtic món del teatre societari barceloní de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma d’estat de la qüestió general, i després, en forma d’anàlisi de dos casos concrets, el CADCI i l’Ateneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepció, el paper del públic o la importància del teatre com a eina política i de transmissió generacional del coneixement. Tot això en el context d’uns anys de crisi del món teatral, en general, i del teatre català, en particular.

Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle XX: vinculació entre creació i formació

Quin sentit han donat a la màscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de màscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plàstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referències a màscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen màscares fins a la formació dels actors; bestiaris i animals són font d'inspiració i entrenament, per això estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relació que els vincula amb les màscares

Intuïció, fusió i confusió: tècnica vocal utilitzada per les actrius als muntatges de teatre musical produïts a Catalunya en el segle XXI

En aquest treball es descobreix en quin moment apareix el teatre musical, com a gènere, a Catalunya. També es veu com es va anar perfilant el col·lectiu d'actrius de musical i com va evolucionar la seva tècnica vocal. Finalment, l'anàlisi de les dades recollides mostra quins recursos vocals coneixen i utilitzen aquestes actrius actualment