Semiautomated 3D liver segmentation using computed tomography and magnetic resonance imaging

Le foie est un organe vital ayant une capacité de régénération exceptionnelle et un rôle crucial dans le fonctionnement de l’organisme. L’évaluation du volume du foie est un outil important pouvant être utilisé comme marqueur biologique de sévérité de maladies hépatiques. La volumétrie du foie est indiquée avant les hépatectomies majeures, l’embolisation de la veine porte et la transplantation. La méthode la plus répandue sur la base d'examens de tomodensitométrie (TDM) et d'imagerie par résonance magnétique (IRM) consiste à délimiter le contour du foie sur plusieurs coupes consécutives, un processus appelé la «segmentation». Nous présentons la conception et la stratégie de validation pour une méthode de segmentation semi-automatisée développée à notre institution. Notre méthode représente une approche basée sur un modèle utilisant l’interpolation variationnelle de forme ainsi que l’optimisation de maillages de Laplace. La méthode a été conçue afin d’être compatible avec la TDM ainsi que l' IRM. Nous avons évalué la répétabilité, la fiabilité ainsi que l’efficacité de notre méthode semi-automatisée de segmentation avec deux études transversales conçues rétrospectivement. Les résultats de nos études de validation suggèrent que la méthode de segmentation confère une fiabilité et répétabilité comparables à la segmentation manuelle. De plus, cette méthode diminue de façon significative le temps d’interaction, la rendant ainsi adaptée à la pratique clinique courante. D’autres études pourraient incorporer la volumétrie afin de déterminer des marqueurs biologiques de maladie hépatique basés sur le volume tels que la présence de stéatose, de fer, ou encore la mesure de fibrose par unité de volume.

The dyslexia checklist : a practical reference for parents and teachers.

Guía para padres y maestros que puede ayudar a comprender mejor a niños y adolescentes con dislexia y otras discapacidades basadas en la lectura. El libro transmite la investigación más reciente disponible y esta lleno de estrategias prácticas, apoyos e intervenciones. Estos instrumentos pueden adaptarse por maestros y padres para fortalecer las necesidades y las habilidades de los estudiantes con discapacidades de lectura y escritura en todos los niveles de edad. Lleno de recomendaciones e información sobre una variedad de temas, contiene juegos para fortalecer la alfabetización de los niños y los conocimientos lingüísticos. Ofrece sugerencias para mejorar las habilidades en el vocabulario, la comprensión, la composición y la expresión escrita, ortografía, matemáticas. También contiene información sobre los derechos educativos de los estudiantes con dislexia.

The handbook of race and adult education : a resource for dialogue on racism.

Es un tratado sobre la teoría, las experiencias reales y la estructura de privilegios dentro de la raza y el racismo, que además, ofrece un recurso integral sobre estos dos temas y la educación de adultos para servir de introducción a los estudiantes de postgrado en la comprensión de la complejidad de la raza y el racismo en el contexto educativo. Proporciona dentro del campo de la educación de adultos y la educación continuada o permanente un modelo de discusión de la raza y del racismo desde perspectivas psicológicas, sociales, educativas y políticas.

Ecologia demogràfica de la perca americana (Micropterus salmoides) a l'Estany de Banyoles

L'Estany de Banyoles, sistema peculiar tant des del punt de vista de la seva formació geològica com de les seves característiques limnològiques, conté actualment una comunitat de peixos profundament modificada respecte de la comunitat original. La perca americana (Micropterus salmoides), introduïda a finals dels anys seixanta del segle XX, és avui una de les espècies dominants en aquesta comunitat, i ocupa sobretot l'hàbitat litoral de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt ben estudiada a Nord Amèrica des de diverses disciplines de la biologia i des de fa diverses dècades, cosa que ha comportat que actualment es disposi d'un gran volum d'informació sobre ella. Amb tot, fora del seu continent d'origen ha rebut poca atenció, malgrat l'amplia expansió que ha experimentat arreu del món. En aquesta tesi doctoral s'han abordat, amb un enfocament descriptiu, aspectes fins ara desconeguts per a l'espècie a l'Estany de Banyoles, a la península ibèrica i fins i tot a Europa. Concretament, se n'ha analitzat la condició, el creixement i la demografia, així com les seves variacions temporals. Amb aquesta finalitat, s'ha dissenyat un mostreig composat de deu campanyes de pesca intensives més alguns petits mostrejos addicionals intercalats, mostreig que s'ha allargat des del juliol del 1997 i fins el novembre del 1999. La captura dels exemplars s'ha realitzat mitjançant una tècnica de pesca elèctrica amb una embarcació posada a punt expressament per a aquest estudi, la qual s'ha mostrat considerablement eficient malgrat les dificultats que ofereix el medi. S'ha realitzat un mostreig de marcatge-recaptura basat en la mutilació d'aletes i, en alguns casos, en el marcatge amb pintura acrílica. Només en la darrera campanya (novembre del 1999) s'ha sacrificat una part important de les captures a fi de retirar-ne els otòlits per a la determinació de l'edat. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, s'ha aplicat un ampli ventall de mètodes i models per a cada un dels aspectes estudiats, a fi de contrastar-ne els resultats i validar-ne la seva fiabilitat. En el cas de la condició, s'han aplicat mètodes d'anàlisi de la covariància (ANCOVA) i altres mètodes anàlegs, així com, paral·lelament, regressions i anàlisis derivades a partir de la relació longitud-pes. En l'estudi del creixement, s'han realitzat ajustaments de diversos models mitjançant regressions sobre dades de mida a l'edat i sobre dades d'increments de mida observats per interval de temps. També s'han aplicat anàlisis de freqüències de longitud, i, finalment, s'han aplicat mètodes de retrocàlcul a partir dels increments anuals del radi observats en els otòlits. Finalment, en el cas de l'estudi de la demografia, s'han aplicat models de marcatge-recaptura per a l'estimació de la grandària poblacional i de la supervivència, i, a més, s'han ajustat diversos models continus de supervivència sobre aquestes estimacions prèvies. També s'han estimat les capturabilitats associades a la nova tècnica de captura. Per una altra banda, s'ha implementat i realitzat un mostreig sobre la població de pescadors esportius de l'Estany encarat a determinar, bàsicament, la pressió de pesca a què es veu sotmesa l'espècie. Els resultats mostren sobretot una alta estabilitat interanual en tots els aspectes estudiats, que s'explica per l'estabilitat ambiental que, al seu torn, és característica d'aquest ecosistema lacustre. Això reverteix en una longevitat màxima observada que iguala la màxima descrita a la literatura per a l'espècie. Alhora, també s'han descrit fortes oscil·lacions estacionals tant en la condició, com en el creixement, com també en la supervivència, les quals, però, presenten certes diferències en la seva temporalitat, cosa que indica una certa diferenciació en els factors que les regulen.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Nelson Estupiñán Bass: escritor de dos orillas (Homenaje)

Este ensayo examina el significado y la función de la literatura escrita y leída desde la experiencia de la negritud en Ecuador, especialmente en lo que se refiere al ejemplo de Nelson Estupiñán Bass (1912-2002), a quien se considera uno de los principales escritores afroecuatorianos. Parte del problema que se analiza tiene que ver con cómo identificar el contexto social en el cual se lee la producción literaria de Estupiñán. De ahí, el análisis se mueve entre la llamada ciudad letrada y las áreas rurales del norte de Esmeraldas donde varias comunidades luchan por tomar control de sus propias representaciones. Por lo tanto, la pregunta que emerge tiene que ver con el rol conflictivo de un escritor afroesmeraldeño que pretende articular e interpretar las necesidades, los intereses y las historias que definen a los habitantes de la provincia de Esmeraldas mientras asume una posición jerárquica de un intelectual socialmente comprometido que, inconsciente y paradójicamente, deja sin voz a aquellas comunidades que, durante siglos, han hablado por medio de sus mayores y ancestros.

Insights into processes and deposits of hazardous vulcanian explosions at Soufrière Hills Volcano during 2008 and 2009 (Montserrat, West Indies)

During the Soufrière Hills eruption, vulcanian explosions have generally occurred 1) in episodic cycles; 2) isolated during pauses in extrusion, and 3) after major collapses of the dome. In a different eruptive context, significant vulcanian explosions occurred on 29 July 2008, 3 December 2008, and 3 January 2009. Deposits are pumiceous except for the 3 December event. We reconstructed the dispersal pattern of the deposits and their textural characteristics to evaluate erupted volume and vesicularity of the magma at fragmentation. We discuss the implications of these explosions in terms of eruptive processes and chronology, and the hazards posed by their sudden and often unheralded occurrence. We suggest that overpressurization of the conduit can develop over time-scales of months to weeks by a process of self-sealing of conduit walls and/or the cooling dome by silica polymorphs. This work provides new insights for understanding the generation of hazardous vulcanian explosions at andesitic volcanoes.

Post-haemorrhagic anaemia in sea bass, Dicentrarchus labrax (L.), caused by blood feeding of Ceratothoa oestroides (Isopoda: Cymothoidae)

The effects of the fish parasitic isopod, Ceratothoa oestroides (Risso), on haematological parameters of its cage-cultured sea bass host, Dicentrarchus labrax (L.), were studied. Analyses of blood parameters (cell counts, haemoglobin content and haematocrit) were carried out on parasitized and unparasitized sea bass from a fish farm in Turkey. Parasitized fish had significantly lowered erythrocyte counts, haematocrit and haemoglobin values and significantly increased leucocyte counts. Blood feeding by C. oestroides thus produces a post-haemorrhagic anaemia and the fish appear to mount an immune response to the presence of parasites.

The effects of stocking density in physiological parameters and growth of the endangered teleost species piabanha, Brycon insignis (Steindachner, 1877)

This study investigated the effects of stocking density on the growth and fatty acid (FA) of Brycon insignis metabolism. Fingerlings (360) were distributed into eight ponds at two stocking densities (105 and 210 g/m(3)). The analysis of growth showed that the condition factor (K) and the coefficient of variation (CV) for body mass were not affected by stocking density. However, final body mass and length, specific growth rate (SGR), and weight gain (WG) were higher in the low stocking density group, which also presented a higher feed efficiency (FE) and survival (S). By contrast, muscle protein levels were higher in the high stocking density group. The plasma and muscle lipid content were not affected by stocking density, but fish reared at lower stocking density presented higher lipid concentration in the liver, with no differences in hepatosomatic index values. Even with the differences observed in metabolic and growth parameters, plasma cortisol was not affected by stocking density. The FA profile in the muscle and liver neutral fraction were not affected by stocking density, but the FA in the polar fractions differed between the two stocking densities. In the liver, total polyunsaturated fatty acids (PUFA) and PUFA n - 3 increased in higher stocking density, mainly due to an increase in docosahexaenoic acid (DHA). In addition, PUFA n - 6 were also increased in the higher stocking density group, mainly due to an increase in arachidonic acid (AA) and docosadienoic acid (22:2n - 6). In the muscle polar fraction, the saturated fatty acids (SFA) and monounsaturated fatty acids (MUFA) decreased in the animals from the higher stocking density group, and this reduction was compensated by an increase in PUFA n - 3 and PUFA n - 6, mainly the FA with 20-22 carbons (20:4n - 6: 22:4:n - 6; 22:5n - 6, 22:5n - 3, and 22:6n - 3). A different profile was observed for the C18 PUFAs, mainly 18:2n - 6 and 18:4n - 6, which were higher in the lower density stocking group. The data suggest that when living in high stocking density, B. insignis differentially utilizes the hepatic lipids as energy source and remodels the membrane fatty acids, with higher amounts of DHA in the polar muscle fraction compensated for by a decrease in MUFA. The zootechnical and physiological indices reveal that the lower stocking density group achieve overall better performance. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

BASS CYCLIC UNITS AS FACTORS IN A FREE GROUP IN INTEGRAL GROUP RING UNITS

Marciniak and Sehgal showed that if u is a non-trivial bicyclic unit of an integral group ring then there is a bicyclic unit v such that u and v generate a non-abelian free group. A similar result does not hold for Bass cyclic units of infinite order based on non-central elements as some of them have finite order modulo the center. We prove a theorem that suggests that this is the only limitation to obtain a non-abelian free group from a given Bass cyclic unit. More precisely, we prove that if u is a Bass cyclic unit of an integral group ring ZG of a solvable and finite group G, such that u has infinite order modulo the center of U(ZG) and it is based on an element of prime order, then there is a non-abelian free group generated by a power of u and a power of a unit in ZG which is either a Bass cyclic unit or a bicyclic unit.

Reproduction of Cichla kelberi Kullander and Ferreira, 2006 introduced into an artificial lake in southeastern Brazil

O objetivo do estudo foi caracterizar a reprodução de Cichla kelberi em um lago artificial no município de Leme, Estado de São Paulo, Brasil. A época reprodutiva ocorreu na primavera e verão. O L50 e o L100 desta espécie foram de 192 e 235 mm (L50) para machos e fêmeas, respectivamente e 290 mm (L100) para ambos os sexos. A desova foi do tipo parcelado. O tamanho dos ovócitos maduros foi de 428,4 µm, atingindo o máximo em 2.203,2 µm. A média da fecundidade foi de 12.129,2 ovócitos com média de cada desova de 4.897,7 ovócitos. Esta espécie adequou-se à definição de peixes com fecundação externa, não migradoras e com cuidado parental da prole. Os atributos para a introdução dos tucunarés podem ser tentadores. Porém, suas características reprodutivas e alimentares fazem com que não existam competidores ou predadores naturais e, assim, a sua expansão populacional seja de difícil controle e erradicação.

Seasonal and ontogenetic variations in the diet of Cichla kelberi Kullander and Ferreira, 2006 introduced in an artificial lake in southeastern Brazil

A dieta de Cichla kelberi introduzido em um lago artificial em Leme-SP foi composta predominantemente pelas espécies de peixes mais comuns nesse lago (Oreochromis niloticus e o próprio C. kelberi). Na primavera e no verão, o item mais consumido foi O. niloticus. Porém, o canibalismo foi muito comum para esta espécie. As altas frequências de O. niloticus e de C. kelberi revelam que a espécie apresenta um ciclo sazonal, se alimentando das presas mais comuns em cada período do ano, com uma redução da sua atividade alimentar durante o inverno. As dietas foram diferentes entre os exemplares imaturos e maduros, sugerindo que existem diferenças ontogenéticas, principalmente relacionadas ao tipo de presa, como: Ephemeroptera, consumidos pelos tucunarés imaturos e peixes, pelos maduros, além do tamanho das presas.