Virtualització dels serveis d'una empresa

La virtualització és una tecnologia que permet l’abstracció del programari respecte dels recursos del maquinari, tant d’aplicacions com del sistema operatiu. Aquesta tecnologia està constantment en evolució, i el que fa pocs anys era un entorn de treball exclusiu per test de laboratori i aplicacions molt especifiques, ara permet oferir aplicacions i serveis d'entorns empresarials, permetent aprofitar el màxim els recursos disponibles. Aquest projecte tracta de plantejar la virtualització com a solució per a maximitzar el rendiments dels equips informàtics de una empresa. Introduirem la tecnologia de virtualització, planificarem la conversió dels serveis de l’empresa en màquines virtuals, detallarem els aspectes tècnics de la implementació i mostrarem els resultats d’aquesta virtualització.

Del Noguerola al Segre: els problemes de la qualitat ambiental de l'aigua

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Els principals objectius del treball són intentar demostrar, cinc anys més tard, si el riu Noguerola és encara fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida, i observar i analitzar com el riu Segre sofreix múltiples impactes ambientals provinents, especialment, de les activitats agrícoles i ramaderes. Es van fer dos campanyes de mostrejos en les confluències de 10 afluents dels marges dret i esquerre del riu Segre, i en 5 punts al llarg d'aquest. Per a cada mostra es van analitzar: conductivitat, temperatura, ph, nitrats, nitrits, amoni, fosfats, duresa i microorganismes. A més a més, es van delimitar i determinar les superfícies de les conques i es van fer balanços hidrometeorològics per determinar les aportacions naturals de l’aigua de pluja, i es van estimar els excedents de reg de totes les conques, per així calcular les masses totals de cada paràmetre, aportades per cada afluent. Les principals conclusions a què s’ha arribat són: que el riu Noguerola continua sent fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida. I que, tant les activitats agrícoles i ramaderes, com les captacions d'aigua dels canals de Balaguer i de Seròs per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica, provoquen greus impactes ambientals al riu Segre.

Variable viral clearance despite adequate ganciclovir plasma levels during valganciclovir treatment for cytomegalovirus disease in D+/R- transplant recipients.

ABSTRACT: BACKGROUND: Valganciclovir, the oral prodrug of ganciclovir, has been demonstrated equivalent to iv ganciclovir for CMV disease treatment in solid organ transplant recipients. Variability in ganciclovir exposure achieved with valganciclovir could be implicated as a contributing factor for explaining variations in the therapeutic response. This prospective observational study aimed to correlate clinical and cytomegalovirus (CMV) viral load response (DNAemia) with ganciclovir plasma concentrations in patients treated with valganciclovir for CMV infection/disease. METHODS: Seven CMV D+/R- transplant recipients (4 kidney, 2 liver and 1 heart) were treated with valganciclovir (initial dose was 900-1800 mg/day for 3-6.5 weeks, followed by 450-900 mg/day for 2-9 weeks). DNAemia was monitored by real time quantitative PCR and ganciclovir plasma concentration was measured at trough (Ctrough) and 3 h after drug administration (C3h) by HPLC. RESULTS: Four patients presented with CMV syndrome, two had CMV tissue-invasive disease after prophylaxis discontinuation, and one liver recipient was treated pre-emptively for asymptomatic rising CMV viral load 5 weeks post-transplantation in the absence of prophylaxis. CMV DNAemia decreased during the first week of treatment in all recipients except in one patient (median decrease: -1.2 log copies/mL, range: -1.8 to 0) despite satisfactory ganciclovir exposure (AUC0-12 = 48 mg.h/L, range for the 7 patients: 40-118 mg.h/L). Viral clearance was obtained in five patients after a median of time of 34 days (range: 28-82 days). Two patients had recurrent CMV disease despite adequate ganciclovir exposure (65 mg.h/L, range: 44-118 mg.h/L). CONCLUSIONS: Valganciclovir treatment for CMV infection/disease in D+/R- transplant recipients can thus result in variable viral clearance despite adequate ganciclovir plasma concentrations, probably correlating inversely with anti-CMV immune responses after primary infection.

Cytomegalovirus infection and new-onset post-transplant diabetes mellitus.

We analyzed data from all consecutive kidney transplant patients at our institution between April 2003 and October 2006. We found 15 cases of late-onset cytomegalovirus (CMV) infection, two of which developed concurrent post-transplant diabetes mellitus (PTDM). In these two cases, PTDM was transient and normal glucose tolerance was achieved after an eight-wk therapeutic course of oral valganciclovir. These findings suggest that CMV infection after organ transplantation may be associated with concurrent PTDM. The distinct causative relationship is yet to be determined.

Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf

El Parc del Garraf (PG) és una zona on la dinàmica del porc senglar amb el medi té una alta importància, tot i que la densitat de població al PG d’aquest ungulat és de les menors de Catalunya. Els aspectes més rellevants de la relació porc senglar-medi són: la correlació que hi ha entre l’abandonament d’àrees de conreu i activitats forestals amb l’augment de la població de porc senglar, i l’afectació que per tant, provoca a les àrees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. També la relació que té amb el margalló (Chamaerops humilis), que és positiva ajudant a la recuperació, conservació i a la dinàmica ecològica de l’espècie, així com amb el medi del PG en general, i, per últim, els impactes viaris a la xarxa viària del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentració de Col·lisions amb Ungulats) dins els límits del PG. Referent a la caça, actualment és la única mesura viable de control de la població de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.

Implantació del distintiu de garantia de qualitat ambiental als establiments de turisme rural d'influència al Parc del Garraf

El present projecte té com a objecte d’estudi l’anàlisi de la situació ambiental en que es troben els ETR de l’àrea d’influència del Parc del Garraf (PG). En una primera fase, s’inventarien i analitzen els 12 ETR més propers als límits del sistema natural del PG, Parc d’Olèrdola i Foix a partir d’una ecofitxa de criteris ambientals d’àmbit general. Posteriorment, s’estudia la viabilitat d’implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) en els 6 ETR pilot escollits a partir d’una segona ecofitxa creada a partir dels criteris del distintiu. D’aquest detallat estudi s’extreuen relacions interessants com per exemple, que els ETR més aïllats del nucli urbà fan servir el doble de sistemes per obtenir energia que els establiments ubicats al recinte urbà i que actualment, el preu segueix estant més associat a confort que no pas a compromís ambiental. Finalment, s’elaboren unes propostes de millora i els pressupostos associats per que aquests ETR puguin complir les exigències del distintiu.

Short-course thymoglobulin induction and steroid-free immunosuppressive regimen in renal transplantation

Purpose: Optimal induction and maintenance immunosuppressive therapies in renal transplantation are still a matter of debate.Chronic corticosteroid usage is a major cause of morbidity but steroid-free immunosuppression (SF) can result in unacceptably high rates of acute rejection and even graft loss. Methods and materials: We have conducted a prospective openlabelled clinical trial in the Geneva-Lausanne Transplant Network from March 2005 to May 2008. 20 low immunological risk (<20% PRA, no DSA) adult recipients of a primary kidney allograft received a 4-day course of thymoglobulin (1.5 mg/kg/d) with methylprednisolone and maintenance based immunosuppression of tacrolimus and entericcoated mycophenolic acid (MPA). The control arm consisted of 16 matched recipients treated with basiliximab induction, tacrolimus, mycophenolate mofetil and corticosteroids. Primary endpoints were the percentage of recipients not taking steroids and the percentage of rejection-free recipients at 12 months.Secondary end points were allograft survival at 12 months and significant thymoglobulin and/or other drugs side effects. Results: In the SF group, 85% of the kidney recipients remained steroid-free at 12 months. The 3 cases of steroids introduction were due to one acute tubulo-interstitial rejection occurring at day 11, one tacrolimus withdrawal due to thrombotic microangiopathy and one MPA withdrawal because of multiple sinusitis and CMV reactivations. No BK viremia was detected nor CMV disease. The 6 CMV negative patients who received a positive CMV allograft had a symptomatic primoinfection after their 6-month course valgancyclovir prophylaxis. In the steroid-based group, 3 acute rejection episodes (acute humoral rejection, acute tubulointerstitial Banff IA and vascular Banff IIA) occurred in 2 recipients, 3 BK virus nephropathies were diagnosed between 45 and 135 days post transplant No side effects were associated with thymoglobulin infusion.In the SF group, 4 recipients presented severe leukopenia or agranulocytosis and one recipient had febrile hepatitis leading to transient MPA withdrawal. Discontinuation of MPA was needed in 2 patients for recurrent sinusitis and CMV reactivations. Patient and graft survival was 100% in both groups at 12 month follow-up. Conclusion: Steroid-free with short-course thymoglobulin induction therapy was a safe protocol in low-risk renal transplant recipients. Lower rates of acute rejection and BK virus infections episodes were seen compared to the steroid-based control group. A longer follow-up will be needed to determine whether this SF immunosuppressive regimen will result in higher graft and patient survival.

Time-Course In Vivo Trafficking Pattern and Effector Function of Donor-Specific Regulatory T Cells in Response to an Allograft.

Background: Experimental data have suggested that adoptive transfer of CD4+CD25+Foxp3+ regulatory T cells (Tregs), capable of controlling immune responses to specifi c auto- or alloantigens, could be used as a therapeutic strategy to promote specifi c tolerance in T-cell mediated diseases and in organ transplantation (Tx). However, before advocating the application of immunotherapy with Tregs in Tx, we need to improve our understanding of their in vivo homeostasis, traffi cking pattern and effector function in response to alloantigens. Methods : Donor-antigen specifi c murine Tregs were generated and characterized in vitro following our described protocols. Using an adoptive transfer and skin allotransplantation model, we have analyzed the in vivo expansion and homing of fl uorescent-labeled effector T cells (Teff) and Tregs, at different time-points after Tx, using fl ow-cytometry as well as fl uorescence microscopy techniques. Results: Tregs expressed CD62L, CCR7 and CD103 allowing their homing into lymphoid and non-lymphoid tissues (gut, skin) after intravenous injection. While hyporesponsive to TCR stimulation in vitro, transferred Tregs survived, migrated to secondary lymphoid organs and preferentially expanded within the allograft draining lymph nodes. Furthermore, Foxp3+ cells could be detected inside the allograft as early as day 3-5 after Tx. At a much later time-point (day 60 after Tx), graft-infi ltrating Foxp3+ cells were also detectable in tolerant recipients. When transferred alone, CD4+CD25- Teff cells expanded within secondary lymphoid organs and infi ltrated the allograft by day 3-5 after Tx. The co-transfer of Tregs limited the expansion of alloreactive Teff cells as well as their recruitment into the allograft. The promotion of graft survival observed in the presence of Tregs was in part mediated by the inhibition of the production of effector cytokines by CD4+CD25- T cells. Conclusion: Taken together, our results suggest that the suppression of allograft rejection and the induction of Tx tolerance are in part dependant on the alloantigendriven homing and expansion of Tregs. Thus, the appropriate localization of Tregs may be critical for their suppressive function in vivo.

Evaluación de la regeneración ósea mediante procesado de imagen

La regeneració òssia és un procés estudiat per experts de tot el món. Aquests experts estudien materials capaços d’accelerar el procés de formació de teixit ossi en zones on s’han produït defectes ossis. Després d’un determinat període de temps de l’aplicació dels materials d’estudi en la zona on hi havia una manca de teixit ossi, s’obtenen imatges d’aquesta zona on l’expert mitjançant l’ inspecció visual d’aquestes imatges avalua si l’os s’ha regenerat bé o no. El problema d’aquest mètode d’avaluació es que requereix d’un expert on la valoració d’aquest és subjectiva i difícil de quantificar, el que pot provocar que hi hagi discordança entre experts. Amb la finalitat de aprofitar les imatges en que es basa l’expert per avaluar la capacitat de regeneració òssia dels materials d’estudi es proposa realitzar un anàlisi quantitatiu de la regeneració òssia basat en el processament d’imatge. L’algorisme dissenyat es capaç de classificar imatges de la mandíbula en: imatges de regeneració bona i dolenta mitjançant la parametrització de l’histograma de nivells de grisos de la imatge, solucionant la falta d’objectivitat del mètode d’avaluació de la regeneració òssia i la necessitat d’un expert per realitzar-la.

Ganciclovir Exposure under a 450 mg Daily Dosage of Valganciclovir for the Prevention of Cytomegalovirus Disease in Kidney Transplant Recipients.

Background: It is suggested that a low dose of valganciclovir can be equally effective than a standard dose for cytomegalovirus (CMV) prophylaxis after kidney transplantation. The aim of our study was to determine the ganciclovir exposure observed under a routine daily dosage of 450 mg valganciclovir in kidney transplant recipients with a wide range of renal function. Methods: In this prospective study, kidney transplant recipients with a GFR MDRD above 25 mL/min at risk for CMV (donor or recipient seropositive for CMV) received a dose of valganciclovir (450 mg daily) prophylaxis for 3 months. Ganciclovir levels at trough (Ctrough) and at peak (C3h) were measured monthly. Ganciclovir exposure (AUC0-24) was estimated using Bayesian non-linear mixed-effect modelling (NONMEM) and compared between 3 groups of patients according to their kidney function: GFRMDRD 26-39 mL/min (Group 1), GFRMDRD 40-59 mL/min (Group 2) and GFRMDRD 60-90 mL/min (Group 3). CMV DNAemia was assessed during and after prophylaxis using PCR. Results: Thirty-six patients received 450 mg daily of valganciclovir for 3 months. Median ganciclovir C3h was 3.9 mg/L (range: 1.3-7.1) and Ctrough was 0.4 mg/L (range 0.1-2.7). Median (range) AUC0-24 of ganciclovir was 59.3 mg.h/L (39.0-85.3) in Group 1 patients, 35.8 mg.h/L (24.9-55.8) in Group 2 patients and 29.6 mg.h/L (22.0- 43.2) in Group 3 patients (p<0.001). Anemia was more common in Group 1 patients compared to patients on the other groups (p=0.01). No differences in other adverse events according to ganciclovir exposure were observed. CMV DNAemia was not detected during prophylaxis. After discontinuing prophylaxis, CMV DNAemia was seen in 8/34 patients (23.5%) and 4/36 patients (11%) developed CMV disease. Conclusion: A routine dosage of valganciclovir achieved plasma levels of ganciclovir in patients with GFR>60 mL/min similar to those previously reported using oral ganciclovir. A daily dose of 450 mg valganciclovir appears to be acceptable for CMV prophylaxis in most kidney transplant recipients.

Circulating soluble CR1 (CD35). Serum levels in diseases and evidence for its release by human leukocytes.

C receptor type 1 (CR1, CD35) is present in a soluble form in plasma (sCR1). Soluble CR1 was measured with a specific ELISA assay in normal individuals and in patients with different diseases. The mean serum concentration of sCR1 in 31 normal donors was 31.4 +/- 7.8 ng/ml, and was identical in plasma. An increase in sCR1 was observed in 36 patients with end-stage renal failure on dialysis (54.8 +/- 11.7 ng/ml, p &lt; 0.0001), and in 22 patients with liver cirrhosis (158.3 +/- 49.9 ng/ml, p &lt; 0.0001). The mean sCR1 levels dropped from 181 +/- 62.7 to 52.1 +/- 24.0 ng/ml (p &lt; 0.001) in nine patients who underwent liver transplantation, and was 33.5 +/- 7.3 in 10 patients with functioning renal grafts, indicating that the increase in sCR1 was reversible. Soluble CR1 was elevated in some hematologic malignancies (&gt; 47 ng/ml), which included B cell lymphoma (12/19 patients), Hodgkin's lymphoma (4/4), and chronic myeloproliferative syndromes (4/5). By contrast, no increase was observed in acute myeloid or lymphoblastic leukemia (10) or myeloma (5). In two patients with chronic myeloproliferative syndromes, sCR1 decreased rapidly after chemotherapy. The mean concentration of sCR1 was not significantly modified in 181 HIV-infected patients at various stages of the disease (34.8 +/- 14.4 ng/ml), and in 13 patients with active SLE (38.3 +/- 19.6 ng/ml), although in both groups the number of CR1 was diminished on E. There was a weak but significant correlation between sCR1 and CR1 per E in HIV infection and SLE (r = 0.39, p &lt; 0.0001, and r = 0.60, p &lt; 0.03 respectively). In vitro, monocytes, lymphocytes, and neutrophils were found to release sCR1 into culture supernatants. In vivo, sCR1 was detected in the serum of SCID mice populated with human peripheral blood leukocytes. The sCR1 levels correlated with those of human IgG (r = 0.97, p &lt; 0.0001), suggesting synthesis of sCR1 by the transferred lymphocytes. The mechanisms underlining the increased levels of sCR1 and its biologic consequences remain to be defined.

Ecoetiqueta de serveis i aprofitament dels recursos hídrics i energètics als establiments hotelers de Sitges

Aquest projecte té com a objectiu l’estudi de l’estat ambiental dels hotels del municipi de Sitges i l’estudi d’aprofitament dels recursos hídrics i energètics característics d’aquesta zona del Mediterrani per hotels de 4 i 5 estrelles. Sitges és un municipi que al període estival dobla la població, i que amb una superfície de 43,85 Km2 conta amb 35 hotels i apart pensions, hostals i càmpings, per tant, el turisme és l’activitat més important a Sitges. Per desenvolupar aquest projecte s’ha realitzat una enquesta senzilla sobre qualitat ambiental per conèixer el comportament ambiental dels diferents hotels. En aquest estudi han participat 15 dels 35 hotels del municipi, ja que el 49% d’aquests romanen tancats des d’Octubre fins a Març i dels 18 hotels restants 15 han accedit a formar part d’aquest estudi. A través d’una prova pilot s’ha avaluat la implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a l’hotel Antemare i a l’hotel Sunway Playa Golf, aquests dos hotels pertanyen a la categoria de quatre estrelles, categoria que reuneix més nombre d’hotels i el tant per cent d’ocupació és major en comparació amb les altres categories. El DGQA és una ecoetiqueta de serveis que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisió de l’establiment per mitjà d’un tècnic autoritzat. S’ha analitzat l’aprofitament dels recursos local com, les aigües pluvials i la radiació solar en els hotels de 4 i 5 estrelles per obtenir l’autosuficiència individual dels 9 hotels objecte d’estudi. Els resultats obtinguts en aquest estudi reflecteixen la possibilitat de millorar l’estat ambiental dels establiments hotelers, duent a terme alguns criteris bàsics com, la recollida selectiva i una major implantació d’energies renovables, així com també la utilització d’aquestes per assolir un cert nivell d’autosuficiència energètica i hídrica. La prova pilot mostra que els dos hotels estudiats estan molt a prop d’aconseguir el DGQA, els vectors on s’haurien de fer millores són, informació ambiental, energia, aigua i residus.