As peculiaridades da democratização da região do Cáucaso do Sul no contexto da Política Europeia de Vizinhança

O período após o colapso da União Soviética foi o tempo da procura de novas identidades na nova realidade e de escolha de novos parceiros e aliados, o tempo da construção de novos estados e de formulação das regras e normas nacionais. Após o desmoronamento da ideologia soviética - um facto reconhecido oficialmente durante o período da Perestroika –, as pessoas sentiram uma necessidade de preencher o vácuo ideológico e desenvolver uma nova identidade. Foi proclamada a rejeição da estrutura política administrativa herdada da União Soviética e do sistema de economia planificada, e desenvolvida a tendência para a construção do estado democrático fundado numa economia de mercado. As expectativas relativas às transformações no período pós-soviético estavam relacionadas com o Ocidente (EUA e UE), e a construção do estado soberano foi fundada em modelos ocidentais de estado de direito, ‘boa governança’ e a economia de mercado. A UE desempenhou um papel importante na democratização dos estados da região do Sul do Cáucaso através de vários projetos e programas bilaterais e multilaterais no âmbito da Política Europeia de Vizinhança e da Parceria Oriental. Embora as reformas democráticas tenham sido realizadas com vista ao estabelecimento de uma Constituição democrática, à implementação de eleições democráticas e ao desenvolvimento da sociedade civil, fortaleceram, também, ainda mais, a natureza autoritária do poder, impediram a criação de um estado de direito, reforçaram violação dos direitos e das liberdades humanas. (NODIYA, 2003: 30; BAKHMAN, 2003: 17; BADALOV, 2003: 20). Deste modo, o processo da promoção da democracia através das reformas nos três estados do Sul do Cáucaso conduziu à criação de estados de “conteúdo autocrático misto, mas de forma democrática” (CHETERYAN, 2003: 41). Embora seja possível identificar as semelhanças entre os três estados da região do Sul do Cáucaso nas reformas do processo de desenvolvimento, os métodos e meios de implementação de reformas nas realidades dos estados regionais pela administração nacional foram bastante diferentes, por razões associadas às especificidades de cada um (DELCOUR e WOLCZUK, 2013: 3). Cada país é caracterizado pelas suas peculiaridades ao nível da situação geopolítica e diversidade do potencial económico – fatores que definem a trajetória política e económica do estado no período pós-soviético e, em certa medida, influenciam o modo como se desenvolvem as relações com a UE e, portanto, o processo de adoção das reformas e a sua introdução a nível nacional.

La place de l’autonomie de l’apprenant en formation ouverte et à distance dans le contexte de l’enseignement supérieur ouest-africain

Les difficultés croissantes de l’enseignement supérieur en matière d’accessibilité aux formations et de disponibilité de filières de qualité, dans les pays en voie de développement de l’Afrique de l’Ouest notamment, conjuguées avec le développement vertigineux des technologies de l’information et de la communication (TIC), suscitent un grand espoir de faire de la formation à distance une solution alternative crédible des formations présentielles (OCDE, 2006). Or, si la littérature s’accorde à reconnaitre aux TIC et l’interactivité qu’elles procurent des facteurs favorisant l’apprentissage (Karsenti, 2006), la réalité du terrain éducatif lui impose de reconnaitre que non seulement la révolution de la formation ouverte et à distance (FOAD) n’est pas encore d’actualité (OCDE, 2006), mais qu’elle ne le sera que si, pour faire face à la distance transactionnelle, plus accrue en formation à distance, l’apprenant ne se contente plus d’apprendre, mais d’apprendre à apprendre, ce qui exige de lui des compétences d’autonomie. Or, malgré des décennies d’intérêt et d’investissement de la recherche, le développement de l’autonomie sur le terrain reste toujours marginal, les débats philosophiques ayant pris le pas sur la quête de solutions pratiques (Albero ,2003). La question de savoir comment les éducateurs de la FOAD utilisent les solutions existantes, censées favoriser l’autonomie de l’apprenant, telles certaines formes de tutorat et de travail de groupes, n’est pas sans intérêt, puisqu’elle permet de mieux comprendre le terrain cible et sa part de responsabilité dans cet insuccès de l’autonomie. S’inscrivant en droite ligne des travaux d’Albero (2003), la présente étude organise les principes d’autonomie suivant un cadre conceptuel privilégiant l’action et le développement, selon une dimension dynamique symbolisant l’importance du soutien à accorder à l’apprenant, une dimension topologique indiquant la nécessité pour ce soutien de prendre en compte les différents aspects sur lesquels l’apprenant peut exercer son autonomie et une dimension chronologique exprimant l’importance du désétayage. De façon pratique, cette étude, démarrée en 2009 dans le contexte de la FOAD du 2IE (Institut International des Ingénieurs de l’Eau et de l’Environnement), sis à Ouagadougou au Burkina Faso, s’organise en trois articles : le premier tente de comprendre si les conditions d’efficacité de la FOAD, selon les apprenants, formulent un besoin d’apprentissage en autonomie; le second tente de comprendre, à partir des propos des tuteurs, si l’encadrement des apprenants respecte les principes d’autonomie; enfin, le troisième article s’est penché, sur la base des intentions exprimées par les concepteurs, sur le respect des principes d’autonomie par les cours. L’éloignement des apprenants et l’objectif de comprendre leurs perceptions de la FOAD, nous ont fait préférer une approche de recherche de type mixte, à la fois qualitative pour mieux comprendre leur perception (Karsenti & Savoie-Zajc, 2004) et quantitative, pour tenir compte de leur éloignement. Pour la perception des éducateurs, nous avons opté pour une approche qualitative/descriptive plus appropriée dès que l’étude vise la compréhension du phénomène social abordé (Karsenti & Savoie-Zajc, 2004). Des résultats obtenus, la perception des 62 apprenants sur les 170 initialement invités par courriel à répondre au questionnaire, semble confirmer l’autonomie de l’apprenant comme une condition de leur réussite en FOAD. La demande des apprenants pour un soutien accru, malgré l’effort actuellement consenti par l’encadrement, effort reconnu par les apprenants eux-mêmes et qu’attestent les 10 tuteurs interviewés sur une quarantaine au 2IE, devrait, toutefois, inviter à la réflexion, puisque ne s’opposant pas réellement à un apprentissage en hétéronomie. À l’analyse, il apparait que l’insatisfaction des apprenants s’expliquerait par la non-prise en compte des différents aspects susceptibles d’influencer leur apprentissage. De plus, en nous référant aux entretiens avec les 11 concepteurs de cours sur un total de 30, il apparait que, bien que conscients de la nécessité d’adapter les cours au contexte de la FOAD, ni la modularité des contenus, ni la flexibilité de la structure des cours ne semblent être prises en compte. Au final, l’étude révèle l’urgence de lutter contre les habitudes acquises en formation présentielle et la nécessité d’employer des pédagogues professionnels formés pour une pédagogie d’autonomisation. Encore faudrait-il que l’autonomie soit véritablement consacrée par la littérature comme une praxis pour signifier qu’elle n’a d’autre fin qu’elle-même, et non comme une poiesis, pour dire que l’autonomie vise une production et cesserait dès que son objectif est atteint.

The berth allocation problem at port terminals : a column generation framework

Le problème d'allocation de postes d'amarrage (PAPA) est l'un des principaux problèmes de décision aux terminaux portuaires qui a été largement étudié. Dans des recherches antérieures, le PAPA a été reformulé comme étant un problème de partitionnement généralisé (PPG) et résolu en utilisant un solveur standard. Les affectations (colonnes) ont été générées a priori de manière statique et fournies comme entrée au modèle %d'optimisation. Cette méthode est capable de fournir une solution optimale au problème pour des instances de tailles moyennes. Cependant, son inconvénient principal est l'explosion du nombre d'affectations avec l'augmentation de la taille du problème, qui fait en sorte que le solveur d'optimisation se trouve à court de mémoire. Dans ce mémoire, nous nous intéressons aux limites de la reformulation PPG. Nous présentons un cadre de génération de colonnes où les affectations sont générées de manière dynamique pour résoudre les grandes instances du PAPA. Nous proposons un algorithme de génération de colonnes qui peut être facilement adapté pour résoudre toutes les variantes du PAPA en se basant sur différents attributs spatiaux et temporels. Nous avons testé notre méthode sur un modèle d'allocation dans lequel les postes d'amarrage sont considérés discrets, l'arrivée des navires est dynamique et finalement les temps de manutention dépendent des postes d'amarrage où les bateaux vont être amarrés. Les résultats expérimentaux des tests sur un ensemble d'instances artificielles indiquent que la méthode proposée permet de fournir une solution optimale ou proche de l'optimalité même pour des problème de très grandes tailles en seulement quelques minutes.

Sustainable Watershed Management: Illusion or Reality? A case of Kerala State in India

Soil erosion is more detrimental and affects the chemical, physical and biological properties of the soil. Degradation of soil and water resources is a worldwide problem. Over the next two decades, it is expected that the world will need 17% more water to grow food for the increasing population in developing countries and that total water use will increase by 40%. The total land area subjected to human-induced soil degradation is estimated as 20 x 106 (km)2 Hence conservation of soil and water is essential for the subsistence of life. This can be made possible through sustainable watershed management. This thesis aims at investigating the condition under which sustainable watershed management is possible in Kerala, in South India. The research has been carried out in three stages. In the first stage a conceptual framework is formulated (Chapter 3) based on the relevant literature (Chapter 2) in the field of watershed management. In the second stage this framework is applied to two existing case studies in Kerala State (Chapter 4). In the third stage, the methodology is used to test out geo textile innovation (Chapter 5) in two field experiments (Chapter 6).

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Evaluation of a large-eddy model simulation of a mixed-phase altocumulus cloud using microwave radiometer, lidar and Doppler radar data

Using the Met Office large-eddy model (LEM) we simulate a mixed-phase altocumulus cloud that was observed from Chilbolton in southern England by a 94 GHz Doppler radar, a 905 nm lidar, a dual-wavelength microwave radiometer and also by four radiosondes. It is important to test and evaluate such simulations with observations, since there are significant differences between results from different cloud-resolving models for ice clouds. Simulating the Doppler radar and lidar data within the LEM allows us to compare observed and modelled quantities directly, and allows us to explore the relationships between observed and unobserved variables. For general-circulation models, which currently tend to give poor representations of mixed-phase clouds, the case shows the importance of using: (i) separate prognostic ice and liquid water, (ii) a vertical resolution that captures the thin layers of liquid water, and (iii) an accurate representation the subgrid vertical velocities that allow liquid water to form. It is shown that large-scale ascents and descents are significant for this case, and so the horizontally averaged LEM profiles are relaxed towards observed profiles to account for these. The LEM simulation then gives a reasonable. cloud, with an ice-water path approximately two thirds of that observed, with liquid water at the cloud top, as observed. However, the liquid-water cells that form in the updraughts at cloud top in the LEM have liquid-water paths (LWPs) up to half those observed, and there are too few cells, giving a mean LWP five to ten times smaller than observed. In reality, ice nucleation and fallout may deplete ice-nuclei concentrations at the cloud top, allowing more liquid water to form there, but this process is not represented in the model. Decreasing the heterogeneous nucleation rate in the LEM increased the LWP, which supports this hypothesis. The LEM captures the increase in the standard deviation in Doppler velocities (and so vertical winds) with height, but values are 1.5 to 4 times smaller than observed (although values are larger in an unforced model run, this only increases the modelled LWP by a factor of approximately two). The LEM data show that, for values larger than approximately 12 cm s(-1), the standard deviation in Doppler velocities provides an almost unbiased estimate of the standard deviation in vertical winds, but provides an overestimate for smaller values. Time-smoothing the observed Doppler velocities and modelled mass-squared-weighted fallspeeds shows that observed fallspeeds are approximately two-thirds of the modelled values. Decreasing the modelled fallspeeds to those observed increases the modelled IWC, giving an IWP 1.6 times that observed.

Construction of coordination polymers of cadmium(II) with mixed hexamethylenetetramine and terephthalate or thiocyanate ligands

Three new polymeric complexes [Cd(hmt)(SCN)(2)(H2O)(2)](n) (1), [Cd-3(mu(2)-hmt)(2)(SCN)(6)(H2O)(2)](n) (2), and [Cd-2(hmt)(2)(tP)(2)(H2O)(6)](n) (3) [hmt = hexamethylenetetramine, tp = terephthalate] have been synthesized and characterized by single crystal X-ray diffraction. Both the compounds 1 and 2 are 1-D polymers where Cd units are linked by double end-to-end thiocyanate bridges but in 2 the chain is wider containing three cadmium atoms instead of one as found in 1. In both compounds the coordination environment around cadmium atom is distorted octahedral. Compound 3 is a three-dimensional polymer having water-filled microporous channels. Both tp and brut are mu(2)-bridged. One of the acid groups of tp is coordinated in chelating bidentate and the other in monodentate fashion. Half of its Cd atoms are hexa-coordinated and the rest are hepta-coordinated. Thermogravimetric analysis and X-ray diffraction study of 3 show that its framework remains intact upon removal of water molecules. The flexibility of coordination number around cadmium atoms (six or seven) probably plays an important role in establishing the rigidity of the framework. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Bending, twisting, and breaking CuCN chains to produce framework materials: the reactions of CuCN with alkali-metal halides

The reactions of the low-temperature polymorph of copper(I) cyanide (LT-CuCN) with concentrated aqueous alkali-metal halide solutions have been investigated. At room temperature, KX (X = Br and I) and CsX (X = Cl, Br, and I) produce the addition products K[Cu-2(CN)(2)Br](H2O)-H-. (I), K-3[Cu-6(CN)(6)I-3](.)2H(2)O (II), Cs[Cu-3(CN)(3)Cl] (III), Cs[Cu-3(CN)(3)Br] (IV), and Cs-2[Cu-4(CN)(4)I-2](H2O)-H-. (V), with 3-D frameworks in which the -(CuCN)- chains present in CuCN persist. No reaction occurs, however, with NaX (X = Cl, Br, I) or KCl. The addition compounds, I-V, reconvert to CuCN when washed. Both low- and high-temperature polymorphs of CuCN (LT- and HT-CuCN) are produced, except in the case of Cs[Cu-3(CN)(3)Cl] (III), which converts only to LT-CuCN. Heating similar AX-CuCN reaction mixtures under hydrothermal conditions at 453 K for 1 day produces single crystals of I-V suitable for structure determination. Under these more forcing conditions, reactions also occur with NaX (X = Cl, Br, I) and KCl. NaBr and KCl cause some conversion of LT-CuCN into HT-CuCN, while NaCl and NaI, respectively, react to form the mixed-valence Cu(I)/Cu(II) compounds [Cu-II(OH2)(4)][Cu-4(I)(CN)(6)], a known phase, and [Cu-II(OH2)(4)][Cu-4(I)(CN)(4)I-2] (VI), a 3-D framework, which contains infinite -(CuCN)- chains. After 3 days of heating under hydrothermal conditions, the reaction between KI and CuCN produces [Cu-II(OH2)(4)][Cu-2(I)(CN)I-2](2) (VII), in which the CuCN chains are broken into single Cu-CN-Cu units, which in turn are linked into chains via iodine atoms and then into layers via long Cu-C and Cu-Cu interactions.

Proposing a hybrid-intelligent framework to secure e-government web applications

One of the essential needs to implement a successful e-Government web application is security. Web application firewalls (WAF) are the most important tool to secure web applications against the increasing number of web application attacks nowadays. WAFs work in different modes depending on the web traffic filtering approach used, such as positive security mode, negative security mode, session-based mode, or mixed modes. The proposed WAF, which is called (HiWAF), is a web application firewall that works in three modes: positive, negative and session based security modes. The new approach that distinguishes this WAF among other WAFs is that it utilizes the concepts of Artificial Intelligence (AI) instead of regular expressions or other traditional pattern matching techniques as its filtering engine. Both artificial neural networks and fuzzy logic concepts will be used to implement a hybrid intelligent web application firewall that works in three security modes.

Idealized model for changes in equilibrium temperature, mixed layer depth, and boundary layer cloud over land in a doubled CO2 climate

An idealized equilibrium model for the undisturbed partly cloudy boundary layer (BL) is used as a framework to explore the coupling of the energy, water, and carbon cycles over land in midlatitudes and show the sensitivity to the clear‐sky shortwave flux, the midtropospheric temperature, moisture, CO2, and subsidence. The changes in the surface fluxes, the BL equilibrium, and cloud cover are shown for a warmer, doubled CO2 climate. Reduced stomatal conductance in a simple vegetation model amplifies the background 2 K ocean temperature rise to an (unrealistically large) 6 K increase in near‐surface temperature over land, with a corresponding drop of near‐surface relative humidity of about 19%, and a rise of cloud base of about 70 hPa. Cloud changes depend strongly on changes of mean subsidence; but evaporative fraction (EF) decreases. EF is almost uniquely related to mixed layer (ML) depth, independent of background forcing climate. This suggests that it might be possible to infer EF for heterogeneous landscapes from ML depth. The asymmetry of increased evaporation over the oceans and reduced transpiration over land increases in a warmer doubled CO2 climate.

Land re-use, complexity and actor-networks: a framework for research

This paper will present a conceptual framework for the examination of land redevelopment based on a complex systems/networks approach. As Alvin Toffler insightfully noted, modern scientific enquiry has become exceptionally good at splitting problems into pieces but has forgotten how to put the pieces back together. Twenty-five years after his remarks, governments and corporations faced with the requirements of sustainability are struggling to promote an ‘integrated’ or ‘holistic’ approach to tackling problems. Despite the talk, both practice and research provide few platforms that allow for ‘joined up’ thinking and action. With socio-economic phenomena, such as land redevelopment, promising prospects open up when we assume that their constituents can make up complex systems whose emergent properties are more than the sum of the parts and whose behaviour is inherently difficult to predict. A review of previous research shows that it has mainly focused on idealised, ‘mechanical’ views of property development processes that fail to recognise in full the relationships between actors, the structures created and their emergent qualities. When reality failed to live up to the expectations of these theoretical constructs then somebody had to be blamed for it: planners, developers, politicians. However, from a ‘synthetic’ point of view the agents and networks involved in property development can be seen as constituents of structures that perform complex processes. These structures interact, forming new more complex structures and networks. Redevelopment then can be conceptualised as a process of transformation: a complex system, a ‘dissipative’ structure involving developers, planners, landowners, state agencies etc., unlocks the potential of previously used sites, transforms space towards a higher order of complexity and ‘consumes’ but also ‘creates’ different forms of capital in the process. Analysis of network relations point toward the ‘dualism’ of structure and agency in these processes of system transformation and change. Insights from actor network theory can be conjoined with notions of complexity and chaos to build an understanding of the ways in which actors actively seek to shape these structures and systems, whilst at the same time are recursively shaped by them in their strategies and actions. This approach transcends the blame game and allows for inter-disciplinary inputs to be placed within a broader explanatory framework that does away with many past dichotomies. Better understanding of the interactions between actors and the emergent qualities of the networks they form can improve our comprehension of the complex socio-spatial phenomena that redevelopment comprises. The insights that this framework provides when applied in UK institutional investment into redevelopment are considered to be significant.

A framework for adapting survey design through time for wildlife population assessment

Sampling strategies for monitoring the status and trends in wildlife populations are often determined before the first survey is undertaken. However, there may be little information about the distribution of the population and so the sample design may be inefficient. Through time, as data are collected, more information about the distribution of animals in the survey region is obtained but it can be difficult to incorporate this information in the survey design. This paper introduces a framework for monitoring motile wildlife populations within which the design of future surveys can be adapted using data from past surveys whilst ensuring consistency in design-based estimates of status and trends through time. In each survey, part of the sample is selected from the previous survey sample using simple random sampling. The rest is selected with inclusion probability proportional to predicted abundance. Abundance is predicted using a model constructed from previous survey data and covariates for the whole survey region. Unbiased design-based estimators of status and trends and their variances are derived from two-phase sampling theory. Simulations over the short and long-term indicate that in general more precise estimates of status and trends are obtained using this mixed strategy than a strategy in which all of the sample is retained or all selected with probability proportional to predicted abundance. Furthermore the mixed strategy is robust to poor predictions of abundance. Estimates of status are more precise than those obtained from a rotating panel design.

Towards global drought early warning capability: expanding international cooperation for the development of a framework for global drought monitoring and forecasting

Drought is a global problem that has far-reaching impacts and especially 47 on vulnerable populations in developing regions. This paper highlights the need for a Global Drought Early Warning System (GDEWS), the elements that constitute its underlying framework (GDEWF) and the recent progress made towards its development. Many countries lack drought monitoring systems, as well as the capacity to respond via appropriate political, institutional and technological frameworks, and these have inhibited the development of integrated drought management plans or early warning systems. The GDEWS will provide a source of drought tools and products via the GDEWF for countries and regions to develop tailored drought early warning systems for their own users. A key goal of a GDEWS is to maximize the lead time for early warning, allowing drought managers and disaster coordinators more time to put mitigation measures in place to reduce the vulnerability to drought. To address this, the GDEWF will take both a top-down approach to provide global real-time drought monitoring and seasonal forecasting, and a bottom-up approach that builds upon existing national and regional systems to provide continental to global coverage. A number of challenges must be overcome, however, before a GDEWS can become a reality, including the lack of in-situ measurement networks and modest seasonal forecast skill in many regions, and the lack of infrastructure to translate data into useable information. A set of international partners, through a series of recent workshops and evolving collaborations, has made progress towards meeting these challenges and developing a global system.

MetUM-GOML: a near-globally coupled atmosphere–ocean-mixed-layer model

Well-resolved air–sea interactions are simulated in a new ocean mixed-layer, coupled configuration of the Met Office Unified Model (MetUM-GOML), comprising the MetUM coupled to the Multi-Column K Profile Parameterization ocean (MC-KPP). This is the first globally coupled system which provides a vertically resolved, high near-surface resolution ocean at comparable computational cost to running in atmosphere-only mode. As well as being computationally inexpensive, this modelling framework is adaptable– the independent MC-KPP columns can be applied selectively in space and time – and controllable – by using temperature and salinity corrections the model can be constrained to any ocean state. The framework provides a powerful research tool for process-based studies of the impact of air–sea interactions in the global climate system. MetUM simulations have been performed which separate the impact of introducing inter- annual variability in sea surface temperatures (SSTs) from the impact of having atmosphere–ocean feedbacks. The representation of key aspects of tropical and extratropical variability are used to assess the performance of these simulations. Coupling the MetUM to MC-KPP is shown, for example, to reduce tropical precipitation biases, improve the propagation of, and spectral power associated with, the Madden–Julian Oscillation and produce closer-to-observed patterns of springtime blocking activity over the Euro-Atlantic region.

Does mixed frequency vector error correction model add relevant information to exchange misalignment calculus? Evidence for United States

Real exchange rate is an important macroeconomic price in the economy and a ects economic activity, interest rates, domestic prices, trade and investiments ows among other variables. Methodologies have been developed in empirical exchange rate misalignment studies to evaluate whether a real e ective exchange is overvalued or undervalued. There is a vast body of literature on the determinants of long-term real exchange rates and on empirical strategies to implement the equilibrium norms obtained from theoretical models. This study seeks to contribute to this literature by showing that it is possible to calculate the misalignment from a mixed ointegrated vector error correction framework. An empirical exercise using United States' real exchange rate data is performed. The results suggest that the model with mixed frequency data is preferred to the models with same frequency variables