Infecções urinárias adquiridas no hospital : resultados de um estudo de coorte realizado num serviço de medicina interna

RESUMO - Introdução: As infecções associadas aos cuidados de saúde são um importante problema de saúde pública. Entre elas, as infecções urinárias são as mais frequentes associando‐se a elevados custos e morbilidade. Pretende‐se caracterizar as ITU adquiridas no Hospital (ITUaH) ocorridas num serviço de Medicina Interna de um hospital português. Métodos: Efectuou‐se um estudo de coorte (histórica) para determinação da incidência da ITUaH e da bacteriúria assintomática. Analisaram-se os dados correspondentes a uma amostra aleatória sistemática de 388 doentes, representativa dos 3492 admissões ocorridas, em 2014, nesse Serviço. Resultados: A taxa de incidência global de ITUaH foi de 6,2% (24/388; IC 95%:[3,8--‐8,6%]). Ocorreram 19,76 ITU por mil dias de cateter vesical (ITUaCV) e 4,17 ITUaCV por mil dias de internamento. A taxa de incidência de ITUaCV foi de 4% (15/388; IC 95%:[2%--‐6%]). Oitenta por cento destas infecções ocorreram em doentes sem indicação para a algaliação. Um quarto dos doentes desta coorte foram algaliados (24,7%; IC 95%: [20%--‐29%]), não se verificando indicação para o procedimento em 36,5% dos casos. Os principais factores de risco para a algaliação identificados foram a dependência total (OR: 24,47; IC 95%: [5,50--‐ 108,87]; p<0,001) a dependência grave (OR:11,43; IC 95% [2,56--‐50,93]; p=0,001) (escala de Barthel) e a carga de doença (OR: 1,19; IC 95% [1,03--‐1,38]; p=0,017) (índice de comorbilidade de Charlson). Foram utilizados CV em 759 dias dos 3591 dias de internamento quantificados neste estudo (21%). A Taxa de incidência de Bacteriúria Assintomática (BA) foi de 4,4% (IC 95%:[2--‐6%]). Cerca de 60% (10/17) desses doentes foram submetidos a tratamento contrariamente às recomendações clínicas actuais. Conclusões: Este estudo evidencia a necessidade de implementação de estratégias de prevenção, das quais se destaca a redução do número de algaliações. O tratamento da BA deve ser evitado.

Qualidade do ar interior em habitações: fontes emissoras de poluentes

Nos últimos anos, a qualidade do ar interior tem emergido como uma das principais preocupações para os utilizadores, proprietários e gestores de edifícios. A consciência e procura de ambientes interiores saudáveis têm vindo a aumentar, sendo que é generalizado o reconhecimento da importância de ambientes interiores com concentrações de poluentes aceitáveis, confortáveis e produtivos. As pessoas gastam cerca de 90 por cento do seu tempo em ambientes fechados, sendo que o ar dentro de habitações e noutros edifícios pode ser mais poluído do que no ar exterior. Nas habitações diversas fontes emissoras de poluentes estão presentes e a distância entre estas fontes e os ocupantes é muito reduzida. Isto significa que a exposição a poluentes do ar dentro das habitações pode ser muito elevada. O presente estudo teve como objetivo caraterizar a exposição a fontes interiores em habitações. Foram estudadas as seguintes fontes emissoras: lareiras abertas e lareiras fechadas com recuperador de calor com queima de pinho e briquetes; confeção de alimentos, incluindo preparações de fritos e cozidos, bem como o uso de torradeiras elétricas. A exposição de seres humanos a poluentes durante o sono também foi avaliada. As medições de poluentes, como material particulado (PM1, PM2,5, PM10), ozono (O3), monóxido de carbono (CO), dióxido de carbono (CO2), compostos orgânicos voláteis (COVs) e formaldeído (CH2O), e parâmetros de conforto, como temperatura e humidade relativa, foram realizadas em três casas com caraterísticas diferentes. A análise temporal dos dados e a comparação entre as concentrações de poluentes medidas no interior e exterior foram utilizadas para avaliar o impacte das fontes avaliadas. Os resultados indicaram que os seres humanos estão expostos a concentrações elevadas de poluentes quando estão perto de fontes específicas. As medições efetuadas em espaços com lareiras indicaram que as concentrações foram mais elevadas no caso da lareira aberta aquando da combustão de pinho. As concentrações de partículas, COVs, CO e CH2O ultrapassaram os valores limite definidos pela legislação. Durante as atividades de culinária as concentrações de COVs, CH2O e partículas medidas na cozinha também excederam os valores limite definidos pela legislação nacional. As concentrações foram mais elevadas para a confeção de alimentos de fritos em fogão a gás e quando a torradeira foi utilizada para um pão bastante torrado. Durante a noite foi observado o aumento das concentrações de CO2 e concentrações superiores de poluentes foram registadas para porta e janela fechadas.

Recueil.

1.° Germani Audeberti, Aurelii, ad serenissimam ac christianissimam Reginam Catharinam Medicaeam, Henrici III. Galliae et Poloniae Regis christianissimi matrem, carmen : subjicitur ejusdem interpretatio gallica. — 2.° Lachrymae ad tumulum Christophori Thoï. — 3.° Stanze in lode di Carlo V. Imperatore. — 4.° Carmina ejusdem Audeberti adversùs Poloniam, quùm illic regnaret Henricus. — 5.° Antonii Cerruti carmen ad Joannem Morvillerium, pro Gallorum Regibus apud Senatum Venetum Oratorem. — 6.° Carmen in fugam Caroli V. anno 1552. — 7.° Aliud carmen, quod inscribitur Caesar ; in quo Imperator suis hostibus bellum minatur. — 8.° Les furies de feu Pierre Louis Farnese : poëme francois. — 9.° Satira di Jacobo Sellaro da Cento. — 10.° Sonetti di Francesco Coppetta, Perugino. — 11.° Epitaphe du Duc Philippes de Bourgogne, escript sur sa tombe aux Chartreux de Dijon. — 12.° Epithalamium in nuptias Batorianas. — 13.° Diverses pieces de Remy Belleau. — 14.° Diverses stances sur l'amour. — 15.° Imitation de l'Arioste sur le discours de Roland le furieux, par Philippe Desportes. — 16.° Autres poësies du même. — 17.° Joannis Aurati carmen alternum in nuptias Mariae, Reginae Scotiae, Lotharingia oriundae. — 18.° Michaëlis Hospitalis carmen ad Franciscum Lotharingum, Guisiorum Principem. — 19.° Epistola Francisci Olivarii ad Cardinalem Lotharingum. — 20.° Tetrastichon de Roma. — 21.° Lettre du Prince de Piémont à monsieur l'Evêque d'Orleans, du II. Avril 1559. — 22.° Poëme : le monde passe et sa concupiscence ; par la Rochandieu. — 23.° De la science du salut. — 24.° Epitaphe du nez de maître Pierre Lizet. — 25.° Double du bannissement des Caraffes, affiché aux ruës de Rome après la mort du Pape Paul IV. — 26.° Excerptum è querimonia collegii scortorum Romanensium, de afflicto rerum suarum statu ob exilium Cardinalis Caraffae ; ad Paulum Papam IV. — 27.° Varia epigrammata. — 28.° Canzone di Giovanni Battista Leoni, al serenissimo Henrico, Duca di Angio, eletto Rè di Polonia. — 29.° Joannis Dampetri, Julii Scaligeri, Theodori Bezae, Langaei, Brixii et Olympiae Moratae carmina selecta.

Recueil de lettres et de pièces originales, et de copies de pièces indiquées comme telles dans le dépouillement qui suit.

Contient : 1 Clef d'un chiffre. En italien ; 2 Lettre de RENEE DE FRANCE, duchesse douairière DE FERRARE, « à monseigneur le duc [Alphonse II d'Este]... De Montargis, ce XXIIIe aoust 1570 ». Minute ; 3 Lettre de RENEE DE FRANCE,... à madame ma fille... la duchesse de Ferrare,... De Montargis, ce XXIIIe aoust 1570 ». Minute ; 4 Lettre de RENEE DE FRANCE « à madame la princesse d'Urbin [sa fille]... De Montargis, ce XXIIIe aoust 1570 » ; 5 Lettre de RENEE DE FRANCE « à madame Lienor [d'Est]... De Montargis, ce XXIIIe aoust 1570 ». Minute ; 6 Lettre de RENEE DE FRANCE « au Sr Don Loys [d'Est]... De Montargis, ce XXIIIe aoust 1570 ». Minute ; 7 Promesse de payement faite par « JAQUES DE SAVOYE,... duca di Genevoys e di Nemours », à « Gio. Antonio Scalla, mercante gioliero de Milano... A Moncallieri, il VIII novembre 1581 » ; suivie de la quittance du joaillier, « 27 zuegno 1583 ». En italien ; 8 Lettre de « JEHAN BATISTE DE GONDI,... à madame [la duchesse de Ferrare]... De Paris, ce XXVIIe decembre 1567 » ; 9 Lettre d'« ANNE D'EST [duchesse DE NEMOURS]... à monseigneur Guyon, receveur du domaine de Montargis... Escript à Paris, ce XVIIe jour de juin 1600 » ; 10 Lettre d'« ANNE D'EST,... à monsieur de Selincourt,... bailly et gouverneur de Montargis... De Lyon, ce Xme d'avril 1596 » ; 11 Lettre d'« ANNE D'EST,... à monsieur de Selincourt,... De Lagneux, ce 19me mars 1596 » ; 12 Lettre d'« ANNE D'EST » à « monsieur de Selincourt,... De St Maur des Fossez, ce XXIXe aoust 1596 » ; 13 Lettre d'« ANNE D'EST,... à monsieur de Selincourt,... De St Maur des Fossez, ce XXIXe aoust 1596 » ; 14 Lettre, en italien, de « FRANCESCO DI ESTE,... alla... duchessa de Nemors,... Di Ferrara, alli 28 de ottobre 1566 » ; 15 Lettre de madame D'« ANTREMONT,... à madame... la duchesse de Nemours et de Genevois,... De Sçaint André, se 25 de fevrier 1582 » ; 16 Mandement d'« ANNE D'EST,... duchesse de Genevoys et de Nemours,... à noz... feaulx conseilliers les president et maistres de nostre chambre des comptes de Genevoys... Donné à Verneuil, le unziesme jour de juing, l'an mil cinq cens quatre vingtz et deux » ; 17 Lettres patentes du roi « HENRY » III pour conclure l'« accord... entre monseigneur de Montpensier et monseigneur de Nevers,... Donné à Bloys, le XVIIIe jour d'avril, l'an de grace mil cinq cens quatre vingtz ung ». Copie ; 18 Minute d'une lettre du roi de France au pape, en faveur de Louis, « cardinal d'Est » ; 19 « Minute de contract » de vente passé entre « Stephano Capris, cittadino di Turino », et « Giacomo di Savoya, duca di Nemors et dil Genevoys,... fatto nella citta di Turino... all' ottavo giorno dil mese di febraro... l'anno doppo la... Nativita mille cinque cento octanta duoi ». En italien ; 20 Lettre de « HENRY DE SAVOYE [duc DE NEMOURS]... à monsieur... Dormy » ; 21 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monseigneur Dormy, conseiller et secretaire du roy et de ses finances... A Turin... ce 3me janvier 1613 » ; 22 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur Dormy,... De Nicy, ce 2e Xbre 1616 ». Cette lettre est accompagnée d'une note signée : « J. DE MONGOUMERY » ; 23 Requête adressée par « HENRY DE SAVOYE,... à nosseigneurs de parlement », relativement à la terre de « Dhueul-sur-Oize » ; 24 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur Dormy,... De Lagneux, le XXVe aoust 1616 » ; 25 Lettre d'« ANNE DE LORRAINE,... à monsieur... Dormy,... De Beaumont, ce XVII 7bre 1603 » ; 26 « Articles par lesquelx le cappitaine JAQUES DEMOZZY entant soy justiffier envers monseigneur et madame de Genevois et de Nemours ». Copie ; 27 État de la taille en certaines villes et provinces de France ; 28 Fragment relatif à l'engagement, avec faculté de rachat, du comté de Valognes à « Claude de Tende ». Copie ; 29 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monseigneur de Moiron, recepveur general de mes finances de Genevois et Foucigny,... A Paris, ce XXIIIIe apvril 1599 » ; 30 « Brevet » d'assignation faite par « le duc de Genevois, de Nemours et de Chartres », aux religieuses Ursulines du faubourg St Jacques sur la pension dont il jouissait au trésor royal, d'une somme qui leur était due par suite de legs successifs. « A Paris... vingt quatriesme du mois de juillet mil six cens dix sept ». Copie ; 31 « Memoire de ce qui se presente necessaire pour le service de monseigneur... le duc de Nemours,... pendant qu'il est en court... 1615 » ; 32 Lettre, en italien, avec chiffre, de « VALERIO CATULE,... Di Milano, alli 11 febrajo 1613 » ; 33 « Roolle des personnes ordinaires qui sont à la suitte de monseigneur [le duc de Nemours]... A Paris, le premier jour du moys de mars mil six cent cinq » ; 34 « Coppie de transaction passée entre madame... Anne d'Est, duchesse [douairière] de Nemours,... et monseigneur... Henry de Savoye, duc de Nemours,... Faict et passé... en l'hostel de Nemours à Paris, le samedy... tiers jour d'avril, l'an mil six cens et quatre » ; 35 Promesse faite par « Me Loys Le Court, conseiller du roy et secretaire de ses finances... et Nicolas Picart, son gendre, escuier, sieur de Sainct Germain,... à... madame Anne d'Est, duchesse de Genevois, de Nemoux et de Chartres, à messire Guillaume Le Cirier, sieur de Neufchelles, et Guillaume Perdrier, sieur de Bobigny,... à cause du rachapt et payement d'arreraiges... faict... audict sieur Le Court,... de soixante treize escuz trente six solz huict deniers tournois de rente... affin que lesdicts dame et sieurs de Neufchelles et Bobigny n'ayent peine à cause dudict rachapt... Faict et passé multiple en l'hostel de Nemoux... le dimanche apres midy, vingtiesme jour de fevrier, l'an mil six cens » ; 36 Lettre de « MARIE DE LOMENIE,... à monsieur... le duc de Nemours,... A Mirebeau, ce XXVIme juing 1627 » ; 37 « Coppye de memoire et propos concernant les offres deliberées d'estre faictes par aulcuns des offyciers de finance qui desirent la revocquacion de la chambre de justice... Decembre M.VI.C.XXIIII » ; 38 « Roolle des personnes ordinaires qui sont à la suitte de monseigneur, de madame [le duc et la duchesse de Nemours] et de monsieur le prince de Genevois, durant le mois de juillet 1621 » ; 39 Procuration » donnée par « Henry de Savoye », duc de Nemours, et « Anne de Loraine », sa femme, « pour raison de la vente de la terre et seigneurie de la comté de Sainct Vallier... L'an mil six cens vingt, le dix septiesme jour de juillet ». Minute ; 40 Lettre de « CIZE,... à monseigneur [le duc de Nemours]... De Nissy, ce 29 juin 1620 » ; 41 « Roolle et distribution des estrennes ordonnées par monseigneur [le duc de Nemours] aux officiers du roy et autres, payées par Robert Guillin, le premier jour de janvier 1619 » ; 42 « Rolle et distribution des estrennes pour l'année 1620 » ; 43 « Roolle des personnes ordinayres qui sont à la suitte de monseigneur [le duc de Nemours] durant le mois de may 1618 » ; 44 Fragment d'un état des recettes et dépenses de la maison du duc de Nemours ; 45 Lettre de « LUCAS TASCHEREAU,... à monseigneur le duc de Nemours » ; 46 « Nombre des compagnies du regiment de Forestz » ; 47 « Estat des deniers paiez, non paiez et advancez pour l'extraordinaire de la guerre suivant les commandements et ordonnances de monseigneur le duc de Nemours, année M.V.C.IIII.XX.XIII » ; 48 « Inventaire des pieces que Me René Baudart, advocat et conseil de... messire Jaques de Savoye, duc de Genevoys et de Nemours,... veult et entend comunicquer à Me Pierre de La Lanne, advocat et conseil de damoiselle Françoise de Rohan, deffenderesse ». 11 avril 1573 ; 49 « Estat de ce qui est deu à monsieur le duc de Nemours, dont il demande à messieurs des comptes bailler advis au roy » ; 50 Requête adressée « à messieurs du conseil de monseigneur le duc de Ferrare et de Chartres », par « GIRARD GALIGRE, receveur du dommaine de Chartres ». Avec réponses en marge ; 51 « Brief Memoire du faict du proces pendant au conseil entre monseigneur [le duc de Nemours] et les bourgeois de Lyon » ; 52 Requête adressée « au roy et à nosseigneurs de son conseil » par « ANNE D'EST, procuratrisse du sieur duc de Nemours, son filz », relativement au même procès. Suivie de notes se rapportant à la même affaire. Copie ; 53 « Memoire de la conduitte du corps de monseigneur le duc de Nemours,... Du XV juillet 1632 » ; 54 Lettre d'« ANNE DE LORRAINE [duchesse DE NEMOURS]... à monsieur Dormy,... D'Annisi, ce 27 febvrier 1634 » ; 55 Lettre d'« ANNE DE LORRAINE,... à monsieur Dormy,... A Turin, ce 22 octobre 1633 » ; 56 Mandement de HENRI DE SAVOIE, « duc de Genevois et de Nemours, comte de Gisors,... à... Me Gilles Delaporte, fermier du domaine et peages des vicontez d'Andely et Vernon », de payer « à Mrs Claude Leprince et Pierre le Moyne,... la somme de trois cens livres... Faict à Paris, le XIIIIe jour de novembre M.VI.C.XXVI ». Copie ; 57 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur Dormy,... A Fontainebleau, ce 11e may 1626 » ; 58 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur Dormy,... A Fonteinebleau, ce 24e apvril 1626 » ; 59 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur... Dormy,... A Fonteinebleau, ce 12e septembre 1625 » ; 60 Lettre de « HENRY DE SAVOYE,... à monsieur Dormy,... De Fontainebleau, ce 18 septembre 1625 » ; 61 Lettre, en italien, avec chiffre, de « GASPARO FOGLIANI,... De Parigi, li XX d'ottobre 1568 » ; 62 Lettre de « JEHAN BATISTE DE GONDI,... à madame [la duchesse de Ferrare]... De Paris, ce XXe d'aoust 1569 » ; 63 Requête adressée par « PHILIBERTE MINGON,... PHILIPPE NYCOLLIN, Me GUILLIAUME MECLARD, les vesves de Mes ORSET et GARIN, et... PIERRE DETHOYRE,... à monseigneur » le duc de Nemours ; 64 « Teneur d'arrest... du souverain senat de Savoye entre... Philippe Nycollin,... Pierre Dethoire, Me Guilliaume Meclard et consortz, demandeurs... d'une part, et les seigneurs... Descharmettes et le procureur fiscal de Genevois, deffendeurs, d'aultre, etc... A Chambery... le neufviesme jour du mois de mars mil six cens vingt septz ». Copie ; 65 Contrat en vertu duquel Henri de Savoye, duc de Nemours, afin de faciliter l'acquit de la dette contractée envers Louis Grippaz, joaillier, renonce en faveur des ayant cause, prêteurs et cautions de François Paquellet, seigneur de Moyron, à poursuivre ce que celui-ci lui pouvait devoir en qualité de receveur général de ses finances, 27 août 1614. Copie ; 66 Entérinement du précédent contrat à la chambre des comptes de Genevois, 30 août 1614. Copie

Giovanni Boccaccio, Il Decameron .

F. Iv : titre du XVIe siècle : « Italien Le decameron de Brocasse les cent nouvelles de Bocasse ».F. 1-5 : table des matières.F. 1-182 : "Inchomincia ilibro chiamato Dechameron principe ghaleotto nel quale si chontengono ciento novelle dette da sette donne e tre giovani uomini ...-... Qui finisce la decima e ultima giornata del decameron, cognominato principe galeotto chompiltato e fatto per messer Giovanni Boccacci da Ciertaldo. Amen. Amen".F. 182 : indication biffée à l'encre brune d'une écriture cursive (ex libris) : "Questo libro e di simbaldo ... di filipo di simone ..."

Treball fora de l'aula. Competències transversals

Amb aquesta comunicació espero donar a conèixer les meves experiències en l’àmbit del treball que han de suportar els alumnes fora de l’aula. Són ja tres cursos en què he posat en pràctica allò que des de la reforma universitària (que ja tenim aquí) es proposa: que el subjecte actiu de l’aprenentatge passi a ser l’alumne i no el professor. Del “professor ensenya” hem de passar a “l’alumne aprèn”. El professorat ha de transformar-se en assessor, ha d’auxiliar l’alumne en un procés d’aprenentatge i per tant d’assumpció de competències, però mai no ha de substituir-lo en l’esforç per assolir tals fites. Ja no serveix transmetre coneixements mitjançant la paraula, aquesta transmissió s’ha de dur a terme dirigint el procés, però, l’esforç ha de ser de l’alumne. L’alumnat es troba ja, per les proves pilot que he portat a terme, en un estadi d’absolut desconcert, perquè el canvi és massa radical respecte a allò que estan acostumats. Cal tenir en compte que provenen d’un sistema educatiu on l’esforç no té cap valor, per això resulta difícil fer-los entendre que han de ser ells els protagonistes del procés d’aprenentatge. Es resisteixen al canvi com a postura fàcil davant del temor que suscita tot allò que ens és desconegut, però, també perquè resulta més fàcil asseure’s en una aula i esperar que el professor expliqui que remenar llibres, cercar informació, analitzar-la i bastir-se la seva pròpia formació. En molts casos el professorat tampoc no entén el que està passant. Segles i segles de tradició canviaran i això els descol·loca, però és que també deixarem de ser els actors principals, i alguns es pregunten, si no puc entrar en una aula per demostrar els meus coneixements, de que serveixo, jo?. I precisament aquesta pregunta és el rovell de l’ou de la qüestió. No es tracta solament de tenir coneixements, aspecte aquest que no obvia pas la reforma, sinó que l’alumne ha d’assolir també capacitats, per això nosaltres hem de passar a ser directors, entrenadors, coordinadors i assessors del procés d’assumpció de capacitats dels nostres alumnes

El Cas integrat. Un aprenentatge integral i integrador. L'experiència de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu de Barcelona

Potenciar una Europa del coneixement on l’aprenentatge continuat durant la vida és un element essencial per a obtenir una major competitivitat Europea, a l’hora que es promociona la cooperació i mobilitat entre universitats, és l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Sota aquesta directriu, és necessari potenciar la reflexió i la capacitat crítica de les persones en formació. Crear espais on l’alumne/a passi a ser el centre dels processos d’ensenyança-aprenentatge, on es faciliti que reflexioni sobre allò que està fent i com ho fa, quins processos segueix per entendre situacions i com les interpreta. Potenciar que l’alumne/a aprengui a aprendre, aprendre per la vida, perquè sigui una persona amb ment oberta i capaç d’adaptar-se i modificar la realitat quan sigui necessari. L’EUI Sant Joan de Déu, que es caracteritza pel seu esperit innovador i la sensibilitat envers els canvis, implanta una nova metodologia docent anomenada Cas Integrat (C.I.). El Cas Integrat és una activitat docent que facilita a l’estudiant comprendre les diferents temàtiques que el composen de forma integrada i a la vegada integradora amb l’equip, posicionant-se activament en el seu aprenentatge. És un mètode que es nodreix dels principis de l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Es tracta de la descripció d’una situació hipotètica construïda a través de les aportacions dels diferents professors que participen en el cas. És una metodologia docent que es diferencia de les que s’havia utilitzat fins ara. En aquest mètode s’aglutinen continguts de diferents assignatures, que comporta un treball conjunt i continuat del professorat. Ressaltem que el C. I. fomenta el treball en equip, la responsabilitat en l’aprenentatge, augmenta la relació entre els tutors i els estudiants i també potencia la visió integral dels continguts curriculars. També és cert que ens hem trobat amb dificultats com limitacions per part d’alguns estudiants a l’hora de buscar informació, reticències per part d’alguns estudiants en la manera com hem construït els grups, la complexitat a l’hora d’avaluar ja que s’avaluen molts ítems i el fet de compaginar horaris

La Llibertat en relació = La libertad en relación

Aquest monografic és possible gràcies als textos que les seves autores van presentar a la taula rodona "Repensar el que és polític" coordinada per María-Milagros Rivera, en el X Congrés de I'Associació Internacional de Filosòfes, titulat "Passió per la Ilibertat. Acció, passió i política. Debats feministes" celebrat a Barcelona, el 2 d'octubre de 2002, organitzat per Fina Birulés a qui agraïm que ens hagi donat I'oportunitat de publicar-los. Totes les autores posen en el centre el fet que la llibertat neix i es desplega sempre amb un sentit del vincle i, com escriu Diana Sartori, amb el sentit de I'autoritat que autoritza el fer, I'actuar. Aquest és un dels pensaments i de la practica política més fructífera nascuda de la política de les dones que han significat la diferència de ser dona al món

Nthanlinge : vuit lectures sobre Àfrica, recomanades per a l'alumnat de sis a nou anys. 'Nthalinge : ocho lecturas sobre África, recomendadas para el alumnado de seis a nueve años'.

Se recomiendan ocho lecturas para alumnos de seis a nueve años con un listado de orientaciones para el profesorado y las características del proceso lector de los alumnos de estas edades.

Kisangani : vuit lectures sobre África, recomanades per a l'alumnat de dotze a setze anys. 'Kisangani : ocho lecturas sobre África, recomendadas para el alumnado de doce a dieciséis años'.

Se presentan varias lecturas recomendadas para el alumnado de 12 a 16 años. Las propuestas van encaminadas a crear antídotos contra la intolerancia y fomentar discusiones que ayuden a encontrar herramientas para la colaboración y la participación y generen espacios de pensamiento libre donde la razón y la comunicación ayuden a crecer.

Salud mental.

Debido al alto número de alumnos de integración y de origen diverso, el cento elabora un proyecto en el que se priorizan las transversales Educación para la Paz y Educación para la Salud. Los objetivos son crear vías de comunicación entre todos los miembros de la comunidad escolar, planificar una escuela de padres, prevenir drogodependencias y adquirir hábitos de higiene personal. Las actividades son, entre otras, debates, talleres, periódico escolar, charlas de expertos en Educación para la Salud, estudio de alimentos, Semana de la Paz, fiesta de carnaval y desayunos sanos. En estos últimos, el grado de participación de las familias es superior al de otras actividades..

El Reportatge de recerca com a mitjà didàctic del treball de recerca. Una proposta innovadora amb elements de project management

El reportatge de recerca es el resultat, normalment en forma textual, de la transmissió del coneixement del procés de la investigació d’un treball de recerca. El desenvolupament del reportatge de recerca té com objectiu conformar els continguts d’acord amb unes característiques tangibles (l’estil de la redacció...) o intangibles (emoció, passió pel coneixement...). La seva difusió té com objectiu arribar al destinatari final per transmetre-li el coneixement de com s’ha fet la recerca o, quan està adreçat a un públic ampli, per gaudir de la lectura. El treball de recerca és una eina didàctica cada dia més utilitzada. Llavors, cal que la seva difusió sigui ben presentada, ja sigui tan a nivell dels resultats com del procés. Hi ha diferents mitjans de comunicació d’aquesta difusió: des de el text fins l’audiovisual. En el present article es farà referència al format de text amb els complements d’imatges que s’escaiguin. A continuació es mostrarà la forma com s’estructura el treball de recerca, la metodologia del reportatge de recerca i els elements informatius, que es proposa anomenar-los infotextos, que hi apareixen. La bona articulació del infotextos en el reportatge generarà interès per la lectura i posarà en valor el treball de la recerca

Ramon Esquerra (1909-1938?) : geografia vital i crítica d'un esperit comparatista

La intenció d'aquesta tesi ha estat analitzar la dimensió biogràfica i crítica de Ramon Esquerra (1909-1938?). Es pretén arribar a la seva teoria a través de la seva pràctica, reconstruir el pensament global d'Esquerra a partir de l'obra dispersa que ens ha llegat i deixar constància d'un pensament literari -un pensament que mai no formularia de manera completa, però que existia i evolucionava a través de la ressenya de les obres d'altri o de la publicació de manuals i estudis-. L'activitat vital i professional de Ramon Esquerra parteix d'una autèntica passió per la literatura i la crítica literària. Aquesta activitat s'articula principalment i té el seu fruit en el camp del periodisme, la traducció i la docència. En tots tres camps, es revela com a intermediari i peça fonamental en la difusió de la literatura occidental i universal a Catalunya, que introdueix, primer, a través d'una crítica comparatista intuïtiva i, després, a través del model francès de la literatura comparada d'entreguerres, que disciplina la primera i en canvia bona part dels centres d'interès.

Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.

O fio de Ariadne : a formação contínua do PNEP e desenvolvimento da competência da leitura no 1.º CEB

Afirmando-se como uma necessidade premente, a qualidade da formação contínua de professores tem evoluído nos últimos anos. Esta urgência surge a partir das exigências que cada vez mais se sentem, quer a nível nacional, quer internacional, de um ensino e aprendizagem que acompanhe as mudanças sociais, tecnológicas e multiculturais. O Programa Nacional de Ensino do Português (PNEP), que surgiu pela necessidade de aumentar os níveis de literacia dos alunos portugueses, foi o objeto de estudo desta investigação. Nesta perspetiva, pretendeu-se identificar de que forma a formação de professores se articula com as dinâmicas da formação centrada nas escolas, no âmbito do PNEP, no desenvolvimento de competências de leitura dos alunos do 1.º CEB. Embora a aprendizagem do português padrão passe pelo ensino e aprendizagem de vários domínios, focalizou-se o estudo na relação entre a atitude reflexiva do professor e o desenvolvimento das capacidades leitoras dos alunos, através do ensino explícito de estratégias de compreensão de textos. O estudo empírico sustentou-se em autores como Alarcão (2002), Colomer & Camps (2008), García (1992), Lomas (2003), Pawlas, & Oliva, (2007), Sim-Sim (2007), entre outros. No estudo optou-se por uma metodologia mista, qualitativa e quantitativa. O caso em estudo, sobre o PNEP e a sua influência na formação docente, concretizou-se em contexto escolar e circunscreveu-se ao cenário profissional da investigadora. Durante o ano letivo 2009/10 sete professoras/formandas, sob a supervisão da investigadora/formadora, desenvolveram a sua prática pedagógica, num Agrupamento de Escolas na área de Gondomar. Assim, foram analisadas as reflexões contidas nos portefólios formativos das docentes. Em extensão, foi aplicado um inquérito por questionário, a cento e vinte e um professores dos Núcleos Regionais do Porto e Minho. Segundo os resultados obtidos, concluiu-se que a frequência do PNEP contribuiu para formar professores reflexivos que, ao mudarem práticas, potenciaram o desenvolvimento da competência de leitura dos alunos do 1.º CEB, o que se refletiu na melhoria dos resultados escolares, em todas as áreas do saber.