La biblioteca personal: integrant la biblioteca en la societat en xarxa

El text presenta el "model danès" d'organització d'un sistema bibliotecari únic i coherent com a mitjà per asegurar l'accés universal, personalitzat i quotidià a la informació en tota mena de suports i també la reinterpretació del paper de les biblioteques i dels bibliotecaris en la societat de la informació. La base del model és una llei-marc, combinada amb l'actuació de la Danish Nacional Library Authority (DNLA), que encoratgen la cooperació en tots els àmbits, el desenvolupament professional i la creació de nous serveis, entre els quals destaquen els que es presenten a través del portal nacional de les biblioteques daneses (bibliotek.dk), incloent-hi el cataleg col·lectiu i d'altres com ara la referència electrònica i els portals temàtics.

Els consorcis i els seus descontentaments

L'article mostra diferents aspectes que afecten el treball intern dels consorcis bibliotecaris i les relacions entre els seus membres llistant dotze punts de descontentament, oferint respostes per part de directors de consorcis i els comentaris i suggeriments per part de l'autor. Els consorcis bibliotecaris, malgrat tenen un objectiu principal basat en la col·laboració i cooperació per tal d'aconseguir l'accés al màxim nombre possible de recursos bibliogràfics necessaris per les biblioteques que els formen, es veuen enfrontats a un conjunt de tensions i dificultats internes les quals cal identificar i tractar per tal que la col·laboració i esforç conjunt que es demana siguin positius i permetin la continuïtat del treball.

Reconeixement de la digitalització com a un mètode de preservació per reformatatge

L'Association of Research Libraries (ARL) considera la digitalització com a una opció acceptada per a la preservació de diferents materials mitjançant el reformatatge ("reformatting"). Aquest document l'ha redactat un conjunt d'experts de diferents universitats, amb comentaris d'especialistes en preservació, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament i implementació de polítiques, estàndards, guies i millors pràctiques on encara no s'apliquen. L'informe s'adreça principalment a la preservació del material en suport paper però també a com preservar, a través del reformatatge, materials que actualment es troben en diversos suports. Ofereix un estudi comparatiu de diferents tecnologies que poden ajudar a prendre una decisió sobre quina estratègia de preservació cal seguir, enumera quins beneficis comporta la digitalització per a la preservació, proporciona una introducció als estàndards i millors pràctiques de reformatatge digital i en descriu l'estat actual així com els compromisos que s'adopten per a la preservació a llarg termini. Finalment dóna a conèixer els webs de projectes i iniciatives més rellevants en la matèria.

Una infraestructura de metadades bibliogràfiques pel segle XXI

Aquest article tracta l'actual infraestructura bibliogràfica de les biblioteques que va ser creada en els inicis dels ordinadors – abans de la Web, XML, i de la varietat d'altres avenços tecnològics que en l'actualitat ofereixen noves oportunitats. Per una banda, s'identifiquen els requisits generals d'una infraestructura de metadades moderna per a les biblioteques incloent qualitats com: versatilitat, extensibilitat, granularitat i accessibilitat. Per l'altra banda, es proposa un nou tipus d'infraestructura de metadades que mostra, com a mínim, alguna d'aquestes qualitats. S'han identificat alguns temes clau que caldrà superar per tal d'implementar un canvi d'aquesta magnitud.

Desenvolupament de dipòsits institucionals als Estats Units a partir de l'inici del 2005

Aquest article analitza la situació dels dipòsits institucionals als EUA mitjançant una enquesta realitzada per la CNI a les seves institucions acadèmiques. Amb aquesta enquesta s'obtingué informació sobre el grau d'implementació dels dipòsits i la seva extensió, així com del tipus de materials. A més, va servir per conèixer l'opinió de les institucions sobre els dipòsits, i va quedar palès que la major part de les que no en posseeixen, tenen previst posar-ne un en funcionament, tot i que els preocupi el cost de manteniment. L'article també tracta la responsabilitat administrativa dels dipòsits, les polítiques que els gestionen, la possibilitat de compartir dipòsits entre institucions i la procedència dels materials que contenen.

La biblioteca recombinada: portals i persones

Aquest article explora el disseny i l'ús dels portals en un entorn bibliotecari. Tracta les motivacions per construir portals, així com l'estructura i la tipologia d'aquests. A més, examina l'entorn de l'usuari en què es desenvolupen aquests portals. També argumenta que aporten serveis útils d'integració i presentació, però que s'han de considerar com a component d'un conjunt de serveis més ampli que la biblioteca està construint per tal d'introduir aquests recursos útils als usuaris. Així mateix, considera breument els serveis que els portals ofereixen: consulta distribuïda o metacerca, personalització, demandes, resolució OpenURL, avisos, etc. També considera l'emergent necessitat de serveis de directori o de registre per a coses com la descripció de col·leccions i serveis, dades de drets i polítiques, etc. Tracta l'impacte dels serveis web i el canvi en els models d'investigació i aprenentatge en relació al subministrament i ús d'informació en xarxa. Finalment, considera els serveis bibliotecaris com a part d'un entorn de sistemes, cada vegada més ric, que inclou els sistemes de gestió d'aprenentatge i de programari educatiu, portals de campus, serveis compartits com l'autenticació, i altres sistemes i serveis.

Els dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari i el futur de les col·leccions impreses a Amèrica del Nord

Aquest informe, encarregat per la unitat de programes RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections, examina el context i l'estat actual dels dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari. S'analitzen els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge i l'abast del seu ús; el context que dóna suport al desenvolupament i és de dipòsits d'emmagatzematge externs; les tendències clau pel que fa a arxius de revistes compartits, a serveis d'exemplar últim i d'exemplar únic, a l'"emmagatzematge virtual", a la digitalització massiva, i a la tecnologia d'escaneig local i d'impressió sota demanda; i té en consideració el futur de les col·leccions impreses de les biblioteques, així­ com el desenvolupament potencial d'una xarxa distribuïda de dipòsits de documents impresos.

Los repositorios electrónicos cooperativos de la Biblioteca Digital de Cataluña

Entre 1998 y 1999, el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) creó una nueva línea de trabajo: la Biblioteca Digital de Cataluña. Ésta nació con la finalidad de contratar información electrónica interdisciplinar para la comunidad universitaria e investigadora de las bibliotecas miembro del Consorcio. Casi al mismo tiempo, esta línea de trabajo se amplió con la vertiente de la información propia generada por esta comunidad y se empezó a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos. Estos últimos serán el objeto de este estudio. Se analiza su evolución, su estado actual, la estrategia para conseguir la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenedor (programas, tecnología usada, protocolos, etc.) y su contenido (estándares utilizados, derechos de autor, preservación, etc.). Por último se reflexiona sobre las ventajas, extraídas de la propia experiencia, de estos repositorios electrónicos cooperativos.

Esvair cinc mites sobre els llibres-e

Alguns van considerar el 2000 l'any del llibre electrònic però el fracàs de les empresespunt.com no el va fer possible . En canvi, va ser a principis de 2004 quan hi va haver el major número de compres de llibres-e amb més de 3 milions de dòlars en vendes. Una enquesta de consum del 2002 va trobar que el 67% dels enquestats volien llegir llibres-e i que el 62% volien tenir accés a llibres-e a la biblioteca. Malauradament, la gran quantitat d'informació escrita sobre els llibres-e ha començat a generar una sèrie de mites sobre el seu ús, funcionalitat i cost. L'autor considera que aquests mites poden interferir en el paper de les biblioteques per ajudar a determinar el futur del suport i del seu accés. És important que els bibliotecaris, en comptes de fixar-se en els pros i contres de la tecnologia dels llibres-e, es comprometin i ajudin a aclarir el paper dels documents digitals en la biblioteca moderna.

La llicència institucional consorciada : un model sostenible?

La proliferació de llicències consorciades i el "Big Deal" ha estat ràpida i transcendental. Podria semblar que hi ha moltes avantatges associades a aquest model de compra, però també hi ha reserves sobre l'impacte que pot tenir en la selecció dels bibliotecaris i preocupació per si servirà encara més per consolidar la posició dominant d'alguns dels grans editors STM**. Aquest article resum les conclusions d'un programa de recerca dut a terme per l'Ingenta Institute al 2002 que consistia en tres estudis independents on es consideraven les avantatges i inconvenients de la llicència institucional consorciada per biblioteques, institucions, editors i usuaris finals. Les conclusions preliminars suggereixen que malgrat que aquest model ha aportat molts beneficis a tots els grups d’interès, no es probable que continuï en la seva forma actual, hi haurà modificacions importants i desenvolupament anticipat en la propera tanda de renovació de llicències consorciades. Mentre que el nombre de contractes consorciats pot ser que s'incrementi en el futur, aquests no seran necessàriament "Big Deals".

Un estudi sobre l'emmagatzematge col·laboratiu dels recursos bibliotecaris

L'emmagatzematge cooperatiu consisteix bàsicament en compartir l'espai dins d'un servei, mentre que l'emmagatzematge col·laboratiu ("collaborative storage") implica una aproximació compartida a la col·lecció en termes de creixement, forma, gestió i accés. L'emmagatzematge col·laboratiu proporciona un ús més eficient dels recursos. Aquest estudi és una investigació sobre les opcions físiques, més que sobre l'emmagatzematge digital. Tanmateix, l'estudi reflexiona sobre la relació prospectiva que s'estableix entre aquests dos factors. La tensió entre ells és una qüestió emergent, la qual encara no ha trobat un lloc en el context de la política bibliotecària des d’una perspectiva local, regional o nacional.

Un marc d'orientacions per formar bones col·leccions digitals

Segona edició d'un informe que identifica els components clau necessaris per formar bones biblioteques digitals. Proporciona un marc de treball per identificar, organitzar i aplicar els coneixements i recursos existents en els processos de desenvolupament i gestió d'una col·lecció digital. S'inclou informació sobre col·leccions, objectes, metadades i planificació de projectes, acompanyada d'abundant bibliografia disponible a internet.