Order and membrane organization in chlorhexidine-lipid mixtures /

Formulations of a general bactericidal agent, chlorhexidine, mixed with a phospholipid at different concentrations are investigated using ^H NMR spectroscopy on a chain-deuterated lipid analog. Lipid-chlorhexidine formulation is known to release the drug into an aqueous medium slowly, maintaining a comparable concentration of the drug for up to four times longer than a direct aqueous solution. The NMR data does not support the proposed liposomal entrapment of chlorhexidine in lipid compartments. Complex thermal history of the lipid-chlorhexidine preparations is investigated in detail. In preparation for a counterpart measurement, using ^H NMR of deuterated chlorhexidine mixed with protonated lipid, the synthesis of a deuterated analog of chlorhexidine is performed.

An investigation into some mechanistic aspects of estrogen biosynthesis

The mechanistic aspects of the 19-hydroxy1ation and aromatization of androgens were investigated. Fungal, bacterial and mammalian enzymatic activities were studied in this regard . The fungus Pell i cular~ fi1amentosa metabolized androst-4-ene-3 , 17-dione to the corresponding 110<' , 11 f and 14 0( hydroxylated derivatives. No ~19- hydroxylated products were isolated, although this transformation was previously observed for the C21-steroids . The intestinal bacterium Clostridi um paraputrific~ had been reported to aromatize androsten-4-ene-3,17-dione. In the present study, however, only the ring A reduced products , 17(3 - hydroxy-5f -andro8tane- 3-one and 5f-androstane-3,17-dione , were recovered . Human placental microsomes contain substantial aromatase activity and were employed in an effort to elucidate some of the mechanistic details of aromatization. Selectively deuterated steroidal substrates were employed as a probe in order to distinguish b'!tween certain of the mechanisms proposed for aromatization . Retention of deuterium at C4 and C6 was observed. It was concluded that no free intermediates allowing for loss of hydrogen from either of these two positions are implicated in this process . The involvement of a Schiff base enzyme-sup strate complex in aromatization was examined using the substrate 17f - hydroxyandrost-4-ene-3-one- 3_ 1BO. Since no loss of label was ob~erved, the implication of a Schiff base was discounted . Mixed label1ir~ studies were performed in order to determine if hydroxylation at C19 is a rate-determining process in aromatization . Isotope effects of 2 .1 and 1.7 were determined for the conversion of 17f - hydroxyandrost-4-ene-J-one-19,19,19-dJ and -19-dl respectively to estrogens. It was concluded from this that 19-hydroxylation is at l east a partially rate-determinjng process in aromatization. A homoenb~ation mechanism for 19-hydroxylation was not supported by the data obtained in this s tudy. In vitro 1JC NMR monitoring using l7f-hydroxyandrost-4-ene-Jone- 19-l3C was found not to be a successful approach in the study of steroid transformations, owing in part t o their low solubility in the incubation medium.

Elucidation of a mechanism of cell lysis by chorhexidine : a biophysical approach

Chlorhexidine is an effective antiseptic used widely in disinfecting products (hand soap), oral products (mouthwash), and is known to have potential applications in the textile industry. Chlorhexidine has been studied extensively through a biological and biochemical lens, showing evidence that it attacks the semipermeable membrane in bacterial cells. Although extremely lethal to bacterial cells, the present understanding of the exact mode of action of chlorhexidine is incomplete. A biophysical approach has been taken to investigate the potential location of chlorhexidine in the lipid bilayer. Deuterium nuclear magnetic resonance was used to characterize the molecular arrangement of mixed phospholipid/drug formulations. Powder spectra were analyzed using the de-Pake-ing technique, a method capable of extracting both the orientation distribution and the anisotropy distribution functions simultaneously. The results from samples of protonated phospholipids mixed with deuterium-labelled chlorhexidine are compared to those from samples of deuterated phospholipids and protonated chlorhexidine to determine its location in the lipid bilayer. A series of neutron scattering experiments were also conducted to study the biophysical interaction of chlorhexidine with a model phospholipid membrane of DMPC, a common saturated lipid found in bacterial cell membranes. The results found the hexamethylene linker to be located at the depth of the glycerol/phosphate region of the lipid bilayer. As drug concentration was increased in samples, a dramatic decrease in bilayer thickness was observed. Differential scanning calorimetry experiments have revealed a depression of the DMPC bilayer gel-to-lamellar phase transition temperature with an increasing drug concentration. The enthalpy of the transition remained the same for all drug concentrations, indicating a strictly drug/headgroup interaction, thus supporting the proposed location of chlorhexidine. In combination, these results lead to the hypothesis that the drug is folded approximately in half on its hexamethylene linker, with the hydrophobic linker at the depth of the glycerol/phosphate region of the lipid bilayer and the hydrophilic chlorophenyl groups located at the lipid headgroup. This arrangement seems to suggest that the drug molecule acts as a wedge to disrupt the bilayer. In vivo, this should make the cell membrane leaky, which is in agreement with a wide range of bacteriological observations.

Étude de l’orientation par déformation de mélanges de polymères à base de polystyrène

La spectroscopie infrarouge à matrice à plan focal (PAIRS) est utilisée pour étudier la déformation et la relaxation des polymères à très haute vitesse, soit de 46 cm/s, grâce à sa résolution temporelle de quelques millisecondes. Des mesures complémentaires de spectroscopie infrarouge d’absorbance structurale par modulation de la polarisation (PM-IRSAS) ont été réalisées pour suivre des déformations plus lentes de 0,16 à 1,6 cm/s avec une résolution temporelle de quelques centaines de millisecondes. Notre étude a permis d’observer, à haute vitesse de déformation, un nouveau temps de relaxation (τ0) de l’ordre d’une dizaine de millisecondes qui n’est pas prédit dans la littérature. Le but de cette étude est de quantifier ce nouveau temps de relaxation ainsi que de déterminer les effets de la température, de la masse molaire et de la composition du mélange sur ce dernier. Des mesures effectuées sur du polystyrène (PS) de deux masses molaires différentes, soit 210 et 900 kg/mol, à diverses températures ont révélé que ce temps est indépendant de la masse molaire mais qu’il varie avec la température. Des mesures effectuées sur des films composés de PS900 et de PS deutéré de 21 kg/mol, ont révélé que ce temps ne dépend pas de la composition du mélange et que la longueur des chaînes de PS n’a aucun impact sur celui-ci. D’autres mesures effectuées sur des films de PS900 mélangé avec le poly(vinyl méthyl éther) (PVME) ont révélé que ce temps est identique pour le PS900 pur et le PS900 dans le mélange, mais qu’il est plus court pour le PVME, de l’ordre de quelques millisecondes.

Electrical properties and phase transitions insome ammonium containing ferroelectrics

The thesis aims to present the results of the experimental investigations on the electrical properties like electrical conductivity, dielectric constant and ionic thermo~ currents in certain ammonium containing ferroelectric crystals viz. LiNH4SO4, (NH4)2SO4 and (NH4)5H(SO4)2. Special attention has been paid in revealing the mechanisms of electrical conduction in the various phases of these crystals and those asso~ ciated with the different phase transitions occurring in them, by making studies on doped, quenched and deuterated crystals. The report on the observation of two new phase transitions in (NH4) S O2 and of a similar one in ( NH4 ) H (2SO4 ) are included. The relaxation mechanisms of the impurity-vacancy complexes and the space charge phenomena in pure and doped crystals of LiNH4SO4 and (NH4)2SO4 and the observation of a new type of ionic thermo-current viz. Protonic Thermo-Current (PTC) in these crystals are also presented here.

Electrical And Photoacoustic Studies On Phase Transitions In Certain Ammonium Containing Crystals

In the present thesis a series of exhaustive investigations have been carried out on a number of crystalline samples with special reference tx> the jphase transitions exhibited by them. These include single crystals of pure, doped or deuterated specimens of certain ammonium containing crystals viz., (NH )34H(SO4)2, (NH4)2HPO4, (NH4)2Cr2O7 znui NH4H2PO4. ac/dc electrical conductivity, dielectric constant, ionic thermocurrent as wwifil as photoacoustic measurements have been carried out on most of them over a wide range of temperature. In addition investigations have been carried out in pure and doped single crystals of NaClO3 and NaNO3 using ionic thermocurrent measurements and these are presented here. Special attention has been paid to reveal the mechanism of electrical conduction in various phases of "these crystals and to evaluate the different parameters involved in the conduction as well as phase transition process. The thesis contains ten chapters ‘

Temperature dependent polarized Raman spectra of nonaaqualanthanoid (Pr) single crystal

Polarized Raman spectral changes with respect to temperature were investigated for Pr(BrO3)3·9H2O single crystals. FTIR spectra of hydrated and deuterated analogues were also recorded and analysed. Temperature dependent Raman spectral variation have been explained with the help of the thermograms recorded for the crystal. Factor group analysis could propose the appearance ofBrO3 ions at sites corresponding to C3v (4) and D3h (2). Analysis of the vibrational bands at room temperature confirms a distorted C3v symmetry for the BrO3 ion in the crystal. From the vibrations of water molecules, hydrogen bonds of varying strengths have also been identified in the crystal. The appearance υ1 mode of BrO3− anion at lower wavenumber region is attributed to the attachment of hydrogen atoms to the BrO3− anion. At high temperatures, structural rearrangement is taking place for bothH2Omolecule and BrO3 ions leading to the loss ofwater molecules and structural reorientation of bromate ions causing phase transition of the crystal at the temperature of 447 K.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Electrospinning atactic polystyrene: A neutron scattering study

Electrospinning is a method used to produce nanoscale to microscale sized polymer fibres. In this study we electrospin 1:1 blends of deuterated and hydrogenated atactic-Polystyrene from N,N-Dimethylformamide for small angle neutron scattering experiments in order to analyse the chain conformation in the electrospun fibres. Small angle neutron scattering was carried out on randomly orientated fibre mats obtained using applied voltages of 10kV-15kV and needle tip to collector distances of 20cm and 30cm. Fibre diameters varied from 3mm - 20mm. Neutron scattering data from fibre samples were compared with bulk samples of the same polymer blend. The scattering data indicates that there are pores and nanovoiding present in the fibres; this was confirmed by scanning electron microscopy. A model that combines the scattering from the pores and the labelled polymer chains was used to extract values for the radius of gyration. The radius of gyration in the fibres is found to vary little with the applied voltage, but varies with the initial solution concentration and fibre diameter. The values for the radius of gyration in the fibres are broadly equivalent to that of the bulk state.

A refined quartic forcefield for acetylene: accurate calculation of the vibrational spectrum

It is now possible to calculate the nine-dimensional rovibrational wavefunctions of sequentially bonded four-atom molecules variationally without dynamical approximation. In the case of HCCH, the simplest such molecule, many hundreds of rovibrational (J = 0, 1, 2) levels can be converged to better than 1.5 cm −1. Variational calculations of this kind are used here systematically to refine the well-known quartic valence-coordinate forcefleld of Strey and Mills [J.Mol. Spectrosc.59, 103-115 (1976)] against experimental term values up to three C-H stretch quanta for the principal and two deuterated isotopomers, yielding a new surface that reproduces the energies of all the known Σ, Π, and Δ states of these species up to the energy of two C-H stretch quanta with an rms error of 3 cm−1 . The refined forcefield is used to study the resonances associated with the accidental degeneracies (ν2 + ν4 + ν5, ν3) and (ν2 + 2ν5, ν1) in the principal isotopomer, leading to a clarification of the assignment of she experimentally detected states in the 2ν3 and 3ν3, polyads, and to the finding that vibrational Coriolis (kinetic energy) terms, rather than quartic anharmonicities in the potential, are the primary cause of the resonant interactions. Using a new cubic ab initio electric dipole field to calculate IR absorption coefficients, 24 undetected Σ and Π states of 1H12C12C1H and 5 undetected Σ states of D12C12CD are identified as candidates for experimental study, and their calculated energies and assignments are given.

Microwave spectra and centrifugal distortion constants of oxetane

The microwave spectra of oxetane (trimethylene oxide) and its three symmetrically deuterated isotopic species have been observed on a Hewlett-Packard microwave spectrometer from 26.5 to 40 GHz. For the parent species, the β-d2 and the αα′-d4 species, about 300 lines have been assigned for each molecule, and for the d6 species more than 600 lines have been assigned. The assignments range from v = 0 to v = 5 in the puckering vibration; although they are mostly Q transitions, either 3 or 4 R transitions have been observed for each vibrational state. The spectra have been interpreted using an effective rotational hamiltonian for each vibrational state, including five quartic distortion constants according to Watson's formulation, and a variable number of sextic distortion constants; in general, the lines are fitted to about ± 10 kHz. The distortion constants show an anomalous zig-zag dependence on the puckering vibrational quantum number, similar to that first observed for the rotational constants by Gwinn and coworkers. This is interpreted according to a simple modification of the standard theory of centrifugal distortion, involving the double minimum potential function in the puckering coordinate.

Vibrational intensities VIII: CH3- and CD3- chloride, bromide and iodide

Absolute intensity measurements have been made on the fundamental vibrations of methyl chloride, bromide, and iodide, and their fully deuterated derivatives, by integrating the optical density over the absorption bands. The bands were fully pressure broadened by using up to 80 atmos of foreign gas. Band separations were made graphically. The results are analyzed in terms of the dipole moment derivatives with respect to symmetry coordinates in the molecule, (∂p/∂Si). The data on the different isotopic species are shown to yield consistent results, and this requirement of consistency has also been used as an aid in the analysis. In the E‐class vibrations the signs of the dipole moment derivatives have been determined unambiguously by assuming the permanent dipole to be directed CH3+☒X—.

The vibrational spectra of natural and perdeuterated monochlorogallane, H2Ga([mu]-Cl)2GaH2, and an empirical harmonic potential function

The infrared and Raman spectra of monochlorogallane and its fully deuterated isotopomer are recorded and assigned on the basis of the dimeric structures. H2Ga(μ-Cl)2GaH2 and D2Ga(μ-Cl)2GaD2, conforming to D2 symmetry. The observed frequencies are corrected for anharmonicity and fitted to a potential function in which 19 of the 33 independent force constants are refined.

Oxidation of oleic acid at the air-water interface and its potential effects on cloud critical supersaturations

The oxidation of organic films on cloud condensation nuclei has the potential to affect climate and precipitation events. In this work we present a study of the oxidation of a monolayer of deuterated oleic acid (cis-9-octadecenoic acid) at the air-water interface by ozone to determine if oxidation removes the organic film or replaces it with a product film. A range of different aqueous sub-phases were studied. The surface excess of deuterated material was followed by neutron reflection whilst the surface pressure was followed using a Wilhelmy plate. The neutron reflection data reveal that approximately half the organic material remains at the air-water interface following the oxidation of oleic acid by ozone, thus cleavage of the double bond by ozone creates one surface active species and one species that partitions to the bulk (or gas) phase. The most probable products, produced with a yield of similar to(87 +/- 14)%, are nonanoic acid, which remains at the interface, and azelaic acid (nonanedioic acid), which dissolves into the bulk solution. We also report a surface bimolecular rate constant for the reaction between ozone and oleic acid of (7.3 +/- 0.9) x 10(-11) cm(2) molecule s(-1). The rate constant and product yield are not affected by the solution sub-phase. An uptake coefficient of ozone on the oleic acid monolayer of similar to 4 x 10(-6) is estimated from our results. A simple Kohler analysis demonstrates that the oxidation of oleic acid by ozone on an atmospheric aerosol will lower the critical supersaturation needed for cloud droplet formation. We calculate an atmospheric chemical lifetime of oleic acid of 1.3 hours, significantly longer than laboratory studies on pure oleic acid particles suggest, but more consistent with field studies reporting oleic acid present in aged atmospheric aerosol.