Inequitable Provision of Optimal Services for Patients with Chronic Heart failure: A National Geo-Mapping Study

Objective: To compare the location and accessibility of current Australian chronic heart failure (CHF) management programs and general practice services with the probable distribution of the population with CHF. Design and setting: Data on the prevalence and distribution of the CHF population throughout Australia, and the locations of CHF management programs and general practice services from 1 January 2004 to 31 December 2005 were analysed using geographic information systems (GIS) technology. Outcome measures: Distance of populations with CHF to CHF management programs and general practice services. Results: The highest prevalence of CHF (20.3–79.8 per 1000 population) occurred in areas with high concentrations of people over 65 years of age and in areas with higher proportions of Indigenous people. Five thousand CHF patients (8%) discharged from hospital in 2004–2005 were managed in one of the 62 identified CHF management programs. There were no CHF management programs in the Northern Territory or Tasmania. Only four CHF management programs were located outside major cities, with a total case load of 80 patients (0.7%). The mean distance from any Australian population centre to the nearest CHF management program was 332 km (median, 163 km; range, 0.15–3246 km). In rural areas, where the burden of CHF management falls upon general practitioners, the mean distance to general practice services was 37 km (median, 20 km; range, 0–656 km). Conclusion: There is an inequity in the provision of CHF management programs to rural Australians.

Las escuelas de música del País Vasco. Análisis de una realidad educativa.

387 p.+ anexos

Ecosystem services and adaptation for agriculture and food security: analysis of two decades (1991–2011) of financing by the Global Environment Facility

Investing in global environmental and adaptation benefits in the context of agriculture and food security initiatives can play an important role in promoting sustainable intensification. This is a priority for the Global Environment Facility (GEF), created in 1992 with a mandate to serve as financial mechanism of several multilateral environmental agreements. To demonstrate the nature and extent of GEF financing, we conducted an assessment of the entire portfolio over a period of two decades (1991–2011) to identify projects with direct links to agriculture and food security. A cohort of 192 projects and programs were identified and used as a basis for analyzing trends in GEF financing. The projects and programs together accounted for a total GEF financing of US$1,086.8 million, and attracted an additional US$6,343.5 million from other sources. The value-added of GEF financing for ecosystem services and resilience in production systems was demonstrated through a diversity of interventions in the projects and programs that utilized US$810.6 million of the total financing. The interventions fall into the following four main categories in accordance with priorities of the GEF: sustainable land management (US$179.3 million), management of agrobiodiversity (US$113.4 million), sustainable fisheries and water resource management (US$379.8 million), and climate change adaptation (US$138.1 million). By aligning GEF priorities with global aspirations for sustainable intensification of production systems, the study shows that it is possible to help developing countries tackle food insecurity while generating global environmental benefits for a healthy and resilient planet.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

El turismo en los espacios naturales protegidos. Análisis de los objetos de consumo turístico y del comportamiento de los turistas en los parques naturales de Liguria

The objectives of the thesis are identify in the current tourism landscape, tourist typologies which are capable of ensuring an adequate level of sustainability, ie that take into account the need to establish effective partnerships between major players in the touristic sector: 1. Looking for practical examples of more responsible tourism forms with resources. 2. Stressing the role played by ecotourism, this form of tourism according to the qual makes your holiday visitors relate more directly conscious of environmental and sociocultural present in the venue. 3. identifying actions to ensure the protection of the environment and the economic take off by traditionally depressed areas. 4. identifying objects aimed at boosting tourism consumption of a natural protected area interpreted as ideal as post-Fordist real space and identify profiles of tourists in protected areas. Also if tourism products linked to nature, culture and cuisine can help to revitalize the Ligurian coastal tourism 5. Checking if the regional system of protected areas has produced results in both environmental protection and endogenous development through tourism. 6. Quantifying the actual supply of the areas studied. 7. Checking if the three parks studied were identified and developed specific objects of tourist consumption.

L'imaginari monumental i artístic del turisme cultural. El cas de la revista Barcelona Atracción

Aportació al Turisme Cultural a partir de l'estudi i anàlisi d'una revista de difusió turística en el mercat internacional, la Barcelona Atracción. (1910-1936 i 1945-1954), amb un anàlisi més extens de l'etapa republicana. La revista s' edita a Barcelona i es difon als cinc continents des de 1910. S'analitza la construcció de la imatge i la propaganda turístiques a partir de la posada en valor del patrimoni cultural, sobretot del monumental i artístic. S'annexen resums de tots els articles de la revista mensual Barcelona Atracción que d'una manera directa o indirecta tenen per subjecte un element cultural tangible o intangible, i un recull de centenars d'imatges de personalitats, monuments, cartells, que il·lustren la revista en l'etapa republicana.

Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants del Barri Vell de Girona

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball: 1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars. 2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual. 3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació... L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories. Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".

Surgical Manual of Implant Dentistry: Step-by-Step Procedures

The purpose of this practical manual is to describe and illustrate each step of the basic surgical procedures involved in the placement of implants in qualified patients. To that end, each procedure is briefly but lucidly described; carefully illustrated in a series of drawings of the techniques and instrumentation used; and reinforced through clinical photographs, including radiographic and postoperative follow-up views. In addition to the basic implant surgical principles, evidence-based indications and procedures for guided bone regeneration in apical fenestration and crestal dehiscence defects, and for simultaneous sinus floor elevation via the lateral window and osteotome techniques are featured.

La relación entre la educación física y el turismo : Propuesta de intervención en la localidad de Rada Tilly, Chubut

Fil: Pezzuchi, Matías. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación; Argentina.

La relación entre la educación física y el turismo : Propuesta de intervención en la localidad de Rada Tilly, Chubut

Fil: Pezzuchi, Matías. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación; Argentina.

La relación entre la educación física y el turismo : Propuesta de intervención en la localidad de Rada Tilly, Chubut

Fil: Pezzuchi, Matías. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación; Argentina.

Na 1 Nachlass Max Horkheimer, 16 - Korrespondenzen u.a. mit Gerhart Jacoby Gordon (p. I 8, 202-379)

2 Briefe von A. Gandon an Max Horkheimer, Februrar 1936; 1 Brief von Max Horkheimer an Lloyd K. Garrison, 25.03.1941; 4 Briefe zwischen Moritz Geiger und Max Horkheimer, 01.12.1935, 1935; 1 Lebenslauf von Alvin Johnsson an Friedrich Pollock; 1 Brief von Alvon Johnson an Friedrich Pollock, 39.09.1940; 1 Brief von Max Horkheimer an Harald Genssler, 04.09.1949; 1 Brief von der George Washington University Washington an Max Horkheimer, 01.03.1939; 2 Briefe von Wolfgang Gerloff an Max Horkheimer, 1934, 1939; 2 Briefe zwsichen Hans Gerth und Max Horkheimer, 28.10.1937, 16.11.1937; 1 Brief von M. Getzer anMax Horkheimer, 04.05.1934; 12 Briefe zwsichen Edgar V. M. Gilbert und Max Horkheimer, 1935-1940; 1 Brief von der Gillespie, Kinsports & Bears Travel Agency New York an Max Horkheimer, 16.04.1935; 1 Entwurf von Max Horkheimer an Morris Ginsberg, Dezember 1935; 19 Briefe zwsichen Morris Ginsberg, Ethel Ginsberg und Max Horkheimer, 1935-1938; 2 Briefe zwischen Robert Morrison MacIver und Max Horkheimer, 18.08.1937, 16.08.1937; 1 Brief von H. Girsberger an Max Horkheimer, 17.08.1938; 1 Brief von Max Horkheimer an Glass, 24.12.1940; 1 Brief von der Glidden Buick Corporation New York an Max Horkheimer, 05.06.1940; 1 Heiratsanzeige von Vera Gold; 4 Briefe zwischen Oskar Goldberg und Max Horkheimer, 1941, 27.08.1941; 10 Briefe zwischen Hans Goldmann und Max Horkheimer, 1934-1937; 14 Briefe zwischen Alfons Goldschmidt und Max Horkheimer, 1936-1938; 7 Briefe zwsichen dem Greater New York Coordinating Committee for German Refugees, New York und Max Horkheimer, 1937-1939; 1 Brief von Max Horkheimer an Simon Guggenheim, 24.01.1938; 3 Briefe zwischen Aron Goldschmidt und Max Horkheimer, 02.02.1939, Mai 1942; 2 Briefe zwischen Berta Goldschmidt und Max Horkheimer, 14.01.1941, 25.02.1941; 4 Briefe von Emma Goldschmidt an Juliette Favez, 1938-1940; 5 Briefe zwischen Emma Goldschmidt und Max Horkheimer, 1938-1940; 2 Briefe zwischen Ernst L. Goldschmidt und Max Horkheimer, 08.07.1937, 18.06.1937; 1 Brief von Thea Goldschmidt an Max Horkheimer, 16.04.1935; 14 Briefe zwischen Kurt Goldstein und Max Horkheimer, 1934-1941; 19 Briefe zwsichen Gerhart Jacoby Gordon und Max Horkheimer, 1934-1937;

IL-8刺激L-选择素水解断裂对细胞膜拓扑结构和刚度的影响

目的 研究IL-8刺激所致的L-选择素水解断裂是否会引起细胞膜结构和刚度的变化,进而影响L广选择素-配体的反应动力学.方法 分别用IL-8、TAPI-0+IL-8和TAPI-0处理本构表达L-选择素的Jurkat细胞,用以构建L-选择素水解断裂、阻断水解断裂和阻断剂对照的细胞-分子模型.采用扫描电镜观察其表面拓扑结构,采用微管吸吮方法测量其刚度.结果 与正常组相比,水解断裂组和阻断水解断裂组细胞微绒毛减少、表面趋于光滑,而阻断剂对照组则无明显变化;无论是水解断裂组,阻断水解断裂组还是阻断剂对照组,细胞膜刚度与正常组相比均无显著性差异.结论 IL-8刺激所致L-选择素水解断裂会引发细胞膜拓扑结构的变化,进而影响L一选择素一配体反应动力学的变化;而细胞膜刚度未见明显变化,表明载体刚度不是水解断裂引发L-选择素-配体反应动力学变化的因索.

Minute Books and Tyler’s Register of Plantagenet Preceptory No.8 Knights Templar

The Sovereign Great Priority of Canada is a national Masonic organization which consists of seventy-six preceptories that are organized within fifteen districts. The no.8 Plantagenet, St. Catharines is listed under the Hamilton District .The warrant (document issued to authorize formation of a lodge) was issued to this preceptory on November 14th, 1866. This preceptory is still active and meets on the first Monday of every month excepting June, July, August and September. with information from the website Sovereign Great Priory of Canada Meaning of the Tyler/Tiler’s Register: Historically speaking, medieval craft guilds guarded their trade secrets. They placed a guard outside their doors. This person would generally be a junior apprentice who was not entitled to attend trade discussions. The Masons continued this use of doorkeepers. In 1723 in The First Book of Constitutions Dr. James Anderson mentioned “another brother to look after the door, but shall not be a member of it” and in regulation XXVI charged the use of “doorkeepers”. In the minutes of June 8, 1732 this person’s specific title was referred to as “the Tyler”. The word “tyler” appeared in print in new regulation XXVI of the 1738 Second Book of Constitutions. The Masonic ritual of today calls him “a brother without the door”. The Tyler is usually a Past Master who is very knowledgeable in Masonic law and customs. He does not need to be a member of the lodge. He greets brethren and assures that they are “duly qualified”. He gives the first impression of the lodge and insures that visitors and members sign the Tyler’s Register. with information from www.masonicsites.org