908 resultados para Paper, Bamboo.


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

სტატია მომზადდა ევროაკადემიის მეორე გლობალური კონფერენციისთვის „ევროპა შიგნით და გარეთ: მრავალრიცხოვანი დამკვირვებლების თვალით დანახული ევროპა და ევროპელები"

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

სტატია მომზადდა ევროაკადემიის საერთაშორისო კონფერენციისთვის „აღმოსავლეთ ევროპის ხელახლა გამოგონება"

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

This paper brings to light new data on the absence of influence of lunar phases on the preservation of bamboo sticks. The author cut down for one and a half years (from - June 18, 1947 to December 30,1948) bamboos in every phase of the moon. With part of the sticks obtained a fence was built; the rest v/as kept under shelter. In the fence there were: 5 whole sticks with no preservative, 5 whole sticks with thanalith, 5 halved sticks with no preservative, 5 halved sticks with thanalith, all buried 10 centimeters in the soil. An equal number of the same types and in the same fence were kept upright 10 centimeters above the soil. Under shelter, in a shed, there was another group of sticks, 10 of each of the same four types. After 5 1/2 years no damage was observed in the fence for any treatment or any phase of the moon. On the other hand, for those bamboos kept under shelter the following numbers of perforated sticks were observed. Number of perforated sticks after 5 1/2 years Without Thanalith Thanalith Date of cutting Phase of the moon Whole Halved Whole Halved 8 - 25 - 47 Prime 0 3 0 0 9 - 29 - 47 Full 0 3 0 0 10 - 7 - 47 Wane 0 3 0 0 10 - 14 - 47 New 2 4 0 0 10 - 29 - 47 Full 0 5 0 0 11 - 6 - 47 Wane 3 3 0 0 11 - 13 - 47 New 0 1 0 0 4 - 1 - 43 Wane 3 5 0 0 8 - 27 - 48 Wane 1 3 0 0 10 - 10 - 48 Prime 1 3 0 0 Totals 10 36 0 0 So, among the 400 sticks kept under shelter, after 5 1/2 years, only 46 were perforated, all among those withe no preservative. No influence of lunar phase at cutting down of sticks seems to be present.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Magdeburg, Univ., Fak. für Informatik, Diss., 2015

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Fígado, veneno e sôro sanguíneo de "Bothrops jararaca" foram estudados por meio da eletroforese em papel e determinação de atividades enzimáticas. Xantina oxidase e deshidrogenase foram encontradas sòmente no fígado das cobras. A análise espectrográfica do veneno e do sôro confirmam os resultados negativos obtidos para xantina oxidase uma vez que não foi encontrado molibdêneo. L-amino ácido oxidase foi determinada no fígado, sÔro e veneno. A eletroforese em papel do sôro sanguíneo mostrou que existem 7 frações proteicas, sendo que duas apresentam fluorescência característica de flavinas, quando expostas à luz ultra-violeta. Em vista dos resultados obtidos é concluido que as flavinas do sôro e do veneno de Bothrops jararaca estão na maior parte ligadas às proteínas. Estas flavinas combinadas parecem estar sob a forma de FAD (flavina adenina dinucleotídeo) fazendo parte do grupo prostético da L-amino ácido oxidase, uma vez que não foi encontrada nenhuma atividade de xantina oxidase.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L’adaptació de la novel·la “La noia que estimava Tom Gordon”, de Stephen King en guió cinemetogràfic ha servit de punt de partida per estudiar tots els elements implicats en el procés. Aquests inclouen el procediment ha seguir i aspectes tècnics relacionats com com ara l'story board o la banda sonora. En una segona part s’explica com s’ha treballat la novel·la esmentada per tal de convertir-la en guió. Finalment s’adjunta el propi guió.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000. El tema principal fa referència a com la demanda d'inversió pública ha d'estar legitimada en termes de beneficis públics que es poden reivindicar. L’autor tracta de revisar individualment i de prop els valors d’aquesta legitimació.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquesta comunicació es va presentar al &i&Simpòsium internacional sobre la creació de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Japó, el 28 de gener, de 1996. El seu propòsit principal és fer una interpretació dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contemporània, tot tenint en compte la gran influència que reben aquests per part dels mitjans de comunicació.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Critically ill patients depend on artificial nutrition for the maintenance of their metabolic functions and lean body mass, as well as for limiting underfeeding-related complications. Current guidelines recommend enteral nutrition (EN), possibly within the first 48 hours, as the best way to provide the nutrients and prevent infections. EN may be difficult to realize or may be contraindicated in some patients, such as those presenting anatomic intestinal continuity problems or splanchnic ischemia. A series of contradictory trials regarding the best route and timing for feeding have left the medical community with great uncertainty regarding the place of parenteral nutrition (PN) in critically ill patients. Many of the deleterious effects attributed to PN result from inadequate indications, or from overfeeding. The latter is due firstly to the easier delivery of nutrients by PN compared with EN increasing the risk of overfeeding, and secondly to the use of approximate energy targets, generally based on predictive equations: these equations are static and inaccurate in about 70% of patients. Such high uncertainty about requirements compromises attempts at conducting nutrition trials without indirect calorimetry support because the results cannot be trusted; indeed, both underfeeding and overfeeding are equally deleterious. An individualized therapy is required. A pragmatic approach to feeding is proposed: at first to attempt EN whenever and as early as possible, then to use indirect calorimetry if available, and to monitor delivery and response to feeding, and finally to consider the option of combining EN with PN in case of insufficient EN from day 4 onwards.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Leiden University Medical Center durant l’any 2007. La teràpia de resincronització cardíaca (TRC), mitjançant l'estimulació biventricular, millora el pronòstic dels pacients amb insuficiència cardíaca i asincronia ventricular. Tot i així, fins a una tercera part dels pacients que reben TRC no presenten cap milloria clínica ni en la funció cardíaca. L'absència d'asincronia ventricular és una de les raons que explicarien la falta de resposta. Les tècniques actuals d'ecocardiografia permeten caracteritzar la mecànica ventricular i definir l'asincronia ventricular acuradament. Mitjançant tècniques ecocardiogràfiques s’ha estudiat la mecànica i sincronia ventriculars dels pacients amb insuficiència cardíaca tractats amb TRC per obtenir predictors de resposta a aquesta teràpia per optimitzar la seva relació cost-eficàcia. En 161 pacients tractats amb TRC es varen realitzar ecocardiografies seriades (abans i després de la implantació del marcapàs biventricular, amb el dispossitiu activat i desactivat). Els volums i la fracció d'ejecció ventriculars esquerres varen ser quantificats. L'asincronia ventricular esquerra va ser estudiada amb imatge en 2D strain, calculant el retard d'activació entre diferents segments ventriculars en diferents direccions: longitudinal, circumferencial i radial. Tanmateix, els efectes de la TRC sobre el remodelat i la mecànica ventricular esquerra es varen avaluar amb tècniques de 2D strain, mesurant el pic sistòlic d'escurçament longitudinal (GLPSS). Una reducció d'un 15% o més del volum telesistòlic del ventricle esquerre al final del seguiment va ser considerat com a marcador de resposta favorable a la TRC. Els resultats han mostrat que les tècniques de 2D strain permeten estudiar àmpliament la sincronia i mecànica ventriculars esquerres per identificar pacients que potencialment responedors a la TRC.