Avaluació de la formació inicial dels mestres de música de la UAB en l’àmbit de la direcció musical

En aquest treball analitzem el procés de formació dels mestres de música de la UAB en l’àmbit de la direcció musical i avaluem si allò que han après els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de l’educació. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.

Intuïció, fusió i confusió: tècnica vocal utilitzada per les actrius als muntatges de teatre musical produïts a Catalunya en el segle XXI

En aquest treball es descobreix en quin moment apareix el teatre musical, com a gènere, a Catalunya. També es veu com es va anar perfilant el col·lectiu d'actrius de musical i com va evolucionar la seva tècnica vocal. Finalment, l'anàlisi de les dades recollides mostra quins recursos vocals coneixen i utilitzen aquestes actrius actualment

Attachment and temperament in early childhood; implications for later behavior problems.

In the context of a French validation study, the Child Behavior Checklist (CBCL) was administered to more than 3000 French speaking mothers of 5-year-old children. Scores were factor-analyzed. Principal components analysis revealed four dimensions: externalizing and internalizing behavior problems, immaturity and somatoform disorders. Another sample of 40 mothers participated in a longitudinal study, filling in the CBCL when their children were 5 years old. These children had been observed previously in the Strange Situation (SSP) at 21 months. Several dichotomous variables derived from the SSP (e.g. secure versus insecure, proximal versus distal interaction with the mother, avoidant behavior) have been used as predictors of the four dimensions extracted from the CBCL. Hierarchical regressions showed that proximal behaviors with the mother, which reflect temperamental characteristics independently of the quality of attachment, predicted internalizing problems, whereas avoidance of the mother, or insecure-avoidant attachment, predicted internalizing as well as externalizing problems at 5 years of age. These results show that attachment and temperament, as assessed by the SSP, may each have specific implications for later behavior problems.

Validation d'une nouvelle grille de codage de la régulation émotionnelle avec le Laboratory Temperament Assessment Battery (Lab-TAB)

L'objectif de cette étude est de valider une nouvelle grille de codage pour le Lab-TAB (Goldsmith et Rothbart, 1999). Cette grille mesure l'intensité émotionnelle et les comportements de régulation chez l'enfant âgé de six mois. L'accord interjuge se révèle satisfaisant. Les analyses factorielles ont mis en évidence trois facteurs - attention, niveau d'activité et détournement actif - retrouvés dans la littérature comme stratégies de régulation émotionnelle. Les analyses de consistance interne démontrent une bonne homogénéité de ces facteurs. La validité externe se révèle satisfaisante aux niveaux concourant et prédictif. Enfin, cet outil de codage permet de distinguer les prématurés et les nés à terme. L'ensemble de ces résultats indiquent que l'outil élaboré présente de bonnes qualités psychométriques.

Moderate-Vigorous Physical Activity across Body Mass Index in Females: Moderating Effect of Endocannabinoids and Temperament.

BACKGROUND Endocannabinoids and temperament traits have been linked to both physical activity and body mass index (BMI) however no study has explored how these factors interact in females. The aims of this cross-sectional study were to 1) examine differences among distinct BMI groups on daytime physical activity and time spent in moderate-vigorous physical activity (MVPA), temperament traits and plasma endocannabinoid concentrations; and 2) explore the association and interaction between MVPA, temperament, endocannabinoids and BMI. METHODS Physical activity was measured with the wrist-worn accelerometer Actiwatch AW7, in a sample of 189 female participants (43 morbid obese, 30 obese, and 116 healthy-weight controls). The Temperament and Character Inventory-Revised questionnaire was used to assess personality traits. BMI was calculated by bioelectrical impedance analysis via the TANITA digital scale. Blood analyses were conducted to measure levels of endocannabinoids and endocannabinoid-related compounds. Path-analysis was performed to examine the association between predictive variables and MVPA. RESULTS Obese groups showed lower MVPA and dysfunctional temperament traits compared to healthy-weight controls. Plasma concentrations of 2-arachidonoylglyceryl (2-AG) were greater in obese groups. Path-analysis identified a direct effect between greater MVPA and low BMI (b = -0.13, p = .039) and high MVPA levels were associated with elevated anandamide (AEA) levels (b = 0.16, p = .049) and N-oleylethanolamide (OEA) levels (b = 0.22, p = .004), as well as high Novelty seeking (b = 0.18, p<.001) and low Harm avoidance (b = -0.16, p<.001). CONCLUSIONS Obese individuals showed a distinct temperament profile and circulating endocannabinoids compared to controls. Temperament and endocannabinoids may act as moderators of the low MVPA in obesity.

Musical training intensity yields opposite effects on grey matter density in cognitive versus sensorimotor networks.

Using optimized voxel-based morphometry, we performed grey matter density analyses on 59 age-, sex- and intelligence-matched young adults with three distinct, progressive levels of musical training intensity or expertise. Structural brain adaptations in musicians have been repeatedly demonstrated in areas involved in auditory perception and motor skills. However, musical activities are not confined to auditory perception and motor performance, but are entangled with higher-order cognitive processes. In consequence, neuronal systems involved in such higher-order processing may also be shaped by experience-driven plasticity. We modelled expertise as a three-level regressor to study possible linear relationships of expertise with grey matter density. The key finding of this study resides in a functional dissimilarity between areas exhibiting increase versus decrease of grey matter as a function of musical expertise. Grey matter density increased with expertise in areas known for their involvement in higher-order cognitive processing: right fusiform gyrus (visual pattern recognition), right mid orbital gyrus (tonal sensitivity), left inferior frontal gyrus (syntactic processing, executive function, working memory), left intraparietal sulcus (visuo-motor coordination) and bilateral posterior cerebellar Crus II (executive function, working memory) and in auditory processing: left Heschl's gyrus. Conversely, grey matter density decreased with expertise in bilateral perirolandic and striatal areas that are related to sensorimotor function, possibly reflecting high automation of motor skills. Moreover, a multiple regression analysis evidenced that grey matter density in the right mid orbital area and the inferior frontal gyrus predicted accuracy in detecting fine-grained incongruities in tonal music.

Utilització d'algorismes genètics per a la composició musical

Aquest memòria presenta un estudi sobre l’aplicació dels algorismes genètics per a lacomposició musical. Es descriu un sistema generador d’un conjunt de melodies i les evoluciona, a través de la iteració de l’algorisme, per a obtenir la millor composició possible, segons unconjunt de normes harmòniques i rítmiques definides arbitràriament.Les regles emprades combinen la modelització de diferents aspectes que la teoria i anàlisimusical occidental contemporani defineix com a essencials per a composar melodies agradables a l’oïda humana. Els trets més importants són melodies amb una certa linealitat, harmonia en lespolifonies i un caràcter rítmic en aquestes composicions.S’ha utilitzat el model d’ Implicació – Realització per a afavorir la linealitat i agradabilitat melòdica, un estudi estadístic de ritme i melodia en peces musicals en format MIDI i la definició per part de l’usuari d’una seqüència d’acords o patró amb el qual les melodies generades hi harmonitzaran.L’algoritme sembla generar satisfactòriament melodies que compleixen amb els aspectesavaluats, i amb la possibilitat de definir diferents seqüències d’acords, el sistema esdevé una eina d’ajuda per a realitzar petites composicions o fragments harmònics d’una manera més automatitzada.

DigitalJukebox: desarrollo de una aplicación musical interactiva

DigitalJukebox es un sistema interactivo de visualización de elementos musicales, diseñado para ser instalado en un contexto semipúblico, como por ejemplo un bar. El funcionamiento de este sistema está inspirado en las antiguas máquinas de discos, de modo que permite a losusuarios elegir la música que quieren escuchar durante su estancia en el local. A su vez, DigitalJukebox ofrece un valor añadido con respecto a la tradicional máquina de discos: además de la música, muestra el videoclip de la canción y una serie de imágenes del artista seleccionado.Así pues, este proyecto abarca las diferentes fases de creación del sistema: la definición del problema, el estudio del trabajo existente en este ámbito, el análisis de los requerimientos de losusuarios, el diseño del sistema, su implementación y la evaluación final con usuarios.

Campo Musical Cabo-verdiano da Area Metropolitana de Lisboa Protoganistas, Identidades e Musica Imigrante

Portugal é um país que acolhe, desde a década de 60 do século pretérito, uma das mais expressivas comunidades africanas – a cabo-verdiana –, cuja característica saliente é marcada, designadamente, pela presença de uma significativa e dinâmica cultura transnacional. A música, através dos seus mais variados géneros e formas, representa seguramente a dimensão mais importante desta diversificada população imigrante, juntamente com a língua cabo-verdiana. Daí o interesse no conhecimento, tanto quanto possível aprofundado, da realidade musical cabo-verdiana em contexto imigratório, a partir de um olhar atento sobre o chamado campo musical, ancorado particularmente na Área Metropolitana de Lisboa (AML). Interessada em caracterizar, nos seus aspectos essenciais, o campo da música migrante cabo-verdiana na Área Metropolitana de Lisboa, esta investigação propõe-se descrever e analisar o funcionamento do campo da música migrante cabo-verdiana, observando a sua configuração, tanto no plano estrutural das relações sociais no seu interior e com o seu exterior, das trajectórias, práticas e perfis sociográficos dos músicos, como no plano simbólico/cultural das representações, identidades, representações e culturas profissionais, com base numa amostra de 102 casos, à qual foi aplicado um inquérito por questionário, para além de métodos qualitativos, designadamente a entrevista em profundidade e o focus group, de forma combinada e de acordo com o princípio da triangulação metodológica.

A Expressão da Cabo-verdianidade na Obra musical de Beto Dias

Para a realização deste trabalho monográfico, propôs-se um tema na área da Cultura Caboverdiana, sob o título, A Expressão da Cabo-verdianidade na Obra Musical de Beto Dias. O que se almeja trabalhar neste estudo monográfico é a mensagem transmitida nas composições musicais de Beto Dias e a sua relevância para a compreensão da cabo-verdianidade e não a querela à volta dos contornos da música nacional, em toda a sua abrangência e pertinência, ou seja, não se discute no presente os ritmos, as melodias, as influências e os géneros musicais subjacentes à questão. Com efeito, o compositor e intérprete, Beto Dias produziu uma vasta obra musical através de inúmeras composições, por si próprio interpretadas em vários discos, onde trata temas do quotidiano cabo-verdiano. Entretanto, ninguém se debruçou ainda sobre a referida obra com o fim de identificar na mesma a expressão da alma crioula e da cabo verdianidade, elementos psicossociais importantes para a compreensão do sócio-cultural cabo-verdiano.

Cartelera musical : del Renacimiento al Barroco

El título del siguiente trabajo está inspirado en la revista Billboard (U.S.A.), lista de éxitos musicales (U.S.A.,1936), y la Cartella Musicale de Adriano Banchieri (Venecia, 1601), queriendo hacer homenaje a las músicas o melodías más escuchadas. Este fenómeno que aparentemente involucra sólo la recepción, fue muy común durante el s. XVI (período en el cual nos centraremos), pero también mucho antes y hasta nuestros días. El término técnico utilizado para el estudio del mismo, será el de “préstamo”, en música, desarrollado por varios musicólogos pero principalmente por Peter Burkholder. Este proceso ha involucrado no sólo la recepción, sino también la composición, interpretación, intercambio, etc. Mi idea es argumentar y documentar en la medida de lo posible este fenómeno mediante algunos ejemplos concretos.

Els baixonets a Catalunya : una aproximació organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de Mar

Aquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.

Are Americans' musical preferences more omnivores today?

Although we found a general trend favouring the omnivorousness thesis, as soon as we adjusted it to a set of structural factors and consumers tastes it was clear that this was caused by elitist inclusive omnivores who had increased the scope of their tastes. In general, younger cohorts were becoming less omnivorous, nevertheless, they were also becoming more educated and had greater to higher levels of inc ome, making the youth moreomnivorous. As expected, upscale consumers set limits on their popular taste: musicalgenres, whose audiences had educational levels below the mean profile were less preferredby upscale respondents. In spite of this, as time passed, some popular brows gained socialstatus.