Disseny d'una bicicleta per als nens del tercer món

Disseny complet d’una bicicleta per a nens i nenes de 6 a 11 anys del continent africà. L’ús de la bicicleta està pensat inicialment per als infants que pateixen llargs desplaçaments per anar a l’escola, tot i que pot tenir altres usos com, per exemple, el lúdic. Fonamentalment la bicicleta ha de ser el màxim de simple, econòmica i sostenible possible. Ha de ser duradora i fiable i tenir els mínims components. Aquest projecte només contempla el disseny i la fabricació de la bicicleta a Europa per a ser enviada posteriorment

La Unió Italiana d'Esport per a Tothom (UISP) i l'esport per als immigrants.

Se muestran fotografías. Resumen tomado del autor

Crítica a los mecanismos de cooperación entre Colombia y Perú para enfrentar la oferta de drogas ilícitas en la frontera (2003-2012)

El objetivo de esta investigación es explicar la forma en que la oferta de drogas ilícitas en la frontera ha configurado los mecanismos de cooperación entre Colombia y Perú de 2003 a 2012. Éste será desarrollado a través de los conceptos de cooperación (Keohane 1984) y securitización (Buzan 1998), que condujeron al estudio del proceso de coordinación política en tres etapas (Balzacq 2010): qué se dice en los acuerdos de cooperación entre Colombia y Perú, cómo han actuado los Estados en la frontera y cómo ese comportamiento ha afectado la posibilidad de coordinación política con Ecuador y Brasil dentro del micro complejo regional de seguridad. De esta manera, se probará que el tema de la oferta de drogas ilícitas en la frontera permanece en el campo politizado en la agenda colombo-peruana, mientras que la posibilidad de vínculos entre grupos armados organizados de ambos Estados está securitizada.

Programa per Pàrvuls preventiu del fracàs escolar. 'Programa preventivo del fracaso escolar para Párvulos'.

Elaborar un programa para Preescolar que dé madurez a los niños que normalmente se encuentran en un grupo de clase. La muestra está compuesta por 70 individuos elegidos de forma probabilística simple aleatoria, divididos en dos grupos de 35. La población es de niños inmigrantes en su mayoría, de la Escuela Pública Pau Esteve de Hospitalet (Barcelona). Después de desestimar los sujetos a los que les faltaba alguna prueba o que han sido considerados atípicos, el número de casos se ha reducido a 58. Expone una fundamentación teórica. Reuniones con los profesores de Párvulos y otros profesionales. Selecciona pruebas para formar la batería de tests. Pasa la batería. Corrige las pruebas. Interpreta y compara resultados. Realiza fichas personales. Elabora el programa. Batería de tests (ABC, tres pruebas del Inizan, Reversal, Raven color, Bender-baby bender, La familia y Goodenough). Observación directa de los alumnos en clase. Análisis de contenido. Interpretación de los tests. En Parvulario se ha de trabajar mucho la expresión, la comunicación y potenciar el lenguaje del cuerpo. Se ha de tener en cuenta la personalidad y el nivel madurativo de cada individuo. Para empezar la EGB con garantía es conveniente que el niño tenga alcanzado el mecanismo de lecto-escritura, tarea pues del Parvulario. Es importante que el maestro pueda atender a todos.

Eina per a generar l'assignació docent d'un centre

Aquest projecte de final de carrera està basat en la problemàtica que suposa l'assignació de professors sobre un horari docent ja definit. Donat que hi ha diferents limitacions tant per disponibilitat, nombre de crèdits a impartir o perfil docent de la persona, s'ha treballat en una aplicació que permeti la introducció de dades d'una manera simple i intuitiva i l'utilització de diferents resoledors per calcular solucions a partir de les dades inicials

La relació entre el valor N30 de L'SPT i la resistència a la compressió simple

The unconfined compression strength is a geotechnical parameter frequently used to determine the bearing capacity of foundations on clayey soils. Its value can be obtained from the unconfined compression test and, among several in situ tests, the standard penetration test (SPT). However, a comparison between the values of such a strength determined by both tests in CL, CL-ML and CH soils shows that it does not exist an approximate relationship. In any case it is remarkable that values of the test conducted in the laboratory fit between the lower and the higher ones calculated from the standard penetration number. This is very important for those geotechnical reports in which the unconfined compression strength is only based on the SPT. In this way, if the lower value is taken to evaluate the ultimate soilbearing capacity the result will not be very accurate but it will probably be by the side of safety

Automatització del procés de dissecció per a la determinació de la qualitat de la carn de porc

Un dels aspectes més importants en el procés del tractament del porc és com determinar la seva qualitat. En la Unió Europea es determina mitjançant la dissecció, s’utilitza el contingut de magre en la carn com a referència comú per determinar la qualitat de la canal. Aquest procés és totalment manual, per la qual cosa resulta laboriós i costós, tant pel que fa referència al temps que implica com per la seva depreciació. La solució a aquests problemes es podria obtenir a partir de l’automatització de la dissecció. Per això seria necessari obtenir les dades del porc mitjançant tècniques d’adquisició no invasives, com la Tomografia Computeritzada, i disposar de tècniques de segmentació i visualització d’imatge que permetessin processar les dades per tal de determinar el contingut de magre en la carn amb una precisió similar a la dissecció. Així doncs, l’objectiu del projecte és implementar un entorn informàtic que integri les eines bàsiques que permetin automatitzar al màxim aquest procés de determinació de la qualitat porcina

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Desenvolupament, implementació i aplicació de noves metodologies per a l'estudi de la reactivitat química i de les propietats òptiques no lineals

El coneixement de la superfície d'energia potencial (PES) ha estat essencial en el món de la química teòrica per tal de discutir tant la reactivitat química com l'estructura i l'espectroscòpia molecular. En el camp de la reactivitat química es hem proposat continuar amb el desenvolupament de nova metodologia dins el marc de la teoria del funcional de la densitat conceptual. En particular aquesta tesis es centrarà en els següents punts: a) El nombre i la naturalesa dels seus punts estacionaris del PES poden sofrir canvis radicals modificant el nivell de càlcul utilitzats, de tal manera que per estar segurs de la seva naturalesa cal anar a nivells de càlcul molt elevats. La duresa és una mesura de la resistència d'un sistema químic a canviar la seva configuració electrònica, i segons el principi de màxima duresa on hi hagi un mínim o un màxim d'energia trobarem un màxim o un mínim de duresa, respectivament. A l'escollir tot un conjunt de reaccions problemàtiques des del punt de vista de presència de punts estacionaris erronis, hem observat que els perfils de duresa són més independents de la base i del mètode utilitzats, a més a més sempre presenten el perfil correcte. b) Hem desenvolupat noves expressions basades en les integracions dels kernels de duresa per tal de determinar la duresa global d'una molècula de manera més precisa que la utilitzada habitualment que està basada en el càlcul numèric de la derivada segona de l'energia respecte al número d'electrons. c) Hem estudiat la validesa del principis de màxima duresa i de mínima polaritzabiliat en les vibracions asimètriques en sistemes aromàtics. Hem trobat que per aquests sistemes alguns modes vibracionals incompleixen aquests principis i hem analitzat la relació d'aquest l'incompliment amb l'efecte de l'acoblament pseudo-Jahn-Teller. A més a més, hem postulat tot un conjunt de regles molt senzilles que ens permetien deduir si una molècula compliria o no aquests principis sense la realització de cap càlcul previ. Tota aquesta informació ha estat essencial per poder determinar exactament quines són les causes del compliment o l'incompliment del MHP i MPP. d) Finalment, hem realitzat una expansió de l'energia funcional en termes del nombre d'electrons i de les coordenades normals dintre del conjunt canònic. En la comparació d'aquesta expansió amb l'expansió de l'energia del nombre d'electrons i del potencial extern hem pogut recuperar d'una altra forma diferent tot un conjunt de relacions ja conegudes entre alguns coneguts descriptors de reactivitat del funcional de la densitat i en poden establir tot un conjunt de noves relacions i de nous descriptors. Dins del marc de les propietats moleculars es proposa generalitzar i millorar la metodologia pel càlcul de la contribució vibracional (Pvib) a les propietats òptiques no lineals (NLO). Tot i que la Pvib no s'ha tingut en compte en la majoria dels estudis teòrics publicats de les propietats NLO, recentment s'ha comprovat que la Pvib de diversos polímers orgànics amb altes propietats òptiques no lineals és fins i tot més gran que la contribució electrònica. Per tant, tenir en compte la Pvib és essencial en el disseny dels nous materials òptics no lineals utilitzats en el camp de la informàtica, les telecomunicacions i la tecnologia làser. Les principals línies d'aquesta tesis sobre aquest tema són: a) Hem calculat per primera vegada els termes d'alt ordre de Pvib de diversos polímers orgànics amb l'objectiu d'avaluar la seva importància i la convergència de les sèries de Taylor que defineixen aquestes contribucions vibracionals. b) Hem avaluat les contribucions electròniques i vibracionals per una sèrie de molècules orgàniques representatives utilitzant diferents metodologies, per tal de poder de determinar quina és la manera més senzilla per poder calcular les propietats NLO amb una precisió semiquantitativa.

Estimating the hidden number of scrapie affected holdings in great Britain using a simple, truncated count model allowing for heterogeneity.

None of the current surveillance streams monitoring the presence of scrapie in Great Britain provide a comprehensive and unbiased estimate of the prevalence of the disease at the holding level. Previous work to estimate the under-ascertainment adjusted prevalence of scrapie in Great Britain applied multiple-list capture–recapture methods. The enforcement of new control measures on scrapie-affected holdings in 2004 has stopped the overlapping between surveillance sources and, hence, the application of multiple-list capture–recapture models. Alternative methods, still under the capture–recapture methodology, relying on repeated entries in one single list have been suggested in these situations. In this article, we apply one-list capture–recapture approaches to data held on the Scrapie Notifications Database to estimate the undetected population of scrapie-affected holdings with clinical disease in Great Britain for the years 2002, 2003, and 2004. For doing so, we develop a new diagnostic tool for indication of heterogeneity as well as a new understanding of the Zelterman and Chao’s lower bound estimators to account for potential unobserved heterogeneity. We demonstrate that the Zelterman estimator can be viewed as a maximum likelihood estimator for a special, locally truncated Poisson likelihood equivalent to a binomial likelihood. This understanding allows the extension of the Zelterman approach by means of logistic regression to include observed heterogeneity in the form of covariates—in case studied here, the holding size and country of origin. Our results confirm the presence of substantial unobserved heterogeneity supporting the application of our two estimators. The total scrapie-affected holding population in Great Britain is around 300 holdings per year. None of the covariates appear to inform the model significantly.

Estimating the hidden number of scrapie affected holdings in great Britain using a simple, truncated count model allowing for heterogeneity

None of the current surveillance streams monitoring the presence of scrapie in Great Britain provide a comprehensive and unbiased estimate of the prevalence of the disease at the holding level. Previous work to estimate the under-ascertainment adjusted prevalence of scrapie in Great Britain applied multiple-list capture-recapture methods. The enforcement of new control measures on scrapie-affected holdings in 2004 has stopped the overlapping between surveillance sources and, hence, the application of multiple-list capture-recapture models. Alternative methods, still under the capture-recapture methodology, relying on repeated entries in one single list have been suggested in these situations. In this article, we apply one-list capture-recapture approaches to data held on the Scrapie Notifications Database to estimate the undetected population of scrapie-affected holdings with clinical disease in Great Britain for the years 2002, 2003, and 2004. For doing so, we develop a new diagnostic tool for indication of heterogeneity as well as a new understanding of the Zelterman and Chao's lower bound estimators to account for potential unobserved heterogeneity. We demonstrate that the Zelterman estimator can be viewed as a maximum likelihood estimator for a special, locally truncated Poisson likelihood equivalent to a binomial likelihood. This understanding allows the extension of the Zelterman approach by means of logistic regression to include observed heterogeneity in the form of covariates-in case studied here, the holding size and country of origin. Our results confirm the presence of substantial unobserved heterogeneity supporting the application of our two estimators. The total scrapie-affected holding population in Great Britain is around 300 holdings per year. None of the covariates appear to inform the model significantly.

Protocol for the PINCER trial: a cluster randomised trial comparing the effectiveness of a pharmacist-led IT-based intervention with simple feedback in reducing rates of clinically important errors in medicines management in general practices

Background: Medication errors are an important cause of morbidity and mortality in primary care. The aims of this study are to determine the effectiveness, cost effectiveness and acceptability of a pharmacist-led information-technology-based complex intervention compared with simple feedback in reducing proportions of patients at risk from potentially hazardous prescribing and medicines management in general (family) practice. Methods: Research subject group: "At-risk" patients registered with computerised general practices in two geographical regions in England. Design: Parallel group pragmatic cluster randomised trial. Interventions: Practices will be randomised to either: (i) Computer-generated feedback; or (ii) Pharmacist-led intervention comprising of computer-generated feedback, educational outreach and dedicated support. Primary outcome measures: The proportion of patients in each practice at six and 12 months post intervention: - with a computer-recorded history of peptic ulcer being prescribed non-selective non-steroidal anti-inflammatory drugs - with a computer-recorded diagnosis of asthma being prescribed beta-blockers - aged 75 years and older receiving long-term prescriptions for angiotensin converting enzyme inhibitors or loop diuretics without a recorded assessment of renal function and electrolytes in the preceding 15 months. Secondary outcome measures; These relate to a number of other examples of potentially hazardous prescribing and medicines management. Economic analysis: An economic evaluation will be done of the cost per error avoided, from the perspective of the UK National Health Service (NHS), comparing the pharmacist-led intervention with simple feedback. Qualitative analysis: A qualitative study will be conducted to explore the views and experiences of health care professionals and NHS managers concerning the interventions, and investigate possible reasons why the interventions prove effective, or conversely prove ineffective. Sample size: 34 practices in each of the two treatment arms would provide at least 80% power (two-tailed alpha of 0.05) to demonstrate a 50% reduction in error rates for each of the three primary outcome measures in the pharmacist-led intervention arm compared with a 11% reduction in the simple feedback arm. Discussion: At the time of submission of this article, 72 general practices have been recruited (36 in each arm of the trial) and the interventions have been delivered. Analysis has not yet been undertaken.

PINCER trial: a cluster randomised trial comparing the effectiveness and cost-effectiveness of a pharmacist-led IT-based intervention with simple feedback in reducing rates of clinically important errors in medicines management in general practices

Background: Medication errors in general practice are an important source of potentially preventable morbidity and mortality. Building on previous descriptive, qualitative and pilot work, we sought to investigate the effectiveness, cost-effectiveness and likely generalisability of a complex pharm acist-led IT-based intervention aiming to improve prescribing safety in general practice. Objectives: We sought to: • Test the hypothesis that a pharmacist-led IT-based complex intervention using educational outreach and practical support is more effective than simple feedback in reducing the proportion of patients at risk from errors in prescribing and medicines management in general practice. • Conduct an economic evaluation of the cost per error avoided, from the perspective of the National Health Service (NHS). • Analyse data recorded by pharmacists, summarising the proportions of patients judged to be at clinical risk, the actions recommended by pharmacists, and actions completed in the practices. • Explore the views and experiences of healthcare professionals and NHS managers concerning the intervention; investigate potential explanations for the observed effects, and inform decisions on the future roll-out of the pharmacist-led intervention • Examine secular trends in the outcome measures of interest allowing for informal comparison between trial practices and practices that did not participate in the trial contributing to the QRESEARCH database. Methods Two-arm cluster randomised controlled trial of 72 English general practices with embedded economic analysis and longitudinal descriptive and qualitative analysis. Informal comparison of the trial findings with a national descriptive study investigating secular trends undertaken using data from practices contributing to the QRESEARCH database. The main outcomes of interest were prescribing errors and medication monitoring errors at six- and 12-months following the intervention. Results: Participants in the pharmacist intervention arm practices were significantly less likely to have been prescribed a non-selective NSAID without a proton pump inhibitor (PPI) if they had a history of peptic ulcer (OR 0.58, 95%CI 0.38, 0.89), to have been prescribed a beta-blocker if they had asthma (OR 0.73, 95% CI 0.58, 0.91) or (in those aged 75 years and older) to have been prescribed an ACE inhibitor or diuretic without a measurement of urea and electrolytes in the last 15 months (OR 0.51, 95% CI 0.34, 0.78). The economic analysis suggests that the PINCER pharmacist intervention has 95% probability of being cost effective if the decision-maker’s ceiling willingness to pay reaches £75 (6 months) or £85 (12 months) per error avoided. The intervention addressed an issue that was important to professionals and their teams and was delivered in a way that was acceptable to practices with minimum disruption of normal work processes. Comparison of the trial findings with changes seen in QRESEARCH practices indicated that any reductions achieved in the simple feedback arm were likely, in the main, to have been related to secular trends rather than the intervention. Conclusions Compared with simple feedback, the pharmacist-led intervention resulted in reductions in proportions of patients at risk of prescribing and monitoring errors for the primary outcome measures and the composite secondary outcome measures at six-months and (with the exception of the NSAID/peptic ulcer outcome measure) 12-months post-intervention. The intervention is acceptable to pharmacists and practices, and is likely to be seen as costeffective by decision makers.

Measuring variation in potato roots in both field and glasshouse: the search for useful yield predictors and a simple screen for root traits

Aims Potatoes have an inadequate rooting system for efficient acquisition of water and minerals and use disproportionate amounts of irrigation and fertilizer. This research determines whether significant variation in rooting characteristics of potato exists, which characters correlate with final yield and whether a simple screen for rooting traits could be developed. Methods Twenty-eight genotypes of Solanum tuberosum groups Tuberosum and Phureja were grown in the field; eight replicate blocks to final harvest, while entire root systems were excavated from four blocks. Root classes were categorised and measured. The same measurements were made on these genotypes in the glasshouse, 2 weeks post emergence. Results In the field, total root length varied from 40 m to 112 m per plant. Final yield was correlated negatively with basal root specific root length and weakly but positively with total root weight. Solanum tuberosum group Phureja genotypes had more numerous roots and proportionally more basal than stolon roots compared with Solanum tuberosum, group Tuberosum genotypes. There were significant correlations between glasshouse and field measurements. Conclusions Our data demonstrate that variability in rooting traits amongst commercially available potato genotypes exists and a robust glasshouse screen has been developed. By measuring potato roots as described in this study, it is now possible to assess rooting traits of large populations of potato genotypes.