Otro título: Himne a València

Número 259 en el catálogo de Vicente Galbis e Hilari García, bajo el título "Himne a València"

Otro título: Himne a València

Número 259 en el catálogo de Vicente Galbis e Hilari García, bajo el título "Himne a València"

Otro título: Himne a València

Número 259 en el catálogo de Vicente Galbis e Hilari García, bajo el título "Himne a València"

València (Reino). Mapas generales. 1788

Larga nota bibliográfica dando cuenta de los documentos que se han tenido en cuenta para la confección de este mapa

Sagunt (València). Sitios. 1811

Inscripción en ángulo inferior derecho: "Nota: Les Chiffres entre Parenthèses indiquent les Cotes de Nivellement..."

València. Planos de población. 1705 (19-?)

Escala también expresada en: 1200 Palmos Valencianos

Romanç nou hon se reciten los treballs de la gent pobra, per lo càres que shan possàt en València totes les coses y en especial lo menjatìu de modo que hui costa el viure mes afanys [Texto impreso] : escrit en aquest any 1763

Hay un ejemplar encuadernado con: Poesías colocadas en el pórtico del Convento de San Francisco de Valencia (NP849.91/3086).

Chulilla (València). Mapas topográficos. 1907

Planos geométricos por términos municipales mandados formar por la ley de 27 de marzo de 1900

Les col·leccions universitàries d’instruments científics: el cas de la Universitat de València

This paper analyses the value of university collections of scientific instruments, their preservation, uses and improvement. It mostly relies on the data obtained by a research project on the scientific heritage of the University of Valencia.

L’assentament ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València): plantejaments i primers resultats de la recerca

S’hi presenten les recerques realitzades a l’assentament fortificat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València). S’hi han realitzat prospeccions superficials, geofísica i sondejos arqueològics assistits amb tecnologies geoespacials, a més de la inserció del lloc en el seu entorn territorial mitjançant els SIG. Els resultats mostren una àmplia seqüència d’ocupació, datada entre els segles IX i I aC, d’un important centre fortificat que controla un pas estratègic per a les comunicacions comarcals. Durant el període Ibèric tardà, en els segles II-I, presenta una intensa reestructuració de l’habitatge i les fortificacions que acabarà amb una violenta destrucció en el primer terç del s. I aC.