Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Programa Escher: biblioteques de la UPC

Postprint (published version)

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat : curs 2014/2015

Per tal de valorar el grau de satisfacció que té l’estudiantat de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC elabora amb periodicitat biennal l’Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat.Atès que els cursos 2008/2009 i 2012/2013 no es va lliurar l’enquesta i que la primera es va realitzar el curs 1994/1995, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la novena edició.L’enquesta té com a objectiu principal obtenir informació sobre la percepció global que tenen de les biblioteques els seus usuaris, així com conèixer l’ús habitual que en fan i el grau de satisfacció que tenen dels seus espais, equipaments, serveis i col·leccions.

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries"

Resum del curs "Disseny de plans de formació d'habilitats informacionals en un entorn EEES a biblioteques universitàries", organitzat pel CBUC, on l'objectiu principal es basava en ser capaços d’elaborar un pla de formació en habilitats informacionals pels usuaris de la biblioteca. A més d'introduir el concepte d’Alfin (Alfabetització Informacional), d'identificar els motius que fan necessari integrar l’AlFin a l’ensenyament superior, d'elaborar un pla de formació per a la biblioteca i de presentar diferents actuacions que des del Servei de Biblioteca es podrien portar a terme per integrar l’AlFin a la universitat

La xarxa de biblioteques de la Caixa a Balears (1929-1998). 'La red de bibliotecas de la Caixa en Baleares (1929-1998)'

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye tablas con informaci??n estad??stica de cada una de las bibliotecas

Les biblioteques a l'Eivissa i Formentera de 2005

Resumen tomado de la publicaci??n

Índex de fons documentals i bibliográfics relatius a Menorca als arxius i biblioteques de Mallorca. 'Índice de fondos documentales y bibliográficos relativos a Menorca en los archivos y bibliotecas de Mallorca'.

La recogida de material se llevó a cabo durante el primer semestre de 1980 bajo la supervisión del Dr Sebastià Serra Busquets y del profesor Lleonard Muntaner Mariano del Departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Facultad de Filosofía y Letras de Palma. Resumen tomado del propio recurso

De biblioteques i de lectura. 'De bibliotecas y de lectura'.

Resumen de la autora en catalán

Biblioteques escolars : llegir per aprendre, llegir per gust. 'Bibliotecas escolares : leer para aprender, leer por gusto'.

Resumen de la autora en catalán

Biblioteques escolars : una nova oportunitat. 'Bibliotecas escolares : una nueva oportunidad'.

Resumen en catalán del autor

Calen biblioteques escolars. 'Hacen falta bibliotecas escolares'.

El autor critica en el artículo el hecho de que el Departament de Ensenyament no se dignara a desplegar una ley de 1993, aprovada por el parlamento catalán, sobre el sistema bibliotecario de Cataluña, que tenía unos costes económicos, pero que era imprescindible para modernizar la enseñanza pública y acercarla a la europea. En la ley se reconoce por primera vez de una manera clara el valor pedagógico, educativo y cultural de las bibliotecas escolares y se explicitaba la necesidad de bibliotecas en todos los centros y de regular su financiamiento, organización y actividad. En cambio, algún alto cargo de la Generalitat justificó el concierto con escuelas de élite con la excusa de superávit en el Departament de Ensenyament, mientras que no se hizo caso de la ley sobre las bibliotecas escolares, y cuando muchos enseñantes se quejaron, fueron totalmente ignorados. El autor espera cambios profundos, y considerará imperdonable que el nuevo gobierno continúe incumpliendo la ley.

Les biblioteques escolars, un nucli de treball dels CRP de Barcelona. 'Las bibliotecas escolares, un núcleo de trabajo de los CPR de Barcelona'.

Resumen en catalán de las autoras. El trabajo de las autoras se puede visitar en http://www.xtec.es/crp-santandreu/biblioteques.htm

Les biblioteques escolars. 'Las bibliotecas escolares'

http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/bibliotecaescolar.html

Seminari de coordinació de les biblioteques escolars del Baix Penedès. 'Seminario de coordinación de las bibliotecas escolares del Bajo Penedés'.

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Documentar-se i llegir: experiencies escolars'