990 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
El Pla de l'Estany comprn 11 municipis agrupats al voltant d'una petita ciutat, Banyoles, on viu actualment el 60% de la poblaci comarcal (13.000 habitants). La resta d'estanyencs, uns 8.000, estan heterogniament repartits en la desena de municipis restants que -si exceptuem Porqueres i Cornell de Terri- en cap cas superens els 800 vilatans
Resumo:
Els moviments diaris de persones i productes entre les diferents localitats sn un fet evident i fcilment palpable dins el nostre context social actual. Caldes de Malavella, municipi d'uns 3.000 habitants situat al sud-est de la comarca de la Selva, limitant amb la del Girones, s una d'aquestes poblacions que sobresurt especialmenl perqu genera bon nombre de fluxos de moviment, ja sigui de persones o de productes, amb l'entorn territorial ms proper. Sens dubte, el fet de tenir a l'abast tot un ampli ventall de vies de comunicaci de notable importncia, com la Nacional II, l'autopista A-17, la lnia de ferrocarril Barcelona-Franga o el mateix aeroport Girona-Costa Brava, ha estat el principal factor que ha propiciat aquests fluxos de moviment
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
El paisatge, ents com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes caracterstiques prpies, s el reflex fidel de l'evoluci econmica, social, poltica i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendncies contraposades: una forta pressi urbanitzadora i implementadora d'infraestructures, i un increment progressiu de la superfcie forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogenetat. El resultat d'ambdues tendncies ha estat una homogenetzaci paisatgstica progressiva que s'ha volgut illustrar amb el que s'ha anomenat "dicotomia ciment-bosc"
Resumo:
Estudi de lobra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castell com Benito Snchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. Lautor aprofita per fer un reps de les obres que lhan tractat. Larticle semmarca en un nmero monogrfic amb el ttol Miscellnia dhomenatge a Modest Prats
Resumo:
L'articulaci poltica del pla de Barcelona en l'poca medieval es va basar en l'existncia de dos territoris: d'una banda, una gran rea que va coincidir amb la plana entre les desembocadures del Llobregat i del Bess, on les autoritats locals exerciren alguna funci de control judicial. D'altra banda, un territori molt ms petit, anomenat Hort i Vinyet (Parrquia de Sants i Sarri Sant Mart Provenals), on la jurisdicci civil i penal del Consell de Cent era absoluta. L'objectiu d'aquest treball s mostrar, en primer lloc, que el territori anomenat Hort i Vinyet no existia i, d'altra banda, que l'extens territori no era subjecte a la jurisdicci municipal
Resumo:
El paisatge, ents com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes caracterstiques prpies, s el reflex fidel de levoluci econmica, social, poltica i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendncies contraposades: una forta pressi urbanitzadora i implementadora dinfraestructures, i un increment progressiu de la superfcie forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogenetat. El resultat dambdues tendncies ha estat una homogenetzaci paisatgstica progressiva que sha volgut illustrar amb el que sha anomenat dicotomia ciment-bosc
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
Resumo:
Descripci del viatge entre Llagostera i Romany de la Selva realitzat per lautora un dia de tardor
Resumo:
El Arxiu Nacional de Catalunya, asumiendo su responsabilidad de comunicar el patrimonio documental a la ciudadana, y con la finalidad de contribuir a la democratizacin de la cultura, ha implementado un servicio didctico (SDANC) que tiene por objetivo principal el de promover la didctica con fuentes de archivo. El instrumento principal del SDANC es la base de datos SDANC RECERCA, que rene la descripcin de fuentes de archivo a la cual se asocia la imagen digitalizada de los documentos que han sido seleccionados por su utilidad didctica. Este aplicativo, que actualmente rene 5000 documentos, ser accesible a travs de internet en los prximos meses.
Resumo:
El propsito de este artculo es definir la naturaleza y el proceso evolutivo del discurso del EZLN (Ejrcito Zapatista de Liberacin Nacional) en su etapa temprana de presencia pblica, de 1994 a 1996. El anlisis de discurso propuesto est enfocado en identificar los parmetros por medio de los cuales los zapatistas entablan dilogos con el gobierno mexicano y con la sociedad civil nacional e internacional, en el marco de su lucha de emancipacin. Dichos parmetros son identificados mediante la lectura detallada de las cuatro Declaraciones de la Selva Lacandona, las cuales, concebidas por los zapatistas como sus instrumentos privilegiados de comunicacin con la sociedad civil, pueden ayudarnos a identificar el terreno en el que establecen sus bases ideolgicas y operativas, como movimiento poltico y percibir las diferentes forma de manifestacin de su proyecto poltico e ideolgico. La metodologa utilizada para realizar una lectura detallada de estos textos est influida en gran medida por la propuesta heurstica de Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, sobre el anlisis de luchas polticas que intentan cuestionar y desplazar poderes y discursos hegemnicos, en el mbito de lo poltico y lo ideolgico.---The purpose of this article is to define the EZLN (Zapatista Army of National Liberation) discourse, its nature and the evolving process involved in its early public presence, between 1994 and 1996. The proposed discourse analysis is focused to identify the parameters used by the zapatistas to carry out dialogue processes with the Mexican Government, national and international civil society, whilst undertaking their emancipatory struggle. These parameters are identified through a close reading of the four Declarations of the Lacandona Jungle, conceived by the zapatistas as privileged instruments for the communication of their message to civil society. The latter can provide interesting insights on the ideological and operative basis of this political movement, as well as the different levels of manifestation of the zapatista political and ideological project. The methodology that is used to elaborate a detailed reading of these texts is influenced greatly by the political thought of Ernesto Laclau y Chantal Mffe. Laclau and Mouffe have long reflected on the possibility of analysing political struggles that attempt to question and displace hegemonic discourse and powers in the ideological and political field. Ernesto Laclau and Chantal Mouffe. Both have reflected on the possibility of analysing political struggles thatattempt to question and displace hegemonic discourse and powers in the ideological and political field.
Resumo:
Resumen del autor en cataln
Resumo:
Resumen de la autora en cataln
Resumo:
Resumen de la revista en cataln
