Entrevistant infants pre-escolars víctimes d’abús sexual i/o maltractament familiar : Eficàcia dels models d’entrevista forense

Entrevistant infants pre-escolars víctimes d’abús sexual i/o maltractament familiar: eficàcia dels models d’entrevista forense Entrevistar infants en edat preescolar que han viscut una situació traumàtica és una tasca complexa que dins l’avaluació psicològica forense necessita d’un protocol perfectament delimitat, clar i temporalitzat. Per això, s’han seleccionat 3 protocols d’entrevista: el Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, el model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, a partir del qual es va desenvolupar l’EASI (Evaluación del Abuso Sexual Infantojuvenil) i l’Entrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman. La hipòtesi de partida vol comprovar si els anteriors models permeten obtenir volums informatius diferents en infants preescolars. Conseqüentment, els objectius han estat determinar quin dels models d’entrevista permet obtenir un volum informatiu amb més precisions i menys errors, dissenyar un model d’entrevista propi i consensuar aquest model. En el treball s’afegeixen esquemes pràctics que facilitin l’obertura, desenvolupament i tancament de l’entrevista forense. La metodologia ha reproduït el binomi infant - esdeveniment traumàtic, mitjançant la visualització i l’explicació d’un fet emocionalment significatiu amb facilitat per identificar-se: l’accident en bicicleta d’un infant que cau, es fa mal, sagna i el seu pare el cura. A partir d’aquí, hem entrevistat 135 infants de P3, P4 i P5, mitjançant els 3 models d’entrevista referits, enfrontant-los a una demanda específica: recordar i narrar aquest esdeveniment. S’ha conclòs que el nivell de record correcte, quan s’utilitza un model d’entrevista adequat amb els infants en edat preescolar, oscil•la entre el 70-90%, fet que permet defensar la confiança en els records dels infants. Es constata que el percentatge d’emissions incorrectes dels infants en edat preescolar és mínim, al voltant d’un 5-6%. L’estudi remarca la necessitat d’establir perfectament les regles de l’entrevista i, per últim, en destaca la ineficàcia de les tècniques de memòria de l’entrevista cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis gràcies a la tècnica de la reinstauració contextual (RC), estant les altres tècniques fora de la comprensió i utilització dels infants d’aquestes edats. Interviewing preschoolers victims of sexual abuse and/or domestic abuse: Effectiveness of forensic interviews models 135 preschool children were interviewed with 3 different interview models in order to remember a significant emotional event. Authors conclude that the correct recall of children ranging from 70-90% and the percentage of error messages is 5-6%. It is necessary to fully establish the rules of the interview. The present research highlights the effectiveness of the cognitive interview techniques in children from P3 and P4. Entrevistando niños preescolares víctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense Se han entrevistado 135 niños preescolares con 3 modelos de entrevista diferentes para recordar un hecho emocionalmente significativo. Se concluye que el recuerdo correcto de los niños oscila entre el 70-90% y el porcentaje de errores de mensajes es del 5-6%. El estudio remarca la necesidad de establecer perfectamente las reglas de la entrevista y se destaca la ineficacia de las técnicas de la entrevista cognitiva en los niños de P3 y P4.

Entrevistando a niños preescolares víctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar : Eficacia de los modelos de entrevista forense

Entrevistando niños preescolares víctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense Se han entrevistado 135 niños preescolares con 3 modelos de entrevista diferentes para recordar un hecho emocionalmente significativo. Se concluye que el recuerdo correcto de los niños oscila entre el 70-90% y el porcentaje de errores de mensajes es del 5-6%. El estudio remarca la necesidad de establecer perfectamente las reglas de la entrevista y se destaca la ineficacia de las técnicas de la entrevista cognitiva en los niños de P3 y P4. Entrevistant infants pre-escolars víctimes d’abús sexual i/o maltractament familiar: eficàcia dels models d’entrevista forense Entrevistar infants en edat preescolar que han viscut una situació traumàtica és una tasca complexa que dins l’avaluació psicològica forense necessita d’un protocol perfectament delimitat, clar i temporalitzat. Per això, s’han seleccionat 3 protocols d’entrevista: el Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, el model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, a partir del qual es va desenvolupar l’EASI (Evaluación del Abuso Sexual Infantojuvenil) i l’Entrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman. La hipòtesi de partida vol comprovar si els anteriors models permeten obtenir volums informatius diferents en infants preescolars. Conseqüentment, els objectius han estat determinar quin dels models d’entrevista permet obtenir un volum informatiu amb més precisions i menys errors, dissenyar un model d’entrevista propi i consensuar aquest model. En el treball s’afegeixen esquemes pràctics que facilitin l’obertura, desenvolupament i tancament de l’entrevista forense. La metodologia ha reproduït el binomi infant - esdeveniment traumàtic, mitjançant la visualització i l’explicació d’un fet emocionalment significatiu amb facilitat per identificar-se: l’accident en bicicleta d’un infant que cau, es fa mal, sagna i el seu pare el cura. A partir d’aquí, hem entrevistat 135 infants de P3, P4 i P5, mitjançant els 3 models d’entrevista referits, enfrontant-los a una demanda específica: recordar i narrar aquest esdeveniment. S’ha conclòs que el nivell de record correcte, quan s’utilitza un model d’entrevista adequat amb els infants en edat preescolar, oscil•la entre el 70-90%, fet que permet defensar la confiança en els records dels infants. Es constata que el percentatge d’emissions incorrectes dels infants en edat preescolar és mínim, al voltant d’un 5-6%. L’estudi remarca la necessitat d’establir perfectament les regles de l’entrevista i, per últim, en destaca la ineficàcia de les tècniques de memòria de l’entrevista cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis gràcies a la tècnica de la reinstauració contextual (RC), estant les altres tècniques fora de la comprensió i utilització dels infants d’aquestes edats. Interviewing preschoolers victims of sexual abuse and/or domestic abuse: Effectiveness of forensic interviews models 135 preschool children were interviewed with 3 different interview models in order to remember a significant emotional event. Authors conclude that the correct recall of children ranging from 70-90% and the percentage of error messages is 5-6%. It is necessary to fully establish the rules of the interview. The present research highlights the effectiveness of the cognitive interview techniques in children from P3 and P4.

Pour une politique active contre l'érosion des bonnes volontés [For an active policy against the erosion of goodwill].

Maintaining a regular physical activity practice throughout lifetime is a challenge for most of us. This often means "resisting" against a physical environment and a social organization that promotes physical inactivity and discourage those who, fiercely, walk or try to commute by bike. So there's a little hero behind every doctor that distills the subtle potion of motivational interviewing against sedentary habits. Any hope of change in our living conditions, taking into account our natural need to move, is however not lost. This article illustrates the paths that are traced by collectivities in order that the advices we provide to our patients continue to make sense once the practice door is crossed.

El oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

És un treball d'antropologia, que ha cercat els oficis artesanals de la comarca de la Noguera, fent un treball de camp etnogràfic, tot entrevistan artesans, i també una recerca bibliogràfica sobre la realitat socio-econòmica de la comarca. Finalment s'han tret conclussions sobre la relació dels oficis amb la comarca.

Influence of counselor characteristics and behaviors on the efficacy of a brief motivational intervention for heavy drinking in young men-a randomized controlled trial.

BACKGROUND: Brief motivational intervention (BMI) has shown promising results to reduce alcohol use in young adults. Knowledge on mechanisms that predict BMI efficacy could potentially improve treatment effect sizes through data that optimize clinical training and implementation. Particularly, little attention has been given to counselor influence on treatment mechanisms. METHODS: We investigated the influence of counselors on BMI efficacy in reducing alcohol use among non-treatment-seeking young men (age 20) screened as hazardous drinkers. Participants were randomly allocated to (i) a group receiving a single BMI from 1 of 18 counselors selected to maximize differences in several of their characteristics (gender, professional status, clinical experience, and motivational interviewing [MI] experience) or (ii) a control group receiving assessment only. Drinking at 3-month follow-up was first compared between the BMI and control groups to assess efficacy. Then, the influence of counselors' characteristics (i.e., gender, professional status, clinical experience, MI experience, BMI attitudes, and expectancies) and within-session behaviors (i.e., measured by the Motivational Interviewing Skill Code) on outcome was tested in regression analyses. RESULTS: There was a significant (p = 0.02) decrease in alcohol use among the BMI group compared to the control group. Counselors that were male, more experienced, that had more favorable BMI attitudes and expectancies, higher MI skills, but surprisingly less MI-consistent behaviors, had significantly better outcomes than the control group while their counterparts did not. CONCLUSIONS: The current study demonstrated BMI efficacy on alcohol use reduction within a sample of non-treatment-seeking young adult males. Moreover, BMI effect was related to interindividual differences among counselors, and results therefore provide recommendations for BMI training and implementation with similar populations.

Do brief alcohol motivational interventions work like we think they do?

BACKGROUND: Questions remain about how brief motivational interventions (BMIs) for unhealthy alcohol use work, and addressing these questions may be important for improving their efficacy. Therefore, we assessed the effects of various characteristics of BMIs on drinking outcomes across 3 randomized controlled trials (RCTs). METHODS: Audio recordings of 314 BMIs were coded. We used the global rating scales of the Motivational Interviewing Skills Code (MISC) 2.1: counselor's acceptance, empathy, and motivational interviewing (MI) spirit, and patient's self-exploration were rated. MI proficiency was defined as counselor's rating scale scores ≥5. We also used the structure, confrontation, and advice subscale scores of the Therapy Process Rating Scale and the Working Alliance Inventory. We examined these process characteristics in interventions across 1 U.S. RCT of middle-aged medical inpatients with unhealthy alcohol use (n = 124) and 2 Swiss RCTs of young men with binge drinking in a nonclinical setting: Swiss-one (n = 62) and Swiss-two (n = 128). We assessed the associations between these characteristics and drinks/d reported by participants 3 to 6 months after study entry. RESULTS: In all 3 RCTs, mean MISC counselor's rating scales scores were consistent with MI proficiency. In overdispersed Poisson regression models, most BMI characteristics were not significantly associated with drinks/d in follow-up. In the U.S. RCT, confrontation and self-exploration were associated with more drinking. Giving advice was significantly associated with less drinking in the Swiss-one RCT. Contrary to expectations, MI spirit was not consistently associated with drinking across studies. CONCLUSIONS: Across different populations and settings, intervention characteristics viewed as central to efficacious BMIs were neither robust nor consistent predictors of drinking outcome. Although there may be alternative reasons why the level of MI processes was not predictive of outcomes in these studies (limited variability in scores), efforts to understand what makes BMIs efficacious may require attention to factors beyond intervention process characteristics typically examined.

Social influences on fertility : a comparative mixed methods study in eastern and western Germany

This article uses a mixed methods design to investigate the effects of social influence on family formation in a sample of eastern and western German young adults at an early stage of their family formation. Theoretical propositions on the importance of informal interaction for fertility and family behavior are still rarely supported by systematic empirical evidence. Major problems are the correct identification of salient relationships and the comparability of social networks across population subgroups. This article addresses the two issues through a combination of qualitative and quantitative data collection and analysis. In-depth interviewing, network charts, and network grids are used to map individual personal relationships and their influence on family formation decisions. In addition, an analysis of friendship dyads is provided.

Counsellor behaviours and patient language during brief motivational interventions: a sequential analysis of speech

AIMS: To investigate empirically the hypothesized relationship between counsellor motivational interviewing (MI) skills and patient change talk (CT) by analysing the articulation between counsellor behaviours and patient language during brief motivational interventions (BMI) addressing at-risk alcohol consumption. DESIGN: Sequential analysis of psycholinguistic codes obtained by two independent raters using the Motivational Interviewing Skill Code (MISC), version 2.0. SETTING: Secondary analysis of data from a randomized controlled trial evaluating the effectiveness of BMI in an emergency department. PARTICIPANTS: A total of 97 patients tape-recorded when receiving BMI. MEASUREMENTS: MISC variables were categorized into three counsellor behaviours (MI-consistent, MI-inconsistent and 'other') and three kinds of patient language (CT, counter-CT (CCT) and utterances not linked with the alcohol topic). Observed transition frequencies, conditional probabilities and significance levels based on odds ratios were computed using sequential analysis software. FINDINGS: MI-consistent behaviours were the only counsellor behaviours that were significantly more likely to be followed by patient CT. Those behaviours were significantly more likely to be followed by patient change exploration (CT and CCT) while MI-inconsistent behaviours and 'other' counsellor behaviours were significantly more likely to be followed by utterances not linked with the alcohol topic and significantly less likely to be followed by CT. MI-consistent behaviours were more likely after change exploration, whereas 'other' counsellor behaviours were more likely only after utterances not linked with the alcohol topic. CONCLUSIONS: Findings lend support to the hypothesized relationship between MI-consistent behaviours and CT, highlight the importance of patient influence on counsellor behaviour and emphasize the usefulness of MI techniques and spirit during brief interventions targeting change enhancement.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum III)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Escriptura de la tesi doctoral, benestar i context d'aprenentatge: Un estudi des de les percepcions dels doctorands

Les representacions que els estudiants es fan sobre les tasques acadèmiques són cabdals per entendre com les desenvolupen. Creiem que això no és una excepció en estudiants de doctorat amb les seves tesis i és per això que en aquesta recerca estem interessats en investigar com els estudiants entenen els estudis de doctorat. La literatura revisada preocupada per l’experiència del doctorat, és a dir, com els doctorands perceben aquest procés, se centra en variables de benestar, context d’aprenentatge i escriptura. Amb el propòsit d’obtenir un quadre complert sobre com els doctorands entenen fer una tesi, 627 doctorands han completat El Qüestionari de l’Experiència Doctoral (Lonka i altres, 2007) que hem procedit a adaptar a la població espanyola. Aquest instrument mesura les tres variables esmentades (al llarg de 49 enunciats de resposta Likert) i de forma general algunes qüestions del procés doctoral (8 preguntes de resposta oberta) que complementen/donen llum a la interpretació de les dades quantitatives. A més, es demana informació del context del doctorand (18 preguntes) que ajuda a entendre millor el desenvolupament de la tesi en cada cas. Donat que algunes dificultats que els estudiants manifesten en el doctorat tenen a veure amb la percepció de no disposar d’estratègies suficients per regular el procés d’escriptura, ens hem plantejat recollir dades més específiques en relació a l’escriptura de la tesi entrevistant 10 doctorands per separat i posteriorment junts en un focus grup. Pensem que la nostra investigació pot contribuir en la reflexió de la qualitat dels programes de doctorat ja que creiem que els estudiants tenen molt a dir i que cal escoltar les seves veus. A més, si els tutors disposen d’informació sobre com els seus alumnes viuen els estudis de doctorat, segurament entendran millor com porten a terme les seves tesis i podran oferir-los ajudes més ajustades.

Assessment of the treatment of chronic hepatitis C in the state of Mato Grosso, central Brazil

In Brazil, the treatment of hepatitis C virus (HCV) infection is funded by the national public health system (SUS). To evaluate treatment results in the state of Mato Grosso, central Brazil, we have consulted the files of the office of the State Department of Health responsible for supplying such medications. We obtained information on 232 treatments of 201 patients who underwent treatment in or prior to 2008. The study was conducted by reviewing medical records, making telephone calls and interviewing the assistant physicians. Thirty-nine patients (19.4%) had cirrhosis and HCV genotype 1 predominated (64.3%). Excluding patients with comorbidities or treatment without ribavirin we analysed 175 treatments (sustained virologic response occurred in 32.6% of cases). Twenty-six of these 175 were retreatments and the sustained virological response (SVR) rate among them was 30.8%; the SVR rate was 32.9% among those receiving treatment for the first time. The SVR rate of genotype 1 patients was 27.8%, whereas it was 37.5% in non-1 genotype patients. The adjusted multivariate analysis showed association of SVR with the absence of cirrhosis [odds ratio (OR): 7.7; confidence interval (CI) 95%: 2.5, 33.3], the use of pegylated interferon (OR: 5.8; CI 95%: 1.5, 21.4), non-1 genotype (OR: 5.3; CI 95%: 1.7, 16.7) and uninterrupted treatment (OR: 9.0; CI 95%: 3.3, 45.4). The SVR rates were similar to those found in other Brazilian studies about HCV, but lower than those found in national and international clinical trials. These data suggest that the treatments of chronic hepatitis C that are made available by SUS does not, under normal conditions, work as well as the original controlled studies indicated.

Pràcticum II de Psicologia Clínica i de la Salut

L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant més de cent hores de pràctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visió general del centre, la seva història i els seus òrgans de funcionament. Es fa una petita exposició dels motius de l'elecció per part de l'alumne, l'orientació teòrica del centre, així com la metodologia utilitzada i la temporalització amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les àrees infanto-juvenil i d'addicció i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexió per als futurs estudiants de psicologia, en l'àrea clínica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prácticum clínico que no convierta a los estudiantes de psicología en pedigüeños de las prácticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros públicos o privados, a la búsqueda de algún paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep Mª Farré, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de María Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psicólogo", en la seva segonda edició).

What process research tells us about brief intervention efficacy.

ISSUE: This article explores mechanisms of the efficacy of brief intervention (BI). APPROACH: We conducted a BI trial at the emergency department of the Lausanne University Hospital, of whom 987 at-risk drinkers were randomised into BI and control groups. The overall results demonstrated a general decrease in alcohol use with no differences across groups. The intention to change was explored among 367 patients who completed BI. Analyses of 97 consecutive tape-recorded sessions explored patient and counsellor talks during BI, and their relationship to alcohol use outcome. KEY FINDINGS: Evaluation of the articulation between counsellor behaviours and patient language revealed a robust relationship between counsellor motivational interviewing (MI) skills and patient change talk during the intervention. Further exploration suggested that communication characteristics of patients during BI predicted changes in alcohol consumption 12 months later. Moreover, despite systematic training, important differences in counsellor performance were highlighted. Counsellors who had superior MI skills achieved better outcomes overall, and maintained efficacy across all levels of patient ability to change, whereas counsellors with inferior MI skills were effective mostly with patients who had higher levels of ability to change. Finally, the descriptions of change talk trajectories within BI and their association with drinking 12 months later showed that final states differed from initial states, suggesting an impact resulting from the progression of change talk during the course of the intervention. IMPLICATION: These findings suggest that BI should focus on the general MI attitude of counsellors who are capable of eliciting beneficial change talk from patients. [Daeppen J-B, Bertholet N, Gaume J. What process research tells us about brief intervention efficacy.

The Cornella Health Interview Survey Follow-Up (CHIS.FU) Study: design, methods, and response rate

Background: The aim of this report is to describe the main characteristics of the design, including response rates, of the Cornella Health Interview Survey Follow-up Study. Methods: The original cohort consisted of 2,500 subjects (1,263 women and 1,237 men) interviewed as part of the 1994 Cornella Health Interview Study. A record linkage to update the address and vital status of the cohort members was carried out using, first a deterministic method, and secondly a probabilistic one, based on each subject's first name and surnames. Subsequently, we attempted to locate the cohort members to conduct the phone follow-up interviews. A pilot study was carried out to test the overall feasibility and to modify some procedures before the field work began. Results: After record linkage, 2,468 (98.7%) subjects were successfully traced. Of these, 91 (3.6%) were deceased, 259 (10.3%) had moved to other towns, and 50 (2.0%) had neither renewed their last municipal census documents nor declared having moved. After using different strategies to track and to retain cohort members, we traced 92% of the CHIS participants. From them, 1,605 subjects answered the follow-up questionnaire. Conclusion: The computerized record linkage maximized the success of the follow-up that was carried out 7 years after the baseline interview. The pilot study was useful to increase the efficiency in tracing and interviewing the respondents.