NanoImpactNet - building a multi-stakeholder dialogue on the health and environmental impact of nanomaterials

NanoImpactNet (NIN) is a multidisciplinary European Commission funded network on the environmental, health and safety (EHS) impact of nanomaterials. The 24 founding scientific institutes are leading European research groups active in the fields of nanosafety, nanorisk assessment and nanotoxicology. This 4-year project is the new focal point for information exchange within the research community. Contact with other stakeholders is vital and their needs are being surveyed. NIN is communicating with 100s of stakeholders: businesses; internet platforms; industry associations; regulators; policy makers; national ministries; international agencies; standard-setting bodies and NGOs concerned by labour rights, EHS or animal welfare. To improve this communication, internet research, a questionnaire distributed via partners and targeted phone calls were used to identify stakeholders' interests and needs. Knowledge gaps and the necessity for further data mentioned by representatives of all stakeholder groups in the targeted phone calls concerned: • the potential toxic and safety hazards of nanomaterials throughout their lifecycles; • the fate and persistence of nanoparticles in humans, animals and the environment; • the associated risks of nanoparticle exposure; • greater participation in: the preparation of nomenclature, standards, methodologies, protocols and benchmarks; • the development of best practice guidelines; • voluntary schemes on responsibility; • databases of materials, research topics and themes, but also of expertise. These findings suggested that stakeholders and NIN researchers share very similar knowledge needs, and that open communication and free movement of knowledge will benefit both researchers and industry. Subsequently a workshop was organised by NIN focused on building a sustainable multi-stakeholder dialogue. Specific questions were asked to different stakeholder groups to encourage discussions and open communication. 1. What information do stakeholders need from researchers and why? The discussions about this question confirmed the needs identified in the targeted phone calls. 2. How to communicate information? While it was agreed that reporting should be enhanced, commercial confidentiality and economic competition were identified as major obstacles. It was recognised that expertise was needed in the areas of commercial law and economics for a wellinformed treatment of this communication issue. 3. Can engineered nanomaterials be used safely? The idea that nanomaterials are probably safe because some of them have been produced 'for a long time', was questioned, since many materials in common use have been proved to be unsafe. The question of safety is also about whether the public has confidence. New legislation like REACH could help with this issue. Hazards do not materialise if exposure can be avoided or at least significantly reduced. Thus, there is a need for information on what can be regarded as acceptable levels of exposure. Finally, it was noted that there is no such thing as a perfectly safe material but only boundaries. At this moment we do not know where these boundaries lie. The matter of labelling of products containing nanomaterials was raised, as in the public mind safety and labelling are connected. This may need to be addressed since the issue of nanomaterials in food, drink and food packaging may be the first safety issue to attract public and media attention, and this may have an impact on 'nanotechnology as a whole. 4. Do we need more or other regulation? Any decision making process should accommodate the changing level of uncertainty. To address the uncertainties, adaptations of frameworks such as REACH may be indicated for nanomaterials. Regulation is often needed even if voluntary measures are welcome because it mitigates the effects of competition between industries. Data cannot be collected on voluntary bases for example. NIN will continue with an active stakeholder dialogue to further build on interdisciplinary relationships towards a healthy future with nanotechnology.

El Pla d'Acollida de Centre : una proposta intercultural del tractament a la diversitat

El projecte recull un treball d'assessorament en centres de primària pel que fa a l'elaboració del pla d'acollida. L'assessorament tenia una doble finalitat: dotar el centre d'una eina que el permetés sistematitzar-la i dotar de coherència i continuïtat els dubtes o angoixes que aquesta situació provocava. La base teòrica és doble: l'enfocament constructivista de l'assessorament psicopedagògic i la perspectiva de l'interculturalisme, atès el vessant socialitzador, interactiu i harmonitzador del PdA i la consideració social i sistèmica dels dos referents. La metodologia utilitzada ha estat qualitativa: la investigació-acció, ja que és un assessorament orientat cap a l'acció i basat en la pràctica, amb la finalitat de capacitar els docents en la millora d'aquesta pràctica. Recull aspectes organitzatius -matriculació, adscripció al curs, acollida i relació entre la família i el centre, llengua, recursos interns i suports externs- i coordinacions i estratègies d'aula -acollida, organització i funcionament de la classe, planificació de l'escolarització i activitats. Van quedar pendents de realitzar els aspectes referents al currículum i a la cooperació amb l'entorn.

Referents de l'educació intercultural

La societat en què vivim cada cop és més diversa i complexa. Per això és essencial trobar uns paràmetres comuns que permetin la convivència i la comunicació intercultural entre les diverses cultures que conformen el teixit social actual en el territori de la Unió Europea. En la mesura en què aquestes persones provinents d'altres països tinguin garantits els drets civils essencials, com a ciutadans de ple dret, estarem posant les bases d'una futura convivència productiva per a tothom i estarem deixant un llegat de pau social imprescindible per al progrés de la nostra societat. Un dels pilars bàsics d'aquest accés a la plena ciutadania per part de tots els habitants dels estats europeus és l'educació. Sovint trasbalsada per múltiples canvis legislatius, l'educació ara per ara no té cap altre sortida que ser intercultural, com a reflex fidel d'allò que està passant en la societat. El repte és preparar els professionals i implicar-hi a tots els agents educatius i promoure el desenvolupament ple de totes les capacitats dels alumnes, alhora que els prepara per a una transició al món laboral el més fàcil possible.

Programa intercultural pel Centre Penitenciari de Figures: activitat per treballar la interculturalitat amb interns del Centre Penitenciari de Figueres

Proposta d’activitat per treballar la interculturalitat en el centre penitenciari de Figueres des del punt de vista de l’educador social. L’activitat consisteix en la creació i manteniment d’un blog obert a tots els interns mitjançant la xarxa moodle. L’autora aprofita per fer una extensa contextualització de la realitat del CP de Figueres

Prémisses indéniables, mais dialogue de sourds quand même : la liberté d'expression au prisme d'une votation helvétique (initiative "muselière")

Peut-on débattre sur cet arrière-plan topique universel que sont les Droits de l'Homme ? Si tout le monde est d'accord avec ces principes, est-il encore possible d'assister à d'irrémédiables coupures argumentatives entre deux camps pratiquant le dialogue de sourds (Angenot 2008) ? L'analyse d'un corpus tout à fait particulier qui représente toute une production textuelle servant aux citoyens suisses pour se forger une opinion avant un référendum tend à montrer que oui. Ce corpus journalistique et politique se fonde sur un cas assez aigu de débat autour de la liberté d'expression. Ces textes commentent un projet émanant de citoyens suisses qui visait à interdire à l'exécutif fédéral de se prononcer sur un sujet de vote pendant la campagne précédant la votation, le but étant de ne pas influencer par leur autorité le choix des citoyens. Restreindre ainsi la liberté d'expression au profit supposé d'une liberté de choix et de discernement conduit à une bataille entre deux camps. La rhétorique éristique qui en résulte confirme l'hypothèse du dialogue de sourds en se fondant sur une stigmatisation du camp adverse, un combat autour de définitions clés et un désaccord sur le relevé des problèmes. Moins que des arguments, les adversaires se renvoient des questions de frontières, de lexique et de légitimité.