Tendència poblacional de la garsa (Pica pica) per al període 1994-2009 a la desembocadura del riu Millars (Castelló)

Aquesta nota mostra la tendència poblacional de la garsa (Pica pica) al llarg del kilòmetre 1 (des de la línea de costa, riu amunt) del paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars (Castelló), per al període comprés de 1994-2009 (16 anys). Els resultats se centren en censos realitzats a la zona mitjançant el mètode del transecte lineal duts a terme 3 o 4 vegades al mes. L’espècie se censa per primera vegada l’any 1997 i des l’aleshores mostra una tendència a l’alça sobretot a partir de 2003 i molt especialment en els dos últims (2008-2009). S’ha estabilitzat una abundància mitjana de 8,3 aus/km. Pel que fa a les correlacions amb la meteorologia, en els anys més freds presenta menor abundància que en els càlids. Els hiverns càlids podrien permetre major supervivència i, a més, major disponibilitat de recursos amb els quals assegurar un bon nombre de polls. L’espècie troba en la zona suficients recursos tròfics per sobreviure i un lloc excel·lent on lliurar-se de la pressió cinegètica.

The lady of Castell March /

Mode of access: Internet.

Tabule astronomice diui Alfonsi Regis Romanoru[m] et Castell[a]e : nuper q[uam] diligentissime cum additionibus emendate.

Mode of access: Internet.

A report of the case of the King against Bebb and others, assignees of Castell and Powell, bankrupts; on an extent:

Mode of access: Internet.

The castell of pleasure.

Original in Huntington Library; positive in University of Wisconsin library.

Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá /

Contiene: vol. 1 - vol. 2.

Discursos pronunciados en la inauguración de las sesiones de la Real Academia de Medicina de Madrid, en el año de 1862 / Discursos pronunciados (...) ; por Francisco Alonso y Rubio ; [Biografía de Pedro Castelló y Ginesta]

Incluye la lista de los Señores Académicos de número que componen la Real Academia de Medicina de Madrid.

De Portugalliæ coniunctione cum regno Castellæ /

Annotation: marginalia in unknown hand.

COMUNICAÇÃO E INOVAÇÃO EM PORTAIS CORPORATIVOS Os casos da Embraer, Natura, Faber-Castell e Rigesa

O trabalho analisa a relação entre Comunicação e Inovação nos Portais Corporativos das empresas Embraer, Natura, Faber-Castell e Rigesa. Ou seja, como essas instituições inovam em suas comunicações no meio on-line e como divulgam o conteúdo sobre Inovação. Estas empresas foram selecionadas como corpus central da pesquisa por estarem entre as mais inovadoras do Brasil, de acordo com a primeira versão do Índice Brasil de Inovação de 2007. A metodologia central para o desenvolvimento do projeto é a de Estudos de Caso Múltiplos, a partir da qual foi feita a comparação da comunicação digital por meio dos portais corporativos. Também são utilizados os recursos da Análise de Conteúdo e da Análise do Discurso. A proposta inclui também o exame da utilização das Tecnologias da Informação e Comunicação para a veiculação de informações institucionais e sobre Inovação por meio das Salas de Imprensa. E ainda, são destacadas as características dos profissionais responsáveis pela gestão dos portais corporativos. Os resultados da pesquisa evidenciam que há uma contradição entre as empresas serem inovadoras em produtos e processos, mas não no planejamento, gestão, arquitetura e divulgação da imagem institucional e de informações sobre inovação por meio dos portais corporativos. Revela ainda um nicho de mercado que precisa de profissionais especializados.(AU)

The Third Language in Dubbing

Si tenim en compte que el procés de traducció és un procés complex, el procés de traducció d'un text audiovisual encara ho és més. A part dels problemes tècnics com per exemple la sincronització labial i temporal hi ha altres factors a tenir en compte com és l'ús d'estructures lingüístiques i textuals específiques d'aquest canal de comunicació. Moltes de les pel·lícules que sovint podem veure a la pantalla estan produïdes als Estats Units, i per tant estan en anglès, i hi ha una necessitat imperiosa de traduir-les al català i castellà. A part d'això, en algunes ocasions el text audiovisual original conté més d'una llengua; aquest és el cas de Raid on Rommel i Butch Cassidy and the Sundance Kid, entre d'altres. En aquests casos, ens trobem amb una nova dificultat: el traductor ha de traduir aquesta tercera llengua (o dialecte) a la corresponent cultura d'arribada. Aquest article vol presentar i exposar alguns exemples d'aquest tipus de dificultats així com també les diferents solucions que s'han aportat davant una "tercera" llengua.

Fabricació de Lents Zonals de Fresnel per aplicació als raigs X tous

Estudi elaborat a partir d’una estada al Paul Scherrer Institut del Maig a l’Octubre del 2006 amb l’ajuda i supervisió dels Dr. Konstantins Jefimovs i Dr. Christian David. Focalitzar raigs X tous és una necessitat essencial per al microanàlisis, la microscopia, i fer imatges en moltes Instal·lacions de Radiació Sincrotró. Les Lents Zonals de Fresnel (FZP, de la denominació anglesa “Fresnel Zone Plates”) han demostrat donar uns punts focals amb una resolució espacial destacada i una baixa il·luminació de fons. Tanmateix, la fabricació de FZP és complexa i no totalment reproduïble. A més a més, el temps de vida de les FZP és força curt, ja que estant situades sobre membranes de nitrur de silici molt fines i altament absorbents. Per tant, hem fet esforços per implementar FZP de silici, que s’espera que siguin més resistents. L’element està fet d’una oblia de cristall de silici poc absorbent, i no presenta cap interfase entre materials. Així doncs, aquestes lents són especialment adequades per a aguantar les extremes càrregues de radiació de les fonts de raigs X més brillants. Particularment, això és molt important per a les aplicacions a les pròximes generacions de fonts de raigs X, com els Làsers d’Electrons Lliures (FEL, de la denominació anglesa “Free Electron Laser”). El silici també garanteix que no hi hagi cap banda d’absorció en el rang d’energies de la finestra de l’aigua (200-520 eV), fent aquestes lents ideals per a fer imatges de mostres biològiques. En aquest informe, hi ha una descripció detallada de tots els passos involucrats en la fabricació de les Lents Zonals de Fresnel de silici. En resum, les estructures de FZP es modelen sobre una resina utilitzant litografia per feix d’electrons i llavors el patró es transmet al silici mitjançant un gravat d’ions reactius (RIE, de la denominació anglesa ‘Reactive Ion Etching’) utilitzant una fina (20 nm) màscara de Crintermitja. Les membranes de silici es poden aprimar després de la fabricació de les estructures per a garantir una transmissió suficient fins i tot a baixes energies. Aquest informe també inclou l’anàlisi i la discussió d’alguns experiments preliminars per avaluar el rendiment de les Si FZPs fets a la línia de llum PolLux del Swiss Ligth Source amb l’ajuda dels Dr. Jörg Raabe i Dr. George Tzvetkov.