Queen-worker conflict over male production and sex ratio in a facultatively polyandrous bumble bee, <i>Bombus hypnorumi>: the consequences of nest usurpation.

Evolutionary conflicts among social hymenopteran nestmates are theoretically likely to arise over the production of males and the sex ratio. Analysis of these conflicts has become an important focus of research into the role of kin selection in shaping social traits of hymenopteran colonies. We employ microsatellite analysis of nestmates of one social hymenopteran, the primitively eusocial and monogynous bumblebee Bombus hypnorum, to evaluate these conflicts. In our 14 study colonies, B. hypnorum queens mated between one and six times (arithmetic mean 2.5). One male generally predominated, fathering most of the offspring, thus the effective number of matings was substantially lower (1–3.13; harmonic mean 1.26). In addition, microsatellite analysis allowed the detection of alien workers, those who could not have been the offspring of the queen, in approximately half the colonies. Alien workers within the same colony were probably sisters. Polyandry and alien workers resulted in high variation among colonies in their sociogenetic organization. Genetic data were consistent with the view that all males (n = 233 examined) were produced by a colony’s queen. Male parentage was therefore independent of the sociogenetic organization of the colony, suggesting that the queen, and not the workers, was in control of the laying of male-destined eggs. The population-wide sex ratio (fresh weight investment ratio) was weakly female biased. No evidence for colony-level adaptive sex ratio biasing could be detected.

Is big best? Queen size, usurpation and nest closure in a primitively eusocial sweat bee (<i>Lasioglossum malachurumi>).

For primitively eusocial insects in which a single foundress establishes a nest at the start of the colony cycle, the solitary provisioning phase before first worker emergence represents a risky period when other, nestless foundresses may attempt to usurp the nest. In the primitively eusocial sweat bee <i>Lasioglossum malachurumi> (Hymenoptera, Halictidae), spring foundresses compete for nests which are dug into hard soil. Nest-searching foundresses (‘floaters’) frequently inspected nests during this solitary phase and thereby exerted a usurpation pressure on resident queens. Usurpation has been hypothesised to increase across the solitary provisioning phase and favour closure of nests at an aggregation, marking the termination of the solitary provisioning phase by foundresses, before worker emergence. However, our experimental and observational data suggest that usurpation pressure may remain constant or even decrease across the solitary provisioning phase and therefore cannot explain nest closure before first worker emergence. Levels of aggression during encounters between residents and floaters were surprisingly low (9% of encounters across 2 years), and the outcome of confrontations was in favour of residents (resident maintains residency in 94% of encounters across 2 years). Residents were significantly larger than floaters. However, the relationship between queen size and offspring production, though positive, was not statistically significant. Size therefore seems to confer a considerable advantage to a queen during the solitary provisioning phase in terms of nest residency, but its importance in terms of worker production appears marginal. Factors other than intraspecific usurpation need to be invoked to explain the break in provisioning activity of a foundress before first worker emergence.

Idália Farinho Custódio y Maria Aliete Farinho Galhoz, Memória tradicional de Vale Judeu, Vols. I y II, Loulé, Câmara Municipal de Loulé, 1996-1997, 356 y 457 pp.

Depois do volume dedicado aos "Contos" (saído em 2004), estamos em presença dp II vol. do "Património Oral do Concelho de Loulé.

Glorias de Querétaro, en la fundadion [i. e. fundación] y admirables progresos de la muy I. y ven. Congregación Eclesáiastica de Presbíteros Seculares de Maria Santísima de Guadalupe de México .

UANL

Anna Maria Geli: "La Universitat és un servei públic i té l'obligació de retre comptes"

La revista Engega entrevista la Dra. Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona

[Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat]

Ressenya del llibre Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat. L’obra tracta sobre l’humanisme a Mallorca, la conclusió de la qual és que, tenint en compte que l’humanisme en estat pur no va existir ni tan sols a Itàlia, es pot parlar de l’humanisme català comptant amb les seves reminiscències de l’Edat Mitjana de les que no se sostreuen enlloc

El fenomen turístic residencial [Ressenya del llibre Turisme residencial i territori: la segona residència a la regió de Girona de Rosa Maria Fraguell]

Ressenya del llibre Turisme residencial i territori. L’obra és una anàlisi dels fenòmens de la segona residència i del turisme residencial i la seva plasmació territorial centrada a les comarques de Girona

Geografia històrica i història del paisatge [Ressenya del llibre Geografia històrica i història del paisatge, de Joan Nogué i Josep Maria Puigvert (eds.)]

Ressenya d’aquesta obra que es compon de tretze articles de temàtica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana històrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadèmic i geogràfic més immediat

Don Llorenç Maria Duran i Coli : sus aportaciones a la renovación educativa mallorquina.

Resumen tomado de la publicación. Incluye una conferencia del Llorenç Duran impartida en 1977 en referencia a una experiencia de escuela activa en el año 1933, y que hasta ahora estaba inédita

Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll, tres pilars fonamentals de la llengua catalana moderna. 'Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover y Francesc de B. Moll, tres pilares fundamentales de la lengua catalana moderna'.

Resumen tomado de la revista

Resum i valoracions de l'experimentació del CIL a l'IES Joan Maria Thomas. 'Resumen y valoraciones de la experimentación del CIL en el IES Joan Maria Thomas'.

Documento en formato electrónico (PDF). Resumen tomado parcialmente de la propia innovación

Joaquim Masmitjà i de Puig (1808-1886) i la seva obra educativa : les Missioneres Cor de Maria. 'Joaquim Masmitjà i de Puig (1808-1886) y su obra educativa : las Misioneras Corazón de María'.

Investigar, completar y dar a conocer la vida de Joaquim Masmitjà i de Puig y su obra pedagógica, encuadrándola en el mundo social, político, eclesiástico y educativo. Investigar, completar y valorar la aportación pedagógica de la obra educativa de la Congregación de las misioneras del Corazón de María desde su fundación hasta hoy, así como aportar datos concretos sobre la Congregación que nos permita profundizar en su conocimiento. Contexto civil y eclesiástico de la vida y obra de Joaquim Masmitjà. Trabajo pedagógico de las misioneras del Corazón de María. Realiza un análisis histórico de la vida de Joaquim Masmitjà y de su congregación Hijas del Santísimo Inmaculado Corazón de María, realizando un análisis exhaustivo de la estructura y de su línea de actuación educativa. Bibliografía, archivos, publicaciones, epistolario activo y pasivo, testimonios orales, documentos inéditos. Lecturas bibliográficas. Joaquim Masmitjà es el primero en fundar en España una congregación religiosa femenina con dedicación exclusiva a la docencia. Los postulados educativos en que fundamenta su obra son efectivamente innovadores. Es una congregación próxima a las necesidades que la envuelven, pero con especial dedicación a los necesitados y a la vez es pionera de marcar unas pautas educativas que seguirán las posteriores fundaciones.

Les fundacions de Santa Maria de Cervià i Santa Maria de Vilabertran en el context de la societat feudal (1053-1069)

Descripció de l' evolució del llinatge dels senyors de Cervià i la fundació del monestir benedictí de Sta. Maria de Cervià l'any 1053 i de la canònica de Sta. Maria de Vilabertran l'any 1069 en el context de la societat catalana del segle XI