1000 resultados para Electricitat -- Catalunya -- Història -- S. XX
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest treball és construir un sistema d'informació geogrà fica (SIG) que permeti l'anà lisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jacimentsarqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat a l'època romana.
Resumo:
El TFC consisteix en la creació d'un Sistema d'Informació Geogrà fica (SIG) que permeti l'anà lisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana.Â
Resumo:
S'ha estudiat la conca del riu i la seva desembocadura durant l'època romana; seguidament s'ha creat una consulta interactiva amb informació associada d'alguns dels jaciments; i finalment s'ha introduit un model digital de terreny, a partir del qual s'han analitzat les conques de drenatge del riu i s'han realitzat vistes en tres dimensions de tota la zona.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest Treball és construir un sistema d'informació geogrà fica (SIG) que permeti l'anà lisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana.
Resumo:
El Geomedia© facilita agrupar tota la informació com: perfils de terreny, tipus de jaciments, mapes geològics, fonts històriques... per establir la ubicació del riu en època romana i finalment, avaluar els efectes d'una riuada.
Resumo:
Sistema d'Informació Geogrà fica que realitza un anà lisi de la relació del llit del Riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època Romana.
Resumo:
L'objectiu del Treball és establir una relació entre l'antic traçat del riu Llobregat al seu pas per diverses poblacions de Catalunya enclavades a la Comarca del Baix Llobregat i els jaciments arqueològics datats a l'època romana amb la perspectiva de la utilització de la via fluvial com element de transport.Per a l'anà lisi de les ubicacions de les diferents entitats geogrà fiques s'utilitza una eina de programariespecÃfica: Sistema d'Informació Geogrà fica (SIG) amb la qual es construirà el nostre sistema dereferència per extreure les conclusions oportunes.
Resumo:
Aquest treball estudia la construcció d'un SIG que permet l'anà lisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana.
Resumo:
Article que tracta del tema recurrent de la pertinença o no de Gerunda a la tribu ibèrica dels ausetans
Resumo:
En aquest treball s'aprofundeix en el coneixement del que va ser l' alçament del 19 de juliol de 1936 i es detalla l'actuació contraposada que protagonitzaren, en temps de guerra idel franquisme, dos militars destinats a la ciutat: el tinent coronel Alcubilla iel capità Justo
Resumo:
Sobre la Girona Constitucional del trienni 1820-1823, en base la documentació existent a l'Arxiu Municipal i a l'Arxiu DiocesÃ
Resumo:
Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII
Resumo:
Revisió de les teories sobre els orÃgens de Gerunda. Es tracten aspectes com ara el nom de la ciutat, la situació topogrà fica i la planta del municipi romà , la localització sobre el perÃmetre emmurallat que envolta la ciutat romana i la troballa de cerà mica indÃgena anterior a la conquesta romana
Resumo:
Text de la conferència pronunciada per Marià ngela Vilallonga on es fa un repà s biogrà fic dels historiadors Jeroni Pau i DionÃs Jeroni Jorba, aixà com de la seva obra, és a dir, els primers textos que tenien a Barcelona com a matèria d’estudi
Resumo:
Aquest projecte parteix d’inici de tres objectius fonamentals, com són: estudiar afons el Barri Antic d’Anglès, posteriorment dur a terme una interpretació rigorosa iobjectiva d’aquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren lesVies Verdes de Girona