999 resultados para 14-15th centuries
Resumo:
Estudo comparativo dos processos de construção da realeza e do papel dos eclesiásticos em diferentes reinos ibéricos
Resumo:
Aquest és un article de síntesi que analitza sobretot l'anomenat Grand Tour i la cerca de l'ideal hel·lenic per part de tot un llarg seguit de personatges. Ells i els seus llibres i textos, anomenats aquí i dels quals se'n recullen nombrosos passatges, han estat veritablement significatius en la història del redescobriment europeu de Grècia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.
Resumo:
Este es un artículo de síntesis que analiza sobre todo el llamado Grand Tour y la búsqueda del ideal helénico por parte de una larga serie de personajes. Ellos y sus libros y textos, ciados aquí y de los cuales se recogen numerosos pasajes, han sido verdaderamente significativos en la historia del redescubrimiento europeo de Grecia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.
Resumo:
Sobre la devoció i la pietat religiosa de la gent de mar de Barcelona dels segles XIV i XV
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
Palaeoecological analysis of peat deposits from a small bog, combined with pollen analysis of sediments infilling the moat of the nearby Teutonic Order castle at Malbork, have been used to examine the ecological impact of the Crusades on the late-medieval landscape of Northern Poland. Studies of the environmental impact of the Crusades have been almost exclusively informed by written sources; this study is the first of its type to directly investigate the environmental context of Crusading as a force of ecological transformation on the late-medieval Baltic landscape. The pollen evidence from Malbork Castle and its hinterland demonstrate that the 12th/13th–15th centuries coincide with a marked transformation in vegetation and land-use, characterized by clearance of broadleaved woodland and subsequent agricultural intensification, particularly during the 14th/15th centuries. These changes are ascribed to landscape transformations associated with the Teutonic Order’s control of the landscape from the mid-13th century. Human activity identified in the pollen record prior to this is argued to reflect the activities of Pomeranian settlers in the area. This paper also discusses the broader palaeoecological evidence for medieval landscape change across Northern Poland.
Resumo:
The "Pointe Saint Mathieu" is one of the most westerly continental landmarks of France. The promontory is located at the entrance of the "Goulet de la Rade de Brest", that is the entrance channel of the harbour of Brest in Brittany (France). It marks also the Southern end of the "Chenal du Four" that is the main navigation channel between the islands of Ouessant, Molène and Béniquet, and Brittany. The "Chenal du Four" is reputed for its dangers. The tidal range is greater than 7 m in spring tides, and the mid-tide current may exceed 5 knots. The Saint Mathieu promontory is equipped with a lighthouse and a semaphore. The former is located in the ruins of an old monastery, founded during the 6th century AD by Saint Tanguy. The present ruins are the remnants of buildings from the 11th to 15th centuries. The first lighthouse was installed in 1689, although the monks of the monastery used to maintain a signal light since the 1250s. Completed in 1835, the present "Phare de la Pointe Saint-Mathieu" is 37 m high and it reaches 58.8 m above sea level During World War 2, the Pointe Saint Mathieu was defended by a series of concrete fortifications built by the Germans. Some were based upon some earlier French bunker systems, like the coastal battery at the Rospects which included 4 main gun bunkers (4*150 mm, or 2*150 mm & 2*105 mm), an observation bunker on the Western side close to sea, and several smaller structures. There was also the large Kéringar Blockhaus system, near Lochrist, located about 1 km inland and designed for 4 guns of 280 mm. Its command bunker remains a landmark along the main road. All this area was very-heavily bombed between 1943 and 1944, and particularly during the battle of Brest in August-September 1944 ("L'Enfer de Brest").
Resumo:
For centuries, hydraulic engineers were at the forefront of science. The last forty years marked a change of perception in our society with a focus on environmental sustainability and management, particularly in developed countries. Herein, the writer illustrates his strong belief that the future of hydraulic engineering lies upon a combination of innovative engineering, research excellence and higher education of quality. This drive continues a long tradition established by eminent scholars like Arthur Thomas IPPEN, John Fisher KENNEDY and Hunter ROUSE.
Resumo:
Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em História Medieval
Resumo:
L’objectiu de la recerca que s’ha dut a terme durant el període 2004-2007 ha estat analitzar les característiques territorials, senyorials i jurisdiccionals del domini format pel comtat de les Muntanyes de Prades i la baronia d’Entença i, a partir d’aquí, aprofundir en un aspecte concret d’aquesta senyoria: l’explotació minera de l’argent durant els segles XIV i XV. En aquest sentit, la recerca s’ha fonamentat en l’estudi de la documentació relacionada amb aquesta qüestió que hi ha dipositada a l’Arxiu Ducal de Medinaceli; la qual, però, s’ha pogut buidar i analitzar a través de la consulta de les còpies microfilmades que se’n conserven al Monestir de Poblet. Com a resultats principals s’ha aconseguit delimitar territorialment el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença i determinar-ne la titularitat jurisdiccional a mitjan segle XIV. A més, s’han establert els paràmetres que marquen i expliquen l’evolució de la normativa que regulava l’explotació minera de l’argent. I, finalment, s’ha pogut determinar que, segurament, la major part de l’argent produït a mitjan segle XIV es va obtenir a partir de minerals d’argent i argent natiu.
Resumo:
An abridgement or selections from Thomas Aquinas, Summa theologiae. The text strongly modifies and abridges the original.
Resumo:
L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del "ius statuendi" al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional
Resumo:
THIS PAPER EXAMINES patterns in the placement of apotropaic objects and materials in high- to late-medieval burials in Britain (11th to 15th centuries). It develops an interdisciplinary classification to identify: (1) healing charms and protective amulets; (2) objects perceived to have occult natural power; (3) 'antique' items that were treated as possessing occult power; and (4) rare practices that may have been associated with the demonic magic of divination or sorcery. Making comparisons with amulets deposited in conversion-period graves of the 7th to 9th centuries it is argued that the placement of amulets with the dead was strategic to Christian belief, intended to transform or protect the corpse. The conclusion is that material traces of magic in later medieval graves have a connection to folk magic, performed by women in the care of their families, and drawing on knowledge of earlier traditions. This popular magic was integrated with Christian concerns and tolerated by local clergy, and was perhaps meant to heal or reconstitute the corpse, to ensure its reanimation on judgement day, and to protect the vulnerable dead on their journey through purgatory.