1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant ms de cent hores de prctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visi general del centre, la seva història i els seus rgans de funcionament. Es fa una petita exposici dels motius de l'elecci per part de l'alumne, l'orientaci terica del centre, aix com la metodologia utilitzada i la temporalitzaci amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les rees infanto-juvenil i d'addicci i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexi per als futurs estudiants de psicologia, en l'rea clnica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prcticum clnico que no convierta a los estudiantes de psicologa en pedigeos de las prcticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros pblicos o privados, a la bsqueda de algn paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep M Farr, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de Mara Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psiclogo", en la seva segonda edici).
Resumo:
Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera història d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.
Resumo:
Treball que t com a missi la de realitzar un estudi i un pla de difusi per tal de posar en valor una part dels bnquers pertanyents a l' Organitzaci Defensiva dels Pirineus, popularment coneguda com a Lnia P, a la comarca de l' Alt Empord
Resumo:
A Escola , por excelncia, a instituio que tem de criar condies para que os alunos realizem e concretizem aprendizagens: aprendam a saber, saber-fazer, saber-ser e saber- estar. A criao destas condies passa necessariamente pela elaborao de programas, por parte do(s) Ministrio(s), e manuais escolares, a serem elaborados por autores que podem, ou no, ser professores, que se adequam ao pblico-alvo em que o ensino se vai desenvolver. Todavia, nem sempre estes pressupostos se verificam de forma articulada e condutora de resultados profcuos, culminando no registo de insuficincias que tangem ao ensino e aprendizagem da lngua, mais especificamente no desenvolvimento das competncias de escrita dos alunos. Assim, com este trabalho de investigao pretende-se: i) verificar de que forma os manuais de Lngua Portuguesa, dos 7 e do 8 anos de escolaridade, enquanto instrumentos que contribuem para auxiliar a prtica pedaggica, propem o desenvolvimento de competncias de escrita, analisando-os com base nos itens indicados no Programa, ii) averiguar a articulao entre os manuais escolares e o Programa de Lngua Portuguesa que se pretende implementar nas escolas de Cabo Verde para o 7 e 8 anos de escolaridade luz da Reviso Curricular, iii) identificar matizes de ensino e aprendizagem da escrita como lngua segunda, tanto nos manuais, como no Programa. Os resultados obtidos apontam para a insuficincia de propostas de escrita, nos manuais escolares, o que certamente ter consequncias nas prtica pedaggica e no desenvolvimento de competncias de escrita dos aprendentes, e mostram que existe desfasamento entre as indicaes programticas e as propostas de escrita constantes nos mencionados manuais, indo estes, por vezes, alm do que consta no Programa. De salientar ainda que, quer os manuais, quer o Programa, no evidenciam marcas de lecionao do Portugus como lngua segunda. Embora, no seja objetivo deste estudo somos ainda, da opinio que o Programa deve reger-se por um estrutura clara, que evidencie adequadamente o que se pretende que os alunos aprendam em cada saber que enforma a Lngua Portuguesa
Resumo:
El plantejament de fer un treball final en la modalitat acadmica permet a lestudiant daprofundir en algun aspecte acadmic que li hagi semblat interessant i del que cregui no tenir gaire o suficients coneixements. Aquest s el meu cas. En el segon any del mster vaig cursar lassignatura Elaboracions del mite, impartida per lEmilio Surez, que em va permetre accedir a lantiga Grcia amb una mplia panormica que abraava la mitologia des de diferents fonts arqueolgiques i textuals, la història i la literatura. Si b la majoria dassignatures que he cursat shan centrat casualment en les arts de finals del segle XIX i principis del XX, les referncies a la cultura antiga han sigut constants en el mster i aquesta perseverana s el motiuque em va conduir cap a un tema que mirs cap aquest passat lluny que, tanmateix, gaudeix de la reminiscncia prpia de qualsevol llegat.
Resumo:
Anlisi de les relacions que s'estableixen entre la història i la memria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret per en funci de l'actual fase global en la qual la memria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificaci democrtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operaci cosmtica el gran damnificat s el coneixement histric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.
Resumo:
Anlisi de les relacions que s'estableixen entre la història i la memria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret per en funci de l'actual fase global en la qual la memria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificaci democrtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operaci cosmtica el gran damnificat s el coneixement histric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.
Resumo:
Dins del vast camp de la didctica en l'mbit dels museus, la recerca que presentem centra la mirada en les accions, mitjans i recursos que la instituci musestica posa a l'abast del pblic escolar per afavorir-ne l'aprenentatge de contiguts histrics i arqueolgics. Es tracta d'un estudi realitzat entre dos camps disciplinars: la didctica i la museologia. L'article posa l'mfasi en les caracterstiques dels materials didctics dels museus d'història i d'arqueologia i, en concret, de la funci dels continguts procedimentals en la definici d'aquests materials. Per mitj d'una anlisi del nivell de complexitat estructural dels verbs emprats en aquestes definicions, es conclou que hi predominen els de nivell ms elemental, en detriment dels procediments propis de les disciplines de referncia.
Resumo:
Des de la nostra posici de medievalistes, considerem les fonts histriques com a punt de partida de tota investigaci histrica i entenem que la formaci dels nostres alumnes ha de dirigir-se no noms a l'adquisici de coneixements sin tamb al desenvolupament de les habilitats relacionades amb el tractament de las fonts de la Historia. Per altra banda, la nostra experincia en l's de les TIC tant per a la difusi com per a la docncia de la història i l'arqueologia, ens ha perms constatar la seva validesa com a eina de transmissi de coneixements i d'estmul en el procs d'aprenentatge dels nostres alumnes. Per tot aix, des del grup [contra] Taedium d'Investigaci i Innovaci Docent en Historia Medieval, hem optat per dissenyar i realitzar tot un seguit de materials didctics en els que recerca i docncia es donen la ma amb l'objectiu que els nostres estudiants s'introdueixin en l'ofici i s'impliquin en el seu procs d'aprenentatge. Des de la reproducci virtual en 3D d'un castell dels segles XI-XII fins als materials on line que actualment estem desenvolupant, hem reflexionat i evolucionat en una lnia de treball que ens ha de permetre transformar les dinmiques de l'aula i les formes de comprensi dels processos de transmissi i adquisici de coneixements en l'mbit universitari.
Resumo:
What is the use of representing in performance the image of the cave from book VII of Platos Republic? Josep Palau i Fabre considers that in Platos dialogues the speakers are mere instruments at the service of his dialectical purpose. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and relying on Heraclituss conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favouring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabres La Caverna, the tragic hero, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his cavemates after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows still leaves them his powerful experience of the agonistiks thought, which might bear fruit in their life to come.
Resumo:
El tema que ens ocupa, el de la discriminaci social de les dones, ha estat una de les qestions cabdals del segle passat i tamb ho ser d'aquest, per de manera diferent. El segle XX s el segle de lxit pblic de la majoria de reivindicacions de les dones. De fet aquestes van comenar molt abans en la història i no han tingut el mateix calendari a tots els pasos -encara hi ha llocs on les dones no poden votar-, per podem afirmar que s en el segle XX que el moviment feminista s'ha generalitzat i ha aconseguit un dels seus triomfs mes importants, fer de la lluita per a la igualtat de les dones una lluita de les institucions poltiques deis pasos occidentals desenvolupats
Resumo:
El tema de la mort continua essent el tema ms tab en la nostra societat . Ni a les famlies, ni als alumnes, ni a lescola en parlem. I quan esdev una mort, a part de totes les emocions que ens afloren, no sabem ni com viure-la ni com ajudar a viure-la per elaborar un procs de dol correcte. Aqu trobareu una exposici terica del concepte de la mort i del dol que t la societat actual, aix com un breu reps al llarg de la història i les cultures. Shi exposa com perceben la mort els infants i les caracterstiques dels processos de dol que elaboren en les diferents etapes, fent especial esment a ledat de 5 a 8 anys, etapa del CI de lEducaci Primria a lescola. Tamb hi podeu trobar leix central del treball, una proposta dactivitats per a treballar i reflexionar sobre la mort a laula de CI, que pretn ajudar a preparar als infants per afrontar les prdues i trencar el concepte de mort com a tab
Resumo:
A gaireb ning no li estranyar un nmero monogrfic d'Estudis dHistòria Agrria dedicat al pairalisme. El terme resulta familiar al lector habitual de llibres d'història i aquest lector no ignora -s possible que lexistncia d'aquest nmero el faci reflexionar sobre aix- que el fenomen ha estat poc estudiat. Poques vegades deu passar, per, que una paraula d'aquest tipus -una paraula de rel occitana, per que respon a una creaci intellectual daqu- hagi adquirit un significat precs al marge dels diccionaris i de les enciclopdies. Perqu ni la paraula pairalisme ni ladjectiu pairalista han estat objecte de definici en cap dels diccionaris ms usuals de la llengua catalana. En el diccionari Pompeu Fabra, en el de la Gran Enciclopdia Catalana, i en el ms recent de lInstitut d'Estudis Catalans apareix nicament pairal, com a adjectiu, i amb una definici molt breu i molt concreta: dels pares
Resumo:
Lobjectiu daquest treball de recerca s el destablir una Ruta sobre el Patrimoni Industrial de la Garrotxa amb la finalitat de potenciar el patrimoni industrial de la comarca; fomentar la seva protecci, rehabilitaci i preservaci; aix com tamb fer accessible aquest patrimoni als visitants i habitants donant a conixer diferents tipus daccs a la ruta: a peu, amb bicicleta o amb cotxe
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la història oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna història de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra història
