Sistemas y Telemática - No. 4 - Julio/Diciembre 2004

El Sistema de Evaluación de Proficiencias en Educación Superior -SERESpermite: a) La valoración integral de suficiencia del saber, del hacer y del ser, de los estudiantes durante cada una de las etapas en la formación profesional en Ingeniería; y, b) La gestión de conocimiento que puede aplicarse, sistémica y sistemáticamente, en los procesos de docencia, investigación y extensión. El SERES es un producto de investigación que está en fase de prueba y ha sido desarrollado por el Centro de Innovación y Desarrollo para la Investigación en Ingeniería del Software -CIDLIS- en el marco del proyecto: «Modelo de Gestión de Conocimiento y Calidad en Educación Superior» -MGCES- de la E3T de la Universidad Industrial Santander. Este sistema anida tres subsistemas: El modelo organizacional, el modelo funcional y el modelo neuronal. SERES es parte del modelo neuronal. El SERES está estructurado para funcionar integralmente en los diversos cursos de un programa de ingeniería, sean estos básicos o avanzados, con el requisito de formalizarlos en actividades estructuradas de práctica, investigación formativa y seguimiento y control, sustentadas en un plan de calidad, fundamentado en el trabajo disciplinado individual y en equipo, la autoevaluación, la coevaluación, la evaluación y la heteroevaluación. La evaluación de competencias en SERES es una deducción lógica del modelado del perfil profesional (saberes), el perfil ocupacional (competencias para hacer) y el perfil cultural (valores como persona, ciudadano e ingeniero). Dicho modelo se despliega en guías de contenido, evaluación y gestión de conocimiento en cada uno de los cursos de un programa de formación. A partir de dichas guías, se definen los contenidos sobre el sabe, el hacer y el ser, disponibles, luego, para los profesores, en el desarrollo de sus prácticas docentes. Como cierre de este proceso de aprendizaje se establece la valoración de los productos de la enseñanza y del desempeño y la competencia de los alumnos. Este patrón de valoración cuantitativa y cualitativa es el instrumento principal de SERES, con el que sustentan las evidencias de cumplimiento de estándares de calidad, los objetivos de aprendizaje y el logro de las competencias del alumno.

MH 607 FEF/UNICAMP, onde saude coletiva e performance humana se encontram : uma pesquisa-ação

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Development of membranes for purification of liquid effluents from stainless steel pickling

Este trabalho foi desenvolvido no âmbito de um projecto europeu intitulado: “Operational demonstration of innovative and sustainable nitrate elimination in stainless steel pickling by higher power biological denitrification technique” Projecto RESP-CT-2007-00047, tendo em vista o desenvolvimento de membranas para o tratamento de efluente resultante da decapagem do aço inox. Numa fase inicial foram desenvolvidas membranas compostas assimétricas pelo método de polimerização interfacial. Estas membranas foram produzidas utilizando uma membrana comercial de suporte em polietersulfona e os filmes selectivos de poliamiada foram formados por reacção entre 1,3,5-tri(clorocarboni)benzeno (TMC) e várias dinaminas: piperazina (PIP), N-(2-aminoetil)-piperazina (EAP), 1,4-bis(3-aminopropil)-piperazina (DAPP), 6-metil-1,3,5 triazina-2,4 diamina (MTC), Isoforodiamina (IPD) e Dietilenetriamina (DET). A elaboração de membranas de TFC (thin film composite) tinha como objectivo a retenção de sais do efluente resultante da decapagem do aço inox. No entanto, chegou-se a conclusão de que o principal problema do efluente não era a retenção dos sais, mas sim a retenção da matéria orgânica. Assim, já não era necessa´ria a produção de membranas compostas, mas apenas uma membrana suporte simples de microfiltração. Numa segunda fase procedeu-se a preparação da membrana suporte pelo método da inversão de fase, tendo-se testado vários tipos de polímeros: PVC (polyvinyl chloride), PEI (Polyetherimide) e um polímero termoplástico geral. A membrana seleccionada foi a de PEI, com base na sua permeabilidade à água destilada e ao efluente resultante das águas residuais da decapagem do aço inox. Todas as membranas elaboradas durante a realização deste trabalho foram testadas na célula de Berghof a uma pressão de 4bar e com agitação. O principal prâmetro estudado foi a permeabilidade da membrana.

Quality of life of the caregivers of people with aphasia. A systematic review.

Purpose: Systematic review to identify the factors associated to the quality of life (QOL) of the caregivers of people with aphasia (PWA). Methods: Studies were searched using Medline, Pubmed, Cochrane Library, CINAHL, PsycINFO and Web of Science databases. Peer-reviewed papers that studied the QOL of PWA’s caregivers or the consequences of aphasia in caregivers’ life were included. Findings were extracted from the studies that met the inclusion criteria. Results: No data is available reporting particularly the QOL of PWA caregivers’ or their QOL predictors. Nevertheless, it was possible to extract aspects related to QOL from the studies that report the consequences of aphasia, and life changes in PWA’s caregivers. Nine (9) studies including PWA’s caregivers were found, but only 5 reported data separately on them. Methodological heterogeneity impedes cross-study comparisons, although some considerations can be made. PWA’s caregivers reported life changes such as: loss of freedom; social isolation; new responsibilities; anxiety; emotional loneliness; need for support and respite. Conclusions: Changes in social relationships, in emotional status, increased burden and need for support and respite were experienced by PWA’s caregivers. Stroke QOL studies need to include PWA caregivers’ and report separately on them. Further research is needed in this area in order to determine their QOL predictors and identify what interventions and referrals better suit their needs.

Internet na educação: contributo para a construção de redes educativas com suporte computacional

Tese de doutoramento em Ciências da Educação

Moodle nas escolas portuguesas - números, oportunidades, ideias

Este artigo é principalmente o produto de um percurso pessoal de perto de 4 anos de trabalho com Moodle, em que tive a possibilidade de o usar do ponto de vista do aluno, professor, formador, administrador e membro de comunidade. Desde 2005, nos dois anos e meio em que trabalhei como bolseiro de apoio à gestão da iniciativa Moodle@FCTUNL, tive o privilégio de estar numa faculdade que o adoptou “organicamente”, e em contacto com pessoas que tiveram um papel importante na sua disseminação pelo menos a nível das escolas portuguesas, tais como Vítor Duarte Teodoro (FCTUNL), João Correia de Freitas (antiga CRIE e FCTUNL), Paulo Matos (eCRIE, FCTUNL, EDUCOM) e Rui Páscoa (EDUCOM). Pretendo aproveitar este privilégio e experiência para divulgar algumas impressões, perspectivas e dados sobre o Moodle, especialmente em Portugal, contribuindo com algumas ideias para a realização do potencial das escolas e das pessoas que a fazem (nós) e que vislumbro no uso desta ferramenta. Apresento assim inicialmente algumas preocupações face à falta de uma coordenação clara de esforços quanto ao uso efectivo do Moodle nas escolas portugueses, divulgando de seguida alguns indicadores genéricos do Moodle a nível internacional e nacional, com especial ênfase para o ensino público básico e secundário, de forma a contribuir para um ponto de situação nacional. Finalizo com algumas ideias do potencial que vejo no Moodle como “sistema operativo” das escolas, numa perspectiva de rede e envolvendo aspectos técnicos, de organização e gestão, currículo e pedagogia, avaliação e investigação e formação de professores.

Moodle sobre Moodle - caso de estudo sobre um curso breve, a distância, com tutoria online

Os autores criaram e vêm desenvolvendo um curso para aprendizagem da utilização do Moodle, software online e livre de gestão da aprendizagem e de trabalho colaborativo. Face ao crescimento da utilização do Moodle em Portugal e ao interesse suscitado entre professores e formadores, considerou-se que o cenário era favorável à oferta de um curso breve (cerca de 2 semanas, 21 horas de trabalho dos formandos) que recorresse ao Moodle num modelo de ensino a distância. A interacção, disponibilização de recursos e realização de actividades ocorreram quer de forma assíncrona, usando o Moodle, quer de forma síncrona, com comunicação por voz ou mensagens escritas utilizando o software VoIP Skype. O feedback dado pelos participantes que terminaram o curso sugere que as opções tomadas a nível do modelo de curso breve, estrutura do curso, recursos de aprendizagem e tipo de actividades apresentados, e ainda um elemento de intensa tutoria síncrona, criaram um clima positivo entre tutores e formandos, favorecendo o ambiente informal de aprendizagem e motivando formandos e tutores. Aspectos como avaliação, alguns dos recursos, carga horária sobre tutores e formandos, facilitação da interacção e apoio na concretização do produto final do curso podem ser melhorados, aumentando a eficiência e as aprendizagens no curso. Futuras edições terão estes elementos em conta, incorporarando a experiência dos autores e o feedback dos formandos.

Moodle na FCTUNL

Desde o primeiro semestre do ano lectivo 2004-2005, a FCTUNL (Faculdade de Ciências e Tecnologia da Universidade Nova de Lisboa) tem vindo a utilizar o Moodle como sistema de gestão da aprendizagem e de trabalho colaborativo, em contextos de uso que vão desde o de apoio a aulas presenciais, cursos a distância, páginas de projectos ou de grupos de alunos. Esta utilização, com impacto nas práticas de um largo número de professores e alunos, teve origem em acontecimentos informais, bottom-up, contribuindo, a par do projecto Universalidade dos Saberes, à criação do Laboratório de e.Learning, com responsabilidades de gestão. Neste artigo, os autores, acompanhando de perto o desenvolvimento da iniciativa, apresentam um breve resumo do percurso do Moodle@FCTUNL, caracterizando-o recorrendo a alguns indicadores quantitativos e qualitativos recolhidos no contexto do trabalho das diversas equipas envolvidas. São partilhadas ainda algumas lições aprendidas pelos mesmos, de particular interesse para equipas de gestão de iniciativas semelhantes, e ideias para futuros possíveis num contexto mais alargado de melhoria do acesso à informação, comunicação, colaboração e ensino-aprendizagem em instituição do ensino superior recorrendo às tecnologias e redes.

3-T direct MR arthrography of the wrist: value of finger trap distraction to assess intrinsic ligament and triangular fibrocartilage complex tears.

PURPOSE: To determine the value of applying finger trap distraction during direct MR arthrography of the wrist to assess intrinsic ligament and triangular fibrocartilage complex (TFCC) tears. MATERIALS AND METHODS: Twenty consecutive patients were prospectively investigated by three-compartment wrist MR arthrography. Imaging was performed with 3-T scanners using a three-dimensional isotropic (0.4 mm) T1-weighted gradient-recalled echo sequence, with and without finger trap distraction (4 kg). In a blind and independent fashion, two musculoskeletal radiologists measured the width of the scapholunate (SL), lunotriquetral (LT) and ulna-TFC (UTFC) joint spaces. They evaluated the amount of contrast medium within these spaces using a four-point scale, and assessed SL, LT and TFCC tears, as well as the disruption of Gilula's carpal arcs. RESULTS: With finger trap distraction, both readers found a significant increase in width of the SL space (mean Δ = +0.1mm, p ≤ 0.040), and noticed more contrast medium therein (p ≤ 0.035). In contrast, the differences in width of the LT (mean Δ = +0.1 mm, p ≥ 0.057) and UTFC (mean Δ = 0mm, p ≥ 0.728) spaces, as well as the amount of contrast material within these spaces were not statistically significant (p = 0.607 and ≥ 0.157, respectively). Both readers detected more SL (Δ = +1, p = 0.157) and LT (Δ = +2, p = 0.223) tears, although statistical significance was not reached, and Gilula's carpal arcs were more frequently disrupted during finger trap distraction (Δ = +5, p = 0.025). CONCLUSION: The application of finger trap distraction during direct wrist MR arthrography may enhance both detection and characterisation of SL and LT ligament tears by widening the SL space and increasing the amount of contrast within the SL and LT joint spaces.

Políticas sociolaborales en las comunidades autónomas de Madrid y Canarias

Aquest Treball de Fi de Carrera (TFC) analitza i avalua les polítiques sociolaborals de dos comunitats autònomes: Madrid i Canàries. Per realitzar-lo s’ ha investigat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, les politiques sociolaborals que es desenvolupant en les dos comunitats per mitja dels plans y programes d’ actuació, realitzats per les seves Consegeries de Govern. Per realitzar l'estudi quantitatiu de cada comunitat autònoma, s’ ha calculat i analitzat a nivell estadístic, les polítiques sociolaborals, per mitjà d'unes variables i ràtios determinats. Els programes que s' analitzen en aquest estudi són el Pla de Formació Professional que ve desenvolupant la Comunitat de Madrid durant els últims anys, i el Pla per a la Dona a Canàries.

El proceso de creación de una empresa en España

El procés de creació de empreses en Espanya es un procediment complex, que requereix un estudi en profunditat del projecte y una planificació. La decisió de crear una empresa, ha de partir de una idea de negoci innovadora, que satisfaci les necessitats dels clients. L’emprenedor deurà analitzar el pla de negoci y la seva viabilitat en un mercat competitiu per determinar si el projecte es suficientment sòlid com per portar-se a cap. Una vegada avaluat el funcionament de la empresa, l’empresari deu prendre la decisió de la forma de constitució de la entitat més adequada, en funció de les característiques i necessitats del projecte. Cada forma jurídica requereix una tramitació específica adequada a les característiques de la mateixa. El nombre de promotors, la responsabilitat dels emprenedors, la fiscalitat que aplica i el import mínim de capital social a aportar són les principals variables per la elecció de la forma jurídica. Abans del inici de la activitat, tota nova empresa ha de realitzar el tràmits que li corresponguin i complir amb les obligacions contables i fiscals estipulades. Aquesta tramitació s’agrupa en les següents categories: laborables, fiscals, llibre, registre, adopció de la forma jurídica y llicencies municipals. El cost y temps necessari per la realització de aquest procés, varia respecte la forma jurídica i les propietats. En la actualitat, ens troben amb un procediment extens i feixuc pels empresaris, que rellenteix i encareix el inici de la activitat. El dinamisme empresarial està estretament relacional amb la regulació, tant en tramitació com en fiscalitat, per tant, una metodologia carregada i complexa redueix la motivació e indueix al fracàs. Davant la situació financera i econòmica actual, una manera de incentivar als empresaris i fomentar el creixement socioeconòmic, es incorporant instruments que agilitzin i redueixin el cost de tramitació. La nova llei de societats limitades han suposat un avanç important respecte la tramitació de les noves societats. Mitjançant la incorporació dels punts de assessorament e inici a la tramitació (PAIT) i la tramitació via telemàtica, el empresari pot realitzar les gestions necessàries de la societat limitada de una manera àgil i menys costosa, i alhora, obtenir assessorament durant el procediment i els primers anys després de iniciar la activitat. En definitiva, el procés de creació de la nova empresa ha millorat, no obstant, convindrien certes modificacions en els procediments, a través de una política de simplificació administrativa, afavorint la fiscalitat de les noves empreses i facilitat el accés al finançament per a totes les formes jurídiques.

La metodologia del cas en un espai d'aprenentatge interactiu

Tota implementació d’un nou sistema de treball ha de ser revisada, avaluada i millorada perquè compleixi amb els seus objectius. Des que al curs 2004 (Ajut AGAUR 2004) varem dur a terme la implantació de la plataforma a les assignatures de la Facultat de Psicologia, estem treballant en les assignatures de l’àmbit de Psicologia social i, més concretament, Psicologia de les Organitzacions, amb uns materials originals, creatius i innovadors que no solament són fàcils d’utilitzar pel professor sinó que permeten la interacció entre docents de diferents facultats i estudiants, amb l’objectiu d’aprendre conjuntament. L’aplicació telemàtica per analitzar casos complexos va ser introduïda en una assignatura amb resultats significatius i és, a partir d’aquest projecte, que s’ha pogut treballar en altres assignatures amb iguals resultats d’èxit. L'informe que es presenta recull les millores establertes a partir de l’avaluació efectuada de l’experiència anterior i els resultats analitzats de la primera experiència. Les millores introduïdes no solament fan referència als materials (imatges, textos, relacions entre ells) sinó també a l’avaluació dels estudiants. Tenir uns criteris clars de què se li està demanant a l’estudiant que faci quan interactua amb la plataforma, l’amplitud del ventall de comportaments esperats (plantilla d’avaluació), i el feedback que ha de donar-se a cada estudiant, és una eina necessària per a poder avaluar amb garanties de qualitat. D’altra banda que el professor tingui un material elaborat en forma de graella, li facilita aquesta avaluació. Podem concloure amb aquest informe que la plataforma és capaç d’avaluar les competències que ens havíem proposat i, alhora, ser una bona eina per a treballar l’autonomia de l’estudiant i motivar-lo per a seguir aprofundint en l’àmbit dels RRHH en les organitzacions, objectiu que, des del principi, ens havíem proposat.

El papel de las mujeres periodistas españolas durante la Transición

En aquest TFC es revisa el paper que van tenir les dones periodistes durant la Transició espanyola. Així mateix s'analitza aquest moment històric concret i la seva influència en la premsa en general i en la llibertat d'expressió en particular.

Influencia del Inmuno-estimulador G1M! en la dieta de las doradas juveniles

Tradicionalment, els peixos marins s'han alimentat amb dietes altes en lípids amb ingredients d'origen marí, que contenen els àcids grassos essencials per a aquestes espècies. El subministrament dels olis i les farines de peix s'han vist afectats per l'augment de la ramaderia intensiva incloent l'aqüicultura i els fenòmens naturals que afecten la producció del mar. En diversos estudis s'ha observat que les dietes poden afectar la salut dels peixos cultivats. La quantitat i qualitat dels macronutrients, així com les vitamines i minerals essencials, poden afectar tant la incidència com la gravetat de determinades malalties infeccioses dels peixos. Alguns canvis en les dietes, encara que siguin molt subtils, poden influir greument en la capacitat de l'organisme de resistir els patògens oportunistes. Aquestes malalties microbianes causen grans pèrdues a l'aqüicultura intensiva i necessiten ser controlades per millorar el benestar dels animals i el benefici econòmic. Hi ha diferents tipus de substàncies conegudes per actuar com a immunoestimulants, però només unes poques són aptes per a la seva utilització en l'aqüicultura. Aquests immunoestimulants són extractes biològics i substàncies químiques sintètiques que estimulen la resposta immune mitjançant la promoció de la funció de cèl•lules fagocítiques.