998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
La gestin de objetos digitales, ya sean imgenes u otros tipos de ficheros digitales, supone un reto para las organizaciones. Es un proceso estratgico en el que estn implicadas varias tareas dentro de la propia institucin, desde una posible digitalizacin del documento fsico a una correcta gestin documental pasando por la ptima definicin de los requisitos funcionales que debe tener la herramienta que publique y gestione los objetos digitales. Se presenta el caso de dos instituciones, Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya e Institut Cartogrfic de Catalunya, que afrontaron este proceso estratgico y escogieron ContentDm para la publicacin y gestin de sus imgenes digitales.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre mar i juliol del 2008. Lestada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primries, per avanar en el projecte dinvestigaci sobre la transferncia de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revoluci Industrial. Aix ha estat possible grcies a la consulta de les patents britniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Aix mateix, lobtenci dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referncia situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relaci detallada que es presenta.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de Bonn, Alemanya, entre agost i desembre del 2008. Recentement, arran de la creaci del Registre de Cncer de Catalunya, s'ha el.laborat un nou "estat de la qesti" del cncer a Catalunya, que ha perms obtenir una imatge complerta de la incidncia, mortalitat i supervivncia del cncer a Catalunya, a partir de les dades obtingudes pels registres poblacionals del cncer de Girona i Tarragona pel que fa a la incidncia del cncer, i pel registre de Mortalitat de Catalunya, pel que fa a la mortalitat per cncer. El projecte realitzat ha tingut dos objectius principals. En primer lloc, desenvolupar un conjunt integrat de funcions per al clcul automatitzat de la incidncia, mortalitat i supervivncia, aix com l'ajust dels models estadstics que permeten avaluar les tendncies i obtenir les projeccions del cncer pels anys futurs. En segon lloc, s'han aplicat les funcions a les dades disponibles i s'han obtingut els resultats a Catalunya, que inclou les projeccions de la incdncia i mortalitat per cncer a Catalunya fins a l'any 2020. Tos dos objectius han estat substancialment assolits. Pel que fa al primer, s'ha desenvolupat un fitxer font en R que cont les macros i funcions utilitzades. Pel que fa al segon, les anlisis realitzades han estat emprades per a la realitzaci d'una monografia sobre el cncer a Catalunya, que actualment est acceptada per la seva publicaci. Els resultats mostren que la incidncia per cncer ha augmentat i est previst que aix continu, tot i que es preveu un esmoertiment de l'augment pels homes. Pel que fa a la mortalitat s'observa un recent decrement que es preveu que es mantingui en el futur, essent aquest major pels homes respecte les dones.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la Westflische Wilhelms-Universitt, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX (con especial atencin a Catalua). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situacin del crdito hipotecario en Espaa a mediados de siglo XIX. La legislacin hipotecaria espaola en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que slo se solucion con una completa reforma hipotecaria y registral. El sistema de crdito territorial que, ideado por el desconocido abogado cataln Joaqun Borrell y Vil, debe considerarse como el verdadero primer paso jurdico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crdito hipotecario en Espaa, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes econmicos.
Resumo:
El treball que es presenta t per a objecte lanlisi de les principals disposicions de carcter processal que sincorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. Shi desenvolupa el rgim jurdic que shi proposa per tamb sha tractat didentificar les possibles llacunes existents, aix com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte shan elaborat una srie desmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.
Resumo:
Cal examinar dins dels marcs europeu, estatal i autonmic l'actual distribuci de competncies en matria d'obligacions contractuals, decidint el marge que li queda al legislador catal en aquesta matria en el moment en qu s'est elaborant el llibre VI del Codi civil de Catalunya.
Resumo:
En aquest sentit, no hem doblidar que lxit o el fracs en la selecci dun model de prestaci de serveis de seguretat avanat depn, de manera principal, de en quina mida serem capaos dadaptar-nos als requeriments actuals i danticipar-nos a la demanda futura. No tinc cap dubte que s precisament aqu on est una part de la clau de lxit o el fracs de les poltiques pbliques de seguretat: en lestabliment duna sintonia fina entre els productors de serveis seguretat -i aqu entra tamb la seguretat privada, a ms de la pblica- i els receptors daquests serveis la ciutadania, entesa com a ciutadans i com a entitats ciutadanes. Per a trobar laltra part de la clau cal donar un pas ms: entendre que els ciutadans i les seves entitats sn a ms de receptors- productors de seguretat, daqu la importncia capital de la qesti de la participaci ciutadana.
Resumo:
Es cerca lefecte dels informes pels equips psicosocials de Catalunya en les mesures judicials adoptades. Els resultats obtinguts mostren un elevat impacte dels informes del SATAF en les decisions judicials. La intervenci dels prits esdev un recurs rellevant en lavaluaci dels actuals sistemes familiars.
Resumo:
El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nullitat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficcia. La manca originria o sobrevinguda dhereu t conseqncies diferenciades. Lhereu contractual i lintestat poden detreure la falcdia.
Resumo:
Les taxes de reincidncia dels delinqents sexuals son, en general ms baixes que les de la resta de delinqents. No obstant, hi ha una part que tenen una major probabilitat de tornar a delinquir i que tenen unes caracterstiques de risc que els diferencien dels altres. Sha dut a terme un estudi retrospectiu amb la totalitat dels delinqents sexuals que van sortir de les presons de Catalunya entre l1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2001. El perode de seguiment promig s de sis anys i nou mesos. Shan avaluat les taxes de reincidncia en delictes sexuals, delictes no sexuals (generals) i en qualsevol tipus de delicte. Un 5,7 % va tornar a delinquir en delictes sexuals, el 13,2 dels subjectes va reincidir en delictes no sexuals i el 18,8 % va tornar a cometre qualsevol tipus de delicte. Entre les variables de risc, el nombre de delictes sexuals pels que compleixen condemna abans de sortir en llibertat i el tipus de vctima influeixen en la reincidncia sexual, encara que respecte a la segona no es va poder calcular la significaci estadstica. Tamb van tenir un pes significatiu ledat del primer ingrs i la versatilitat delictiva. Pel que fa a la reincidncia general, les variables relacionades amb la carrera delictiva i trets antisocials, a ms de les condicions de la condemna, van ser les variables de ms influencia. No sha trobat relaci entre el tractament i la reincidncia. Posteriorment a lestudi daquestes variables van ser entrevistats vuit dels 11 subjectes que havien reincidit en delictes sexuals. A partir de lanlisi de les entrevistes es va elaborar un sistema de classificaci dels principals components del procs del delicte. De la revisi del procs de cada subjecte apareixen dos perfils diferenciats.
Resumo:
Con esta investigacin se pretende llegar a concretar aquellos factores que pueden tener relacin con la reincidencia de los delincuentes sexuales que salen de los centros penitenciarios de Catalunya. Estas conclusiones han de permitir en el futuro enriquecer los programas de tratamiento mediante la inclusin de contenidos y el establecimiento de criterios de individualizacin de la intervencin.
Resumo:
Lestudi vol fer una prospecci quantitativa i qualitativa en relaci a limpacte en el sistema penal i penitenciari catal de laplicaci de la Llei Orgnica 1/2004 de Mesures de Protecci Integral contra la violncia de gnere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en lmbit de Catalunya. A lestudi es recull lopini de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximaci a limpacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximaci s una radiografia actualitzada del que est suposant la posada en marxa de la legislaci vigent i labast de labordatge penal i penitenciari de la violncia domstica / de gnere. La recerca recull tamb lopini de les vctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violncia contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 vctimes i 28 agressors. Daquests, la meitat ingressats a pres i laltra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar latenci efectiva i integral a la vctima de violncia de gnere.
Resumo:
El rgim econmic matrimonial catal i el de lestat de Nova York presenten un parallelisme estructural important ja que tots dos territoris han adoptat el mateix rgim econmic matrimonial, el de separaci de bns. No obstant, la seva implementaci i la conseqent prctica jurisprudencial difereix significativament. El dret de famlia de lestat de Nova York, se situa en un context de common law, s a dir, en un sistema judicial que evoluciona rpidament i sadapta relativament rpid a les necessitats duna realitat social que est en constant evoluci. El legislador catal, tot i que ha fet esforos a nivell de donar respostes als nous reptes plantejat per la realitat familiar catalana, encara est lluny de fer front a problemes daplicaci que sovint planteja el rgim econmic matrimonial dels cnjuges catalans. Daltra banda, la realitat social catalana no s significativament diferent a la realitat nord-americana ateses les noves composicions familiars amb famlies monoparentals, fills de diferents matrimonis i una alta proporci de divorcis per matrimoni. Daltra banda, lestructura patrimonial de les famlies, tant les catalanes com les novaiorqueses tamb presenten una estructura patrimonial similar formada no noms per la residncia habitual sin per patrimoni intangible i per inversions que comencen a meritar durant el matrimoni per que vencen una vegada aquest vincle sha dissolt. Ha resultat constructiu, doncs, comparar els rgims i extreure llions del rgim novaiorqus que shan revelat molt tils per a la nostra prctica catalana. Aix doncs, lobjectiu daquest projecte de recerca ha estat estudiar el rgim econmic matrimonial catal i el novaiorqus que ha culminat amb la formulaci de propostes normatives i de prctica jurisprudencial que permetran modernitzar i actualitzar laplicaci del rgim econmic matrimonial catal i daquesta manera adaptar-lo a la nova realitat social i econmica de les famlies catalanes.
Resumo:
Lobjecte de lestudi s conixer la problemtica social i policial que genera larribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a lrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions pbliques i en concret en lmbit policial davant aquesta nova realitat. Aix com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.
Resumo:
Es proposa que el legislador catal reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent s o considerant els models de regulaci uniforme que sest proposant en el context de la revisi de lacquis comunitari. s aquesta mateixa regulaci comunitria la que avala una configuraci del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara b, aquesta configuraci no hauria de privar al legislador catal de loportunitat de considerar altres possibilitats: aix, la darticular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien ms duna les tcniques que faciliten la reflexi abans de latorgament del contracte, en comptes de permetre-la desprs. Convertida en mecanisme post-contractual, haur danar acompanyada de les disposicions que estableixin el rgim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqncies de leventual prdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits dexercici de la facultat i la liquidaci de la situaci possessria, en el seu cas. Els comentaris i suggerncies que es proposen a lestudi es formulen a propsit dels preceptes que, relatius al desistiment, sincorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sis del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)
