Revisión sistemática: programas de ejercicio en rehabilitación cardiaca intrahospitalaria versus rehabilitación cardiaca en casa para pacientes con evento coronario agudo

El objetivo de la rehabilitación cardiaca es lograr que los pacientes con enfermedades cardiacas, reanuden su vida activa y productiva; logrando un óptimo estado físico, psicosocial y vocacional. Los programas de ejercicio, son parte básica de la rehabilitación cardiaca. Existen muchos tipos de programas de actividad física, que varían entre programas de ejercicio en casa no supervisados, hasta programas intrahospitalarios altamente supervisados.

Heavy-metal resistance in Marinobacter aquaeolei 617 insights into copper resistance

Dissertação apresentada na Faculdade de Ciências e Tecnologia da Universidade Nova de Lisboa para obtenção do grau de Mestre em Biotecnologia

Biochemical and spectroscopic characterization of the membrane-bound nitrate reductase from Marinobacter hydrocarbonoclasticus 617

J Biol Inorg Chem (2008) 13:1321–1333 DOI 10.1007/s00775-008-0416-1

A peroxidase do citocromo c de Marinobacter hydrocarbonoclasticus 617: aplicação de técnicas espectroscópicas e electroquímicas ao estudo do mecanismo de activação e catálise

Dissertação para obtenção do Grau de Doutor em Química Sustentável

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.

Valoració de l'UCI oberta vs tancada dels professionals que han desenvolupat la seva tasca assistencial en els dos règims de visites: factors contribuients

Es pretén conèixer la valoració que fan els professionals de la Salut que treballen en un sistema de visites obert, dins una Unitat de Cures Intensives Polivalent d’Adults, en comparació a l’experiència d’haver treballat en un sistema de visites tancat. Malgrat ser ben valorat per pacients, familiars i professionals; el sistema obert provoca inconvenients que afecten directament a la tasca assistencial dels professionals. Cal trobar estratègies que permetin millorar les relacions interprofessionals amb les famílies i disminuir les interferències a l’hora de fer les cures, a la vegada, que es puguin mantenir els beneficis d’un sistema de visites obert.

(106)Ruthenium brachytherapy for retinoblastoma.

PURPOSE: To evaluate the efficacy of (106)Ru plaque brachytherapy for the treatment of retinoblastoma. METHODS AND MATERIALS: We reviewed a retrospective, noncomparative case series of 39 children with retinoblastoma treated with (106)Ru plaques at the Jules-Gonin Eye Hospital between October 1992 and July 2006, with 12 months of follow-up. RESULTS: A total of 63 tumors were treated with (106)Ru brachytherapy in 41 eyes. The median patient age was 27 months. (106)Ru brachytherapy was the first-line treatment for 3 tumors (4.8%), second-line treatment for 13 (20.6%), and salvage treatment for 47 tumors (74.6%) resistant to other treatment modalities. Overall tumor control was achieved in 73% at 1 year. Tumor recurrence at 12 months was observed in 2 (12.5%) of 16 tumors for which (106)Ru brachytherapy was used as the first- or second-line treatment and in 15 (31.9%) of 47 tumors for which (106)Ru brachytherapy was used as salvage treatment. Eye retention was achieved in 76% of cases (31 of 41 eyes). Univariate and multivariate analyses revealed no statistically significant risk factors for tumor recurrence. Radiation complications included retinal detachment in 7 (17.1%), proliferative retinopathy in 1 (2.4%), and subcapsular cataract in 4 (9.7%) of 41 eyes. CONCLUSION: (106)Ru brachytherapy is an effective treatment for retinoblastoma, with few secondary complications. Local vitreous seeding can be successfully treated with (106)Ru brachytherapy.

Epithelioid sarcoma: a clinicopathologic and immunohistochemical analysis of 106 cases from the French sarcoma group.

Epithelioid sarcoma (ES) is rare with a poor prognosis and for which a loss of INI1 expression has been recently reported. We report a study of 106 cases with clinical, histologic, and immunohistochemical data, including INI1 expression, and follow-up data. Of the 106 cases, 70 were the conventional subtype and 36 the large cell subtype. INI1 was negative in 86 cases (81.1%): 57 (81%) of 70 conventional and 29 (81%) of 36 large cell subtypes. Treatment modalities were available for 76 and follow-up for 80 patients. Of the 80 patients, 43 (54%) experienced metastasis and 25 (31%) died of the disease. Univariate analysis indicated that tumor size and mitotic index were significant for metastasis-free survival, whereas proximal location, tumor size, tumor multifocality, and mitotic index were significant for overall survival. Loss of expression of INI1 is frequent in the conventional and large cell subtypes of ES and can be used as a diagnostic marker, but it has no prognostic impact.

Parent-of-origin-specific allelic associations among 106 genomic loci for age at menarche.

Age at menarche is a marker of timing of puberty in females. It varies widely between individuals, is a heritable trait and is associated with risks for obesity, type 2 diabetes, cardiovascular disease, breast cancer and all-cause mortality. Studies of rare human disorders of puberty and animal models point to a complex hypothalamic-pituitary-hormonal regulation, but the mechanisms that determine pubertal timing and underlie its links to disease risk remain unclear. Here, using genome-wide and custom-genotyping arrays in up to 182,416 women of European descent from 57 studies, we found robust evidence (P < 5 × 10(-8)) for 123 signals at 106 genomic loci associated with age at menarche. Many loci were associated with other pubertal traits in both sexes, and there was substantial overlap with genes implicated in body mass index and various diseases, including rare disorders of puberty. Menarche signals were enriched in imprinted regions, with three loci (DLK1-WDR25, MKRN3-MAGEL2 and KCNK9) demonstrating parent-of-origin-specific associations concordant with known parental expression patterns. Pathway analyses implicated nuclear hormone receptors, particularly retinoic acid and γ-aminobutyric acid-B2 receptor signalling, among novel mechanisms that regulate pubertal timing in humans. Our findings suggest a genetic architecture involving at least hundreds of common variants in the coordinated timing of the pubertal transition.