A elite política parlamentar portuguesa: caracterização, cristalização e circulação (2005-2011)

Dissertação de Mestrado em Ciência Política

Picking the Right Budget Constraint for Scotland

This position paper considers the devolution of further fiscal powers to the Scottish Parliament in the context of the objectives and remit of the Smith Commission. The argument builds on our discussion of fiscal decentralization made in our previous published work on this topic. We ask what sort of budget constraint the Scottish Parliament should operate with. A soft budget constraint (SBC) allows the Scottish Parliament to spend without having to consider all of the tax and, therefore, political consequences, of that spending, which is effectively the position at the moment. The incentives to promote economic growth through fiscal policy – on both the tax and spending sides are weak to non-existent. This is what the Scotland Act, 1998, and the continuing use of the Barnett block grant, gave Scotland. Now other budget constraints are being discussed – those of the Calman Commission (2009) and the Scotland Act (2012), as well as the ones offered in 2014 by the various political parties – Scottish Conservatives, Scottish Greens, Scottish Labour, the Scottish Liberal Democrats and the Scottish Government. There is also the budget constraint designed by the Holtham Commission (2010) for Wales that could just as well be used in Scotland. We examine to what extent these offer the hard budget constraint (HBC) that would bring tax policy firmly into the realm of Scottish politics, asking the Scottish electorate and Parliament to consider the costs to them of increasing spending in terms of higher taxes; or the benefits to them of using public spending to grow the tax base and own-sourced taxes? The hardest budget constraint of all is offered by independence but, as is now known, a clear majority of those who voted in the referendum did not vote for this form of budget constraint. Rather they voted for a significant further devolution of fiscal powers while remaining within a political and monetary union with the rest of the UK, with the risk pooling and revenue sharing that this implies. It is not surprising therefore that none of the budget constraints on offer, apart from the SNP’s, come close to the HBC of independence. However, the almost 25% fall in the price of oil since the referendum, a resource stream so central to the SNP’s economic policy making, underscores why there is a need for a trade off between a HBC and risk pooling and revenue sharing. Ranked according to the desirable characteristic of offering something approaching a HBC the least desirable are those of the Calman Commission, the Scotland Act, 2012, and Scottish Labour. In all of these the ‘elasticity’ of the block grant in the face of failure to grow the Scottish tax base is either not defined or is very elastic – meaning that the risk of failure is shuffled off to taxpayers outside of Scotland. The degree of HBC in the Scottish Conservative, Scottish Greens and Scottish Liberal Democrats proposals are much more desirable from an economic growth point of view, the latter even embracing the HBC proposed by the Holtham Commission that combines serious tax policy with welfare support in the long-run. We judge that the budget constraint in the SNP’s proposals is too hard as it does not allow for continuation of the ‘welfare union’ in the UK. We also consider that in the case of a generalized UK economic slow requiring a fiscal stimulus that the Scottish Parliament be allowed increased borrowing to be repaid in the next economic upturn.

Premsa satírica de la II República a Catalunya: El Be Negre

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El tema d’aquest treball de recerca és la premsa satírica a Catalunya durant la Segona República, centrat en l’anàlisi del setmanari 'El Be Negre’, i, a través d’aquesta publicació, l’objectiu és conèixer i veure com va tractar la premsa satírica determinats esdeveniments d’aquest període. La motivació de la recerca ve donada per l’interés en el periodisme i la història. El treball es divideix en dues grans parts; la primera d’aproximació al marc històric, i la segona, d’anàlisi de la revista. La primera part, consta d’un resum històric del període de la Segona República tan a nivell espanyol com català, d’un breu resum de les principals publicacions de l’època, tan diaris catalans com castellans i d’ideologies molt diverses, d’una breu història de la premsa satírica de Catalunya, des de mitjan segle XIX fins a la II República, i, finalment, una extensa documentació sobre el Be Negre (origen i influencies, redactors i ninotaires, seccions, funcionament, relació del setmanari amb diferents forces polítiques i sindicals). La segona part del treball, el cos central, es basa en l’anàlisi de la revista el Be Negre, a partir dels seus articles i acudits, que tracten alguns dels esdeveniments més rellevants de la Segona República.

L'impacte dels sistemes multinivell en els sistemes de partits

Imaginemos que un observador quiere analizar el sistema político de los países de Europa Occidental. Si compara el sistema de partidos que hay a nivel nacional con los presentes en cada uno de los distritos de esta elección, apreciará notables diferencias entre países. Por ejemplo, si repara en Alemania, verá como los mismos cinco partidos presentes en el Bundestag compiten también en todos los distritos. Si por otra parte se fija en España, comprobará como en las Elecciones Generales españolas algunos partidos se presentan en todas las circunscripciones pero otros sólo lo hacen en una o en un puñado de ellas. Por lo tanto, mientras que en el primer caso tenemos que el sistema político nacional se reproduce de manera idéntica en cada distrito, en el segundo hay diferencias entre los partidos a nivel nacional y los presentes en determinados distritos. ¿Por qué existen estas divergencias? ¿Qué es lo que explica que esta situación sea estática o que cambie a lo largo del tiempo? En este anexo presento una memoria para justificar los principales avances en la investigación doctoral durante el periodo en que he disfrutado de la beca FI.

L'espace partisan marocain : un microcosme polarisé ?

Cet article s'interroge sur les caractéristiques du personnel partisan marocain, à partir d'un protocole d'enquête inédit et d'une base de données sur 4 127 congressistes de dix organisations politiques marocaines, sondées entre 2008 et 2012. D'après les premiers traitements, l'espace partisan marocain est un petit monde dominé par les citadins, les hommes d'âge mûr, les plus dotés scolairement et économiquement ; mais, loin d'être coupé des citoyens ordinaires, il est travaillé par les dynamiques en oeuvre dans la société. Irréductible à une clientèle segmentée, il n'en demeure pas moins façonné par une opposition idéal-typique entre partis de notables et partis de militants. Using an original investigative protocol and a data base of 4,127 national delegates from ten Moroccan political organizations, surveyed between 2008 and 2012, this article examines the characteristics of party members in Morocco. Initial results indicate that the field of Moroccan political parties is a small world dominated by city dwellers, mature men, and the most highly educated, wealthiest individuals. However, far from being isolated from ordinary citizens, there are social dynamics at work. While it cannot be reduced to a segmented clientele, it is, nonetheless, shaped by an ideal-typical opposition between parties of notables and parties of activists.

Party competition in regional elections: a framework for analysis

Whilst scholars have long recognised that processes of decentralisation create new regional arenas where distinct patterns of party competition are likely to emerge, there has been little systematic analysis of the dynamics of such competition. This working paper thus proposes a framework for analysing party competition between regional branches of state-wide parties, and autonomist parties, in regional arenas. Firstly, the different strategies political parties may adopt in response to their perceptions of voter preferences and to the strategies pursued by their competitors are identified. Secondly, different factors that impact on parties' strategic choices, and which may constrain a party's ability to select electorally optimal strategies in a given political context, are proposed.

IPH Manifesto for 2009 European Elections

The 2009 European Elections provide an opportunity to influence health at local and European Government level.  IPH has produced a short manifesto identifying 5 areas of action in public health for MEPs and political parties. The Institute of Public Health in Ireland (IPH) aims to improve health on the island of Ireland capitalising on benefits from North South cooperation. Our focus is tackling health inequalities and influencing public policies in favour of health.

Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

El futur de les democràcies a Bolívia i Equador

Segons L'índex de Desenvolupament Democràtic d'Amèrica Llatina (IDD-Lat 2004) tot i que a la zona hi ha símbols democràtics com eleccions periòdiques, alternança en el poder per part dels partits polítics, divisió de poders, en alguns dels països llatinoamericans també s'hi ha trobat signes de debilitat del sistema democràtic.

El biaix social de les elits polítiques catalanes. El cas dels Governs de la Generalitat (1999 ¿ 2003 ¿ 2006 ¿ 2010)

Després de 30 anys de la restauració de la Generalitat es desconeix gairebé tot del perfil social de l¿elit política Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximació inicial al tema a partir dels últims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la població d¿acord amb el model d¿aglutinació de les elits polítiques, tot i això el model de Desproporció Social Creixent només es valida respecte el gènere. El seu perfil és el d¿un home, de més edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prèvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formació molt per sobre de la mitjana i de professió economista. Aquest perfil no és exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferències es centren l¿edat i la professió mentre que el gènere, l¿origen i el nivell de formació coincideixen. S¿observa també que els Governs d¿esquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE són més joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits d¿àmbit estatal.

Alternation and Cooperation in a Two-party System: Implications for Resource-Based Developing Economies

This paper studies cooperation in a political system dominated by two opportunistic parties competing in a resource-based economy. Since a binding agreement as an external solution might be difficult to enforce due to the close association between the incumbent party and the government, the paper explores the extent to which co-operation between political parties that alternate in office can rely on self-enforcing strategies to provide an internal solution. We show that, for appropriate values of the probability of re-election and the discount factor cooperation in maintaining the value of a state variable is possible, but fragile. Another result is that, in such political framework, debt decisions contain an externality element linked to electoral incentives that creates a bias towards excessive borrowing.

Las posiciones de los diferentes grupos políticos israelíes sobre la resolución de la situación de los refugiados

La cuestión de los refugiados palestinos es uno de los asuntos clave para alcanzar una resolución firme del conflicto palestino-israelí. Para ello debe resolverse la situación de los cientos de miles de palestinos que fueron expulsados y/o huyeron con la guerra de 1948, y sus descendientes, que hoy suman casi 5 millones. En el proceso de paz, este es uno de los asuntos que ni siquiera fue tenido en cuenta con la profundidad que lo requiere. Los palestinos se acogen a la resolución 194 de la Asamblea de Naciones Unidas y reivindican el Derecho al Retorno. Pero del lado israelí tres argumentos ponen en duda este derecho al retorno: A) El asunto de la responsabilidad en la huida/expulsión de cientos de miles de palestinos de sus hogares. B) La «necesidad» existencial de ser un estado de mayoría judía, que el retorno podría poner en cuestión. C) El hecho de que Israel ya acogió a cientos de miles de judíos originarios de los países árabes. Analizaremos cómo los partidos políticos israelíes tratan este asunto, y cómo los «nuevos historiadores israelíes» pueden ayudar a cambiar el punto de vista israelí al poner en cuestión la narrativa sionista de la guerra del 48.