1000 resultados para Histeria (Psicologia social)
The psychosocial difficulties in brain disorders that explain short term changes in health outcomes.
Resumo:
BACKGROUND: This study identifies a set of psychosocial difficulties that are associated with short term changes in health outcomes across a heterogeneous set of brain disorders, neurological and psychiatric. METHODS: Longitudinal observational study over approximately 12 weeks with three time points of assessment and 741 patients with depression, bipolar disorders, multiple sclerosis, parkinson's disease, migraine, traumatic brain injury and stroke. The data on disability was collected with the checklist of the International Classification of Functioning, Disability and Health. The selected health outcomes were the Short Form 36 and the World Health Organization Disability Assessment Schedule. Multilevel models for change were applied controlling for age, gender and disease severity. RESULTS: The psychosocial difficulties that explain the variability and change over time of the selected health outcomes were energy and drive, sleep, and emotional functions, and a broad range of activities and participation domains, such as solving problems, conversation, areas of mobility and self-care, relationships, community life and recreation and leisure. CONCLUSIONS: Our findings are of interest to researchers and clinicians for interventions and health systems planning as they show that in addition to difficulties that are diagnostic criteria of these disorders, there are other difficulties that explain small changes in health outcomes over short periods of time.
Resumo:
El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà. S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empíricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.
Resumo:
Més de cent anys han passat ja des de la publicació de El Suïcidi d'Émile Durkheim. La teoria durkheimniana va aportar una explicació coherent del suïcidi i va revolucionar la sociologia de l'època. A través de l'estudi de l'obra d'aquest sociòleg, es pretén esbrinar si encara avui les seves hipòtesis continuen vigents. Per a això, es durà a terme un procés de renovació de la teoria clàssica del suïcidi fins situar-la al segle XXI. Per completar l'anàlisi, es plantejarà la importància tant del pes del col · lectiu com del psicològic, ambdós en relació al fenomen suïcida.
Factors cognitius relacionats amb el compliment d'higiene de mans. Impacte d'una campanya multimodal
Resumo:
La higiene de mans (HM) és la mesura preventiva més important per a la prevenció de la transmissió de les infeccions en l’entorn sanitari. No obstant això, tot i la relativa simplicitat del procediment, els estudis observacionals mostren que el compliment d’HM dels professionals de la salut és inferior al 40%. La dificultat per motivar els professionals a seguir les recomanacions respecte a l’HM i, per tant, obtenir un bon compliment suggereix que es tracta d’un comportament complex. El comportament humà és el resultat de múltiples influències com poden ser les característiques biològiques, l’entorn, l’educació i la cultura. La psicologia social intenta entendre aquestes característiques i factors individuals en el comportament. Per això, s’han desenvolupat diferents teories cognitives socials per definir la naturalesa i la relació entre els múltiples factors que afecten els diferents comportaments relacionats amb la salut. Aquestes teories identifiquen tres nivells de factors relacionats amb el comportament: 1) nivell individual o intrapersonal, 2) nivell interpersonal o d’interaccions entre els individus i 3) nivell comunitari.
Resumo:
El objetivo principal de esta investigación fue la evaluación de la teoría implícita o estereotipo que diferentes grupos de población tienen de las personas con ansiedad clínica. Para ello se administró un listado de adjetivos para la heteroevaluación de la persona ansiosa a un total de 400 participantes, distribuidos en cuatro grupos: pacientes con trastorno de ansiedad, población general, médicos y diplomados en enfermería. A los pacientes ansiosos se les volvió a administrar el listado de adjetivos para su autoevaluación. Se llevó a cabo un estudio descriptivo mediante la prueba de χ2 para determinar las diferencias entre grupos en relación a los adjetivos más utilizados. Seguidamente se realizaron dos ANOVAs para establecer diferencias entre grupos a partir de la hetero-evaluación y para comprobar si había diferencias entre la heteroevaluación y la autoevaluación de las personas con trastornos de ansiedad. Los resultados muestran diferencias en la percepción de las personas ansiosas por parte de los 4 grupos; pero solo en el grupo general se detectan creencias prejuiciosas en el estereotipo que muestran de las personas ansiosas. Dichos hallazgos ponen de manifiesto las diferencias en los estereotipos de cada población referentes a las personas con ansiedad clínica
Resumo:
That contribution shows a categorisation system in order to analyse the psicosocial setup of people inside a group. It implies a kind of information analysis more qualitative and dinamic than the traditional and well known sociometric indexes. The categories present not only the quantity of recieved choices, rejections and perceptions, but the quality of established relations. Studied the intern consistency by different analistds, the elaborated categorical system can by applied to the study of sociometric tests to the primary students in multicultural classroom, in order to study the level and nature of integration among different ethnic minorities. A least, that contribution ofers the outcomes from the analysis of the integration of a simple of 95 students (girls and boys) from several ethnic minorities and describes their limits and conclusions.
Resumo:
Les persones tenim tendència a establir amistats amb persones que tenen unes mateixes variants gènetiques.
Resumo:
Per tal de continuar amb la tradició, que es va iniciar en el primer número de la revista, de dedicar la monografia a l'obra d'autors que per les seves aportacions han contribuit, des de diferents perspectives i àmbits disciplinaris, a enriquir la reflexió sobre la teoria i la pràctica de l'educació. Presentem avui les del psicóleg americà J. S. Bruner.
Resumo:
Catalan has drawn considerable attention given its impressive institutional support and increased usage since the restoration of the Generalitat of Catalonia. We report a study on 112 Catalan-speaking students who were administered the"subjective vitality questionnaire". Results show (and these are compared with reports 20 years ago) that it continues to gain momentum and status, even with the International stature of Spanish. The theoretical and pragmatic significance of these findings are discussed in terms of vitality"s role in shaping Language choices (Catalan vs. Castilian) in everyday communication as well as the societal level in forging Language policies for communicating in Catalan in business, political, educational, and media arenas
Resumo:
En este artículo exploro la utilización discursiva del espacio público, entendido como un recurso retórico para la acción social localizada. A partir de extractos de documentos escritos y de entrevistas en profundidad, el análisis se centra en el uso retórico de formulaciones espaciales y construcciones de relaciones persona-lugar por parte de diversos agentes sociales e institucionales confrontados por la definición urbanística de un espacio en conflicto. La labor discursiva detectada incluye el manejo retórico de construcciones cultural e ideológicamente organizadas de la territorialidad urbana, usos argumentativos de categorías sociales localizadas y de guiones comportamentales para la elaboración de modos normativos de convivencia en el espacio público, y el empleo retórico de procesos simbólicos espacialmente arraigados. El propósito es contribuir a un examen crítico de los fenómenos socioespaciales conflictivos desde un enfoque discursivo, buscando visibilizar las tensiones sociales implicadas en el intento deliberado de controlar y ordenar el espacio urbano.
Resumo:
Se presenta la versión inicial de un modelo de posibles consecuencias psicológicas y sociales que pueden sufrir las personas que han sido víctimas de abuso psicológico continuado en el seno de grupos. El modelo alude a alteraciones que, en principio, no alcanzan un nivel clínico suficientemente significativo para ser consideradas trastornos patológicos de acuerdo con las clasificaciones oficiales establecidas al respecto. El modelo incluye cuatro categorías compuestas por un total de veinte subcategorías. Para cada una de las categorías y subcategorías se proporciona una denominación y una definición.
Resumo:
La investigación-intervención psicosocial requiere reflexionar sobre su alcance respecto a la transformación de la realidad. Establecer un diálogo con diferentes propuestas permite valorar las posibilidades y límites de la intervención realizada. En este trabajo, se describen el contexto sociocultural donde se interviene y las actividades realizadas con niños y jóvenes en situación de desigualdad social de la costa del Noroeste del Brasil. Los resultados obtenidos se discuten desde una perspectiva social crítica que propone un uso del tiempo de ocio como tiempo para la transformación en pro del comportamiento autocondicionado y la apropiación del tiempo; todo ello, sin desatender a la formación para la reflexión crítica respecto al sí mismo de la persona. Desde esta perspectiva, se sugiere incorporar, a partir de las posibilidades de la apropiación y el uso autocondicionado del tiempo, nuevos objetivos y actividades en futuros proyectos de investigación-intervención
Resumo:
Editorial al volum 14, número 1 del 2015 de la revista 'Psicoperspectivas : Individuo y Sociedad', dedicat al benestar en la infància i l'adolescència
Resumo:
Sobre el impacto que las TIC pueden tener en las relaciones interpersonales, ya sean en la familia y/o con los amigos/as, desde una perspectiva psicosocial