Música, mujeres, hombres y contradicciones : la construcción del género en la escena del Death Metal en Bogotá

A lo largo del texto pretendo mostrar un estudio de caso de cómo se puede entender el género de manera más sutil, al plantear que hay formas alternativas de ver la feminidad y cómo se construye una nueva forma de ser mujer a partir de elementos masculinos. Es por esto, que este trabajo muestra que existen variaciones en el género que se deben tener en cuenta. Siguiendo esta línea de trabajo, procederé en el primer apartado a revisar de qué manera se realizó la investigación, teniendo en cuenta las diferentes fases en las que se realizó y las técnicas utilizadas. A continuación, en la segunda parte del texto, haré una revisión del concepto de género, para poder explicar qué son la masculinidad y la feminidad, al igual que los espacios masculinos. En el tercera parte, veremos cómo es la escena del Death Metal en Bogotá, lo que servirá de introducción para hablar de cómo se construye el género en este espacio. En el cuarto y el quinto apartado realizaremos un análisis de cómo son los hombres y las mujeres en esta escena, respectivamente. Para realizar esta explicación tomaré en cuenta la literatura sobre género, al igual que los resultados encontrados a lo largo de la investigación, para así determinar cómo se comprende la feminidad en el Death Metal, explicando la manera en que las mujeres de la escena construyen una forma alternativa de ser mujer. Finalmente, retomaremos las ideas principales del texto para establecer que hay una forma particular en la que se construye el género en esta escena, encontrando que existen vías no tradicionales de pensarse como mujer.

Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12

Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l'estiu de l'any 386, que l'acabaria portant a l'aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s'imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s'hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d'esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l'autor desplega al llarg de la narració com a símbols d'un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d'Agustí.

Modelling stereoscopic vision systems for robotic applications

Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte CICYT TAP 1999-0443-C05-01. L'objectiu d'aquest projecte és el disseny, implementació i avaluació de robots mòbils, amb un sistema de control distribuït, sistemes de sensorització i xarxa de comunicacions per realitzar tasques de vigilància. Els robots han de poder-se moure per un entorn reconeixent la posició i orientació dels diferents objectes que l'envolten. Aquesta informació ha de permetre al robot localitzar-se dins de l'entorn on es troba per poder-se moure evitant els possibles obstacles i dur a terme la tasca encomanada. El robot ha de generar un mapa dinàmic de l'entorn que serà utilitzat per localitzar la seva posició. L'objectiu principal d'aquest projecte és aconseguir que un robot explori i construeixi un mapa de l'entorn sense la necessitat de modificar el propi entorn. Aquesta tesi està enfocada en l'estudi de la geometria dels sistemes de visió estereoscòpics formats per dues càmeres amb l'objectiu d'obtenir informació geomètrica 3D de l'entorn d'un vehicle. Aquest objectiu tracta de l'estudi del modelatge i la calibració de càmeres i en la comprensió de la geometria epipolar. Aquesta geometria està continguda en el que s'anomena emph{matriu fonamental}. Cal realitzar un estudi del càlcul de la matriu fonamental d'un sistema estereoscòpic amb la finalitat de reduir el problema de la correspondència entre dos plans imatge. Un altre objectiu és estudiar els mètodes d'estimació del moviment basats en la geometria epipolar diferencial per tal de percebre el moviment del robot i obtenir-ne la posició. Els estudis de la geometria que envolta els sistemes de visió estereoscòpics ens permeten presentar un sistema de visió per computador muntat en un robot mòbil que navega en un entorn desconegut. El sistema fa que el robot sigui capaç de generar un mapa dinàmic de l'entorn a mesura que es desplaça i determinar quin ha estat el moviment del robot per tal de emph{localitzar-se} dins del mapa. La tesi presenta un estudi comparatiu dels mètodes de calibració de càmeres més utilitzats en les últimes dècades. Aquestes tècniques cobreixen un gran ventall dels mètodes de calibració clàssics. Aquest mètodes permeten estimar els paràmetres de la càmera a partir d'un conjunt de punts 3D i de les seves corresponents projeccions 2D en una imatge. Per tant, aquest estudi descriu un total de cinc tècniques de calibració diferents que inclouen la calibració implicita respecte l'explicita i calibració lineal respecte no lineal. Cal remarcar que s'ha fet un gran esforç en utilitzar la mateixa nomenclatura i s'ha estandaritzat la notació en totes les tècniques presentades. Aquesta és una de les dificultats principals a l'hora de poder comparar les tècniques de calibració ja què cada autor defineix diferents sistemes de coordenades i diferents conjunts de paràmetres. El lector és introduït a la calibració de càmeres amb la tècnica lineal i implícita proposada per Hall i amb la tècnica lineal i explicita proposada per Faugeras-Toscani. A continuació es passa a descriure el mètode a de Faugeras incloent el modelatge de la distorsió de les lents de forma radial. Seguidament es descriu el conegut mètode proposat per Tsai, i finalment es realitza una descripció detallada del mètode de calibració proposat per Weng. Tots els mètodes són comparats tant des del punt de vista de model de càmera utilitzat com de la precisió de la calibració. S'han implementat tots aquests mètodes i s'ha analitzat la precisió presentant resultats obtinguts tant utilitzant dades sintètiques com càmeres reals. Calibrant cada una de les càmeres del sistema estereoscòpic es poden establir un conjunt de restriccions geomètri ques entre les dues imatges. Aquestes relacions són el que s'anomena geometria epipolar i estan contingudes en la matriu fonamental. Coneixent la geometria epipolar es pot: simplificar el problema de la correspondència reduint l'espai de cerca a llarg d'una línia epipolar; estimar el moviment d'una càmera quan aquesta està muntada sobre un robot mòbil per realitzar tasques de seguiment o de navegació; reconstruir una escena per aplicacions d'inspecció, propotipatge o generació de motlles. La matriu fonamental s'estima a partir d'un conjunt de punts en una imatges i les seves correspondències en una segona imatge. La tesi presenta un estat de l'art de les tècniques d'estimació de la matriu fonamental. Comença pels mètode lineals com el dels set punts o el mètode dels vuit punts, passa pels mètodes iteratius com el mètode basat en el gradient o el CFNS, fins arribar las mètodes robustos com el M-Estimators, el LMedS o el RANSAC. En aquest treball es descriuen fins a 15 mètodes amb 19 implementacions diferents. Aquestes tècniques són comparades tant des del punt de vista algorísmic com des del punt de vista de la precisió que obtenen. Es presenten el resultats obtinguts tant amb imatges reals com amb imatges sintètiques amb diferents nivells de soroll i amb diferent quantitat de falses correspondències. Tradicionalment, l'estimació del moviment d'una càmera està basada en l'aplicació de la geometria epipolar entre cada dues imatges consecutives. No obstant el cas tradicional de la geometria epipolar té algunes limitacions en el cas d'una càmera situada en un robot mòbil. Les diferencies entre dues imatges consecutives són molt petites cosa que provoca inexactituds en el càlcul de matriu fonamental. A més cal resoldre el problema de la correspondència, aquest procés és molt costós en quant a temps de computació i no és gaire efectiu per aplicacions de temps real. En aquestes circumstàncies les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera solen basar-se en el flux òptic i en la geometria epipolar diferencial. En la tesi es realitza un recull de totes aquestes tècniques degudament classificades. Aquests mètodes són descrits unificant la notació emprada i es remarquen les semblances i les diferencies entre el cas discret i el cas diferencial de la geometria epipolar. Per tal de poder aplicar aquests mètodes a l'estimació de moviment d'un robot mòbil, aquest mètodes generals que estimen el moviment d'una càmera amb sis graus de llibertat, han estat adaptats al cas d'un robot mòbil que es desplaça en una superfície plana. Es presenten els resultats obtinguts tant amb el mètodes generals de sis graus de llibertat com amb els adaptats a un robot mòbil utilitzant dades sintètiques i seqüències d'imatges reals. Aquest tesi finalitza amb una proposta de sistema de localització i de construcció d'un mapa fent servir un sistema estereoscòpic situat en un robot mòbil. Diverses aplicacions de robòtica mòbil requereixen d'un sistema de localització amb l'objectiu de facilitar la navegació del vehicle i l'execució del les trajectòries planificades. La localització es sempre relativa al mapa de l'entorn on el robot s'està movent. La construcció de mapes en un entorn desconegut és una tasca important a realitzar per les futures generacions de robots mòbils. El sistema que es presenta realitza la localització i construeix el mapa de l'entorn de forma simultània. A la tesi es descriu el robot mòbil GRILL, que ha estat la plataforma de treball emprada per aquesta aplicació, amb el sistema de visió estereoscòpic que s'ha dissenyat i s'ha muntat en el robot. També es descriu tots el processos que intervenen en el sistema de localització i construcció del mapa. La implementació d'aquest processos ha estat possible gràcies als estudis realitzats i presentats prèviament (calibració de càmeres, estimació de la matriu fonamental, i estimació del moviment) sense els quals no s'hauria pogut plantejar aquest sistema. Finalment es presenten els mapes en diverses trajectòries realitzades pel robot GRILL en el laboratori. Les principals contribucions d'aquest treball són: ·Un estat de l'art sobre mètodes de calibració de càmeres. El mètodes són comparats tan des del punt de vista del model de càmera utilitzat com de la precisió dels mètodes. ·Un estudi dels mètodes d'estimació de la matriu fonamental. Totes les tècniques estudiades són classificades i descrites des d'un punt de vista algorísmic. ·Un recull de les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera centrat en el mètodes basat en la geometria epipolar diferencial. Aquestes tècniques han estat adaptades per tal d'estimar el moviment d'un robot mòbil. ·Una aplicació de robòtica mòbil per tal de construir un mapa dinàmic de l'entorn i localitzar-se per mitja d'un sistema estereoscòpic. L'aplicació presentada es descriu tant des del punt de vista del maquinari com del programari que s'ha dissenyat i implementat.

Gene conversion and evolution of Xq28 duplicons involved in recurring inversions causing severe hemophilia A

Inversions breaking the 1041 bp int1h-1 or the 9.5-kb int22h-1 sequence of the F8 gene cause hemophilia A in 1/30,000 males. These inversions are due to homologous recombination between the above sequences and their inverted copies on the same DNA molecule, respectively, int1h-2 and int22h-2 or int22h-3. We find that (1) int1h and int22h duplicated more than 25 million years ago; (2) the identity of the copies (>99%) of these sequences in humans and other primates is due to gene conversion; (3) gene conversion is most frequent in the internal regions of int22h; (4) breakpoints of int22h-related inversions also tend to involve the internal regions of int22h; (5) sequence variations in a sample of human X chromosomes defined eight haplotypes of int22h-1 and 27 of int22h-2 plus int22h-3; (6) the latter two sequences, which lie, respectively, 500 and 600 kb telomeric to int22h-1 are five-fold more identical when in cis than when in trans, thus suggesting that gene conversion may be predominantly intrachromosomal; (7) int1h, int22h, and flanking sequences evolved at a rate of about 0.1% substitutions per million years during the divergence between humans and other primates, except for int1h during the human-chimpanzee divergence, when its rate of evolution was significantly lower. This is reminiscent of the slower evolution of palindrome arms in the male specific regions of the Y chromosome and we propose, as an explanation, that intrachromosomal gene conversion and cosegregation of the duplicated regions favors retention of the ancestral sequence and thus reduces the evolution rate.

The key role of the western boundary in linking the AMOC strength to the north-south pressure gradient

A key idea in the study of the Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) is that its strength is proportional to the meridional density gradient, or more precisely, to the strength of the meridional pressure gradient. A physical basis that would tell us how to estimate the relevant meridional pressure gradient locally from the density distribution in numerical ocean models to test such an idea, has been lacking however. Recently, studies of ocean energetics have suggested that the AMOC is driven by the release of available potential energy (APE) into kinetic energy (KE), and that such a conversion takes place primarily in the deep western boundary currents. In this paper, we develop an analytical description linking the western boundary current circulation below the interface separating the North Atlantic Deep Water (NADW) and Antarctic Intermediate Water (AAIW) to the shape of this interface. The simple analytical model also shows how available potential energy is converted into kinetic energy at each location, and that the strength of the transport within the western boundary current is proportional to the local meridional pressure gradient at low latitudes. The present results suggest, therefore, that the conversion rate of potential energy may provide the necessary physical basis for linking the strength of the AMOC to the meridional pressure gradient, and that this could be achieved by a detailed study of the APE to KE conversion in the western boundary current.

Intrachain Energy Migration to Weak Charge-Transfer State in Polyfluorene End-Capped with Naphthalimide Derivative

Polyfluorene end-capped with N-(2-benzothiazole)-1 8-naphthalimide (PF-BNI) is a highly fluorescent material with fluorescence emission modulated by solvent polarity Its low energy excited state is assigned as a mixed configuration state between the singlet S(1) of the fluorene backbone (F) with the charge transfer (CI) of the end group BNI The triexponential fluorescence decays of PF-BNI were associated with fast energy migration to form an intrachain charge-transfer (ICCT) state polyfluorene backbone decay and ICCT deactivation Time-resolved fluorescence anisotropy exhibited biexponential relaxation with a fast component of 12-16 ps in addition to a slow one in the range 0 8-1 4 ns depending on the solvent showing that depolarization occurs from two different processes energy migration to form the ICCT state and slow rotational diffusion motion of end segments at a longer time Results from femtosecond transient absorption measurements agreed with anisotropy decay and showed a decay component of about 16 ps at 605 nm in PF BNI ascribed to the conversion of S(1) to the ICCT excited state From the ratio of asymptotic and initial amplitudes of the transient absorption measurement the efficiency of intrachain ICCT formation is estimated in 0 5 which means that on average, half of the excited state formed in a BNI-(F)(n)-BNI chain with n = 32 is converted to its low energy intrachain charge-transfer (ICCT) state

First quantized approaches to neutrino oscillations and second quantization

Neutrino oscillations are treated from the point of view of relativistic first quantized theories and compared to second quantized treatments. Within first quantized theories, general oscillation probabilities can be found for Dirac fermions and charged spin 0 bosons. A clear modification in the oscillation formulas can be obtained and its origin is elucidated and confirmed to be inevitable from completeness and causality requirements. The left-handed nature of created and detected neutrinos can also be implemented in the first quantized Dirac theory in the presence of mixing; the probability loss due to the changing of initially left-handed neutrinos to the undetected right-handed neutrinos can be obtained in analytic form. Concerning second quantized approaches, it is shown in a calculation using virtual neutrino propagation that both neutrinos and antineutrinos may also contribute as intermediate particles. The sign of the contributing neutrino energy may have to be chosen explicitly without being automatic in the formalism. At last, a simple second quantized description of the flavor oscillation phenomenon is devised. In this description there is no interference terms between positive and negative components, but it still gives simple normalized oscillation probabilities. A new effect appearing in this context is an inevitable but tiny violation of the initial flavor of neutrinos. The probability loss due to the conversion of left-handed neutrinos to right-handed neutrinos is also presented.

Study of thresholds to burning in surface grinding process

This work aims at finding out the threshold to burning in surface grinding process. Acoustic emission and electric power signals are acquired from an analog-digital converter and processed through algorithms in order to generate a control signal to inform the operator or interrupt the process in the case of burning occurrence. The thresholds that dictate the situation of burn and non-burn were studied as well as a comparison between the two parameters was carried out. In the experimental work one type of steel (ABNT-1045 annealed) and one type of grinding wheel referred to as TARGA model 3TG80.3-NV were employed. Copyright © 2005 by ABCM.

Generating VHDL-AMS models of digital-to-analogue converters from MATLAB®/SIMULINK®

Today, the trend within the electronics industry is for the use of rapid and advanced simulation methodologies in association with synthesis toolsets. This paper presents an approach developed to support mixed-signal circuit design and analysis. The methodology proposed shows a novel approach to the problem of developing behvioural model descriptions of mixed-signal circuit topologies, by construction of a set of subsystems, that supports the automated mapping of MATLAB®/SIMULINK® models to structural VHDL-AMS descriptions. The tool developed, named MS 2SV, reads a SIMULINK® model file and translates it to a structural VHDL-AMS code. It also creates the file structure required to simulate the translated model in the System Vision™. To validate the methodology and the developed program, the DAC08, AD7524 and AD5450 data converters were studied and initially modelled in MATLAB®/ SIMULINK®. The VHDL-AMS code generated automatically by MS 2SV, (MATLAB®/SIMULINK® to System Vision™), was then simulated in the System Vision™. The simulation results show that the proposed approach, which is based on VHDL-AMS descriptions of the original model library elements, allows for the behavioural level simulation of complex mixed-signal circuits.

Stanislávski-Laban: do texto à encenação

Pós-graduação em Artes - IA

Desenvolvimento de recursos para a construção de um sistema texto-fala para o português brasileiro

Sistema Texto-Fala (TTS) é atualmente uma tecnologia madura que é utilizada em muitas aplicações. Alguns módulos de um sistema TTS são dependentes do idioma e, enquanto existem muitos recursos disponíveis para a língua inglesa, os recursos para alguns idiomas ainda são limitados. Este trabalho descreve o desenvolvimento de um sistema TTS completo para português brasileiro (PB), o qual também apresenta os recursos já disponíveis. O sistema usa a plataforma MARY e o processo de síntese da voz é baseado em cadeias escondidas de Markov (HMM). Algumas das contribuições deste trabalho consistem na implementação de silabação, determinação da sílaba tônica e conversão grafema-fonema (G2P). O trabalho também descreve as etapas para a organização dos recursos desenvolvidos e a criação de uma voz em PB junto ao MARY. Estes recursos estão disponíveis e facilita a pesquisa na normalização de texto e síntese baseada em HMM par o PB.

Time reduction of light curing: Influence on conversion degree and microhardness of orthodontic composites

Introduction: The aim of this study was to assess the influence of curing time and power on the degree of conversion and surface microhardness of 3 orthodontic composites. Methods: One hundred eighty discs, 6 mm in diameter, were divided into 3 groups of 60 samples according to the composite used-Transbond XT (3M Unitek, Monrovia, Calif), Opal Bond MV (Ultradent, South Jordan, Utah), and Transbond Plus Color Change (3M Unitek)-and each group was further divided into 3 subgroups (n = 20). Five samples were used to measure conversion, and 15 were used to measure microhardness. A light-emitting diode curing unit with multiwavelength emission of broad light was used for curing at 3 power levels (530, 760, and 1520 mW) and 3 times (8.5, 6, and 3 seconds), always totaling 4.56 joules. Five specimens from each subgroup were ground and mixed with potassium bromide to produce 8-mm tablets to be compared with 5 others made similarly with the respective noncured composite. These were placed into a spectrometer, and software was used for analysis. A microhardness tester was used to take Knoop hardness (KHN) measurements in 15 discs of each subgroup. The data were analyzed with 2 analysis of variance tests at 2 levels. Results: Differences were found in the conversion degree of the composites cured at different times and powers (P < 0.01). The composites showed similar degrees of conversion when light cured at 8.5 seconds (80.7%) and 6 seconds (79.0%), but not at 3 seconds (75.0%). The conversion degrees of the composites were different, with group 3 (87.2%) higher than group 2 (83.5%), which was higher than group 1 (64.0%). Differences in microhardness were also found (P < 0.01), with lower microhardness at 8.5 seconds (35.2 KHN), but no difference was observed between 6 seconds (41.6 KHN) and 3 seconds (42.8 KHN). Group 3 had the highest surface microhardness (35.9 KHN) compared with group 2 (33.7 KHN) and group 1 (30.0 KHN). Conclusions: Curing time can be reduced up to 6 seconds by increasing the power, with a slight decrease in the degree of conversion at 3 seconds; the decrease has a positive effect on the surface microhardness.

A hymenopterists' guide to the Hymenoptera Anatomy Ontology: utility, clarification, and future directions

Hymenoptera exhibit an incredible diversity of phenotypes, the result of similar to 240 million years of evolution and the primary subject of more than 250 years of research. Here we describe the history, development, and utility of the Hymenoptera Anatomy Ontology (HAO) and its associated applications. These resources are designed to facilitate accessible and extensible research on hymenopteran phenotypes. Outreach with the hymenopterist community is of utmost importance to the HAO project, and this paper is a direct response to questions that arose from project workshops. In a concerted attempt to surmount barriers of understanding, especially regarding the format, utility, and development of the HAO, we discuss the roles of homology, "preferred terms", and "structural equivalency". We also outline the use of Universal Resource Identifiers (URIs) and posit that they are a key element necessary for increasing the objectivity and repeatability of science that references hymenopteran anatomy. Pragmatically, we detail a mechanism (the "URI table") by which authors can use URIs to link their published text to the HAO, and we describe an associated tool (the "Analyzer") to derive these tables. These tools, and others, are available through the HAO Portal website (http://portal.hymao.org). We conclude by discussing the future of the HAO with respect to digital publication, cross-taxon ontology alignment, the advent of semantic phenotypes, and community-based curation.

Interferometria SAR per lo studio di movimenti e generazione di modelli digitali del terreno in Antartide

Satellite SAR (Synthetic Aperture Radar) interferometry represents a valid technique for digital elevation models (DEM) generation, providing metric accuracy even without ancillary data of good quality. Depending on the situations the interferometric phase could be interpreted both as topography and as a displacement eventually occurred between the two acquisitions. Once that these two components have been separated it is possible to produce a DEM from the first one or a displacement map from the second one. InSAR DEM (Digital Elevation Model) generation in the cryosphere is not a straightforward operation because almost every interferometric pair contains also a displacement component, which, even if small, when interpreted as topography during the phase to height conversion step could introduce huge errors in the final product. Considering a glacier, assuming the linearity of its velocity flux, it is therefore necessary to differentiate at least two pairs in order to isolate the topographic residue only. In case of an ice shelf the displacement component in the interferometric phase is determined not only by the flux of the glacier but also by the different heights of the two tides. As a matter of fact even if the two scenes of the interferometric pair are acquired at the same time of the day only the main terms of the tide disappear in the interferogram, while the other ones, smaller, do not elide themselves completely and so correspond to displacement fringes. Allowing for the availability of tidal gauges (or as an alternative of an accurate tidal model) it is possible to calculate a tidal correction to be applied to the differential interferogram. It is important to be aware that the tidal correction is applicable only knowing the position of the grounding line, which is often a controversial matter. In this thesis it is described the methodology applied for the generation of the DEM of the Drygalski ice tongue in Northern Victoria Land, Antarctica. The displacement has been determined both in an interferometric way and considering the coregistration offsets of the two scenes. A particular attention has been devoted to investigate the importance of the role of some parameters, such as timing annotations and orbits reliability. Results have been validated in a GIS environment by comparison with GPS displacement vectors (displacement map and InSAR DEM) and ICEsat GLAS points (InSAR DEM).

Antipodal random sequences with prescribed second-order statistics: application to Compressive Sensing and UWB system based on DS-CDMA

It is usual to hear a strange short sentence: «Random is better than...». Why is randomness a good solution to a certain engineering problem? There are many possible answers, and all of them are related to the considered topic. In this thesis I will discuss about two crucial topics that take advantage by randomizing some waveforms involved in signals manipulations. In particular, advantages are guaranteed by shaping the second order statistic of antipodal sequences involved in an intermediate signal processing stages. The first topic is in the area of analog-to-digital conversion, and it is named Compressive Sensing (CS). CS is a novel paradigm in signal processing that tries to merge signal acquisition and compression at the same time. Consequently it allows to direct acquire a signal in a compressed form. In this thesis, after an ample description of the CS methodology and its related architectures, I will present a new approach that tries to achieve high compression by design the second order statistics of a set of additional waveforms involved in the signal acquisition/compression stage. The second topic addressed in this thesis is in the area of communication system, in particular I focused the attention on ultra-wideband (UWB) systems. An option to produce and decode UWB signals is direct-sequence spreading with multiple access based on code division (DS-CDMA). Focusing on this methodology, I will address the coexistence of a DS-CDMA system with a narrowband interferer. To do so, I minimize the joint effect of both multiple access (MAI) and narrowband (NBI) interference on a simple matched filter receiver. I will show that, when spreading sequence statistical properties are suitably designed, performance improvements are possible with respect to a system exploiting chaos-based sequences minimizing MAI only.