Els hàbits alimentaris dels joves: el cas dels estudiants dl’I.E.S. Maragall

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. L’alimentació, per molt quotidiana que sigui, no és un tema resolt, més bé és una qüestió problemàtica, ja que entorn a aquesta es donen moltes vegades tota una sèrie de contradiccions. El propòsit d’aquesta recerca parteix de la percepció de que existeix un comportament alimentari típic de l’adolescència, que comparteix i a la vegada entra en conflicte amb les pràctiques tradicionals. A partir de l’estudi dels hàbits alimentaris d’un centre de secundària, seguint mètodes qualitatius, s’han plantejat altres objectius: analitzar les influències dels costums familiars, preveure les conseqüències d'aquests hàbits en els joves i en la societat, apreciar la implicació per part dels centres educatius i proposar millores d'actuació. Arriba a conclusions globals que comproven les hipòtesis formulades sobre l'existència d'un model alimentari propi dels adolescents, on es reconeixen les arrels culturals dels seus diferents orígens familiars, la seva adaptació al medi urbà i social en el que viuen i la contradicció entre informació i pràctica alimentària.

Barcelona: l'herència dels Jocs (1992-2002)

Publicació que reprèn l'anàlisi feta immediatament després dels Jocs Olímpics de 1992, ara amb la perspectiva que donen els deu anys transcorreguts. Tot partint del llibre dels mateixos editors "Les claus de l'èxit", publicat l'any 1995, que recollia estudis sobre els impactes socials, esportius, econòmics i culturals, queden palesos els efectes a mitjà i llarg termini d'aquell esdeveniment. També inclou la transcripció d'una conversa realitzada el juny del 2002 entre els tres màxims responsables dels Jocs: Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad.

Sobre as espécies brasileiras da família cyclocoelidae kossack 1911 (Trematoda, cyclocoelidae)

Cyclocoelum (Cyclocoelum) mutabile (Zeder, 1800), Cyclocoelum (Cyclocoelum) phasidi Stunkard, 1929 e Cyclocoelum (Haematotrephus) vanelli (Rudolphi, 1819) são referidos pela primeira vez no Brasil em novos hospedeiros. São apresentadas figuras originais e tabelas de medidas das espécies parasitas de aves brasileiras, pertencentes à família Cyclocoelidae Kossack, 1911.

Del despoblament a la revitalització demogràfica: els canvis en el comportament de la població al Pirineu català (1860-2006) : el cas de l’Urgellet i el Baridà (Alt Urgell-Cerdanya)

El treball es centra en l’estudi de l’evolució demogràfica de dues subcomarques del Pirineu català, l’Urgellet i el Baridà, entre mitjans del segle XIX i la darrera explotació estadística del padró d’habitants (2006). En la primera part del treball s’aporten bases teòriques sobre el procés de despoblament que han experimentat les àrees de muntanya catalanes i sobre el lent procés de recuperació que part d’aquests territoris experimenten en l’actualitat. A continuació es realitza un anàlisi estadístic en profunditat de les diferents etapes del despoblament, del canvi de tendència que es produeix a partir de la dècada de 1980 i de la recent revitalització demogràfica. Per últim, es presenten alguns dels factors explicatius d’aquest procés de recuperació demogràfica que afecta a determinats indrets del Pirineu català.

Joan Oró

Biografia del Doctor Joan Oró, especialista en bioquímica i biofísica i autor d'importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna, així com col·laborador en projectes de la NASA.

Contribuição ao estudo morfológico de ovos e ninfas de Triatoma brasiliensis neiva, 1911 (hemiptera, reduviidae, triatominae)

Foi feito um estudo da estrutura dos ovos e morfologia das ninfas, através da microscopia ótica e eletrônica de varredura, na procura de estabelecer novos parãmetros de identificação. Em microscopia ótica (MO) os ovos apresentam a superfície exocorial dividida em áreas poligonais. O exocório do corpo possui polígonos maiores do que os do opérculo, porém ambos são lisos. Em microscopia eletrõnica de varredura (MEV) o exocório do opérculo apresenta áreas poligonais de superfície estofada em pequenos sulcos irregulares e perfurações distribuídas aleatoriamente. O exocório do corpo possui áreas pouco acolchoadas com perfurações na superfície e nos bordos. Nas ninfas o sulco estridulatório apresenta características próprias para cada estádio.

Art i església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604)

Aquest treball de recerca del doctorand Bartomeu Martínez Oliver titulat Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovador pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique conservades a l’arxiu diocesà de Mallorca. Bartomeu Martínez Oliver centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors del Concili de Trento (1545-1563), aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col•leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. Finalment, dins la novetat del tema a Mallorca, cal dir que la investigació de Bartomeu Martínez connecta amb les investigacions sobre el pontificat immediatament anterior del bisbe Diego de Arnedo (1562-1572) i també, amb els treballs que s’han fet en altres diòcesis de l’Estat espanyol, i específicament a Catalunya. En aquest sentit, aquell treball de recerca ampliarà el coneixement real de l’aplicació conciliar que ha suscitat molts de tòpics dins la historiografia

L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover

Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català, fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà, li serviran per desenvolupar la seva poètica.

Development of Leishmania (Viannia) braziliensis Vianna, 1911 in Lutzomyia intermedia (Lutz & Neiva, 1912) (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae) under experimental conditions

The development of Leishmania (Viannia) braziliensis in experimentally infected Lutzomyia intermedia, showed colonization of the hindgut from 48h after the infective blood-meal, and the migration flagellates to the foregut, with a massive infection of the cardia at the 5th day post infection. Up to 10 days following the infective blood-meal, very few parasites were seen in the pharynx and cibarium. The role of L. intermedia as a vector of cutaneous leishmaniasis is discussed according to the estabilished criteria.

Estudo comparativo da genitália externa masculina de Triatoma neotomae Neiva, 1911 e Triatoma nitida Usinger, 1939 (Hemiptera, Reduviidae)

The morphological comparative study of the phallus organs, of both species, shown five structures wich may be used as taxonomic characters. They are: parameres (Pa), median process pygophore (PrP), basal plate (EPbi), gonopore (PrG) and endosoma process (PrEn).

On Thelazia anolabiata (Molin, 1860) Railliet & Henry, 1910 (Nematoda, Thelazioidea): a new host record and systematic considerations

Thelazia anolabiata (Molin, 1860) Raillet & Henry, 1910, parasite of eyes of birds, is reported in s new host, Ortalis canicolis pantanalensis Cher & Reich from Salobra, Mato Grosso do Sul State; T. digitata Travassos, 1918 and T. lutzi Travassos, 1918 are considered its synonyms.

Morphological Studies on the Triatoma brasiliensis Neiva, 1911 (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae) Genital Structures and Eggs of Different Chromatic Forms

Triatoma brasiliensis is considered one of the most important Chagas disease vectors being a widespread species in semiarid areas of northeastern Brazil. The species displays distinct chromatic patterns of the cuticle in different localities. Four populations were analyzed in this study: 1-Caicó, Rio Grande do Norte, it will be called the brasiliensis population; 2-Espinosa, Minas Gerais, the melanica population; 3-Petrolina, Pernambuco, the macromelasoma population, and 4-Juazeiro, Bahia, the darker one in overall cuticle coloration, the Juazeiro population. In order to differentiate the four populations of T. brasiliensis, a comparative morphological analysis of external genital structures and of eggs were carried out. The analysis of the male genital structures evidenced minor individual structural variations that did not correlate with chromatic differences or the geographical origins, emphasizing the importance of examining sufficiently large and representative samples before using minor genital variations for taxonomic diagnosis. By scanning electron microscopy of the egg exochorion, each chromatic population presented a distinct ornamentation pattern. The melanica population differed mainly from the other populations studied since it had about 40.6%, 69.6% and 76.6% more perforations, on each cell exochorion, than the brasiliensis, the Juazeiro and the macromelasoma populations respectively. In the melanica population the perforation layout is also peculiar, with densely distributed perforations over all the egg surface. Morphometric measures of the eggs showed statistically significant differences: the macromelasoma population presented the longest length (2.43 mm) while the shortest was recorded in the brasiliensis population (2.29 mm).