Comparação entre sistemas de saúde oral de 8 países da união europeia e intervenções por estes desenvolvidas no seguimento das linhas de atuação definidas pela Organização Mundial de Saúde para o ano 2020

RESUMO - Hoje, facilmente se poderá constatar que as doenças orais possuem uma expressiva influência perante a saúde geral, não apenas pela presença da condição por si só, mas também a nível pessoal, social e económico. O seu reflexo traduz-se em parte, no absentismo escolar e laboral, diminuição considerável de produtividade e eficiência, falta de atenção e objetividade. Pelo que é então considerado, um grave problema de saúde pública, afetando de forma mais expressiva, grupos socioeconomicamente desfavorecidos. O acompanhamento e análise do desenvolvimento de iniciativas internacionais, no que ao seguimento das recomendações da Organização Mundial de Saúde diz respeito, poderá ser um ótimo beneficio e impulso para a identificação e aplicação de novos planos de ação. O presente projeto, pretendeu contribuir para a identificação de duas propostas de intervenção em saúde oral ajustadas ao alcance das recomendações da OMS que simultaneamente possam sejam proveitosas para a resolução dos problemas de saúde oral nacionais. Foi realizado um estudo observacional, descritivo e retrospetivo onde foram recolhidos dados acerca de 8 Sistemas de Saúde Oral europeus, previamente selecionados segundo critérios específicos, e iniciativas de saúde oral por eles desenvolvidas. Por fim, foram eleitas duas iniciativas de interesse, possíveis de aplicação futura. Os resultados do estudo apontam para a existência de diferentes iniciativas, enquadradas com as recomendações da OMS. De entre as mesmas, destaca-se uma implementada em 2009, na Suécia, que estando essencialmente assente num acessível subsidio anual fixo pago por cada indivíduo adulto, procura fundamentalmente preservar os esforços de prevenção aplicados nas últimas décadas.

Análise do sistema bancário da União Europeia

Dissertação de mestrado em Economia Monetária, Bancária e Financeira

João de Guimarães Golias, o homem e o diplomata (1599-1653)

Dissertação de mestrado em História

As dinâmicas de tradução nos mercados da edição: uma análise da tradução especializada em contexto académico

Relatório de estágio de mestrado em Tradução e Comunicação Multilingue

Über die Diplopoden des Kaukasusgebietes

მონოგრაფია ეხება კავკასიის რეგიონის წყვილფეხიანების (Arthropoda: Diplopoda) ფაუნისტურ შემადგენლობას და მის ზოოგეოგრაფიულ ანალიზს. ნაშრომში განხილულია წყვილფეხიანების კლასის 80 სახეობა და აღწერილია ახალი სახეობები.

Diversitat de bacteris desnitrificants en un sistema d'aiguamolls construïts

Estudi elaborat a partir d’una estada al Swedish University of Agricultural Sciences (Suècia ) entre setembre i desembre del 2006. El SAC-Empuriabrava va ser dissenyat per dur a terme el tractament terciari de l’aigua que prové d’una estació depuradora. La purificació en un sistema d’aiguamolls construïts engloba una complexa barreja de processos on es troben implicats el sediment, la vegetació i les comunitats microbianes relacionades amb aquests. Un dels passos clau en l’eliminació de nitrogen és la desnitrificació, coneguda com la reducció seqüencial d’òxids de nitrogen que desemboca en la pèrdua neta de nitrogen molecular a l’atmosfera, catalitzada exclusivament per microorganismes. Els bacteris desnitrificants es troben àmpliament distribuïts en les divisions de l’arbre filogenètic procariota, fet que restringeix la seva anàlisi a marcadors moleculars basats en gens funcionals dels enzims implicats en la desnitrificació tals com narG nirS, nirK, nrfA nosZ. Tot i que l’estudi del marcador molecular nirS de desnitrificants s’ha dut a terme amb èxit, no ha estat possible analitzar altres marcadors com nosZ, que codifica la òxid nitrós reductasa, responsable de l’últim pas de la desnitrificació. L’ interès principal ha estat doncs estendre l’ àrea d’estudi a aquest marcador per tal de proveir una visió complerta de la comunitat desnitrificant. S’ha analitzat la comunitat desnitrificant de la rizosfera i sediment del SACEmpuriabrava a través del monitoreig del gen nosZ per PCR-DGGE, comparant alhora diferents períodes de temps afectats per diferents condicions hídriques. Amb la mateixa intenció, s’ha dut a terme assajos d’activitat desnitrificant mitjançant cromatografia de gasos, mesurant en aquest cas la producció de nitrogen gas que representa la consecució de la desnitrificació completa.

Avaluació de la biomassa forestal disponible del Parc Natural de l'Alt Pirineu per a l'obtenció d'energia calorífica

Al present article s’han sintetitzat els resultats principals del projecte. S’avalua la biomassa forestal disponible al Parc Natural de l’Alt Pirineu, a partir d’un conjunt de mètodes d’estimació que pretenen veure la diferència de biomassa disponible segons una sèrie de restriccions que es tenen en compte en cada cas. L’estudi té com a objectiu principal l’estimació de la biomassa forestal aprofitable que és susceptible de ser utilitzada per a l’abastament de la demanda d’energia calorífica pels habitatges de la zona. S’ha realitzat per a tres àmbits d’estudi diferents: Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), Vall de Cardós i el municipi d’Esterri de Cardós. Per a cadascun d’ells s’ha analitzat la demanda total d’energia calorífica dels habitatges, així com les seves emissions en Kg de CO2 i l’energia obtinguda a partir de la biomassa disponible. Finalment, com a escenari d’aprofitament, s’ha proposat fer una substitució d’aquells habitatges que utilitzen gasoil per la biomassa, amb la finalitat de comprovar les reduccions en emissions de CO2 i en els costos econòmics que tindrien lloc.

The causal relationship between Individual’s choice behavior and self-reported satisfaction: the case of residential mobility in the EU

One of the most persistent and lasting debates in economic research refers to whether the answers to subjective questions can be used to explain individuals’ economic behavior. Using panel data for twelve EU countries, in the present study we analyze the causal relationship between self-reported housing satisfaction and residential mobility. Our results indicate that: i) households unsatisfied with their current housing situation are more likely to move; ii) housing satisfaction raises after a move, and; iii) housing satisfaction increases with the transition from being a renter to becoming a homeowner. Some interesting cross-country differences are observed. Our findings provide evidence in favor of use of subjective indicators of satisfaction with certain life domains in the analysis of individuals’ economic conduct.

Accions no canoniques dels Inhibidors d'Acetilcolinesterasa (IAChE ): estudis in vivo i in vitro de les huprines i heterodímers huprina X i tacrina

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Karolinska Institutet, Suècia, entre febrer i juliol del 2007. Els anticolinesteràsics són els fàrmacs aprovats actualment pel tractament pal•liatiu d’Alzheimer. En l’intent de trobar fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia s’han sintentitzat nous compostos que conserven l’activitat anticolinesteràsica però que a més, són capaços d’interaccionar amb la cascada de formació de la proteïna beta-amiloid i la proteïna tau, principals agents patogènics d’aquesta malaltia. L’objectiu fonamental del projecte era el d’analitzar el contingut de proteina beta-amiloid, de receptors nicotínics, de GPAF i sinaptofisina en mostres de cervell de ratolins triple transgènics tractats previament amb Huprina X i Huperzina A.

Multiculturalitat i Educació: fenomen clau per una ciutadania activa a la secundària

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Institut Kultur och Kommunikation de la Universitat Södertöns Högskola d’Estocolm, Suècia, entre juliol i setembre del 2007. La present investigació s’emmarca dins el projecte de tesi “Del Centre Educatiu a la Comunitat: un programa de ciutadania activa” que té com a finalitat la validació d’un programa de participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat des del centre educatiu afavorint així la relació escola-comunitat. En una recerca d’aquestes característiques, on es pretén la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat, cal tenir present un fenomen clau dins de la nostra societat: la multiculturalitat (INE, 2005) que es fa evident en els espais socials (Marín, 2002), pel que es creu important incorporar aquest element en la validació del material de participació ciutadana. Des d’aquesta perspectiva la participació ciutadana es planteja des de la diversitat ètnica i cultural que va més enllà de l’enriquiment individual i col•lectiu de noves llengües, costums, creences i pràctiques religioses. És important i necessari centrar la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat que desenvolupi llibertat i autonomia juntament amb dinàmiques que suposin l’empoderament personal i cívic de persones i grups en risc d’exclusió. Davant la necessitat d’aprofundir en el concepte de multiculturalitat per tal d’incorporar-lo en el nostre estudi de tesi, trobem que aquest fenomen té una llarga tradició a Suècia, motiu pel qual s’ha realitzat l’estada sent l'objecte d'estudi concret la multiculturalitat a l'educació.

Desconnexió de la xarxa

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Aquest treball es planteja com un repte la necessitat de connexió a una xarxa de subministrament elèctric i d'aigua. L'objectiu del treball ha estat comprovar si, tan tècnicament com econòmica, es pot aconseguir l'autosuficiència d'una casa de muntanya del Vallès Oriental tot aprofitant els recursos que ens ofereix el medi, però sense haver de renunciar al nivell de vida al qual ens hem acostumat durant els darrers anys. Després d'una recollida de dades i valoració del consum energètic mínim que volem imposar, hem dissenyat una instal·lació capaç d'aprofitar les energies renovables de l'entorn i de satisfer les nostres necessitats. La instal·lació inclou plaques fotovoltaiques, col·lectors solars, cisternes per a la recollida d'aigua, bombes, etc. Finalment, s'inclou un pressupost d'aquesta instal·lació, que indica que els diners que caldria invertir són massa. Es demostra, doncs, que l'autosuficiència d'aquesta casa és tècnicament viable, però econòmicament inviable (o gens rendible).

Cap a l'autosuficiència energètica: barri La Plana, Sitges

En el present estudi s’ha analitzat si és possible l’autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d’energia. S’ha realitzat un anàlisi de l’oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s’ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa d’ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d’energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l’estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d’un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d’oferta i demanda, s’han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l’autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d’emissions derivades de la utilització de l’energia. El primer escenari és l’estàndard i és el resultat d’analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d’Ecobarri on l’Oferta és renovable i la Demanda eficient. Tanmateix, s’ha realitzat un estudi sobre els aspectes econòmics de La Plana que s’estimen en uns beneficis per la venda de l’energia d’uns 5 milions d’euros anuals i uns costos d’instal·lació de 80 milions d’euros. Finalment s’ha constatat que és possible assolir una autosuficiència del 90% a l’escenari Ecobarri (oferta renovable - demanda eficient). Mitjançant la instal·lació de sistemes de captació solar a les cobertes, cobrint el 100% de la demanda d’ACS, i captadors solars FV, ambdues estratègies són viables i representen beneficis econòmics i una reducció d’emissions de l’ordre de 13.700 Tn CO2 equivalents anuals que suposen un estalvi del 88% respecte un escenari d’oferta i demanda estàndard.

Programa de Reforma de Viviendas para las personas mayores de la provincia de Barcelona

Polítiques de millora d'accessibilitat a l'interior dels habitatges per a gent gran a la ciutat de Barcelona. Ponència presentada al 2º Espacio de Encuentro ADAVIV (Sant Sebastià, 9 Juny 2010) mejora de la accesibilidad en el interior de la vivienda promoción de la autonomía personal

Aproximació a la figura dels Business Angels

Els business angels són persones físiques que inverteixen una part dels seus diners en empreses joves, tot just acabades de crear, en alguns casos fins i tot ajuden a crear-les. El nom d’àngels té el seu origen en els rics filantrops de Nova York que finançaven les obres que s’estrenaven a Broadway. Aquests filantrops invertien els seus diners en una obra de teatre, pel plaer de contribuir a la cultura, molt sovint no arribaven a recuperar mai aquests diners. Els business angels, no són filantrops, inverteixen esperant guanyar diners, però al igual que els àngels de Broadway, els mou alguna cosa més que els diners, ja que està àmpliament documentat que darrera d’aquestes inversions hi ha també raons no financeres, com ara fomentar l’esperit emprenedor o fins i tot la cerca de diversió. Podríem dir que el terme “business angel” es va encunyar a principis dels 80 als EUA, per tant aviat farà 30 anys, no obstant, encara avui, la majoria de catalans no coneixen el significat d’aquest terme. A Catalunya i Espanya anem terriblement retardats en l’estudi i la promoció d’aquesta figura en relació a països com els EUA i el Regne Unit, però també massa enrera en relació a països com Finlàndia, Suècia, Noruega i Alemanya. L’objectiu d’aquest treball és doncs oferir una complerta aproximació a aquesta figura del business angel, una figura que entenem clau en el desenvolupament empresarial i per tant una figura que cal potenciar a tots els nivells. Per tal de contextualitzar aquesta important figura, el treball parteix de l’anàlisi de la relació existent entre emprenedoria i creixement econòmic, s’endinsa després en el capital risc, per presentar finalment qui és i que fa el business angel. El treball intenta també mostrar l’abús d’usos i la inconsistència de les definicions que es donen del terme “business angel” i per tant la gran confusió que tot això genera.

El Sistema suec de benestar: una aproximació des de la perspectiva constitucional

L’Estat de benestar suec resulta d’un procés històric que ha tingut lloc al llarg del segle XX, en el qual els poders públics han anat assumint la responsabilitat per la satisfacció de certes necessitats dels individus al marge de les forces del mercat, possibilitant l’accés universal a determinats serveis i prestacions. La plasmació constitucional d’aquest sistema social ha estat, no obstant, certament reduïda. L’article explora els mecanismes constitucionals del model de benestar suec, per tal d’establir quins són els seus principis estructurals y les funcions que duen a terme els diferents òrgans de l’Estat en el seu funcionament. En essència, se sosté que, malgrat que Suècia se situa en un marc de Constitució normativa dèbil, el model social es basa en certs principis constitucionals subjacents: una legislació molt flexible i àmplia, que dóna un marge de concreció important als ens locals, i un sistema de garanties fort, que no només recau en els Tribunals sinó en la creació d’altres institucions administratives mixtes d’assegurament.