Joan Maragall, en solfa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joan Maragall i els lectors joves

Resumen basado en el de la publicaci??n

La paraula viva a l'escola : Joan Maragall : projecte interdisciplinari de l'alumnat de cicle superior

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisi i classificaci?? dels jocs de la inf??ncia de Joan Amades en funci?? de la seva l??gica interna i del g??nere dels practicants (1674- 1947)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Una Experiència didàctica a l’entorn d’un artista: Joan Brossa

L’experiència que aquí es presenta és el resultat d’un projecte que es va fer amb 50 alumnes del cicle inicial, i més concretament amb nens i nens de primer de primària d’una escola de Sant Cugat del Vallès concertada per la Generalitat de Catalunya on la llengua vehicular del centre i d’ús dels alumnes és, majoritàriament, el català. Aquest treball s’enquadra, per una banda, en el marc psicològic i cognitiu del constructivisme, i per l’altra en la teoria sociocultural de l’aprenentatge. Des del punt de vista del constructivisme perquè parteix del fet que aprendre implica un conjunt de processos interpretatius per tal d’elaborar, de construir una nova representació de la realitat a partir dels esquemes, de les representacions que hom té prèviament sobre ella; i des de la teoria sociocultural de l’aprenentatge perquè descriu el procés tenint en compte la interacció entesa com a interacció amb els altres i interacció amb un mateix. La proposta de treball a partir del llegat que va deixar Brossa encaixa perfectament amb els dos enfocaments comentats anteriorment i amb la situació d’aprenentatge dels alumnes de sis i set anys; per què? Perquè l’obra de l’autor parteix d’allò que ells estan aprenent: les lletres; perquè ho fa de manera molt didàctica: a partir de la màgia, de la sorpresa de l’inesperat; perquè relaciona la literatura i la llengua amb l’àmbit audiovisual; perquè juga i ens fa jugar amb les paraules i els conceptes; perquè la seva obra es fonamenta en una visió crítica de la realitat

Discurs de la rectora de la Universitat de Girona, Dra. Anna M. Geli, en l'acte d'investidura com doctors honoris causa de Ferran Mir Estruch i Joan Roca i Fontané

En el seu discurs, la rectora, fa un repàs dels dotze doctors honoris causa que la UdG ha nomenat i fa especial menció als recents nomenats. A Ferran Mir Estruch, destacant la seva llarga trajectòria acadèmica, caracteritzada pel rigor de les seves actuacions, tant en el camp de la docència com de la recerca, i la fidelitat de la seva tasca docent, de guiatge i de col·laboració amb els estudis empresarials de la UdG. I a Joan Roca i Fontané a qui aquest doctorat honoris causa és també un tribut a la creativitat, a la sensibilitat, a la imaginació, a l’aposta lúdica per una 'joie de vivre' compartides amb els seus germans entorn d’un cerimonial, d’un ritus laic que, sense deixar de ser restauradors, els converteix també en investigadors i artistes

Perfils. Joan Fontcuberta

Entrevista a Joan Fontcuberta, fotògraf i Premi Nacional d'Assaig 2011, que ha participat en el seminari 'Polítiques d'arxiu : la noció d'arxiu i les pràctiques artístiques contemporànies', organitzat per la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis, el grup de recerca Teories de l’art contemporani i el Ministerio de Ciencia e Innovación i que ha tingut lloc a la Facultat de Lletres

Amer i l'institut [Ressenya del llibre L'institut d'Amer : una aspiració col·lectiva, de Joan Sala i Plana]

Ressenya del llibre de Joan Sala i Plana, 'L'institut d'Amer : una aspiració col·lectiva', publicat l' any 1999 per l' Ajuntament d' Amer. L'obra ajuda a entendre el perquè a mitjans de la dècada dels 60, amb tant sols 3.400 habitants Amer, s'engresca en el projecte de dotar la població d'un centre docent d'estudis secundaris

Vince malum a bono: la guerra secreta de mossèn Joan Domènech a la Cerdanya (1939-1949)

Sobre la figura de mossèn Joan Domènech que va ajudar a traspassar fronteres a gent que volia escapar de l'infern nazi

Un model de guia didàctica [Ressenya del llibre Itinerari geològic de Banyoles : descoberta del funcionament del sistema lacustre, de David Brusi , Joan Bach i Miquel Sanz]

Ressenya del llibre 'Itinerari geològic de Banyoles : descoberta del funcionament del sistema lacustre' de David Brusi, Joan Bach i Miquel Sanz, editat per l' Ajuntament de Banyoles i Eumo Editorial l'any 1990

Creativitat i subversió en les reescriptures de Joan Sales

Creativitat i subversió en les reescriptures de Joan Sales se centra en la figura de l’editor i novel•lista Joan Sales (1912-1983) i pretén ressituar l’autor d’Incerta glòria dins del panorama literari català a partir d’una diversificació dels punts de mira des dels quals esdevé possible realitzar-ne un estudi. Com a base, s’han utilitzat les teories traductològiques de finals del segle XX, elaborades per autors com André Lefevere i Susan Bassnett, que situen la traducció, l’edició, l’adaptació, la crítica literària i la historiografia dins del terreny de la reescriptura creativa i atorguen un poder subversiu a totes aquestes activitats. Així, doncs, s’ha intentat modificar la tendència que, històricament, havia dut a considerar de manera negativa les reescriptures de Sales. Sota el paraigua teòric de la reescriptura, les manipulacions, els canvis i les intervencions esdevenen una eina que contribueix a l’evolució literària d’una cultura.

La intervenció de Joan Coromines en alguns dels grans episodis de la història de la llengua catalana del S. XX (amb un apèndix d'observacions sobre la llengua catalana de Joan Coromines)

La tesi doctoral LA INTERVENCIÓ DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APÈNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportació de Joan Coromines en la història de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingüista és situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dècades del segle passat i descriu la intervenció i les aportacions de Coromines en la continuació del treball normativitzador del català. La tesi demostra que Coromines és una figura indispensable per comprendre la dinàmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX.