US Monetary and Fiscal Policies - Conflict or Cooperation?

Most of the literature estimating DSGE models for monetary policy analysis ignores fiscal policy and assumes that monetary policy follows a simple rule. In this paper we allow both fiscal and monetary policy to be described by rules and/or optimal policy which are subject to switches over time. We find that US monetary and fiscal policy have often been in conflict, and that it is relatively rare that we observe the benign policy combination of an conservative monetary policy paired with a debt stabilizing fiscal policy. In a series of counterfactuals, a conservative central bank following a time-consistent fiscal policy leader would come close to mimicking the cooperative Ramsey policy. However, if policy makers cannot credibly commit to such a regime, monetary accommodation of the prevailing fiscal regime may actually be welfare improving.

Fiscal Federalism at the Ballot Box : The Relevance of Expressive Voting

This paper explores the impact of citizens' motivation to vote on the pattern of fiscal federalism. If the only concern of instrumental citizens was outcome they would have little incentive to vote because the probability that a single vote might change an electoral outcome is usually minuscule. If voters turn out in large numbers to derive intrinsic value from action, how will these voters choose when considering the role local jurisdictions should play? The first section of the paper assesses the weight that expressive voters attach to an instrumental evaluation of alternative outcomes. Predictions are tested with reference to case study analysis of the way Swiss voters assessed the role their local jurisdiction should play. The relevance of this analysis is also assessed with reference to the choice that voters express when considering other local issues. Textbook analysis of fiscal federalism is premised on the assumption that voters register choice just as 'consumers' reveal demand for services in a market, but how robust is this analogy.

El Régimen de amortización fiscal del Fondo de Comercio Financiero Internacional: su tratamiento jurídico como Ayuda de Estado. Problemas jurídicos planteados

El Dret Financer-Tributari d’un estat membre es doblega a les directrius i als objectius d’harmonització contemplats al bloc normatiu comunitari de la Unió Europea. La incidència i l’impacte del Dret Comunitari sobre la sobirania fiscal dels seus integrants és evident, sotmetent i delimitant determinantment les mesures fiscals a finalitats extrafiscals. Un clar exemple d’aquest fenomen el constitueix la qualificació del règim espanyol d’amortització fiscal del Fons de Comerç Financer Internacional (previst a l’article 12.5 del TRLIS) com ajut d’Estat per part de la Comissió Europea. L’anàlisi jurídic que aborda aquest treball sobre l’evolució i Decisió final d’aquest expedient d’ajut d’Estat en particular, permet concloure que, l’existència, d’una banda, d’una concepció genèrica i indeterminada de la institució d’ ajut d’Estat i, de l’altre, d’un soft law comunitari que dóna contingut a l’esmentada institució i que ha estat evacuat per el propi organisme encarregat de decidir sobre aquests expedients (la Comissió Europea), esbossen un instrument discrecional d’harmonització fiscal negativa en seu de la imposició directa al marc de la Unió Europea. En efecte, la presència de la regla d’unanimitat en la presa de decisions en matèria tributaria des de els organismes comunitaris i l’absència d’una norma d’harmonització comunitària en seu d’imposició directa, propicien una notable inseguretat jurídica a l’hora de dissenyar beneficis fiscals per part dels legisladors d’un Estat. Mesures fiscals, que en cas de ser qualificades contràries a l’ordenament comunitari per part de la Comissió Europea, com al cas que ens ocuparà aquí, despleguen conseqüències especialment greus per als operadors econòmics que s’han beneficiat d’aquesta i que distorsionen la seva voluntat a la presa de decisions a posteriori i amb efectes retroactius. És necessari als efectes de dotar una major seguretat jurídica al sistema comunitari d’imposició directa, la substitució de la regla d’unanimitat per la de majories simples o qualificades, la voluntat de cedir parcel•les de sobirania fiscal per part dels Estats membre i Reglaments, per tal d’evitar d’arrel el fenomen de la desharmonització en aquest àmbit, així com l’ús abusiu d’instruments arbitraris d’harmonització fiscal negativa.

Economic growth and inequality: the role of fiscal policies

This paper analyses the impact of different instruments of fiscal policy on economic growth as well as on income inequality, using an unbalanced panel of 43 upper-middle and high income countries for the period 1972-2006. We consider and estimate two individual equations explaining growth and inequality in order to assess the incidence of different fiscal policies. Firstly, our approach considers imposing orthogonal assumptions between growth and inequality in both equations, and secondly, it allows growth to be included in the inequality equation, and inequality to be included in the growth equation. The empirical results suggest that an increase in the size of government measured through current expenditures and direct taxes diminishes economic growth while reducing inequality, being public investment the only fiscal policy that may break this trade-off between efficiency and equity, since increases in this item reduces inequality without harming output. Therefore, the results reflect that the trade-off between efficiency and equity that governments often confront when designing their fiscal policies may be avoided.

Fiscal foresight and the effects of government spending

We study the effects of government spending by using a structural, large dimensional, dynamic factor model. We find that the government spending shock is non-fundamental for the variables commonly used in the structural VAR literature, so that its impulse response functions cannot be consistently estimated by means of a VAR. Government spending raises both consumption and investment, with no evidence of crowding out. The impact multiplier is 1.7 and the long run multiplier is 0.6.

Fiscal policy, foresight and the trade balance in the U.S.

This paper investigates the effects of fiscal policy on the trade balance using a structural factor model. A fiscal policy shock worsens the trade balance and produces an appreciation of the domestic currency but the effects are quantitatively small. The findings match the theoretical predictions of the standard Mundell-Fleming model, although fiscal policy should not be considered one of the main causes of the large US external deficit. My conclusions differ from those reached using VAR models since the fiscal shock, possibly due to fiscal foresight, is nonfundamental for the variables typically used in open economy VARs.

Crisis y transformación fiscal del Estado español

Análisis del origen, evolución y perspectivas del modelo de financiación autonómica español, de corte federal, en el marco de la crisis del Estado

Análisis de la dimensión ambiental de la tenencia de la tierra. El caso de la Zona Protectora y Parque Nacional Volcán Tenorio de Costa Rica

El presente estudio consiste en la elaboración de un mapa del estado de tenencia de la tierra actual de la Zona Protectora y Parque Nacional Volcán Tenorio situado al norte de Costa Rica. A partir de este resultado cartográfico se efectuarán estudios referentes al estado legal de las propiedades, al tipo de propiedad, a la ubicación de las propiedades dentro del Área Silvestre Protegida y al evalúo de los conflictos legales dentro de ésta. Por otro lado, se analiza la cobertura de la tierra y el estado de conservación. La metodología utilizada se basa en el uso de Sistemas de Información Geográfica y en la verificación de la información mediante puntos GPS tomados al campo y su análisis en la oficina. Los resultados muestran una reubicación de los planos más precisa y real que la indicada por el Catastro Nacional. Aunque las propiedades privadas son mayoritarias, el área de estudio presenta en general un porcentaje alto de masa boscosa, mientras que en las zonas limítrofes se encuentra una fragmentación del hábitat determinada por herbazales. Este estudio contribuye a una mejor gestión y conservación del Área Protegida y es un avance en el ordenamiento territorial del país.

Estudi de la malacofauna de contextos arqueològics: l’exemple dels conquillers de Tierra del Fuego

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro Austral de Investigaciones Científicas en Ushuaia (Tierra de Fuego), Argentina, entre juliol i novembre del 2007. Aquesta, s’emmarca dins d’una sèrie de projectes que es van iniciar fa 20 anys entre un equip format per investigadors i investigadores de la UAB, del CSIC, del CADIC i la AIA de Buenos Aires. Aquest treball conjunt encara continua realitzant-se. El projecte inicial va contemplar la intervenció arqueològica a diferents jaciments de la societat Yamana, que habitava a les costes del Canal Beagle. Actualment segueixen les intervencions en jaciments de la costa i també a l’interior de la Isla Grande de Tierra del Fuego. L’estada realitzada forma part d’aquest projecte donat que l’estudi dels mol•luscos obtinguts en aquestes intervencions encara està inèdit. Les restes malacològiques provenen de jaciments de dues zones de Tierra del Fuego: jaciments de l’interior de l’illa amb presència de mol•luscos (Ewan I i Ewan II) i de la costa del Canal Beagle (Lanashuaia i Túnel VII). Els dos primers s’atribueixen a la societat Selknam i els segons a la societat Yamana. L’estada que s’ha realitzat al CADIC ha servit per obtenir informació bibliogràfica sobre les espècies malacològiques que es troben actualment al Canal Beagle, el tipus de costa que aquestes habiten i les condicions ecològiques que cadascuna necessita. També s’ha obtingut informació sobre la zona d’estudi i específicament sobre els estudis de malacofauna realitzats a la zona. Per una altra banda, l’estada al CADIC també ha servit per resoldre dubtes d’identificació d’espècies i sobre les diferències en els ritmes de creixement i de formació de la conquilla de les espècies de pegellides de la zona.