Tecnologias Livres de Desenvolvimento Web Desenvolvimento Web em Cabo Verde

Esta memória monográfica é um trabalho de fim do curso Engenharia de Sistemas e Informática, grau de Licenciatura, e tem como tema “Tecnologias Livres de Desenvolvimento Web” e como sub tema “Desenvolvimento Web em Cabo Verde”. O trabalho encontra-se estruturado em 7 capítulos e fala basicamente do desenvolvimento Web em cabo Verde, dando ênfase às tecnologias livres de desenvolvimento de aplicações Web. Aborda-se a Internet, o seu conceito, a sua história e surgimento, e aproveita para se abordar a Internet em Cabo Verde, seu aparecimento, evolução e estado actual. Fala-se também de softwares livres, o movimento Open Source, seu conceito e surgimento, referenciando como o movimento contribuiu para o surgimento, sobrevivência e evolução da Web. Neste contexto fala-se das principais tecnologias Web Open Source que existem, mostrando quais as melhores e mais usadas em todo o mundo. Igualmente fala-se de alguns dos principais desenvolvedores de aplicações baseado em Web em Cabo Verde, apresentando seus projectos e tecnologias que utilizam no desenvolvimento dessas aplicações. Por fim é apresentado um estudo de caso realizado pelo autor, onde 140 Web Sites de domínio .cv foram estudados sobre o ponto de vista de tecnologias que utilizam, e suas localização geográficas, passando por uma análise por área geográfica desses Web Sites.

Desenvolvimento Web usando Padrões e Tecnologias Web O caso da FAM-F

Muitos websites são desenvolvidos de uma maneira que, por muitas vezes, fica difícil prestar uma futura manutenção, não encontrando o erro facilmente. Tudo isto deve-se ao facto de esses websites não serem desenvolvidos dentro dos padrões Web. Pensando nisso, o consórcio W3C elaborou uma série de normas e padrões Web que irão auxiliar os desenvolvedores para que sejam desenvolvidos sites com foco na acessibilidade e usabilidade permitindo que utilizadores portadores de alguma necessidade especial, possam usufruir do universo chamada Internet. Desta forma, o presente trabalho possui como objectivo principal entender as principais técnicas para o desenvolvimento de websites e aplicar algumas delas no desenvolvimento do website da FAM-F.

Publicidade na Internet Análise comparativa da Publicidade nos sites de três Jornais Online em Cabo Verde

O presente trabalho de Memória intitulado “Publicidade na Internet: Análise comparativa da publicidade nos sites de três jornais online em Cabo Verde”, realiza-se no âmbito da de licenciatura em Ciências da Comunicação variante publicidade na Universidade conclusão Jean Piaget de Cabo Verde. m meio importante publicidade. Pretende-se determinar que recursos da Internet estão a ser Objectiva-se com este trabalho, compreender até que ponto a Internet é u para a veiculação de aproveitados e aplicados pelos anunciantes em Cabo Verde para fazerem as suas online e que tipos serviços os jornais oferecem aos seus clientes ou anunciantes. A anális será feita tendo como base os parâmetros como os tipos de publicidade online, as suas form de comércio e os tipos de interactividade oferecida. Será efectuada uma an publicidade online feita actualmente em Cabo Verde, confrontando com como meio publicitário e com alguns estudos desenvolvidos anteriorment em Cabo Verde. divulgações e as álise crítica sobre a o potencial da web e sobre este assunto

Publicidade na Internet Análise comparativa da Publicidade nos sites de três Jornais Online em Cabo Verde

Sumário O presente trabalho de Memória intitulado “Publicidade na Internet: Análise comparativa da publicidade nos sites de três jornais online em Cabo Verde”, realiza-se no âmbito da conclusao de licenciatura em Ciências da Comunicação variante publicidade na Universidade conclusão Jean Piaget de Cabo Verde. m meio importante publicidade. Pretende-se determinar que recursos da Internet estão a ser Objectiva-se com este trabalho, compreender até que ponto a Internet é u para a veiculação de aproveitados e aplicados pelos anunciantes em Cabo Verde para fazerem as suas online e que tipos serviços os jornais oferecem aos seus clientes ou anunciantes. A anális será feita tendo como base os parâmetros como os tipos de publicidade online, as suas form de comércio e os tipos de interactividade oferecida. Será efectuada uma an publicidade online feita actualmente em Cabo Verde, confrontando com como meio publicitário e com alguns estudos desenvolvidos anteriorment em Cabo Verde. divulgações e as álise crítica sobre a o potencial da web e sobre este assunto em Cabo Verde.

Segurança nos sites governamentais de Cabo Verde

Nos últimos anos, Cabo verde tem estado a apostar fortemente nas Tecnologias de Informação e Comunicação, com grande foco na governação electrónica, e conseguintemente na disponibilização de informações e serviços aos cidadãos através de sites, aplicações Web e outros meios. Neste contexto, torna-se necessário que esses websites e aplicações estejam dotados de mecanismos capazes de minimizar os riscos de eventuais cyberataques. Este artigo analisa as principais vulnerabilidades existentes nos sites das instituições do governo de Cabo Verde, e apresenta recomendações sobre as medidas que deverão ser implementadas para minimizar esses problemas.

Les biblioteques universitàries catalanes a la web

Anàlisi global del contingut de les pàgines web de les biblioteques universitàries catalanes amb comentaris sobre l'ús que s'està fent de la web i el profit que se'n pot treure.

Accessibilitat al web: panoràmica general

Es presenta el concepte d'accessibilitat al web com a sistema per a facilitar el treball a la xarxa per part de les persones discapacitades i millorar la usabilitat dels continguts. A partir de la Iniciativa per a l'Accessibilitat al Web (WAI) del World-Wide Web Consortium (W3C), aquest ha elaborat unes directrius que actualment estan en procés d'adopció pels diferents governs i empreses. Finalment es presenten diverses eines informàtiques i entitats de contacte que donen suport a aquestes actuacions.

Taula de punts de verificació de les directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0

El World-Wide Web Consortium (W3C), organisme encarregat de la normalització del web, va començar a preocupar-se fa uns anys dels problemes d'accessibilitat que poden presentar les pàgines web a les persones amb discapacitats. Com a resultat d'aquesta preocupació, va posar en marxa la Iniciativa sobre Accessibilitat al Web (WAI), amb el fi d'estudiar el tema i elaborar directrius d'actuació i altres materials d'ajuda. El document més important sorgit de la Iniciativa són les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0, que ja va ser traduït al català en aquesta mateixa revista.2 Com a complement, el W3C ha publicat altres documents que volen facilitar-ne la implementació; en destaca el document que a continuació publiquem traduït, la Taula de punts de verificació de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0. La Taula de punts de verificació està pensada per actuar com un annex a les Directrius; sota la forma de llista de control (checklist) presenta un llistat classificat per nivells de prioritat de les pautes que s'haurien de seguir per crear pàgines web accessibles per tothom. La Taula vol ser, per tant, una eina ràpida per a la detecció manual dels problemes que puguin aparèixer, i que es descriuen amb més detalls a les Directrius.

Nivel de accesibilidad de las sedes web de las universidades españolas

El estudio presenta un análisis del nivel de accesibilidad de las webs de las universidades españolas según los indicadores de prioridad 1 de las Pautas de accesibilidad al contenido de la web, versión 1.0WCAG dentro de la Iniciativa WAI del World-Wide Web Consortium, y otros indicadores complementarios. Los resultados obtenidos nos indican que ninguna web universitaria española cumple en su totalidad este primer nivel y que queda pendiente una gran tarea de adaptación. [eng] This report presents an analysis of the accessibility level of websites in the Spanish universities considering level"A" of Web Contents Accessibility Guidelines 1.0 WCAG issued by the Web Accessibility Initiative working group in the Worlwide Web Consortium, and some additional criteria. The conclusions show that no Spanish university web reaches completely this first level and that there is still a hard work to do redesigning websites.

Escriure (correctament) per al web

The article presents the requirements of written text to be read on the web, as well as the general recommendations for editing text aimed at facilitating its reading. After introducing the overview of reading of written text, techniques, and strategies, the author turns to factors that condition reading on the web, as well as other specifics. Based on these elements, a series of recommendations is offered for good practices for writing correctly for the web, organised by the three basic components of written text: style or tone, structure, and presentation (orthographic and typographic corrections). Also introduced are tools that can be useful for improving text editing in a corporate environment

Web content accessibility guidelines: from 1.0 to 2.0

This poster explains the changes introduced in the Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0 from WCAG 1.0 and proposes a checklist for adapting existing websites. Finally, it describes the most common criticisms of the WCAG and places them in the context of its origin and initial aims.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

La Universidad española en la web: pautas para una comunicación más efectiva

Estudio del grado de accesibilidad de las webs corporativas de las universidades españolas, según el cumplimiento de las Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) y otros indicadores.

Qualités des sites internet anglophones traitant du trouble obsessionnel complusif

Enjeux et contexte : Dans les questions de santé mentale, internet constitue de plus en plus une source d'information pour les personnes souffrant de troubles psychiatriques ainsi que de leurs proches. D'autre part, le trouble obsessionnel compulsif revêt une importance grandissante et bénéficie d'un intérêt croissant en raison de sa fréquence et de la charge qu'il représente pour le patient et pour la société. Les patients souffrant de trouble obsessionnel compulsif, qu'ils soient diagnostiqués ou non, ainsi que leurs proches peuvent être amenés à rechercher une information de bonne qualité sur net sur le sujet. Cette étude vise à évaluer la qualité de l'information issue de l'internet concernant les sites anglophones traitant du trouble obsessionnel compulsif et de comparer les résultats des requêtes en utilisant un moteur de recherche général (Google) à celles obtenues avec un moteur de recherche spécialisé (Omni Medical Search). Des mots-clés relatifs au trouble obsessionnel compulsif ont été introduits dans Google et Omni Medical Search. Les sites retenus ont été évalués selon leur responsabilité, interactivité, lisibilité et la qualité de leur contenu. Le Label HON et la version brève de l'échelle DISCERN ont été utilisés comme indicateurs possibles de la qualité du contenu. Sur les 235 adresses retrouvées, 53 sites retenus ont été analysés. Résultats : La qualité du contenu des sites examinés est relativement bonne. L'utilisation d'un moteur de recherche spécialisé ne constitue pas un avantage par comparaison au moteur général utilisé par la grande majorité des internautes. Un score > 16 de la version brève du DISCERN est associé à une meilleure qualité du contenu. En conclusion : cette étude montre que le contenu des sites web concernant le trouble obsessionnel compulsif est acceptable. L'utilisation d'un moteur de recherche spécialisé n'offre pas d'avantage par rapport à Google. Comme implications pratiques : internet renferme des sites de haute qualité sur le trouble obsessionnel compulsif. L'accès à ces sites ne nécessite pas l'utilisation d'un moteur de recherche spécialisé. En revanche, une discussion entre le patient et le soignant à propos de l'information disponible sur internet demeure indispensable Perspectives : en dépit des limitations de notre étude, on peut dire que l'information contenue dans le web concernant le trouble obsessionnel compulsif est acceptable. Le contenu et la présentation de cette information pourraient être améliorés. Quant à l'internaute qui cherche une information de qualité, il pourrait être guidé par deux éléments : le HON et la version brève du DISCERN.

Fatores motivadores de uso de site web: um estudo de caso

A partir da adaptação de um conjunto de critérios de avaliação de sites web centrados no usuário, foram identificados fatores motivadores de uso de site de governo eletrônico. O site web selecionado para análise foi o Comprasnet. O objetivo geral da pesquisa foi identificar os critérios determinantes na tomada de decisão pela opção de uso do Comprasnet. Para tanto, foram realizadas entrevistas por telefone, em âmbito nacional, com os usuários do Comprasnet. Concluiu-se com a apresentação e discussão dos fatores motivadores de uso do Comprasnet, e foram apresentadas as limitações e recomendações para estudos posteriores.