La Instrucción Pública durante la dictadura de Primo de Rivera.

Conocer la estructura del Sistema Educativo en la dictadura de Primo de Rivera, a través de un estudio sobre los distintos capítulos de la cuestión como son: los alumnos, el profesorado, los planes de reforma, su proyección social, las retribuciones a los docentes, a la vez que destacar los niveles conseguidos en cada uno de los temas educacionales en relación con los puntos de partida. La instrucción pública en España en el período de la dictadura de Primo de Rivera (1923-30). Estudia la existencia o no del contenido ideológico de la política educativa de Primo de Rivera. Estudia la política presupuestaria en instrucción pública. Presenta el modelo de instrucción en la Enseñanza Primaria, en la Segunda Enseñanza y en la Enseñanza Superior. En la Enseñanza Primaria estudia como variables: la lucha contra el analfabetismo, escuelas, maestros, alumnos, organización, situación por provincias. En la Segunda Enseñanza las facetas estudiadas son: plan de estudios de 1903, proyectos anteriores a la reforma de 1926, el plan de Bachillerato de 1926, el libro de texto, la enseñanza oficial y enseñanza privada. En la Enseñanza Superior se limita a estudiar las variables: alumnos, profesores, centros y la reforma de los estudios universitarios. El modelo de instrucción existente en los años 1923-30 fue el de un nivel de enseñanza primaria aún distante de alcanzar cotas de difusión general, una enseñanza secundaria impartida por un reducido número de centros privados y una enseñanza superior a la que accedía sólo una minoría. Todo ello reflejo de la situación socioeconómica del país. Falta previsión y planificación racional con proyección a medio y largo plazo. La dictadura se preocupó por la instrucción en mayor grado que lo hicieron gobiernos anteriores y el nivel de instrucción, aunque muy bajo, había mejorado respecto a años anteriores. La política gubernamental llevada a cabo en el ámbito de la instrucción pública en los años 1923-30, pretendió revisar la realidad educativa vigente hasta este momento a través de sus realizaciones o proyectos de reforma en todos los niveles educacionales, pero, globalmente analizada, no pasó de ser una pretensión, ya que la falta de sistematización y de previsión impidieron abordar la política educativa como un hecho integrador de la evolución individual, política, social y económica. Por ello, difícilmente se puede definir las realizaciones de la dictadura como una reforma educativa.

El euskera en la enseñanza de Navarra : bases para la normalización.

Conocer cómo influyen la lengua materna, zona sociolingüística y status de las lenguas y el modelo escolar en una situación de diglosia marginal como la existente en Navarra en el aprendizaje de euskera y castellano. 421 alumnos de quinto de EGB durante el curso 1985-1986 de centros públicos e ikastolas de Navarra. A. Variables predictoras: I. Primera lengua del alumno. II. Modelo escolar: 1. Modelo de enseñanza en euskera. 2. Modelo de enseñanza del euskera. III. Zonas sociolingüísticas: 1. Zona vascófona 2. Zona castellanófona 3. Castellano, lengua dominante 4. Euskera, lengua minorizada. B. Factores que inciden en A: I. Escolares II. Ambientales III. Personales. C. Variable criterio: nivel de aprendizaje de euskera y castellano. 1. Las diferencias de status inciden en el mayor dominio lingüístico en favor del castellano en los alumnos navarros. 2. En general, es positivo que la escuela utilice en los primeros años la lengua materna de los niños. 3. La zona castellanófona mejora los resultados de castellano de los alumnos. La zona vascófona no influye en los resultados de euskera por la propia situación de deterioro 4. El modelo escolar mejora los resultados si ha sido utilizado como lengua vehicular de la enseñanza 5. La escolarización en lengua minoritaria resulta ventajosa para ambas zonas. 6. El modelo de inmersión de alumnos de lengua materna minoritaria en lengua mayoritaria en la zona vascófona comporta desventajas 7. La inmersión de alumnos de lengua materna mayoritaria en lengua minoritaria en la zona castellanófona deviene ventajoso. 8. La variable de mayor peso en el aprendizaje del euskera es el modelo escolar y en el castellano la zona lingüística. 1. La precaria situación del euskera en Navarra determina la exigencia de un plan educativo global. 2. La planificación ha de incluir la demanda en todo el territorio. 3. La educación bilingüe ha de plantearse el objetivo del conocimiento de las dos lenguas y la introducción en dos formas culturales. 4. Para la consecución del punto tres se requiere la normalización del euskera en todo el ámbito. 5. Para la planificación, hay que partir de la situación diglósica del euskera en Navarra. 6. La diversidad de factores relevantes aconseja conceder autonomía a cada centro en la elaboración del diseño pedagógico más acorde. 7. Se rechazan los programas de enseñanza de la lengua propia como asignatura. 8. Ciertas normas a contemplar en el diseño de los currículums escolares. 9. Potenciar modelos de inmersión para castellanoparlantes y de enseñanza en euskera para vascoparlantes. 10. Extender toda la gama de ofertas escolares a Pamplona, Estella, etc. 11. Dotar a la enseñanza bilingüe del soporte técnico y ambiental. 12. Formación y reciclaje lingüístico y pedagógico del profesorado. 13. Información de actuaciones y resultados a la sociedad Navarra.

Estrategias narrativas de R. Graves en El Vellocino de Oro y en la Argonautiká de Apolonio de Rodas.

Este trabajo pretende señalar las características generales sobre la supervivencia, el nuevo desarrollo y la recreación del mito en la novela del siglo XX. Para ello se analiza en detalle la obra de Robert Graves 'El Vellocino de Oro' y se compara con el poema épico del siglo III a.C. compuesto por Apolonio de Rodas 'Argonautiká'.

Estrategias narrativas de R. Graves en El Vellocino de Oro y en la Argonautik?? de Apolonio de Rodas

Este trabajo pretende se??alar las caracter??sticas generales sobre la supervivencia, el nuevo desarrollo y la recreaci??n del mito en la novela del siglo XX. Para ello se analiza en detalle la obra de Robert Graves 'El Vellocino de Oro' y se compara con el poema ??pico del siglo III a.C. compuesto por Apolonio de Rodas 'Argonautik??'.

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Model-based vehicle detection and classification using orthographic approximations

This paper reports the current state of work to simplify our previous model-based methods for visual tracking of vehicles for use in a real-time system intended to provide continuous monitoring and classification of traffic from a fixed camera on a busy multi-lane motorway. The main constraints of the system design were: (i) all low level processing to be carried out by low-cost auxiliary hardware, (ii) all 3-D reasoning to be carried out automatically off-line, at set-up time. The system developed uses three main stages: (i) pose and model hypothesis using 1-D templates, (ii) hypothesis tracking, and (iii) hypothesis verification, using 2-D templates. Stages (i) & (iii) have radically different computing performance and computational costs, and need to be carefully balanced for efficiency. Together, they provide an effective way to locate, track and classify vehicles.

Influence of apoA-V gene variants on postprandial triglyceride metabolism: impact of gender

Although apolipoprotein AN (apoA-V) polymorphisms have been consistently associated with fasting triglyceride (TG) levels, their impact on postprandial lipemia remains relatively unknown. In this study, we investigate the impact of two common apoA-V polymorphisms (-1131 T>C and S19W) and apoA-V haplotypes on fasting and postprandial lipid metabolism in adults in the United Kingdom (n = 259). Compared with the wild-type TT, apoA-V -1131 TC heterozygotes had 15% (P = 0.057) and 21% (P = 0.002) higher fasting TG and postprandial TG area under the curve (AUC), respectively. Significant (P = 0.038) and nearly significant (P = 0.057) gender X genotype interactions were observed for fasting TG and TG AUC, with a greater impact of genotype in males. Lower HDL-cholesterol was associated with the rare TC genotype (P = 0.047). Significant linkage disequilibrium was found between the apoA-V -1131 T>C and the apoC-III 3238 C>G variants, with univariate analysis indicating an impact of this apoC-III single nucleotide polymorphism (SNP) on TG AUC (P = 0.015). However, in linear regression analysis, a significant independent association with TG AUC (P = 0.007) was only evident for the apoA-V -1131 T>C SNP, indicating a greater relative importance of the apoA-V genotype.

The Spanish Ambassador and Samuel Daniel's Vision of the Twelve Goddesses: A New Document [with text]

The performance of Samuel Daniel's masque The Vision of the Twelve Goddesses at court on January 8, 1604 took place in the midst of the preliminary negotiations that would lead to the signing of the Anglo-Spanish peace at Somerset House the following August. Philip III sent a special ambassador to England to congratulate James on his accession, and a series of tussles between Juan de Tassis and his French counterpart ensued. As a recently-discovered document in the Archivo General de Simancas reveals, Anna of Denmark intervened personally to insure that de Tassis, and not the Frenchman, attended the masque. This was a clear signal of James and Anna's peace aims, which de Tassis conveyed to the King of Spain; moreover, he enclosed in his dispatch a text of Daniel's masque which he clearly considered both political intelligence and of interest to the theater-loving Hapsburg monarch. The Simancas text of the Daniel masque is a new version, hitherto unknown, which adds to our knowledge of the circumstances in which the first Stuart masque was performed. Here we present a transcription and annotated translation of both de Tassis' letter and the text of the masque he had compiled for Philip III. (B. C.-E. and M. H.)

Changes in extracellular levels of glutamate in the nucleus accumbens after ethanol-induced behavioral sensitization in adolescent and adult mice

Repeated administration of low doses of ethanol gradually increases locomotor responses to ethanol in adult Swiss mice. This phenomenon is known as behavioral sensitization. However, we have shown that adolescent Swiss mice show either behavioral tolerance or no sensitization after repeated ethanol injections. Although the mesolimbic dopamine system has been extensively implicated in behavioral sensitization, several studies have demonstrated an important role of glutamatergic transmission in this phenomenon. In addition, relatively few studies have examined the role of developmental factors in behavioral sensitization to ethanol. To examine the relationship between age differences in behavioral sensitization to ethanol and the neurochemical adaptations related to glutamate within nucleus accumbens (NAc), in vivo microdialysis was conducted in adolescent and adult Swiss mice treated with ethanol (1.8 g/kg) or saline for 15 days and subsequently challenged with an acute dose (1.8 g/kg) of ethanol 6 days later. Consistent with previous findings, only adult mice demonstrated evidence of behavioral sensitization. However, ethanol-treated adolescent mice demonstrated a 196.1 +/- 40.0% peak increase in extracellular levels of glutamate in the NAc after ethanol challenge in comparison with the basal values, whereas ethanol-treated adult mice demonstrated a 52.2 +/- 6.2% reduction in extracellular levels of glutamate in the NAc after ethanol challenge. These observations suggest an age-dependent inverse relationship between behavioral and glutamatergic responses to repeated ethanol exposure. (C) 2011 Elsevier Inc. All rights reserved.

Effects of adolescent exposure to cocaine on locomotor activity and extracellular dopamine and glutamate levels in nucleus accumbens of DBA/2J mice

Adolescents differ from adults in their acute sensitivity to several drugs of abuse, but little is known about the long-term neurobehavioral effects of adolescent drug exposure. To explore this further, we evaluated the locomotor responses to repeated cocaine administration in adolescent and adult male DBA/2J mice and alterations in extracellular levels of dopamine (DA) and glutamate (GLU) in the nucleus accumbens (NAc) in response to a subsequent cocaine challenge. Adolescent and adult mice were treated daily with saline or cocaine (10 mg/kg, i.p) for 9 consecutive days. Ten days following the last injection, animals were implanted with microdialysis probes and 24 h later microdialysis samples were collected before and after an acute cocaine challenge. Adolescents but not adults demonstrated development of behavioral sensitization to cocaine. Microdialysis procedures revealed that cocaine-treated mice displayed greater peak increases in extracellular DA in response to a subsequent cocaine challenge as compared to saline-treated mice, in contrast with lower peak increases in extracellular GLU. While adults exhibited greater peaks in extracellular DA in response to cocaine than adolescents did, adolescent mice presented a more rapid onset of peak extracellular DA levels than adults. Our results indicate differences in the behavioral and neurochemical responses to cocaine in adolescent versus adult mice, which may be relevant to the increased risk of developing addiction in humans who are exposed to drugs of abuse during adolescence. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Genus i historieundervisningen : Problem och möjligheter ur ett gymnasielärarperspektiv

Syftet med den här uppsatsen har varit, dels att undersöka ett antal historielärares förståelse av och attityd till användandet av begreppet genus i historieundervisningen på gymnasiet, dels att analysera vad jämställdhetsmålen i gymnasieskolans styrdokument egentligen säger om be-greppet genus och om detta bör tolkas som ett direktiv att implementera genus i historieun-dervisningen. Undersökningen genomfördes i två steg. Gymnasieskolans styrdokument; skollagen, lä-roplanen för de frivilliga skolformerna samt ämnesbeskrivning och kursplaner för historia A, B och C, närlästes och analyserades utifrån en genusteoretisk grund. Därefter intervjuades sex utvalda gymnasielärare i historia kring begreppet genus i teori och praktik. Resultatet analyse-rades och kategoriserades därefter så att lärarnas genusmedvetenhet och attityd till användan-de av genus i historieundervisningen gick att identifiera.Styrdokumentsgranskningen visade att styrdokumenten idag inte säger någonting expli-cit om användandet av ett genusperspektiv i historieundervisningen men att skollagens och läroplanens jämställdhetsdirektiv vilar på en genusteoretisk grund och därmed indirekt kräver ett genusperspektiv i den konkreta undervisningen. Dokumentens formuleringar kräver en god kunskap kring begreppen jämställdhet och genus för att kunna förstås. Utan den kunskapen riskerar avsaknaden av ett explicit uttalat genusbegrepp att legitimera en historieundervisning utan genusperspektiv.Intervjuresultatet visade att genusmedvetenheten bland de utvalda lärarna var låg och att förekomsten av ett genusperspektiv i den egna undervisningen avgjordes av lärarens eget in-tresse för frågan. Attityden till användandet av ett genusperspektiv i historieundervisningen på gymnasiet kunde hos de flesta tolkas som positiv i teorin men i praktiken omgärdad av en rad förhindrande omständigheter såsom omedvetenhet, tids- och utrymmesbrist, metodbrist och historiedidaktiskt förhållningssätt.

GENETIC INTERRELATIONSHIPS OF PROTEOLYTIC CLOSTRIDIUM-BOTULINUM TYPE-A, TYPE-B, AND TYPE-F AND OTHER MEMBERS OF THE CLOSTRIDIUM-BOTULINUM COMPLEX AS REVEALED BY SMALL-SUBUNIT RIBOSOMAL-RNA GENE-SEQUENCES

The phylogenetic interrelationships of members of the Clostridium botulinum complex of species was investigated by direct sequencing of their 16S rRNA genes. Comparative analysis of the 16S rRNA sequences demonstrated the presence of four phylogenetically distinct lineages corresponding to: i) proteolytic C. botulinum types Al B, and F, and C. sporogenes, ii) saccharolytic types B, E and F, iii) types C and D and C. novyi type A, and iv) type G and C. subterminale. The phylogenetic groupings obtained from the 16S rRNA were in complete agreement with the four divisions recognised within the 'species complex' on the basis of phenotypic criteria.

Sperm ultrastructure and a new type of spermiogenesis in two species of Pimelodidae, with a comparative review of sperm ultrastructure in Siluriformes (Teleostei : Ostariophysi)

During spermiogenesis, the spermatids of the pimelodid species Pimelodus maculatus and Pseudoplatystoma fasciatum show a central flagellum development, no rotation of the nucleus, and no nuclear fossa formation, in contrast to all previously described spermatids of Teleostei. These characteristics are interpreted as belonging to a new type of spermiogenesis, named here type III, which is peculiar to the family Pimelodidae. In P. maculatus and P. fasciatum, spermatozoa possess a spherical head and no acrosome; their nucleus contains highly condensed, homogeneous chromatin with small electron-lucent areas; and a nuclear fossa is not present. The centriolar complex lies close to the nucleus. The midpiece is small, has no true cytoplasmic channel, and contains many elongate and interconnected vesicles. Several spherical to oblong mitochondria are located around the centriolar complex. The flagellum displays the classical axoneme (9 + 2) and no lateral fins. Only minor differences were observed among the pimelodid species and genera. Otherwise, spermiogenesis and spermatozoa in the two species of Pimelodidae studied exhibit many characteristics that are not found in other siluriform families, mainly the type III spermiogenesis. (C) 2007 Elsevier GmbH. All rights reserved.

O narrador e a presença da sátira menipéia em The adventures of Tom Sawyer

Pós-graduação em Letras - FCLAS

Estudo de dois genes de café (Coffea arabica) induzidos por estresse biótico e análise de suas regiões promotoras

Pós-graduação em Ciências Biológicas (Genética) - IBB