Exploring the connection between the stellar wind and the non-thermal emission in LS 5039

Context.LS 5039 has been observed with several X-ray instruments so far showing quite steady emission in the long term and no signatures of accretion disk. The source also presents X-ray variability at orbital timescales in flux and photon index. The system harbors an O-type main sequence star with moderate mass-loss. At present, the link between the X-rays and the stellar wind is unclear. Aims.We study the X-ray fluxes, spectra, and absorption properties of LS 5039 at apastron and periastron passages during an epoch of enhanced stellar mass-loss, and the long term evolution of the latter in connection with the X-ray fluxes. Methods.New XMM-Newton observations were performed around periastron and apastron passages in September 2005, when the stellar wind activity was apparently higher. April 2005 Chandra observations on LS 5039 were revisited. Moreover, a compilation of H EW data obtained since 1992, from which the stellar mass-loss evolution can be approximately inferred, was carried out. Results.XMM-Newton observations show higher and harder emission around apastron than around periastron. No signatures of thermal emission or a reflection iron line indicating the presence of an accretion disk are found in the spectrum, and the hydrogen column density () is compatible with being the same in both observations and consistent with the interstellar value. 2005 Chandra observations show a hard X-ray spectrum, and possibly high fluxes, although pileup effects preclude conclusive results from being obtained. The H EW shows yearly variations of 10%, and does not seem to be correlated with X-ray fluxes obtained at similar phases, unlike what is expected in the wind accretion scenario. Conclusions.2005 XMM-Newton and Chandra observations are consistent with 2003 RXTE/PCA results, namely moderate flux and spectral variability at different orbital phases. The constancy of the seems to imply that either the X-ray emitter is located at 1012 cm from the compact object, or the density in the system is 3 to 27 times smaller than that predicted by a spherical symmetric wind model. We suggest that the multiwavelength non-thermal emission of LS 5039 is related to the observed extended radio jets and is unlikely to be produced inside the binary system.

Variable Very-High-Energy Gamma-Ray Emission from the Microquasar LS I +61 303

Microquasars are binary star systems with relativistic radio-emitting jets. They are potential sources of cosmic rays and can be used to elucidate the physics of relativistic jets. We report the detection of variable gamma-ray emission above 100 gigaelectron volts from the microquasar LS I 61 + 303. Six orbital cycles were recorded. Several detections occur at a similar orbital phase, which suggests that the emission is periodic. The strongest gamma-ray emission is not observed when the two stars are closest to one another, implying a strong orbital modulation of the emission or absorption processes.

Simulação da variabilidade espacial da erosão hídrica em uma sub-bacia hidrográfica de Latossolos no sul de Minas Gerais

A simulação da distribuição espacial da erosão do solo consiste em uma ferramenta poderosa para o planejamento conservacionista em bacias hidrográficas, sendo uma importante aplicação da Equação Universal de Perdas de Solo (EUPS) associada a princípios de interpolação espacial, principalmente a geoestatística. Este trabalho objetivou simular a distribuição espacial da erosão hídrica numa sub-bacia hidrográfica da região do Alto Rio Grande (MG), aplicando ferramentas geoestatísticas para distribuição espacial e mapeamento. Diferentes cenários de uso do solo foram analisados. A erosão foi estimada com base na EUPS aplicada a células, considerando as unidades pedológicas e diferentes usos em cada célula. O fator topográfico (LS) das células foi obtido com base no Modelo Digital de Elevação da sub-bacia, identificando comprimento e direção principal do escoamento. A erosividade média anual da região é de 8.030 MJ mm ha-1 h-1 ano-1, e a erodibilidade dos solos foi extraída da literatura. A EUPS foi aplicada a cada célula, levando-se em conta a situação atual do solo, áreas degradadas plantadas com eucalipto, pastagem plantada e plantio convencional de milho, considerando a ocupação de toda a sub-bacia hidrográfica. Na situação atual, a sub-bacia apresenta taxas de erosão inferiores aos limites de tolerância para os respectivos solos, com exceção das áreas degradadas ocupadas por eucalipto e pastagem em Cambissolo. No entanto, em todas as situações analisadas, seu lado leste apresentou as maiores perdas de solo, especialmente para os cenários de eucalipto nas condições atuais e plantio convencional de milho em Cambissolo e Latossolo Vermelho-Amarelo, sendo necessária a aplicação de técnicas conservacionistas.

Fósforo em solos representativos do estado da paraíba: I- isotermas de adsorção e medidas do fator capacidade de fósforo

O conhecimento do fator capacidade de P (FCP) dos solos do Estado da Paraíba é importante para tornar mais eficiente a interpretação do teor de P disponível e a recomendação de adubação fosfatada em solos desse Estado. Os objetivos deste trabalho foram avaliar os parâmetros das isotermas de adsorção de P (Langmuir e Freundlich), por meio das técnicas de regressão não linear e de linearização, em amostras de solos do Estado da Paraíba, e verificar a correlação dos valores desses parâmetros com características químicas e físicas desses solos. Foram coletadas amostras de doze solos na camada de 0-30 cm de profundidade, sendo seis solos mais intemperizados e seis menos intemperizados, de modo a ter ampla variação de valores de características físicas e químicas de cada grupo de solos. O modelo hiperbólico da isoterma de Langmuir foi ajustado por meio da técnica de regressão não linear (região única) e por meio da técnica de linearização (região única e segunda região). Foram realizadas análises de correlação entre os valores dos parâmetros das isotermas e características do solo que refletem o FCP. Em todos os solos, o modelo ajustado por meio da técnica de regressão não linear apresentou melhor ajuste aos dados observados, em comparação ao mesmo modelo ajustado por meio da técnica de linearização. No grupo de solos mais intemperizados, os valores de capacidade máxima de adsorção de fosfato (CMAP) apresentaram correlação elevada com os valores de P remanescente (r = -0,95**), teor de oxihidróxidos de Fe (r = 0,90**) e equivalente de umidade (r = 0,88**), mas não se correlacionaram com o teor de argila (r = 0,64ns). Dentro do grupo de solos menos intemperizados, os valores de CMAP correlacionaram-se com os valores de P remanescente (r = -0,99**), equivalente de umidade (r = 0,93**) e teor de argila (r = 0,97**), mas não se correlacionaram com o teor de oxi-hidróxidos de Fe livre (r = 0,10ns).

A escola como fator de proteção à conduta infracional de adolescentes

Este estudo traçou o perfil de adolescentes submetidos a medidas socioeducativas em uma cidade do interior de São Paulo, mediante exame de 123 prontuários de atendimento, em 2002. A análise das informações indicou que o fato de o adolescente não freqüentar a escola foi associado ao número crescente de reincidências, ao uso de entorpecentes e, também, ao emprego de armas. Adicionalmente, constatou-se que os participantes com nível educacional mais alto viviam com ambos os pais, enquanto aqueles com escolaridade mais baixa viviam em famílias monoparentais. Considerando que a freqüência à escola reduziu a severidade do ato infracional, o uso de armas e o emprego de drogas, muito pode ser feito para enfrentar os desafios de acolher tais adolescentes no sistema educacional, ao invés de expulsá-los.

O fator de impacto do ISI e a avaliação da produção científica: aspectos conceituais e metodológicos

Aborda os conceitos e os métodos relacionados com o uso do fator de impacto (FI) do Institute for Scientific Information para avaliação da produção científica publicada em periódicos. Resgata a história do FI, desde sua formulação inicial até tornar-se objeto de inúmeras investigações sobre as diferenças nos valores do indicador nas várias áreas do conhecimento. Destaca que as variáveis que apresentam a maior influência sobre o FI são a densidade e o ritmo de obsolescência dos periódicos. Trata das abordagens sincrônicas e diacrônicas de medir a obsolescência da literatura, como o índice de citação imediata, a meia-vida das citações e o estudo da idade de referências citadas. Conclui com reflexões sobre o sistema de avaliação científica brasileiro e o papel do SciELO na formulação de indicadores bibliométricos.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat : curs 2010/2011

Per tal de valorar el grau de satisfacció que té l’estudiantat de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentació elabora amb periodicitat biennal l’Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat.Atès que l’any 2008/2009 no es va lliurar l’enquesta i que la primera es va realitzar el curs 1994/1995, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la vuitena edició. [...] La present edició 2010/2011 s’ha realitzat en format en línia, format que permet la incorporació de les dades a un programa i posterior extracció i anàlisi de les mateixes de forma automatitzada.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants : curs 2006/07

Per tal de valorar el grau de satisfacció que tenen els estudiants de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentació elabora amb periodicitat biennal“L’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants”. La primera enquesta es va realitzar el curs 1994-95, així doncs, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la setena edició.Aquesta enquesta té com a objectiu principal obtenir informació sobre la percepció quetenen de les biblioteques de la UPC els usuaris que les visiten i conèixer així l’ús i el grau de satisfacció dels serveis, les instal·lacions i els recursos bibliogràfics.A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes, les biblioteques estableixen propostes que han de comportar una millora dels serveis i les instal·lacions de les biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants. Curs 2004-2005

Amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’ús de les instal·lacions, la utilització dels serveis i recursos bibliogràfics i el grau de satisfacció que aquests es mereixen per part dels estudiants, el Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) de la UPC realitza cada dos anys, des del curs 1994/95, l’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants.L’enquesta de satisfacció s’ha tornat a passar durant el curs 2004/05, deixant un curs d’interval des de la darrera edició, per tal d’analitzar l’evolució de l’ús de serveis i recursos i de la satisfacciódels nostres usuaris i avaluar les millores introduïdes per cadascuna de les biblioteques a partir dels resultats obtinguts en les edicions anteriors de l’enquesta realitzades durant el període dedurada del programa Paideia (2000-2005).Igual que en les edicions precedents, els resultats de totes les enquestes s’han treballat conjuntament tot i que cada biblioteca disposa dels seus resultats locals per tal de planificar i dur a terme actuacions que ajudin a millorar el bon funcionament de la biblioteca. El document que a continuació es presenta recull els resultats globals obtinguts en la sisena Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants. Aquesta actuació ha estat supervisada pels bibliotecaris de les biblioteques de la UPC que donen suport als serveis d’aprenentatge i coordinada per la Unitat de Recursos per a l’Aprenentatge dels Serveis Generalsde Biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part del Personal Docent i Investigador: any 2005

Durant el 2005 i per segona vegada dins el Pla Estratègic Paideia 2000-2005, el Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) ha volgut realitzar una enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques, adreçada exclusivament al Personal Docent i Investigador (PDI) de la UPC.L’objectiu principal d’aquesta enquesta és conèixer de primera mà, el nivell de coneixement, ús i satisfacció que el PDI té dels recursos i serveis que les biblioteques posen al seu abast. Són aquests resultats els que es presenten en el present informe.En el moment de distribuir l’enquesta (maig 2005), es va aprofitar per incloure un qüestionari elaborat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) per conèixer l’ús de les revistes electròniques dins cada Universitat.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part del PDI: 2003

El Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC ha realitzat, per primera vegada, unaenquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques, adreçada exclusivament a tot elPersonal Docent i Investigador (PDI) de la UPC.L’objectiu d’aquesta enquesta és conèixer de primera mà el nivell de coneixement, ús isatisfacció que el PDI fa dels recursos i serveis que les biblioteques posen al seu abast. De les 2.500 enquestes que es van fer arribar als departaments se n’han rebut, degudament complimentades, un total de 509. Això suposa un nivell de resposta del 20%.Amb el propòsit d’analitzar l’evolució de la satisfacció dels nostres usuaris i d’avaluar les millores introduïdes des de les biblioteques, l’enquesta de satisfacció es tornarà a realitzar properament.

L’ús educatiu de l’hort escolar La gestió de la participació, espai i conreu de l’hort, treball educatiu i rol del professorat

En el present treball s’aprofundeix en l’ús educatiu que es fa de l’hort a partir d’una recerca bibliogràfica sobre el tema i, també, a partir d’una recollida dades feta a dues escoles situades en contextos diferents: una pertany a un ambient rural amb només 21 alumnes en tota l’escola i l’altra a un ambient més urbà amb uns 200 infants només a parvulari. Per tal de dur a terme la teoria del treball i poder-la relacionar amb la pràctica, s’han utilitzat quatre àmbits que es creuen importants per tal que l’hort de l’escola funcioni correctament: gestió de la participació, l’hort: espais i cultiu, treball educatiu i paper del mestre. A partir d’aquesta relació s’han extret uns resultats i unes conclusions, de les quals les més rellevants són les següents: la gestió de l’hort no l’ha de portar a terme una sola persona sinó vàries, que aquest espai ha de servir per poder treballar la majoria d’àrees del currículum i que cada escola hauria d’adaptar l’hort segons les seves necessitats i interessos.

El consum multipantalla. Estudi sobre l’ús de mitjans tradicionals i nous per part de nens, joves, adults i gent gran a Catalunya

Des de fa una dècada es parla de la convergència digital, que ha propiciat la conjunció de la informàtica amb els mitjans de comunicació i la interconnexió en xarxa. Actualment circulen amb facilitat suports vells i nous cada vegada més flexibles. La conseqüència per als usuaris és que avui disposen d’una varietat àmplia de continguts connectats permanentment en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a través de diverses plataformes i amb una convivència rica i complexa. En aquest context, aquest article mostra les conclusions d’un estudi de camp sobre l’ús, el consum i les preferències de suports i de continguts de la comunicació digital per part de grups d’infants, de joves, d’adults i de gent gran a Catalunya.

L’ús dels jocs de rol com a eina didàctica per a fomentar la participació i la reflexió crítica de tots els alumnes a la classe de ciències

Els jocs de rol són un recurs molt innovador que permeten un gran desenvolupament competencial i faciliten el treball de les qüestions sociocientífiques. Són dramatitzacions vertebrades al voltant d’una situació concreta en la qual els alumnes hauran d’argumentar la seva opinió en front a una qüestió sociocientífica. En el present treball s’analitza l’ús dels jocs de rol a l’aula de ciències a través de la posada en pràctica d’un joc de rol sobre les fonts d’energia a 1r Batxillerat. S’analitza qualitativament el disseny del joc de rol, la participació dels alumnes i el desenvolupament del pensament crític. Del treball se n’extreu que els jocs de rol afavoreixen la participació de l’alumnat, tot i que de manera heterogènia; i que desenvolupen la capacitat argumentativa, així com el pensament crític. Finalment es fan propostes de millora per tal de dinamitzar els jocs de rol de manera adequada.