John Waldridge, The Leaven of the Ancients: Suhrawardi and the Heritage of the Greeks, SUNY Series in Islam (Albany: State University of New York Press, 1999). Pp. 323

In the Leaven of the Ancients, John Walbridge studies the appropriation of non–Peripatetic philosophical ideas by an anti–Aristotelian Islamic philosopher, Shihab al-Din al-Suhrawardi (d. 1191). He proposes a comprehensive explanation of the origin of Suhrawardi's philosophical system, a revival of the “wisdom of the Ancients” and its philosophical affiliations “grounded” in Greek philosophy (p. xiii). Walbridge attempts to uncover the reasons for Suhrawardi's rejection of the prevailing neo–Aristotelian synthesis in Islamic philosophy, Suhrawardi's knowledge and understanding of non–Aristotelian Greek philosophy, the ancient philosophers Suhrawardi was attempting to follow, the relationship between Suhrawardi's specific philosophical teachings (logic, ontology, physics, and metaphysics), and his understanding of non–Aristotelian ancient philosophy and the relationship between Suhrawardi's system and the major Greek philosophers, schools, and traditions—in particular the Presocratics, Plato, and the Stoics (p. 8). Copyright © 2003 Cambridge University Press

Traducció i estudi de documents demòtics datats del regnat d'Alexandre el Gran (332-323 aC)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Oriental Institute de la University of Oxford, Regne Unit, entre juliol i octubre de 2007. Durant l’estada s’ha analitzat la documentació demòtica datada del regnat d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte (332-323 aC). El conjunt de fonts que examinat està constituït per sis papirs (actes notarials que recullen diversos tipus de contractes o acords entre dues parts), un òstrakon fragmentari i una sèrie d’esteles provinents de la Necròpolis d’Animals de Saqqara Nord, en concret de la Catacumba de les Mares d’Apis. Aquesta documentació és fonamental perquè permet extreure conclusions importants sobre diversos aspectes relacionats amb l’administració i la religiositat egípcies en els moments inicials de la dominació grega d'Egipte. Cadascun d’aquests documents ha estat traduït, analitzat en profunditat i degudament contextualitzat històricament. D’una banda, en l’àmbit de l’administració, he pogut constatar la continuïtat existent amb el període històric immediatament anterior, és a dir, amb la Segona Dominació Persa del país; mentre que de l'altra, des del punt de vista religiós, l’anàlisi d’aquestes fonts m’ha permès verificar l'existència de tota una sèrie de canvis substancials, estretament vinculats a la voluntat expressa de la nova elit dirigent d'origen grec de distanciar-se dels seus predecessors aquemènides i de marcar amb força l’obertura d’una nova era que es caracteritzarà pel respecte a les tradicions autòctones i per la potenciació dels cultes nacionals.